dilluns, 28 d’abril de 2008

Les autocaravanes són...


Una vegada vaig sentir que si no sorties al Google no eres ningú, doncs bé, inspirant-me (per no dir copiar) en un article de Microsiervos (un dels blocs més visitats de la xarxa, en castellà) em va sortir la curiositat de comprovar com hi sortirien les autocaravanes.
I aquí va, ordenant-hi les referències tal com surten en el buscador a l’anotar “les autocaravanes són” i ignorant les repeticions:
1.Punt 1. Les autocaravanes són collonudes per viatjar: dus la casa a sobre, per tant, només....
2....pot concloure’s que les autocaravanes són normalment “vehicles especials de la categoria M1”...
3.Els francesos ja ho han vist, però a Espanya encara no s’entén que les autocaravanes són font de riquesa pels municipis....
4.Hem de tenir en compte que les autocaravanes són grans i ocupen força espai.






Si la recerca la fem en castellà, hi trobem més referències. Anoto les primeres:
1. No todas las autocaravanas son iguales.
2. En general las Autocaravanas son “más para viajar por libre”...
3. Sin embargo, las velocidades máximas genéricas establecidas para las autocaravanas son....
4. No tienen necesariamente que ofrecer ni agua ni electricidad ya que las autocaravanas son vehículos autónomos.
5. “los empresarios de campings entendemos que el lugar ideal para la pernocta de las autocaravanas son las instalaciones de campings…
6. Tengo que rectificar esta afirmación, ya que las autocaravanas son vehículos preparados como vivienda, que tienen autonomía propia…
7. Las autocaravanas son vehículos autónomos que proporcionan lo básico para unas vacaciones. Lo demás lo decide uno sobre la marcha.
8. Entendemos también que las prohibiciones que afectan únicamente a las autocaravanas son ilegales…

Com es pot veure algunes de les referències, fora de context, són d’allò més banals; però, vistes en conjunt reflecteixen força bé tot allò que envolta això de l'autocaravanisme.

Marce.
Cornellà de Llobregat, 28 d’abril de 2008.

divendres, 18 d’abril de 2008

BREU PASSEIG PER TARRAGONA (Abril 2008)


1.Introducció
Aquest és el relat d’una curta escapada feta per terres tarragonines. Turísticament és pot caure en l’error de pensar que la província de Tarragona es una bonica platja (la famosa Costa Daurada) i un parc temàtic que, per cert, a diferència d’EuroDisney, EuropaPark o Legoland no ofereix cap facilitat a les autocaravanes.
Doncs a part d’això Tarragona acull joies com el seu gran patrimoni històric o un interior muntanyós, on no arriba el brogit de la platja, i que impressiona per la seva bellesa i tranquil•litat.

2. Llocs visitats
El cap de setmana ha estat curtet, de dissabte matí a diumenge tarda, així que no avorriré gaire. Faré una breu descripció dels llocs visitats, amb unes fotos i poca cosa més. La resta de dades les trobareu via internet, picant les paraules claus adients.

2.1. Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco

Fa 2000 anys va ser la capital de la Tarraconense, governant durant diversos segles i des dels seus fòrums i temples més de la meitat de la Península Ibèrica.Com a conseqüència d’aquesta història des de l’any 2000 de la nostra era Tarragona és un Bé Patrimoni de la Humanitat declarat per l’Unesco...poca broma.

I una manera, parcial, de comprovar-ho pot consistir en fer una visita guiada de les que organitza el seu Patronat Municipal de Turisme. Durant dues hores vam poder conèixer la seva època romana més esplendorosa: la del seu fòrum provincial de 5 hectàrees ( Foto 1); trepitjant els passadissos que feia servir la plebs per arribar al seu seient del circ (Foto 2); o imaginar-se una lluita de gladiadors a peu de platja (Foto 3).

2.2. Mines de Bellmunt

Un segle abans que la Comarca del Priorat passés a les portades dels mitjans per la qualitat, i preu, dels seus vins, aquesta comarca era coneguda per produir un material més prosaic: el plomb.

I encara resten senyals d’aquella febre del plomb (Foto 4), i es poden visitar, com les Mines de Bellmunt que van arribar a una fondària de 700 m per tal de localitzar i explotar els filons de galena (Foto 5). La visita no supera l’hora de durada i és guiada, visitant galeries, curioses mineralitzacions i els mitjans de que disposàven (Foto 6).
Una idea: si no teniu pressa i teniu cert interès en el tema mineralògic, rebuscant per les escombreres és fàcil recollir algun mineral de galena, pirita o curiosos cristalls de carbonat




2.3.Imatges d’una sequera: el pantà de Siurana

En aquest període de sequera que s’està patint a Catalunya, no podem deixar d’acostar-nos l’embassament de Siurana, que en l'actualitat es troba al 17 % de la seva capacitat (Abril 2008). Les imatges són aclaparadores i ni el seu bell entorn pot alleugerar el drama de la sequera (Foto 7).
Optem per passejar per la seva pressa i fer una curta caminada pel seu interior ressec.

2.4.Siurana: l’últim reducte

A mitjans del segle XII , amb la musulmana Tortosa conquerida i tot el territori català en mans cristianes, Siurana passà a ser l’últim reducte musulmà, sospito que més per inaccessible que per convicció. A l’actualitat una recargolada carretera et puja a Siurana (Foto 8), on es pot passejar plàcidament entre les seves cases de pedra, situades a la vora de l’abisme (Foto 9).

El millor, per a mi: el paisatge i les panoràmiques sobre el Riu Siurana i el seu entorn.








2.5.Serra del Montsant (La Morera de Montsant)

Panoràmiques com la que avui ens ofereix la Serra del Montsant, ataronjada per un sol naixent (Foto 10). I cap allà ens anem.

Des de la Morera de Montsant surten un grapat de senders que es dirigeixen a l’aparentment infranquejable Serra del Montsant (Foto 11). Nosaltres dedicarem el matí a fer una excursió. La ruta, ascendent, ens portarà per racons encisadors (Foto 12), amb panoràmiques sobre el Priorat, i al final, quan sembla que la roca ens tallarà el pas, apareixen els graus o estrets passos que permeten assolir el cim.

A dalt, el paisatge canvia radicalment, ens troben un paisatge que de no ser per les poques plantes semblaria lunar (Foto 13).En el nostre cas, la ruta va consistir en la que ascendeix pel Grau de l’Agnet i baixa pel de la Grallera. Al primer, puntualment, cal fe servir les mans (però sense grimpar, ull!) i el segon és una senda més ampla i còmoda: Però ja us dic: n’hi han moltes, de rutes.




3.Sobre l’autocaravana

-Estacionar: a Tarragona ciutat pot ser difícil, nosaltres ho van fer a l’Avda. Josep Gramunt i Subiela, en front del Col.legi Pax. Es tracta d’un barri residencial, carrers tranquils i amb lloc per estacionar, al menys en cap de setmana. A 10 min. del casc antic.

-Pernoctar: a Siurana; poc abans d’entrar al poble, la carretera té una bifurcació a l’esquerra cap a un pàrking de terra, freqüentat per alguna autocaravana, campers dels escaladors i algun cotxe. Magnífiques vistes sobre el riu Siurana (Foto 14).

-Descansar: a l’àrea de picnic situat 300 m abans d’arribar a la Morera de Montsant. Font, bancs i taules, petit parc infantil i ombra, (Foto 15).

-Repostar i buidar: Area de Servei "El Mèdol", autopista AP-7, km 237: àrea d'autocaravanes en cada sentit.

I si no et van bé aquests llocs, aquí trobaràs altres opcions.

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 18 d’abril de 2008.

dijous, 10 d’abril de 2008

Fora taques!!!


Anoto això per si us trobeu, algun dia, amb la necessitat de treure unes taques de la tapisseria de la vostra autocaravana. La qüestió és que a causa d’unes filtracions produïdes al mes de febrer passat es va tacar la tapisseria del sostre. Les més importants eren les del saló, amb unes taques marrons molt lletges i extenses.
Per netejar-la vaig ignorar els llevataques domèstics habituals, i em vaig dirigir a un centre comercial de bricolatge, d’aquests enormes, i allà em vaig ficar en una secció que tenen dedicada a la neteja de les taques que provoquen habitualment les obres: taques de pintura , de formigó, de morter, etc.; i entre ells hi ha havia un líquid que es diu “MPL-Limpiador Especial para tapicerías y alfombras”.



El vaig aplicar amb cura, perquè a part de poder tacar la tapisseria tenia por que de passar-me amb la quantitat i no s’arribés a desenganxar el teixit del panell del sostre. Però no, una vegada aplicat el resultat penso que ha estat més que acceptable.
He de dir que també hi ha havia un altre producte , però que deu ser l’hòstia de corrosiu ja que l’havies de diluir en 20 l d’aigua, i vaig passar d’ell. A més amb la sequera que patim segur que l’hauria de diluir en gasosa o cava, i al prospecte no contemplaven aquesta possibilitat.
El producte l’he comprat al Leroy Merlin de Gavà, però sospito que en d’altres centres comercials (com l’AKI, Bauhaus,etc.) o en ferreteries industrials es pot trobar el mateix producte o un de similar.
Salutacions...i que no l’hagueu de fer servir mai.

Marce.
Cornellà de Llobregat, 10 d’abril de 2008