EN AUTOCARAVANA PER GIRONA: UN VIATGE EN EL TEMPS (Febrer 2009)

Introducció

No ha estat fins que ja érem a casa, de tornada d’aquesta curta escapada en autocaravana, que vaig adonar-me que acabàvem de fer un viatge en el temps. En 48 hores havíem fet tres salts temporals: el primer salt ens havia portat milions d’anys enrere, quan el terra no era tan estable com voldríem; el segon salt ens acostà a una Girona que començava a ser una pròspera urbs de la corona catalana; i el darrer salt, ens faria retrocedir quan ens iniciàvem tímidament a allò que després hem batejat com la cultura occidental.
Tants salts temporals han estat possibles gràcies a la nostra màquina del temps particular, un voluminós vehicle de 3500 kg de pes i 6’5 m. de llargada; òbviament m’estic referint a la nostra autocaravana: Sòlid Rígid II.


Sant Dalmai, any – 2.000.000.


En aquella època desplaçar-se per terres gironines podia donar-te alguna desagradable sorpresa, com per exemple trobar-te en les proximitats de l’actual Sant Dalmai (Viloví d’Onyar, Gironès) en el moment que es desenvolupava una explosiva i devastadora erupció volcànica, que va mobilitzar milers de tones de gasos, roca i foc. A l’actualitat, aquell episodi constitueix un exemple únic a la península d’aquesta mena d’erupcions explosives, i t’has d’allunyar de la superfície terrestre per adonar-te dels 1,3 km de diàmetre del seu cràter. Amb el pas del temps el cràter es va convertir en un llac, i farà uns segles, el veïns van optar per buidar-lo, i com si fos una banyera hi posaren un desguàs: una mina subterrània de 800 m de recorregut
El Volcà de la Crosa, situat a uns 10 km al SW de Girona, es troba senyalitzat i amb panells explicatius per a una millor comprensió dels afloraments. Hi poden fer-se diverses excursions pel seu interior, ja sigui a peu o en btt.











Girona, any -700.

Feia més d’un segle que els musulmans de l’Alandalus ja no eren un problema, i al nord ,més enllà de Salses, la majoria de territoris eren aliats o vassalls del comte de Barcelona. Amb aquest panorama la Girona medieval vivia en plena prosperitat, com testimonien els seus carrers, les seves cases senyorials, l’activitat del seu call jueu, o millor encara, la imponent catedral, amb la seva gran nau central.
A l’actualitat el cas antic de Girona ben mereix mig dia de visita, des de la seva perifèria, on les cases sembla que baixen a l’Onyar, a mullar-se els peus; fins la seva catedral, sense oblidar una visita pel seu call jueu. Nosaltres vam acabar la visita passejant sobre les seves muralles, a última hora de la tarda, quan el sol ja s’amagava per ponent.










Per planificar la visita com cal podeu visitar la web de la seva oficina de turisme.

Empúries, any -2.000.

Per un iber de l’interior visitar Empúries fa dos mil•lennis devia suposar un xoc cultural d’envergadura. Trobar-se de cop i volta dins d’una ciutat, amb multitud de gent, amb temples egipcis, deus raríssims, mansions, carrers dotats de clavegueram, sentir llengües de l’altre extrem del Mediterrani. A l’actualitat, passejant pels seves carrers, encara és fàcil imaginar-te els sorolls del dia a dia, les transaccions al seu mercat o les discussions polítiques a l’àgora.
Nosaltres vam optar per ignorar les restes arquitectòniques i entrar primer al museu, conèixer tota la història del lloc, i llavors sí, endinsar-nos en l’Empúries grega, amb l’ajuda dels panells informatius. La visita la finalitzàrem en la ciutat romana, coneixent les seves grans mansions, les seves illes de cases, les termes...fins arribar a la porta sud de la ciutat, allà on un respectable fal•lus de pedra donava, i encara dona, la benvinguda als forasters, com aquell astorat iber del començament.(Nota: el fòrum romà no era accessible per unes obres de remodelació i millora).










I aquí acaba el nostre viatge en el temps. La resta del matí, fins l’hora de dinar, la passarem a la platja, fent volar l’estel i llegint.

Pernoctes i la resta
Per visitar Girona hem aparcat al Carrer Emili Grahit, a uns 700 m de l’Oficina de Turisme que està situada al costat del Pont de Pedra.
Com ha estat un cap de setmana curtet només ens ha calgut una nit de pernocta. Aquesta l’hem feta a Sant Pere Pescador, al final del Carrer de Tarradellas, a pocs metres de la platja. Al costat teníem unes porteries limitadores de gàlib, que a l’estiu m’imagino impediran acostar-te a la platja; a dia d’avui es poden rebassar per un lateral.

I per aquells que necessitin un àrea d’autocaravana, a l’AP-7 tenen al pk 35 l’àrea de serveis "L'Empordà" (Figueres), dotada d’àrees d’autocaravanes en ambdós sentits.

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 28 de febrer de 2009.

La proposta pel març: en autocaravana per l'Alt Empordà

Al mes de març ja es fa palès que comencem a allunyar-nos de l’hivern, els dies s’allarguen, es fa fosc més tard i les temperatures es suavitzen. I un bon destí per a les nostres escapades en autocaravana pot ser aquesta comarca situada a l’extrem nord-est de Catalunya. Allà es pot gaudir, a pocs quilòmetres de distància, de tot: de la muntanya pirinenca, dels aiguamolls de la plana, de la suau costa del Golf o de les abruptes cales del Cap. I per no parlar de la seva història i riquesa cultural.

Doncs continuant amb el costum iniciat el passat desembre , a continuació us anoto quatre idees per si visiteu el proper mes de març aquesta comarca; i a més, al ser temporada baixa, és d’esperar que gaudireu d’una tranquil•litat absoluta.

Un paisatge.

Com el del Cap de Creus, talaia pètria sobre el mar, la costa Vermella i la plana empordanesa. A l’actualitat, constituït en Parc Natural, ofereix moltes possibilitats d’esbarjo, només cal passar per les oficines de turisme o per la seva web , i recollir la informació pertinent; o simplement us podeu endinsar amb l’autocaravana per les seves carreteres locals, gaudint-hi dels paisatges que se’ns ofereix en cada corba. I no tot és natura, una visita a l’imponent Sant Pere de Rodes ens retornarà a la vida monacal de fa un miler d’anys.



Un lloc.
El Castell de Sant Ferran , en Figueres: una imponent fortalesa sense parangó en Europa; només una dada: 3 km de perímetre exterior. Fins fa pocs anys era coneguda com a presó militar, però ara s’ha convertit en una bona manera de gaudir d’un matí de cap de setmana. Amb la possibilitat d’endinsar-te en zodiac dins dels dipòsits d’aigua, conèixer la sorda guerra subterrània de les mines i contramines; o simplement comprovar com es pot construir bellament una edificació tant mortífera: tot atacant que s’acostés estava sotmès com a mínim a dos focs creuats...una autèntica i mortal ratonera. Les visites s’han de concertar prèviament. I si desprès encara queden forces, a pocs minuts a peu teniu el Museu Dalí, el Museu de les Joguines,...

Unes dates.
El 15 de març. I què tal finalitzar una escapada en autocaravana gaudint de la música de Giuseppe Verdi?. Doncs resulta que al Teatre El Jardí , de Figueres, els Amics de l’Òpera de Sabadell presenten Il Trovatore de G.Verdi, a les 18:00. Que consti que no entenc gaire de música i molt menys d’òpera, però m’ha fet gràcia la possibilitat que se’ns ofereix de finalitzar una escapada autocaravanista al compàs de la música de Verdi. Més informació sobre l’obra aquí .

Un àrea d’autocaravanes.
L’ àrea d’autocaravanes més propera la trobareu a l’autopista AP-7, dins de l’Àrea de Servei Empordà , al costat de Figueres, amb àrea per autocaravanes en ambdós sentits.
Bona ruta!!!

Marce.
Cornellà de Llobregat, 18 de febrer de 2009.

Article: En autocaravana amb nens, per la ciutat (II)

Tal com deia l’altra dia, avui parlaré del què fem en ciutat amb els nens.
Personalment els destins urbans, anant amb els meus fills, han estat fins ara els més difícils d’escollir i planificar. I bàsicament perquè per uns nens com els meus passejar per una ciutat , per molt històrica que sigui, no deixa de tenir les mateixes voreres, el mateix trànsit i la mateixa gentada que qualsevol ciutat. L’estratègia: incorporar valors afegits que facin atractiva i interessant la visita.

Per exemple, acostumem a dissenyar un passeig urbà que al final acabi en una visita a algun lloc del gust dels nens. Els pares ens submergim en el dia a dia de la ciutat, en la seva arquitectura, etc. i els nens també però amb l’al•licient que al final visitaran un lloc atractiu. Així, hem travessat el nucli antic d’Amsterdam (NL) les seves cases, els edificis simbòlics, els seus canals... i al final hem acabat en el portal de la casa on es va ocultar Anna Frank i que vam visitar, naturalment.

Les situacions més complicades són les visites a recintes tancats, tipus pinacoteques. Al nostre cas tenim clar que a partir del minut 30-45 estem en temps de descompte; superat aquest temps, més o menys, es fa palès l’avorriment dels nens i comencen a rondinar. Si bé sempre ens queda l’argumentació lapidària de “ igual que ahir vam estar mig dia a l’Aquarium per vosaltres, avui heu de fer un esforç i donar als pares un estona de pinacoteca” ...o una cosa semblant. En canvi un tipus d’instal•lació que ens ha funcionat força bé han estat els museus marítims, que a part de les clàssiques fileres de vitrines ofereixen altres recursos com maquetes, naus visitables, etc...., com el vaixell museu de Burela (Galícia).

També aprofitem les visites guiades dels nuclis antics que acostumen a organitzar les oficines de turisme locals. Solen ser itineraris entretinguts, amanits d’anècdotes històriques i sovint adapten una mica el discurs per fer-la més atractiva als nanos presents. I si abans del final els nens acaben farts és fàcil abandonar el grup. La nostra experiència ha estat molt positiva, com la que vam fer a Ponferrada (Castella-Lleó), amb visites generalment poc multitudinàries i on donen molt de joc a què participin els nens.

A vegades, també pots trobar-te amb sorpreses, com quan vam descobrir la possibilitat de visitar Freiburg (D) en bicicleta. Nosaltres no en teníem ni idea, però va ser veure els carrils bicis i descarregar les bicis en un minut. Els nens s’ho van passar pipa (per les bicis, és clar) i nosaltres, Montse i jo, gaudim del nucli antic. Ara és un aspecte, el del carril bici, que procurem esbrinar quan visitem una ciutat.

Un altre recurs aprofitable és visitar la ciutat durant un acte festiu. S’ha d’assumir el fet què hi haurà més gentada, però bé, sovint paga la pena. Això també obliga a acomodar el calendari del viatge a aquelles dates significatives, com per exemple el mercat setmanal de formatge de Gouda ( NL).

I em sembla que ho deixaré per avui. El proper dia: viatjant amb nens per la natura.

Marce.
Cornellà de Llobregat, 10 de febrer de 2009