dijous, 12 de març de 2009

Article: En autocaravana amb nens, per la natura (i III)


Amb aquest escrit acabo la sèrie que vaig començar fa dies parlant primer d’això de viatjar amb nens en autocaravana i fa poc sobre viatjar per ciutat. Doncs bé, avui parlaré del què fem quan viatgem en autocaravana amb els nens i visitem destins de natura. Viatjant per la natura és quan més hem gaudit tots i el ventall d’opcions que n’hi ha és quasi infinit. I com no m’agradaria estendre’m anirem al gra.

Els parcs naturals constitueixen una font inesgotable d’activitats. Els propis centres d’interpretació acostumen a mostrar el parc de manera didàctica mitjançant exposicions i audiovisuals sobre la seva fauna i flora. També ofereixen moltes rutes a peu o bici, quasi sempre abalisades i condicionades; fins i tot poden organitzar excursions amb algun guia especialitzat en biologia o geologia.
I si no és un parc natural, també n’hi han d’altres instal•lacions en plena natura interessants per a passejar amb nens, com per exemple parcs arqueològics (poden tenir visites guiades o teatralitzades), o parcs paleontològics (alguns de molt ben aconseguits) o parcs miners o espais subterranis.


Clar, que no sempre hi ha un parc natural o similar que t’organitzi una excursió en plena natura. En aquest cas som autònoms i fem servir les publicacions especialitzades ( llibres i revistes); sempre hem vigilat que es tracti de rutes adreçades a famílies o nens; i , és clar, adaptant el ritme i durada a l’edat dels nens. Des del començament hem procurat que els nens carreguin amb les seves coses, és a dir, amb una petita motxilla on fiquen l’ impermeable si cal, una cantimplora, i si volen dur un bastó, també. Algunes d’aquestes excursions les fem durar un dia, per la qual cosa dinem de picnic en algun lloc pintoresc.

Durant les excursions aprofitem per fer veure als nens tot allò que descobrim (en la mesura que podem) , ja siguin espècies minerals, vegetals o animals; i si cal mirem cap al cel, als núvols. Això ens ha obligat a carregar, sempre que ens recordem, amb una petita biblioteca de ciències naturals. Darrerament he incorporat a aquest pack de natura un planisferi, amb la idea de gaudir del firmament quan arribi el bon temps, durant les nits de pernocta.

Més trastos: prismàtics. Van de conya per gaudir, grans i petits, del paisatge o de la fauna. A part dels meus , els nens també en tenen, de tipus juvenil, més petits i lleugers. I una altra andròmina: uns walki-talki per els casos en que ens separem durant una ruta; o simplement per a que juguin entre ells, fa gràcia veure com s’escridassen, via walki, a escassos pocs metros.

Un altra activitat: el que jo batejo com l’aqua-xancling. Sempre carreguem a l’autocaravana unes sandàlies o xancles que s’agafin al peu i que es puguin mullar. La raó: vam descobrir que s’ho passen d’allò més bé ficant-se en rierols de muntanya o per una costa rocosa, amb els pantalons aixecats o en banyador; i no cal que sigui al mes d’agost, si fa solet es pot practicar de primavera a tardor. Amb les sandàlies no es fan mal i es podem dedicar a la recerca de qualsevol forma de vida desprevinguda. I així, practicant l’aqua-xancling ocupem un matí o una tarda, pujant rierol amunt a l’aventura, a veure que trobem o a veure qui rellisca primer, generalment jo ; un consell: no porteu a les butxaques les claus de l’autocaravana o la càmera de fotos.

Acabo amb les joguines. Com el típic joc de petanca; nosaltres en duem el model infantil, de colors, ocupen poc espai i en un moment donat es poden treure i jugar sobre qualsevol superfície, i així fem temps mentre a l’autocaravana preparem el proper menjar o un cafè. I una altra que dóna bon resultat: un estel. I les bicis: al nostre cas sempre carreguem una parella de plegables, no ens hipotequen l’arcó de les lliteres i en un plis-plas les tenim disponibles. I encara tenim com assignatura pendent els kayaks inflables ..però això ja serà una altra història.


I ja està. Al final torno a repetir el que deia el primer dia: sospito que tot són un conjunt d’obvietats; però vaja, espero que serveixin a algú.

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 12 de març de 2009.