dimecres, 27 de gener de 2010

Les àrees d’autocaravanes a Catalunya (gener 2010)

AQUEST ARTICLE S'HA ACTUALITZAT A GENER DE 2011

Amb la recent entrada en servei de l’àrea d’autocaravanes de Tremp (Pallars Jussà) vaig decidir fer recompte de totes les àrees d’autocaravanes existents a Catalunya. I a mesura que anava punxant xinxetes en el plànol, de mica en mica m’adonava del seu número, de la molta feina que s’ha fet fins ara. I de la que queda per fer, que no és poca: només heu de fer una ullada al mapa per veure que encara queda molt de territori per cobrir.


En aquest mapa de Catalunya he situat les àrees d’autocaravanes existents a gener de 2010 i en cada referència destaco el seu caràcter distintiu ( municipal, benzinera, autopista, càmping, pàrking o celler), afegeixo alguna foto i acabo enllaçant el lloc amb 1 o 2 webs on es pot ampliar la informació de la instal•lació. Tota la informació que he utilitzat és la que penja en internet, en concret a les webs d’associacions autocaravanistes (Secció d’Autocaravanes de l’UCC i Lleure Camper Club) o sobre autocaravanisme (VEA, Lapaca i Areasac). Tal vegada us sigui útil.



Mostra LES ÀREES D'AUTOCARAVANES A CATALANUNYA en un mapa més gran

Una breu descripció

Si passem llista em surten, a dia d’avui, un total de dinou llocs on pots trobar un àrea d’autocaravanes. D’aquestes àrees set són en autopistes, algunes en ambdós sentits, el que farien un total real d’onze àrees d’autocaravanes a peu d’autopista.

A continuació trobem les que han sorgit per iniciativa municipal, amb Navarcles com a municipi pioner, sumant-hi quatre àrees municipals en total. També són quatre les àrees que jo anomeno de “pàrquing” pel fet que un servei principal que s’ofereix a l’autocaravanista és poder estacionar en un lloc vigilat.


Continuem amb dues àrees d’autocaravanes que s’han creat dins de les instal•lacions de benzineres: una d’elles a la Costa del Garraf i la les portes de la Costa Daurada; i l’altra quasi al centre geogràfic de Catalunya. I per acabar dos exemples que, malgrat que es tracten de casos solitaris per ara, són pioners als seus respectius àmbits. Es tracta per una banda d’una àrea associada a un celler de la zona vinícola del Penedès, seguint l’exemple francès de FrancePassion; i per altra banda el cas d’un càmping que ha decidit oferir aquest servei, el de l’ús de l’àrea d’autocaravana, a aquells autocaravanistes opten per prescindir de la resta de serveis que pugui oferir el càmping.


Unes reflexions
Vist això no puc de deixar de fer una sèrie de reflexions. La primera seria expressar el meu agraïment i reconeixement a tots aquells autocaravanistes que han estat al darrera d’aquestes àrees i que han dedicat temps i esforç en explicar la nostra manera de fer turisme i convèncer persones o entitats, segurament d’entrada, se’ls escoltaven amb un educat escepticisme.


Sobre les àrees situades en àrees de servei d’autopistes, sembla que la fórmula funciona donat que les darreres àrees d’autocaravanes construïdes corresponen a àrees de servei que s’han reformat (Vallès i Llobregat) i algú va decidir no oblidar-se d’afegir un àrea d’autocaravanes, on abans no n’hi havia; per algun motiu serà.

Pel que fa als municipis que tenen àrea d’autocaravanes vull veure el tema de manera esperançadora: les quatre àrees actuals han sorgit als darrers 3 anys i fins i tot en algun municipi s’ha passat de la prohibició explícita de les autocaravanes a una situació de tolerància i a la construcció d’un àrea. Espero que de mica en mica les entitats locals vegin un àrea d’autocaravanes com una manera de potenciar el turisme i el comerç local, d’una manera fàcil, poc costosa i respectuosa amb l’entorn.


En quant les àrees associades a pàrquings, només conec directament una, la del Park &Ride de Barcelona/Sant Adrià de Besòs, i la conclusió que trec és que la convergència d’un destí turístic urbà de primera categoria juntament amb l’oferta d’uns serveis mínims ( àrea, pàrquing, transport públic) per als autocaravanistes té garantit l’èxit. Ara és qüestió d’exportar la fórmula a altres ciutats.


Les iniciatives d’àrees en cellers o càmpings per ara són casos aïllats com per treure conclusions. Com a mínim es podria dir que apunten que anem en la mateixa direcció que la resta d’Europa, això sí i com quasi sempre, amb una mica de retard. En qualsevol cas, benvingudes siguin i tant de bo s’estengui l’exemple.

I acabo destacant dues curioses absències. Per una banda les pistes d’esquí catalanes que continuen sense tenir àrees d’autocaravanes a diferència del que podem trobar a altres estacions d’esquí europees i no massa lluny: a l’altra banda de la frontera. I l’altra absència que trobo és la dels distribuïdors d’autocaravanes; està clar que el seu negoci és vendre vehicles, però podria ser un altre servei ( com la botiga d’accessoris, el taller, etc) a oferir als autocaravanistes que passen pel davant de les seves portes.


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat

dissabte, 23 de gener de 2010

Una nova àrea d’autocaravanes: aquesta vegada a Tremp !!!

Avui quan he entrat al fòrum de totcamping m’he trobat que la Neus, una autocaravanista habitual del fòrum, anunciava una bona notícia: la vila de Tremp, capital del Pallars Jussà, acaba de posar en servei un àrea d’autocaravanes.
A la passada assemblea de la Secció d’Autocaravanes de l’UCC es va comentar la seva construcció però em va semblar que encara estava per acabar-se....i ara ja la tenim!!!.


Felicitats a l’Ajuntament per haver tingut aquesta iniciativa que de ben segur augmentarà encara més els atractius turístics de Tremp i redundarà en el comerç local. I naturalment felicitats als companys autocaravanistes que han promocionat la seva construcció. Us anoto la notícia de la web de l’ajuntament on descriuen la instal•lació i la seva situació.
Marce
marcecrn@yahoo.es

divendres, 22 de gener de 2010

Les autocaravanes autònomes de Terrassa

Em faig ressò d’una notícia que comença a circular des d’ahir que relaciona uns estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya i el món de l’autocaravana. Aquests universitaris han treballat per idear una autocaravana que sigui completament autònoma des del punt de vista elèctric, a base d’implantar plaques solars, aerogeneradors i acumuladors d’energia. Les descripcions que he trobat no són gaire concretes, us transcric una d’elles:

“....Eco-autocaravanes autònomes amb energía solar i eólica. Dos grups d’estudiants de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) han coincidit en idear un sistema capaç de fer que una autocaravana no depengui de cap connexió elèctrica exterior i sigui completament autònoma. La idea es basa en l'aprofitament de l'energia solar i eòlica a través de plaques solars implementades al vehicle i a través de petits generadors d'energia eòlica disposats també en llocs determinats de l’autocaravana. Aquesta estaria equipada amb una acumulador que emmagatzemaria l'energia per a usos domèstics, com ara aire condicionat, calefacció o connexió de tota mena d'electrodomèstics...”

tal com la trobareu a les
notícies de la UPC.


A més d’ aquesta idea, s’han presentat d’altres, també innovadores i suggerents com una tenda de campanya solar-tèrmica. Sembla ser que haurem d’esperar al dia 25 de gener que serà quan faran la presentació pública a les 12h a l’EUETIT (Carrer Colom, 1. Terrassa) de totes les idees.
La foto que afegeixo, per alleugerir tanta lletra, és d’un lloc francès on t’ensenyen com instal•lar un aerogenerador en la teva autocaravana.

diumenge, 17 de gener de 2010

Assemblea de la Secció d'Autocaravanes de la UCC.

El passat dimecres 13 de gener es va celebrar l’assemblea anual de la Secció d’Autocaravanes de la Unió Caravanista de Catalunya, i cap allà hi vaig anar. Sempre és una ocasió que intento aprofitar per veure l'ambient que se respira a la Secció, poder saludar a algun amic i company autocaravanista, i ja que hi sóc aprofito per fer-me el Camping Card International de cara als viatges d'aquest any per Europa.Hi érem una quarantena de socis, molts segons va dir la presidenta de la UCC que acostuma a ser-hi present en totes les assemblees de les diverses seccions de la Unió; i el fet més destacable de l'assemblea, per la seva emotivitat, va ser la retirada voluntària d’en Joan Galtés com a president dels autocaravanistes de la UCC i la seva substitució per en Manel Grandes, nou president de la Secció. A en Galtés a penes l’he tractat , però pels aplaudiments i mostres de carinyo dels presents sembla que la seva tasca ha deixat un bon record.

També, com és habitual en aquesta mena de reunions, es van passar comptes econòmiques . I els integrants de la Plataforma Autocaravanista van fer un repàs de les seves darreres gestions en defensa pels drets dels autocaravanistes (han tingut molta feina darrerament a Barcelona), potenciar la creació d’àrees d’autocaravanes per Catalunya ( i algunes en zona costera, cosa que té el seu mèrit donada la pressió habitual que patim per aquestes zones) i sembla ser que per aquest 2010 tenen més d’una inauguració a l’agenda. També es va fer esment a les sortides autocaravanistes programades per aquest any ( una per mes) i per acabar es va mostrar el nou disseny de l’enganxina de la Secció d’Autocaravanes , i que en breu estarà disponible pels socis. En total menys d’una hora d’assemblea que va donar pas a un aperitiu a peu dret.

diumenge, 10 de gener de 2010

ESCAPADA EN AUTOCARAVANA MÉS ENLLÀ DE L’EBRE (Desembre 2009)

Introducció
El riu Ebre quan entra en Catalunya descriu un gran arc que embolcalla uns dels territoris de Tarragona que més m’agraden: les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, dotades d’una riquesa natural que va des de les riberes del riu Ebre fins a les serralades dels Ports; i per no parlar del seu patrimoni cultural, gastronomia inclosa. I cap allà marxàrem amb la nostra autocaravana un solejat pont de desembre, mentre mitja Catalunya s’abalançava en direcció contrària, cap el nevat Pirineu.

A continuació us explicaré resumidament la nostra escapada en autocaravana per aquestes terres de Tarragona, us anotaré algun enllaç i us desbordaré de fotos. I al final, com sempre, trobareu els llocs interessants: estacionament, pernocta i àrea de servei d'autocaravanes.

La Muntanya de Santa Bàrbara, Horta de Sant Joan.
Arribem a mitja tarda a Horta ( o Orta) i aprofitant que encara n’hi ha llum fem la petita excursió a peu cap la propera muntanya de Santa Bàrbara (20 min per pista asfaltada). La muntanya és com un reflex petri del poble d’Horta, ambdós estan encarats i des de molts quilòmetres a la rodona és pot contemplar aquesta parella: el poble i la muntanya. Arribem a la falda de la muntanya amb el darrers raigs de sol i gaudim del paratge: l’antic convent de Sant Salvador ( fixeu-vos en les escales, farcides de signatures dels antics quintos del poble), les vistes sobre Horta, la posta de sol... i tornem cap Horta, a visitar-la. Teniu una descripció de la nostra excursió o similar, aquí.

I Horta de Sant Joan.
Horta té molta cosa a visitar (...i a tastar) a part de passejar pels seus carrers, visitar l’església o gaudir de les vistes sobre les rodalies. Us faré quatre pinzellades per no allargar-me massa. Si us interessen els Ports us podeu acostar a l’Ecomuseu del Ports i allà conèixer el territori o recollir informació. Nosaltres ,també vam visitar el Centre Picasso. Jo coneixia l’estada de l’artista en Horta ( a cavall dels segles XIX i XX), però no era conscient de la importància que el poble, els seus habitants i amics, van tenir en ell, fins al punt que afirmaria més tard: “ Tot el que sé ho he après a Horta”. Aquí, a Horta, va fer amistats amb les quals mantenia llargues tertúlies vespertines, va perfeccionar el seu català de Barcelona, va fer bivac pels Ports, va consolidar el seu cubisme, etc... Al Centre us podreu fer una idea d’aquesta relació Horta-Picasso.

Els estrets d’Arnes, Arnes.
Sembla ser que una de els zones que Picasso va visitar van ser els Estrets d’Arnes. I cap allà marxem. Amb l’autocaravana aparcada a l’inici d’Arnes, travessem el poble i agafem la pista asfaltada que es dirigeix als estrets. La caminada és còmoda i d’uns 4 km d’anada, entre conreus i oliveres, i amb meravelloses vistes sobre les rodalies: sobre Arnes, sobre la parella Horta-Sta. Bàrbara, sobre els Ports.... I arribem al destí: el congost del riu dels Estrets, encaixat entre parets de roca grisa conglomeràtica, salts d’aigua, i amb un còmode camí que ens permet gaudir d’aquest bell racó. Al final del congost dinem de picnic, a peu de riu, sota una zona de nidificació de voltors.I comencem la tornada pel mateix camí. Una descripció, més o menys, de la nostra excursió la teniu aquí.


I Arnes
El poble d’Arnes també pot mereix una parada, passejar pels seus carrers carregats d’història i contemplar alguns dels seus llocs més emblemàtics, com el seu ajuntament: un impressionant cub de pedra en pur estil renaixentista.










La Festa de la Fatarella.

Abans de canviar de comarca, farem una parada logística en la Fatarella, petit poble que aquest dies celebra la seva Festa de l’Oli i on es detindrem per passejar-hi, xafardejar una mica i avituallar-nos amb productes del territori. I així, aprofitant la fira de l’Oli, comprarem algunes coses: vi negre de la zona, algun formatge, unes delicioses garrapinyades a la mel, i un nou tirador de fusta, que el de la Sara es va trencar a la darrera escapada. La fira té diverses parades de productes de la regió, tallers artesanals, una banda de música, taller de manualitats pels més petits, etc.. Nosaltres vam aparcar l’autocaravana a l’entrada del poble per por de fincar-nos en una ratonera, després vam comprovar que el camp de futbol s’havia condicionat com a gran pàrquing.
I ara, baixarem cap a la vall de l’Ebre.

La Reserva Natural de Sebes, Flix.

Abandonem l’àrea d’autocaravanes d’Ascó i ens acostem a la veïna localitat de Flix. Allà, una vegada passat l’Ebre agafem el camí de l’esquerra que ens durà a la Reserva de Sebes, i no hem avançat ni 100 m que ens trobem una parella de corbs marins amb les ales esteses, com si ens donessin la benvinguda. La Reserva té un Centre d’Interpretació (El Mas del Director) on amablement ens aconsellen sobre el que el podem fer a la reserva, els seus miradors, els seus recorreguts i tota la fauna que podem veure en aquesta època de l’any; a més, Sara i Ferran reben un munt d’informació gràfica (pòsters, tríptics, etc) per identificar la fauna i flora de Catalunya...estan encantat i de ben segur que la farem servir en més d’una excursió futura. I comencem la visita, entre canyís, bosc de ribera i molt de silenci per a no espantar a la fauna. Al final, la visita ens ha ocupa tot el matí.

La Catedral del Vi, El Pinell de Brai.
La idea era acostar-nos a visitar el Castell Templer de Miravet, però una incipient pluja ens fa replantejar-nos l’agenda i optem per fer una visita a cobert, en aquest cas al Pinell de Brai, on es troba l’anomenada Catedral del Vi. Es tracta de la bella Cooperativa d’Oli i Vi del Pinell, construïda en estil modernista per Cèsar Martinell i Brunet, alumne d’Antoni Gaudí.


Comencem la visita a la tarda, amb un cel groguenc que encara fa destacar més les rajoles de la seva façana. I al seu interior trobem la geometria feta maó: tot el sostre de la cooperativa es suporta amb unes esveltes arcades parabòliques, mai la geometria havien sigut tan bella. Val a dir que si voleu fer fotos de l’interior, prèviament s’ha de demanar permís per escrit. Acabada la visita ens acostem al taller d’un mestre artesà de la fusta, que el dia abans vam conèixer a la Fatarella.
I ara si, hem de tornar: la nostra autocaravana enfila el camí de tornada Ebre amunt fins Móra, per agafar la N-240 en sentit nord, cap a casa.

Estacionaments, pernoctes i àrees d'autocaravanes.
Us anoto els llocs d’estacionament significatius i de pernocta, així com l’àrea d’autocaravanes que hem utilitzat, per si els necessiteu.
-Horta de Sant Joan: estacionament i pernocta al Carrer d’Aragó, carrer secundari i ample.








-Arnes: estacionament a la zona ampla del C/Onze de Setembre, a prop de les bàscules.


-Ascó: pernocta a l’àrea d’autocaravanes situada al darrera del C/Alcalde Tomàs Biarnes Radúa. Zona ampla i enllumenada, entre les pistes de tennis i la carretera C-12, amb serveis de buidat i avituallament.





I ara un mapa que us facilitarà la localització de tots els nostres puts de parada:


Mostra ESCAPADA EN AUTOCARAVANA MÉS ENLLÀ DE L’EBRE (Desembre 2009) en un mapa més gran
I si aquests llocs no us van bé, aquí pots trobar altres possibilitats per la província.


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 10 de gener de 2010.

dimarts, 5 de gener de 2010

Les autocaravanes en Barcelona, segona part.

Si l’altra dia era el diari Avui qui tractava el tema del dèficit, a Barcelona, de places d’estacionament d’autocaravanes ara ho fa la cadena local de televisió de Barcelona. La qüestió continua sense una solució òptima pels autocaravanistes i la imatge de Barcelona, com a destí turístic, no surt ben parada. Aquí teniu el video (menys de 2 minuts).


I la notícia la teniu aquí.

dilluns, 4 de gener de 2010

Dos anys d’elmonperlafinestra

Doncs si, més o menys per aquestes dates arribarem al segon aniversari d’aquest bloc i he aprofitat per fer-li un rentat de cara i redistribuir la informació a la barra de la dreta ... com es nota que estic de vacances. I a veure si aquest any 2010 puc fer més sortides en autocaravana i penjar-les després, perquè el 2009 no ha estat gaire generós en sortides .
Salut i encert!!!
Marce.
Cornellà de Llobregat

divendres, 1 de gener de 2010

Japó + fotografia+ autocaravana =





Xafardejant per la xarxa he trobat en huubs aquest projecte fotogràfic que , a partir d’avui , duran a terme dos fotògrafs durant tot l’any 2010 pel Japó, a bord d’una autocaravana. Es tracta d’en Toru Morimoto, fotògraf documental de Kobe, i Tina Bagué, fotògrafa de viatges, de Barcelona, i al llarg de l'any aniran recollint fotogràficament la vida nipona.
El viatge el faran amb una autocaravana integral força guapa, encara que externament em xoca veure-la motoritzada sobre Toyota. El model té uns interiors guapos i innovadors, com la tele escometajable sota els armaris superiors.
Us anoto la seva web per si voleu fer el seguiment d’aquesta aventura. Per cert la web està en diversos idiomes, català inclòs. La teniu aquí.
Salut.
Marce