dimarts, 27 de gener de 2009

EN AUTOCARAVANA PEL SUD DE BARCELONA (Gener 2009)

Introducció

Aquest és el relat d’una escapada mandrosa, i dic mandrosa perquè una cosa que teníem clar és que no volíem molta activitat ni massa complicacions, és a dir: una fàcil preparació, fer pocs kilòmetres, amb pocs i curts desplaçaments i molta tranquil•litat. I el sud de Barcelona ens oferia uns destins que complien totes aquestes premisses. A més, tot el cap de setmana estaria dominat per un anticicló.
A continuació, i dins d’aquesta tònica mandrosa, us passo unes breus ressenyes dels llocs visitats, i a la que pugui deixaré que les fotos parlin per mi.

Castellet i el Pantà de Foix
Enfilat sobre un turonet es troba Castellet, petit poble de poques cases i amb carrers empedrats, coronat per un castell en força bon estat ( és visitable prèvia reserva) i envoltat per un
bonic paisatge : a una banda els conreus de vinyes, i a l’altra el Pantà de Foix.
I cap a allà marxem, en concret aparquem a l’àrea de picnic La Marina, i des d’allà ens dediquem a passejar per la riba del pantà, gaudir del paisatge o llegir, envoltats de natura i fauna, com els pit-roigs que se’ns acosten encuriosits.













I ara ens anem a visitar la Giralda.

La Giralda de ....l’Arboç
Al veí poble de l’Arboç existeix un palauet construït per un ric burgès, el qual , durant el seu viatge de noces per Andalusia a finals del s. XIX, es va enamorar de la cultura àrab, fins al punt que quan va disposar de possibles es va construir aquest compendi de l’arquitectura andalusí. I així, a part de tenir una còpia a escala de la Giralda de Sevilla, a l’interior del palau es poden trobar reproduccions del Patio de los Leones de l’Alhambra, d’arcs de la Mesquita de Còrdova o del Salón de los Embajadores de los Reales Alcázares de Sevilla. A dia d’avui, que jo sàpiga, no és visitable el
palauet.
És hora de dinar, i per aquestes dates i al Penedès: calçotada, per suposat!!!.

Els trens de Vilanova i la Geltrú

A Vilanova i la Geltrú existeix un
Museu Ferroviari, que de ben segur agradarà a grans i petits. El museu té una part exterior on es poden visitar autèntiques joies històriques, com el primer tren de l’Espanya peninsular, el Barcelona-Mataró, amb uns vagons amb pinta de diligències. O visitar locomotores de vapor semblants a monstres mecànics, algunes d’aerodinàmiques capaces d’assolir velocitats rècords de 130 km/h !!!!. També resulta entranyable entrar en els primers Talgos, que a mitjans del s. XX segur que van causar impressió pel seu disseny futurista; o veure vehicles estranys, com una mena de camper ferroviària, destinada a inspeccionar les vies acabades de construir.
El museu també disposa d’una part interior, amb exposicions, audiovisuals, maquetes i tot allò que envolta al món del tren. També fan visites guiades.

Olèrdola, l’últim reducte
La història d’Olèrdola supera els dos mil•lennis, i curiosament els períodes d’esplendor corresponen a èpoques de crisis. La seva situació en un altiplà envoltat de penya-segats la convertien en l’últim reducte en períodes turbulents: ja fos dels ibers enfront del romans, dels romans enfront dels ibers, dels cristians enfront dels musulmans o del cristians enfront d’altres cristians.
La visita transcorre, amb l’ajuda de panells i una audioguia, per les seves muralles, la seva ermita, el dipòsit d’aigua romà, els seus carrers mil•lenaris i les seves tombes excavades a la roca.
El
lloc també disposa d’un centre d’acollida als visitants, amb diversos materials exposats.

Pernoctes
Aquest cap de setmana hem pernoctat als següents llocs:
-Castellet, al petit pàrking que es troba poc abans d’arribar a les primeres cases. Pavimentat i enllumenat.
-Olèrdola: al pàrking del Parc Arqueològic d’Olèrdola. Asfaltat i amb pendent. Imprescindible l’ús dels calços. Cap a la rotonda del final vaig descobrir una font.
I per aquells que necessitin un àrea d’autocaravana, a l’AP-7 tenen l’àrea de serveis “Penedès” (Vilafranca del Penedès), dotada d’àrees d’autocaravanes en ambdós sentits.

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 28 de gener de 2009.

dimecres, 21 de gener de 2009

Article: En autocaravana amb nens (I)

A tall d’introducció

L’altre dia , parlant amb un amic autocaravanista, en Toni, va sortir el tema dels viatges en autocaravana amb canalla i que moltes vegades no es tracta als mitjans especialitzats. De fet, la imatge mediàtica més estesa és la de la parella autocaravanista prejubilada o jubilada, lliure de fills , i només si l’autocaravana va equipada amb lliteres apareix el terme “nens” o “en família”; fins i tot n’hi han llocs on al binomi autocaravana i nens el fan sinònim de parc temàtic.

Al final, es podria pensar erròniament que els autocaravanistes viatgem sense fills perquè l’autocaravana no duu lliteres o perquè els tenim reclosos en algun parc temàtic, a l’espera de què passem a recollir-los.

Doncs bé, jo parlaré sobre això de viatjar en autocaravana amb nens. Simplement explicaré la nostra experiència, encara que al cap i a la fi tot sigui un grapat d’obvietats; vaja! que no enunciaré cap fórmula magistral. Però bé, tal vegada algunes de les coses que fem puguin ajudar a un altre autocaravanista que, com nosaltres, viatgi amb lliteres.

Primer, descric la nostra circumstància: som una família urbanita que viatgem amb autocaravana des de fa 7 anys i més de 80.000 km. I ho fem amb dos nens: des de que la més petita, la Sara, tenia poc més de 2 anys fins ara, que el gran, el Ferran, va camí dels tretze.

El present escric l’estructuraré en tres parts, que són:

- En autocaravana amb nens, a l’habitacle.
- En autocaravana amb nens, a la ciutat.
- En autocaravana amb nens, a la natura.

, quan vegi que m’estic estenent , pararé i continuem un altre dia.

En autocaravana amb nens, a l’habitacle

Un clàssic. Contra l’avorriment en ruta o en parada, disposem dels jocs de sobretaula habituals ( parxís, oca, guerra de barcos, tres en ratlla, etc); millor sin són de peces magnètiques, d’aquesta manera només has de recollir quasi totes les peces del terra.

I també duem alguns llibres de lectura, que o els escullen ells mateixos a casa abans de sortir, o sinó nosaltres els carreguem i ja se’ls trobaran en plena sortida. El mateix fem amb material de pintura o dibuix: sempre n’hi ha un gros estoig amb colors i un parell de llibretes. Val a dir que no portem tele, de fet l’armari de la tele l’hem reconvertit en biblioteca, allà encabim tot allò que deia: els llibres de lectura, les guies dels viatges, l’estoig, llibretes i altres andròmines (carregador de piles, walkis,etc.).

El següent comentari pot semblar obvi, però no totes les autocaravanes, sobre tot les antigues, en tenen: sempre hem procurat que tots els seients de l’habitacle estiguin dotats de cinturó de seguretat. Així, en ruta, els nens tenen l’opció de canviar de lloc, ja sigui per combatre l’avorriment d’un viatge llarg o perquè cal separar-los abans de què comencin les hostilitats entre ells.

Com deia, de tele no en tenim, però si que duem un reproductor de dvd amb una pantalla d’aquelles petites, que els nens acostumen a engegar-lo als trajectes llargs. La filmoteca és variada, amb els típics títols del moment però sense menysprear documentals i sèries; perquè el dvd també el fem servir de suport o recolçament dels nostres viatges.

M’explico: visitant llocs interessants amb nens a vegades paga la pena facilitar prèviament una informació adaptada que ajudi a atreure la seva atenció sobre el lloc visitat; i no parlo de dulcificar la realitat, és simplement marcar unes referències que facin més atractiva la visita al nen i a partir d’aquest moment que cada progenitor desenvolupi el tema com bonament sàpiga.
Per exemple (i que em perdonin els historiadors pel que diré), la Maison Carrée de Nîmes (Provença) , pot semblar un lleig cub de pedres ennegrides, a no ser que el nen sàpiga reconèixer un temple com aquell on Zeus parlà amb Hèrcules, a la peli de Disney. O sospito que els camps de menhires de Carnac (Bretanya) resultaran més atractius al nen si s’imagina l’Obelix traginant pedres d’una banda a l’altra del prat.

Naturalment, cada peli o documental s’haurà d’adaptar al nen: abans de visitar Altamira o Atapuerca, podeu visionar la peli de “En Busca del Fuego”, o un documental del National Geographic o un capítol de “Érase una vez el hombre”, això dependrà de l’edat del nen... i de la connexió a internet dels pares, és clar.

Al nostre cas, per exemple, el dia que visitem les platges de Normandia, segurament que abans haurem visionat , com a mínim, els dramàtics primers 30 minuts de “Salvad al soldado Ryan”.

Canviant d’andròmina: els nostres fills a vegades se’n porten les corresponents maquinetes de marcians, però reconec que no fan un ús excessiu d’elles i en el cas de què hi siguin massa temps endollats els imposem períodes d’ús, més o menys com fem a casa.

Una altra activitat que hem trobat entretinguda viatjant amb els nens ha estat facilitar-los plànols de la ruta que es fa: els nens passen una estona resseguint sobre el plànol la ruta que es fa, endevinant la següent població que trobarem o buscant el proper destí. També va bé per a que aprenguin quatre idees bàsiques sobre orientació: “tenim el mar a la esquerra, doncs anem en sentit nord”, etc.
I per acabar: si el viatge és llarg, procurem aprofitar els moments de canvi de conductor per invitar-los a sortir de l’autocaravana i estirar una mica les cames, mentre Montse i jo prenem un cafè.

I em sembla que ho deixaré aquí, ja està bé per avui. El proper dia comentaré allò de viatjar amb nens per ciutat.

Marce.

diumenge, 11 de gener de 2009

La proposta pel febrer: en autocaravana pel Bages

La comarca del Bages presenta el gran avantatge d’estar al bell mig de Catalunya i ben comunicada, ja sigui per la C-25 o per la C-16 , de tal manera que amb un cop de volant pots ser-hi amb l’autocaravana. A continuació anoto uns quants suggeriments de possibles destins, per a una escapada en autocaravana.

Un paisatge.
Com l’impressionant aflorament salí que constitueix la
Muntanya de Sal , que després de travessar diverses capes del subsòl ha acabat irrompent en la superfície com un gegantí gra de pus; el resultat actual és el d’un paisatge que pot semblar d’un altre planeta. Les mines són visitables, amb guia, i una vegada visitades Cardona encara ens espera per tal de passejar pel seu nucli històric i el seu castell. On lloc on trobat més informació pot ser aquest .


Un lloc.
Com el monestir romànic de
Sant Benet de Bages , que fa ben poc se l’ha fet una profunda remodelació, tant del mateix monestir com del seu entorn. Situat al terme municipal de Sant Fruitós de Bages i molt a prop de Navarcles, aquest monestir ha tingut una gran importància dins de la història d’aquest territori, des de la seva construcció , allà pel 950, fins a dia d’avui, on forma part d’un gran i modern complex cultural.


Unes dates.
13, 14 i 15 de febrer. Abans d’existir camions i furgonetes, i fins i tot abans d’existir les mateixes carreteres ja n’hi havia transportistes: els traginers. I Balsareny rendeix un homenatge cada any a aquest antic ofici, amb múltiples actes que culminen diumenge amb la cavalcada i les curses hípiques cap al Castell de Balsareny. Més informació la trobareu
aquí .


Nota (16.01.09): si esteu interessats en visitar la Festa dels Traginers, sapigueu que el municipi està habilitant un espai per tal de facilitar la visita de autocaravanes i caravanes. Més informació la trobareu al fòrum de totcamping.cat .

Un àrea d’autocaravanes.
L’autocaravanista que visiti la comarca trobarà una
àrea d’autocaravanes en Navarcles (nota: si trobeu el recinte tancat contacteu amb la policia municipal que us obrirà, allà mateix penja el núm. de telèfon). Aquesta àrea va ser la primera impulsada per un ajuntament a Catalunya, al març del 2007, per tal de potenciar el turisme i el comerç local. A més, la ubicació de Navarcles és ideal per a poder visitar amb comoditat no només el Bages, sinó també la molt propera comarca natural del Moianès o el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per posar només dos exemples. I si teniu l’oportunitat, proveu les especialitats gastronòmiques locals, o tasteu els vins de la comarca, amb visita inclosa als seus cellers centenaris .

I abans d'acabar aquest recull de suggeriments sobre el Bages no vull deixar de donar les gràcies al Jepi, autocaravanista de Navarcles, que m’ha fet de guia pel seu poble i la seva comarca.
Bona ruta!!
Marce.

dissabte, 10 de gener de 2009

EN AUTOCARAVANA PEL DELTA DE L’EBRE (Gener 2009)


1.IntroduccióDesprés del nostre frustrat intent de visitar les Landes (Aquitània), ens trobàvem amb moltes ganes de sortir i amb les bicis carregades a l’autocaravana. Amb aquesta situació, i disposant encara d’un cap de setmana lliure, anar-hi al Delta de l’Ebre més que una possibilitat era una obligació, encara que les previsions meteorològiques no fossin gaire optimistes.
A nosaltres, va ser un amic autocaravanista, en Jaume, qui ens va inocular el virus del Delta de l’Ebre, i no és tracta de cap mena de paludisme o malària; més aviat és una malaltia que t’obliga a visitar-lo repetides vegades. I no és estrany, la riquesa natural del Delta, la seva gastronomia i la possibilitat de fer còmodament moltes excursions a peu o en bicicleta, converteixen el Delta en una malaltia contra la que no pots lluitar; l’has de passar quasi cada any, com la grip... però molt millor.
El present relat explica la nostra escapada per la meitat esquerra del Delta, la part de la Comarca del Baix Ebre, al sud de la província de Tarragona. A continuació anotaré les nostres etapes i activitats. Ah!, i si vols conèixer una escapada anterior per aquestes terres, la podràs trobar en
Viajar en Autocaravana , en castellà.

2.1 El Delta.
Després d’una tranquil•la pernocta , i ja esmorzats, ens dirigim a l’Ecomuseu del Parc Natural de l’Ebre (Deltebre, Baix Ebre). Aquesta instal•lació, desconeguda per nosaltres fins ara, ens va sorprendre molt positivament. La visita a l’Ecomuseu et permet familiaritzar-te amb la història del Delta, els seus habitants i conreus, la seva vegetació típica i la seva fauna, ja sigui terrestre, aèria o subaquàtica. Te diversos àmbits (barraques, conreu de l’arròs, aquàrium, etc) i no dura més d’una hora.

També , a l’oficina, proporcionen la informació i consells necessaris per a gaudir del Delta. I disposen d’una petita botiga amb productes de la zona i records.

2.2 La bici.
I ara, a passejar. El Delta és un lloc ideal per a la pràctica del cicloturisme o de les caminades. En aquest sentit, nosaltres optarem per acostar-nos a la desembocadura i allà els nens muntaren sobre les seves bicis , i la Montse i jo decidírem caminar, xino-xano; a una banda el riu, a l’altre els camps d’arròs amarats d’aigua.



Per cert, a la desembocadura s’està ultimant la construcció d’un passeig fluvial, amb carrils bicis i de vianants, un mirador i escultures, que farà bona pinta quan s’obri, sospito que d’aquí a ben poc. A part de la nostra ruta, n'existeixen més, a escollir la que més us convingui. Indispensable portar prismàtics. I acabarem el matí recuperant forces davant d’uns arrossos, d’aquells que saben fer tant bé per aquestes terres.

2.3 El passeig fluvial.
Una bona manera de fer la digestió pot ser deixar-te endur a bord d’un vaixell, riu avall, fins a mar obert. Per això existeixen algunes empreses que des de Deltebre o des de Riumar, fan l’anada i tornada pel tram final del riu, fins el mar. El passeig pot durar 45 minuts, i amb l’ajuda dels comentaris del guia, t’assabentes d’alguns aspectes curiosos del Delta, com les alarmants regressions que està experimentant; tants embassaments al llarg del riu Ebre estan reduint l’aportament de sediments i el mar no deixa d’avançar terra endins. També es té ocasió de poder observar la fauna que freqüenta les seves ribes i les restes d’algun accident marítim.








Acabem la tarda, com vam començar el dia, a l’extrem nord de Riumar. Tranquil•la passejada per la platja i tornada a l’autocaravana, que es fa fosc. Ens anem a dormir amb el rumor de les onades.

2.4 La terra i el cel.
Tota la nit ens ha plogut, i avui el cel està molt negre. Però no importa, acabats d’esmorzar pugem delta amunt fins una mica més enllà del seu inici, fins a Roquetes.
Allà visitarem l’Observatori de l’Ebre , entitat científica centenària dedicada a estudiar alguns aspectes de la física del nostre planeta i del Sol. Les seves instal•lacions ocupen un petit turó ple de pins i està ocupat per diferents edificis antics dispersos i ben conservats; en conjunt és força bucòlic.
La visita guiada (primers diumenges de cada mes) t’acosta als terratrèmols i el seu registre amb els sismògrafs, encara que a vegades detecten altres coses més prosaiques: l’impacte de les onades en la costa, una voladura en una pedrera a uns kilòmetres o una explosió nuclear a la Xina.



La visita continua travessant la zona dedicada a la meteorologia i acaba entrant en les instal•lacions de la secció d’astronomia. Allà bàsicament es dediquen a estudiar les taques solars i les seves repercusions sobre el nostre planeta. I allà és on acabà la visita.



3. Pernoctes.Ambdues nits hem pernoctat a l’extrem nord del passeig marítim de Riumar, allà on s’acaben les cases i tens més a prop el mar. Pots dormir bressolat pel soroll del mar i si ets matinador pots gaudir de bones aurores. Encara que aquesta vegada, amb un cel tan cobert, semblava una aurora extraterrestre.
Nota: aneu amb compte amb la sorra, aquella nit vaig haver d’ajudar a uns joves camperistes alemanys que s’havien enfonsat en la sorra tova, sortosament un veí de Riumar els va poder treure amb el seu 4x4.
Al tractar-se d’una escapada de cap de setmana no ens ha calgut cap àrea d’autocaravanes per buidar o repostar. Pels autocaravanistes que la necessitin les més properes les trobareu a Peníscola (de gestió privada) o a l’AP-7, a l’àrea de serveis del Mèdol (Tarragona). Per a més informació,
aquí.


Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 10 de gener de 2009.