divendres, 19 d’agost de 2011

EN AUTOCARAVANA PEL PIRINEU DE LLEIDA, Agost de 2011

INTRODUCCIÓ
Josep Pla deia que el nostre país, descartant el Delta i algun racó de l’Empordà, tenia una geografia tan abrupta que sempre, independentment del lloc on fossis, tenies un peu més alt que l’altre. Una veritat com un casa de pagès que nosaltres hem comprovat en aquest viatge pel Pirineu lleidatà.

És clar, que no només ens hem dedicat a mirar-nos els peus, també hem aixecat la mirada per contemplar aquesta bellíssima terra plena de cims que assoleixen els 3000 m; hem gaudit de panoràmiques sobre valls esculpides per les darreres glaceres, hem passejat per entorns naturals on encara costa veure l’emprenta de l’home ... i fins i tot ens hem acostat al lloc on va començar tot, fa 80 milions d’anys.


Aquest és el relat del nostre viatge en autocaravana pel Pirineu de Lleida; més concretament per les comarques dels Pallars Jussà i Sobirà, l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran i una petita incursió a les terres de l’Alta Garona.
Aquest any, que hem hagut de fer les vacances d’estiu molt fragmentades i repartides al llarg de l’any, només hem pogut dedicar una setmana a aquest viatge, però no per això ha estat menys entretingut i intens; de fet, al final d’aquesta setmana, tots quatre teníem la impressió que havíem estat fora molt més temps. Una sensació que experimentem sovint quan viatgem amb la nostra autocaravana: sembla que el temps s’estira, que dona més de si.










LES ETAPES


Fins i tot si mireu un mapa de carreteres d’aquesta banda de Catalunya , es pot apreciar com les carreteres lleidatanes, una vegada es situen per sobre de Balaguer abandonen el seu traçat rectilini i comencen a tremolar i recagolar d’una manera quasi dolorosa.

El motiu d’aquesta recargolamenta és clar: per sobre de Balaguer s’inicien els Pirineus. Perquè justament aquí, a les terres de Lleida, els Pirineus assoleixen la seva major amplitud, amb uns 150 km. que s’estenen des de la Depressió de l’Ebre fins la Conca d’Aquitània, amb una successió interminable de serralades i fondalades, com un gegantí onatge de roca i vegetació que s’aboca sobre la plana lleidatana.

I dins d’aquest onatge podreu descobrir autèntiques joies de l’art romànic catalogades Patrimoni de la Humanitat; podreu gaudir d’un entorn natural de reconegut prestigi internacional; i , en conclusió, disposareu d’un munt de motius per aturar la vostra autocaravana, pernoctar o , fins i tot, buidar i omplir dipòsits: a Tremp, fa escassos mesos, s’ha obert un àrea d’autocaravanes.

Nosaltres, durant una setmana, hem visitat una dotzena d’aquets llocs que podeu veure anotats al mapa del costat. Ara passaré a descriure’ls breument, afegiré algun enllaç on ampliar la informació.

I per tal de no avorrir més del compte, us posaré alguna foto. I al final, com sempre, os enumeraré els llocs de pernocta, estacionament i àrees d’autocaravanes.


1.Àreu i al seva força ( Pallars Sobirà)
.

A primera hora de la tarda entrem dins d’Àreu. Allà, segons el nostre plànol de carreteres, la carretera L-510 s’acaba. Nosaltres ens endinsem un centenar de metres dins del poble, el just per arribar a una gran esplanada a la dreta, al costat del riu, on aparquem l’autocaravana. I a uns 300 m a peu, vall amunt, trobem la Força.

Des d’antic els veïns d’Àreu van disposar d’aquesta instal•lació que, aprofitant un petit salt d’aigua de la Noguera de Vallferrera permetia moldre gra, generar llum amb una antiquíssima dinamo o serrar la fusta dels boscos, amb una enginyós sistema que converteix el moviment giratori en un moviment vertical d’una gran serra.

L’aprofitament era comunitari de tal manera que qualsevol veí el podia fer servir a canvi de pagar al responsable del manteniment de la Força amb un grapat (o punyada) de farina o amb uns taulons acabats de serrar. La visita resulta amena. És guiada i durant uns 40 min. et mostren i t’expliquen el seu funcionament i les seves característiques.


2.Esterri, la vida diària a l’alta muntanya (Pallars Sobirà).

Entrem en Esterri un matí de diumenge, el poble encara està endormiscat, deixem l’autocaravana i entrem al nucli antic. Allà es troba l’Ecomuseu en una antiga casa: la Casa Gasia. Allà, a l’Ecomuseu, organitzen una visita guiada a la Casa que dura uns 45 min. I al llarg de la mateixa s’aprèn com vivien, com s’organitza un habitatge de muntanya, les seves habitacions... i el fred que passaven els vilatans les llargues nits d’hivern.


Tot molt autèntic i ben ambientat, amb mobiliari i tota la resta d’elements provinents d’altres cases antigues de la rodalia. I acabada la visita...a dinar!. Saborós menjar típic de la comarca.






3.Una escletxa en la serra (Pallars Sobirà).

Camí del sud, en direcció a Tremp i poc abans d’entrar al Pallars Jussà, aturem l’autocaravana en un lloc on sempre que hi passem fem una parada. Es tracta de l’àrea de descans de Morreres-Congost de Collegats, a peu de la N-260. Allà trobareu una gran escletxa excavada a la roca: el Congost de Collegats.

En aquesta banda dels Pirineus falta espai. La Noguera Pallaresa ha tallat l’espai just per travessar la roca i després, la carretera antiga, s’ha ajustat al poc espai que hi quedava entre el riu i la roca. Avui en dia, que la nova carretera ha optat per foradar la muntanya amb túnels, aquest racó s’ha convertit en un tranquil i maco passeig per la natura, només freqüentat per piragüistes, escaladors, uns pocs passejants i algun voltor sobrevolant per sobre de les cingleres. I al final, a l’extrem sud de l’estret, l’Argenteria, un magnífic aflorament on l’aigua filtrada de la roca calcària ha deixat esculpida una preciosa catarata en roca travertina.

Per cert, l’estretor del paratge i la proximitat de l’aigua, fa que el lloc gaudeixi d’una permanent ombra i unes suaus temperatures, un autèntic paradís de frescor en aquestes dates estivals.
Enllaç 4.Tremp, vila hospitalària (Pallars Jussà).

Arribem a Tremp a darrera hora de la tarda i ens anem a passejar pel seu nucli antic, on encara s’intueix el traçat de la vila closa medieval; i el trobem desert, sense una ànima. Els veïns, a aquestes hores de la tarda, prefereixen refugiar-se en la Rambla: allà trobem tot el poble, prenent un refresc en les nombroses terrasses que hi han, sota la refrescant ombra dels plataners. Avui, dilluns, deixo la família dutxant-se i me’n vaig a visitar el seu mercat setmanal, hem d’omplir el rebost de l’autocaravana i de pas compraré pa i l’esmorzar de la família.

Tota la rodalia s’ha donat cita al mercat. Podreu trobat de tot, des de roba fins embotits i formatges del territori, des de fruites i verdures a productes de ferreteria, etc.. I una vegada la família enllestida reprenem la ruta cap el nord, cap El Pont de Suert.


5. Riuet del Convent, etapa refrescant (Alta Ribagorça).

Hem circulat part del matí gaudint de les panoràmiques que ens ofereix aquesta part dels Pirineus, i baixant del Coll de la Creu de Perves (1.325 m) poc abans del Pont de Suert, passat el pk 345 de la N-260, descobrint el paradís.
Una zona d’esbarjo amb aparcament, ombra, font d’aigua, zona de picnic i a pocs metres una magnífica bassa natural pel bany. Aigües cristal•lines i netes, amb peixos i una fondària justa per submergir-te; i és clar, prou freda per fer-te oblidar la calor i despertar-te la gana.

Dinar a l’ombra , a l’àrea de picnic.


6 Erill la Vall, el Romànic (Alta Ribagorça).

Aquesta tarda hem entrat a la Vall de Boí, territori romànic. Fa mil anys, si fa no fa, les tornes havien canviat. L’Alandalus estava a la defensiva i el comtats catalans passaven a l’ofensiva; i fruit d’aquelles incursions la riquesa àrab va començar a fluir cap els territoris comtals, riquesa suficient com per bastir una de les millors mostres de l’art romànic d’Europa.


Doncs bé, a Erill la Vall us poden explicar aquesta història i al mateix temps gaudir de la visita guiada a la seva església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall, tal com vam fer nosaltres. Visita curta i entretinguda, per l’interior ( compte amb les talles de fusta, són úniques al seu gènere) i l’exterior de l’església, on destaca el seu campanar, ben esbelt i amb detalls constructius a la vegada simples i bells.


7. I a Taüll, Sant Climent (Alta Ribagorça).



A l’altra banda de la vall, quasi en front d’Erill trobem una altra joia romànica: Sant Climent de Taüll. Aquí, tornem a trobar una bella església, de gran campanar i bonics detalls de pedra per totes les seves façanes; i a l’interior els frescos que podreu trobar a qualsevol llibre de romànic. Acabada la visita, Sara i Ferran decideixen quedar-se a l’autocaravana i nosaltres passegem pels carrers empedrats de Taüll. Carrers empedrats, teulades de pissarra negre i balconades plenes de geranis vermells. Fem algunes compres i tornem a l’autocaravana.


8. Una passejada pel Parc (Alta Ribagorça).


Al matí, ben d’hora, agafem a Boí el primer taxi que surt cap el Parc d’Aigüestortes. En pocs minuts ens deixem al Planell d’Aigüestortes. I d’aquí comencem la fàcil i còmoda excursió fins a l’Estany Llong.




El lloc, vull dir el Parc, és bellíssim, difícilment us el podria descriure, prefereixo posar-vos unes fotos. I arribats al llac, fem un mos, descansem i gaudim de l’entorn. Cap a l’est, més enllà de l’estany, veiem la collada que dona pas a Sant Maurici, l’altre extrem d’aquest Parc. Iniciem la tornada quan ja comença a haver-hi més excursionistes. Nosaltres tornem cap a l’autocaravana;

i a Barruera, bon dinar.


9. Passejada frustrada (Val d’Aran).

La tarda la dediquem per entrar en la Val d’Aran, i vist que la carretera de Vilamós és massa estreta pel nostre gust i per la nostra autocaravana, i optem per descartar uan visita a Vilamós, i ens dirigim cap el Còth deth Portinhon i visitar el seu bosc d’avets... doncs no.

En aquests moments s’està fent l’explotació forestal del bosc i trobem el lloc com si s’hagués passat una divisió de carros de combat: pistes eixamplades, moviments de terres, arbres tallats, troncs per totes bandes, etc. Amb l’autocaravana aparcada al coll, ens endinsem una estona pel camp de mines que és el bosc, i intentem gaudir de la natura que encara queda dreta.


10. Entre Sent Biat i Lez: la falla (Alta Garona).


Hem entrat a l’Alta Garona per passar per una àrea d’autocaravanes propera i amb la idea de trobar algun rastre del lloc on van començar els Pirineus, fa uns 80 milions d’anys.

Per això hem parat al poble de Sent Biat ( fr. Saint Béat). A l’oficina de turisme hem pogut recollir una mica d’informació sobre el tema i ja posats, hem aprofitat per pujar al seu castell i gaudir de les vistes sobre la vila. I ara si, al naixement dels Pirineus. A 1 km escàs de Sent Biat, abans d’entrar a la pedania de Lez, veiem en uns turons propers el que buscàvem: la falla nordpirinenca.

La qüestió és que fa uns quant milions d’anys, les plaques ibèrica i euroasiàtica vam xocar, produint-se la falla nordpirinenca, i a partir d’aquí l’escorça terrestre va començar a arrugar-se i replegar-se, fins constituir els Pirineus que coneixem avui en dia. Doncs bé, aquí , a les rodalies de Les, podem veure aquest xoc primigeni.

A la banda esquerra, la muntanya de roques blanquinoses, correspondria a la placa euroasiàtica; in a la dreta, el turonet de roca fosca que té una edificació a sobre, correspondria a la placa ibèrica; i al mig, sota una tartera, hi trobaríem la falla nordpirinenca. Val a dir que l’aflorament no és molt vistós, però al menys el lloc serveix per afirmar que Europa si que acaba als Pirineus, al menys des del punt de vista tectònic.

11. Arties: glèsia de Sta Maria (Val d’Aran).

La nostra ruta ens retorna a la Val d’Aran, i la primera parada: Arties i la seva església. A les tardes, al menys en aquesta època estival, es fan visites guiades a les esglésies de la Val . I comencem per aquesta, la d’Arties.




Visita amena per l’exterior i per l’interior de l’església; a destacar els frescos de les voltes del sostre. I un fet curiós: al preguntar el guia en quin idioma volia que es fes la visita, els assistents vam manifestar en català i algú ho va demanar en aranès. Vist això, el guia va optar per fer-la en castellà...que ningú havia demanat.

Val a dir que al llarg de la visita, en front de les múltiples preguntes que rebia en català, el guia involuntàriament responia en català, fins que s’adonava del seu “error” i reprenia la seva explicació en el castellà ...que ningú havia demanat. Bé, només em va saber greu per l’aranès, que en cap moment de la visita va fer acte de presència, i crec que pels catalanoparlants no suposaria cap esforç entendre’l.

En qualsevol cas, la visita val la pena pels amants de l’art romànic i/o de les llengües romàniques. L’autocaravana la podeu estacionar en un pàrquing de terra situat a l’extrem est d'Arties, a la dreta de la carretera.

12. Salardú: glèsia de St. Andrèu (Val d’Aran).

La següent església a visitar és la de la veïna vila de Salardú. Aquí destacaria el seu massís campanar, l’amplitud de la seva nau i el colorit de les pintures que cobreixen els seus murs... ah! I la talla de fusta, al darrera de la qual hi ha una llegenda coneguda a tota la Val. I per a sorpresa nostra som els únics assistents a la visita guiada, cosa que la fa amena i àgil... i en un sòl idioma.




I donem per acabada la tarda. Abandonem la zona més urbana per començar a pujar cap el Plan de Beret, cap els núvols.

I abans d’abandonar la vall, una dada: a un veí de Salardú li vam preguntar pel fet que tota la retolació oficial dels llocs estigués en castellà ( “Respeten el silencio de los vecinos”, “Prohibido estacionar en ambos lados”, “No se apoyen en el púlpito” etc.),si era perquè majoritàriament el turisme era castellanoparlant, i la seva resposta va ser: “ Qué va!, aquí venen turistes de tots els llocs, això és per motius polítics. Els responsables van pensar que si es feia en aranès que ningú ho entendria; que no es fa en català perquè aquesta no és la llengua de la Val; i en conclusió, per això ho fan en castellà...És un tema polític...”.

Ens vam quedar sorpresos per l’explicació i una mica entristits, jo no entenc gaire de llengües, però si això no és l’inici d’un suïcidi lingüístic poc li falta...pobra llengua aranesa.


13 Des del Plan de Beret a Montgarri (Val d’Aran)

Avui fa un dia magnífic. La llum del sol, a aquestes hores del matí, ens mostra un paisatge dominat pel blau intens del cel i els verds dels prats propers. I molt silenci i tranquil•litat, que són les vuit del matí. I més que l’excursió, comencem la passejada que fàcilment mena de Beret arriba al Santuari de la Mair de Diu de Montgarri.

Bonics paisatges, magnífiques panoràmiques i al final, la sorpresa de trobar el santuari al fons de la vall. Visitem el refugi, fem un mos i mandrejem a la vora de l’arriu Noguèra Palharesa... encara no hem trobat cap rètol que ens aclareixi que allò és el “Río Noguera Pallaresa”. Cap al migdia comencem el retorn a l’autocaravana; ara, a aquestes hores, el camí es troba molt freqüentat per excursionistes de totes les edats.

I aquí acaba el nostre viatge al Pirineu lleidatà. La resta va ser fàcil: acabàrem el dia a Tremp, allà , a l’oficina de turisme, ens parlàrem de l’oferta gastronòmica de la vila, i així poder celebrar de manera saborosa el meu aniversari. Al dia següent, ben d’hora, iniciem el camí cap a Cornellà de Llobregat.


A la nostra esquena deixem el darrer vestigi (o primer, segons com es miri) d’aquests Pirineus tan plens de bellesa: la Serra del Montsec.



LLOCS AUTOCARAVANISTES

A continuació us indicaré els llocs que hem utilitzat per pernoctar, estacionar o buidar dipòsits. Els anotaré per ordre d’utilització:


Espot. Darrer i més alt dels pàrquings de les pistes d’esquí. Asfaltat. Pernocta. Anotar, que a l’entrada del poble d’Espot vam veure una gran esplanada de terra on, semblava, havíem pernoctat alguna autocaravana i diverses càmpers.




Esterri d’Àneu. Estacionament a l’antiga travessia, a l’alçada de les primeres cases i a poc metres del nucli antic.



Congost de Collegats. Àrea de descans Morreres-Congost de Collegats, a la N-260 , pk 297 i una mica més: estacionament. Zona tranquil•la, amb taules de picnic, arbres i pàrquing de terra. També vàlida per pernoctar i a pocs metres del Congost de Collegats.



Tremp
.
Àrea d’autocaravanes a l’extrem del C/Lleida, al costat de la zona esportiva . Pernocta.











El Pont de Suert. Àrea de pícnic al pk 345 de la N-260, a 3 km al sud del Pont de Suert: font, zona de pícnic, rierol amb bassa pel bany, etc. Estacionament. I crec que vàlida per pernoctar.




Taüll. Estacionament i pernocta en front de l’església de Sant Climent. Disposa de WC públics, tancats de nit.






Còth deth Portinhon. Pernocta al coll, situat a la N.141, camí de Banhères de Luishon. Cota 1.292 m. Hi ha una esplanada de terra i una zona asfaltada.




Banhères de Luishon (fr. Bagnères-de-Luchon). Àrea d’autocaravanes situada a la Rue Jean Mermoz, al costat del camp de rugby. Per carregar aigua s’ha de comprar una fitxa a l’oficina de turisme. Estacionament de pagament.


Plan de Beret. Pernocta i estacionament a l’extens pàrquing situat a les pistes d’esquí. Cota 1.846 m.





Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 19 d’agost de 2011
marcecrn@yahoo.es

Des de la primavera de 2016 hem canviat de lloc. 

Podreu trobar les nostres noves escapades, viatges i alguna cosa més a www.autocaravana.cat 

Us hi esperem!