Un llibre i alguna cosa més

Ahir a la tarda vaig descobrir un llibre que em va semblar interessant i útil a l’hora de planificar les nostres escapades o sortides. Es tracta d’un llibre que recull tots els Bens Patrimoni de la Humanitat que existeixen a Espanya (ull! ni més ni menys que 39!!!), amb una breu descripció dels llocs, fotos a color i informació d’interès ( horaris, preus, transports, pàrkings, etc .) Com l’edició és força actual (gener 2007) considero que les dades que aporta són vigents; quan perdin vigència sempre serà un bon catàleg il·lustrat de llocs visitables, i internet ja m’ajudarà a actualitzar les dades. Ah! I un preu interessant: 3 € .
Si a algú li interessa, anoto les dades de la troballa:
Lloc: Eroski de Cornellà de Llobregat, secció de llibres.
Llibre: Guia Práctica Consumer-Eroski Núm.18 . Los Bienes Patrimonio de la Humanidad en España (311 pàgines). Ed.Fundación Eroski . ISBN:84-933514-4-X
Preu: 3 €.

I ja posats a recomanar, i dins del mateix entorn Eroski: a la seva web tenen una secció dedicada al Parcs Naturals, amb informació sobre cada lloc, situació, centres d’interpretació, serveis disponibles, etc. Per fer-te una primera idea d’un parc és perfecte.
Enllaços:
http://parquesnaturales.consumer.es/

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 8 de febrer de 2008.

Sòlid Rígid II

I arribà el dia que començàrem a veure defectes a Sòlid Rígid I, la nostra primera autocaravana. Més que defectes eren coses millorables: un dia t’adonaves que tal vegada la configuració de la cuina+saló podria ser millor; o que l’habitacle era una mica fosc; que ens vindríem millor unes lliteres més grans; i una nevera més grossa; i un forn de gas?...

I així vam començar la recerca. La primera candidata va ser la Challenger 163, una caputxina amb una distribució innovadora per a l’època (ara està molt estesa) i perfecta per als nostres desitjos: cuina en L, nevera grossa, seients de cabina que s’incorporen al saló, sofà lateral, lliteres tranversals amb un bon arcó...però no em va agradar, el conjunt wc+dutxa semblava massa estret, i els acabats , al menys de la que vaig visitar, em van decebre; igual que el tracte del comercial, semblava que li feia mal vendre.
Vist això, decidírem, dins de les caputxines, pujar de gama ( és a dir, de preu) i vam mirar de reüll les integrals...i, ves per on, trobàrem les integrals més econòmiques del mercat en aquell moment: les Bavaria, del grup Pilote, juntament amb Frankia.
De fet en una revista francesa definia les Bavaria com “ideal per a l’autocaravanista que no es pot permetre una Frankia”....touché!!
I així compràrem, a mitges amb el banc, la Bavaria I63ED: una integral curteta (6,30 m) , amb la distribució que buscàvem, els accessoris habituals (placa solar, baca, tendal, dutxa exterior...) i alguna altra grata sorpresa com el xasís ALKO, amb el qual es va acabar l’efecte catamarà de Sòlid Rígid I quan agafava les corbes.

Era preciosa i ens va agradar molt, si bé tinguérem un bon ensurt en la primera sortida. Ens vam ficar en un càmping per posar-nos al dia del seu funcionament i quan començo a inspeccionar l’arcó inferior, aquell que ocupa tots els baixos de l’autocaravana, em trobo amb un BASSAL D’AIGUA!!!

Puc assegurar que aquella tarda xiularen les oïdes a fabricants, distribuïdors i resta del gremi. Al final, amb paciència, vaig localitzar un maneguet del boiler que estava fluix, i una vegada collat es va acabar la fuita. La resta del cap de setmana ens la passàrem amb l’autocaravana amb totes les portes i portons oberts, per a ventilar fustes i humitats...sense comentaris.

Bé , a part d’aquestes misèries, portem uns anys gaudint de la nova autocaravana, igual que amb Sòlid Rígid I. D’aquest últim, he de dir al seu favor que, mesos després, el cap de taller del concessionari ens digué que aquella caputxina estava en un estat fantàstic, no va durar ni dos dies dins del concessionari, li van treure de les mans.
I pel que fa el nou Sòlid Rígid tenim clar que ens acompanyarà fins que ens jubilem...que més o menys es el que diguérem al comprar Sòlid Rígid I.

Per a més informació:
Si voleu veure més Challenger: http://www.challenger.tm.fr/ , encara que l'esmentada Challenger 163 ja no es fa.
El mateix passa amb la Bavaria I63ED, ja no la trobareu a http://www.bavaria-camping-car.com/ , sembla ser que han deixat de fer integrals amb lliteres.

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 22 de gener de 2008

Article: Sobre l'aigua, ni trucs ni astúcies

1.INTRODUCCIÓ
En webs i revistes autocaravanistes franceses, és habitual trobar una secció sota el títol Trucs et Astuces, trucs i astúcies, on s’expliquen millores o gadgets, que amb una manufactura més o menys senzilla, fan més fàcil o còmoda la vida en una autocaravana.
A mi ja m’agradaria parlar de trucs o astúcies, però no ens enganyem: més aviat són nyaps o afegitons que he implantat a l’autocaravana, i en aquest cas concret parlaré dels relacionats amb l’aigua i el seu ús. L’únic avantatge que tenen és que són afegitons senzills, fets amb materials trobats en ferreteries o botigues normals. És a dir: no caldrà desenfundar la serra caladora ni acostar-te a una botiga d’accessoris campistes. Espero que algú els pugui aprofitar... o evitar, segons el gust de cadascú.




2. AIGÜES NETES
Mànegues: jo faig servir les normals, de plàstic flexible. En concret portava 10 m. de mànega, segmentada en tres fragments: de 2, 3 i 5 m.. En funció de la longitud necessària faig servir la que m’interessa, i si cal les connecto amb els corresponents maneguets. Les duc enrotllades, en vertical, dins d’una caixeta de plàstic, així si regalimen alguna gota no mullen l’arcó. També tinc identificat cada tram de mànega amb cinta adhesiva de color, així puc escollir el tram que necessito amb facilitat.
Maneguets i connectors: són els habituals, de jardineria i els tinc dins d’una capseta. A banda dels maneguets també duc diversos connectors a l’aixeta , amb rosques de diversos diàmetres. I si l’aixeta no té rosca, si no una boca llisa, intento fer servir una mena de connector universal de diàmetre variable que es pot collar a l’aixeta amb una brida; a la foto el tinc fora de la capsa.

Bidó: i si la mànega no arriba, trec el bidó. Té una capacitat d’uns 10 l., amb el seu tap i la seva canya flexible que facilita l’abocament; i per facilitar-lo encara més, res millor que fer-li un foradet que permeti l’entrada d’aire durant l’operació, t’estalvies borbollons i vessaments sobtades.
Mànegues planes: n’he portat durant un parell d’anys; ara la tinc a casa, per a regar plantes o la terrassa. La veritat és que era ineficaç: s’havia de desplegar tota, i després, per a garantir el seu complert buidat passaves una bona estona entretingut.
Dipòsit d’aigües netes: amb certa periodicitat hi aboco un rajolí de lleixiu, de la normal sense sabons ni additius, per a garantir la seva desinfecció, encara que l’aigua mai la fem servir com aigua de boca. Curiosament les ampolles de lleixiu, les de sempre, insisteixo, ja marquen a la seva etiqueta la dosificació recomanada.

3. DE L'AIXETA AL DESGUÀS
Regulador de cabal: la nostra autocaravana tenia a l’aigüera una aixeta massa alta pel meu gust, cosa que propiciava que tot, al voltant de la pica, quedés esquitxat. Només volia afegir-li un tros d’algun tub que baixés la sortida de l’aigua. I vaig trobar aquesta mena de filtre/dosificador, que a més ajuden a estalviar aigua, fantàstic, oi?.
Reixetes: des del principi em va semblar que si algun dia s’obturaven els desguassos, hauria begut oli. Opció: implantar aquesta mena de reixetes en totes les piques (cuina i lavabo) que retenen les restes sòlides.
La de la dutxa em va costar una mica més trobar-la, però es venen. Semblen com una seta, i el seu peu es fica pel desguàs.
4. AIGÜES GRISES

Dipòsits: bàsicament, al final de cada sortida, i una vegada buidat el dipòsit, hi aboquem una mica de lleixiu que s’encarrega d’evitar que després, les restes orgàniques del fons del dipòsit acabin generant pudors.
Mànega d’abocament: viatjant per Alemanya, on moltes àrees són de tipus borne, tipus columna, vaig veure la necessitat de dur una mànega suficientment llarga que acostés les aigües grises al borne. Es tracta d’un tub flexible, de diàmetre ample, amb un connector a l’extrem.
Una esbandida d’emergència: ho vaig veure per la Bretanya. Si no disposes d’aigua per esbandir el tethford, una vegada buidat, aprofita les aigües grises com a solució de compromís. Al cap i a la fi, les aigües grises són majoritàriament sabonoses.


5. ESTENDRE O ASSECAR
Estenedor de roba: fem servir la dutxa d’estenedor. Penjada de la claraboia col·loquem un estenedor domèstic amb la roba que s’hagi d’assecar i deixem la claraboia lleugerament oberta.
Penjador de ventosa: si el que s’ha d’assecar és poca cosa (una tovallola, uns impermeables molls per la pluja, etc) optem per aquests penjadors individuals, fixats a la paret de la dutxa. Nota: si les vostres parets són granulades, oblideu-vos de les ventoses.







6. FINALJa ho veieu, són quatre coses, molt allunyades dels autèntics trucs et astuces . D’aquests els podeu trobar, per exemple, en:http://pagesperso-orange.fr/f.dichamp/index.htm
En castellà, aquest lloc està farcit de truquets que us poden inspirar:http://www.irdecampings.com/bricolaje/bricolaje.htm
I quan més a dalt us parlava de bornes, em referia a aquestes andròmines, cosines germanes de R2D2, el de la Guerra de les Galaxies:http://www.aireservices.com/produits/Borne_camping-car.htm

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 18 de gener de 2008.