1.Introducció.
Fa temps vaig sentir a un castellonenc la sorneguera expressió: "Tres coses n’hi han que uneixen catalans i valencians, i aquestes són: un mateix parlar, una autopista de peatge i una penosa carretera nacional” .Doncs bé, recolzant-nos en aquests tres pilars, ens dirigirem cap el sud, costa avall, per a apropar-nos a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, en terres alacantines. Allí passejarem pel seu litoral, ple de contrastos, on a pocs metres de paradisíacs racons pots trobar monstres de formigó; ficarem el nas pel seu interior agrest i igualment bell; visitarem alguns dels seus parcs naturals; y sempre que sigui possible farem servir la bella llengua d’Ausiàs March.
Com sempre l’escapada l’hem feta els meus fills , Sara i Ferran; Montse i jo, a bord de Sòlid Rígid II, la nostra autocaravana.
2. Llocs visitats.
2.1 Massís de Montgó (Dénia).
Dénia es troba a l’ombra d’una gran mola calcària: el Massís de Montgó, foto 1.
I cap allà que ens anem, i encara que el seu Centre d’Informació estava tancat, amb les dades recollides per la xarxa improvisàrem una ruta: la de la Cova de l’Aigua, que parteix de l’Ermitqa del Pare Pere. Es tracten de menys de 2 km de pista ascendent, ampla i còmoda, que puja pel vessant nord, amb la costa valenciana als nostres peus, i al final: la Cova de l’Aigua, amb vistes al port de Dénia, foto 2.
Fa temps vaig sentir a un castellonenc la sorneguera expressió: "Tres coses n’hi han que uneixen catalans i valencians, i aquestes són: un mateix parlar, una autopista de peatge i una penosa carretera nacional” .Doncs bé, recolzant-nos en aquests tres pilars, ens dirigirem cap el sud, costa avall, per a apropar-nos a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, en terres alacantines. Allí passejarem pel seu litoral, ple de contrastos, on a pocs metres de paradisíacs racons pots trobar monstres de formigó; ficarem el nas pel seu interior agrest i igualment bell; visitarem alguns dels seus parcs naturals; y sempre que sigui possible farem servir la bella llengua d’Ausiàs March.
Com sempre l’escapada l’hem feta els meus fills , Sara i Ferran; Montse i jo, a bord de Sòlid Rígid II, la nostra autocaravana.
2. Llocs visitats.
2.1 Massís de Montgó (Dénia).
Dénia es troba a l’ombra d’una gran mola calcària: el Massís de Montgó, foto 1.
I cap allà que ens anem, i encara que el seu Centre d’Informació estava tancat, amb les dades recollides per la xarxa improvisàrem una ruta: la de la Cova de l’Aigua, que parteix de l’Ermitqa del Pare Pere. Es tracten de menys de 2 km de pista ascendent, ampla i còmoda, que puja pel vessant nord, amb la costa valenciana als nostres peus, i al final: la Cova de l’Aigua, amb vistes al port de Dénia, foto 2.
La cova es pot visitar al llarg d’uns 20 m. i s’aconsella portar lot, més que res per a evitar ficar els peus en algun bassal; al final es troba una sala natural on mana un aigua cristal·lina, foto 3.
Acabada l’excursió baixem a la platja, a dinar. I quina seria la nostra sorpresa al descobrir en Moraira una creativa senyal de trànsit que , suposo, prohibeix circular AC i CV; llavors, t’inviten a estacionar, oi?. Bé, per allà vam dinar, en una petita caleta rocosa, amb la Punta de Moraira tancant l’horitzó pel nord, foto 4,
i sota un càlid sol, ideal per acompanyar la migdiada. Els nens?, de cacera, entre les roques.2.2 De Les Fonts de l’Algar (Callosa d’En Sarrià) a Castell de Guadalest.
I marxem cap l’interior, vall del riu Algar amunt, fins arribar a Callosa d’En Sarrià, coneguda pels seus conreus de nesprers ( sobtem els hivernacles, coberts per una translúcida teranyina) i per tenir al seu terme municipal Les Fonts de l’Algar, capçalera i naixement del riu Algar. A les Fonts existeixen un munt de restaurants , botigues de records i pàrquings privats per als visitants, i al fons, per un estret camí, s’arriba a la llera, entre cascades i tolls, foto 5,
... i obres: les darreres pluges de tardor van fer malbé gran part de la zona i ara s’està treballant en la seva reparació i neteja.La nostra ruta continua fins arribar al Castell de Guadalest. El trobem quan ja es feia fosc, foto 6,
i per a la nostra sorpresa, el poble tancava: eren les 18:00 passades, marxaven els turistes i per la qual cosa tancaven les botigues i negocis. L’avantatge: el poble restava per nosaltres sols, sota la llum groguenca dels fanals, foto 7.
El desavantatge: també tanquen els restaurants.2.3. Castell de Guadalest.
El nucli antic de Castell de Guadalest encara manté la seva essència medieval i la seva bellesa atrau marees de turistes, com si es tractés d’un Mont Sant Michel mediterrani, si bé s’ha tingut cura que botigues i negocis no afectin edificis i cases, un vegada tanquen. Pel meu gust, és ideal visitar-lo abans de l’arribada dels turistes, quan encara tot és silenci i tranquil·litat, foto 8,
i només et trobes algun veí amb el que creues alguna frase de cortesia: Bon dia, Bon dia, Avui si que farà un bon dia, veritat?. Doncs, miri vostè, ara farà un any que nevava....Perquè, per a ser sincers, avui tenim un dia fantàstic, solejat, sense cap núvol, foto 9.
Des de la plaça, la vall de Guadalest es mostra amb tota la seva imponent bellesa, amb l’embassament al seu fons, foto 10. 
Acabem la visita visitant-hi un parell de museus: un de miniatures escultòriques surrealistes, que sobtarien al mateix Dalí; i l’altre sobre la tortura, les seves tècniques i instruments, que , la veritat sigui dita, et deixa amb mal cos, acabada la visita et sembla que la guillotina , foto 11, va resultar el mètode de tortura més humanitari. 
2.4 Ruta per la CV-70 i la CV-770.
Recollim informació a l’oficina de turisme de Castell de Guadalest i decidim dirigir-nos cap a la costa, si bé ho farem pel camí més llarg: per les carreteres CV-70 i CV-770. El propòsit és circular per l’interior de La Marina, per A gaudir dels seus paisatges abruptes i agrestes, per carreteres de traçat tortuós, a escassa velocitat. El paisatge és magnífic, ens recorda el d’altres terres valencianes ( Els Ports, La Tinença de Benifassà... ), amb parets rocoses i bancals seculars, foto 12,
amb els què s’han gratat metres quadrats de conreu a la muntanya: de tant en tant algun bosquet de pins i alguna taca blanca: la dels pobles, foto 13.
Entrant a Orxeta notem la proximitat de la costa: comencen a aparèixer les promocions urbanístiques.
2.5 La Vila Joiosa.
Arribem a aquesta vila, de nom tan optimista, a l’hora justa: la de dinar. I durant un parell d’hores ens dediquem a degustar arrossos i peix, una delícia. La digestió la fem deambulant pel passeig marítim de La Vila, conegut pel colorit de les seves cases, foto 14.
Expliquen que els diversos colors servien als mariners per a distingir les seves cases molt abans d’arribar a port. L’interior del nucli antic mostra igual colorit i alguna curiosa verticalitat, foto 15.
2.6 Penyal d’Ifac (Calp).Abandonarem aquestes terres com entrarem: visitant uns dels seus punt geogràfics més emblemàtics, el Penyal d’Ifac, foto 16.
Diuen que el fenicis el batejaren així, com el Penyal del Nord, per a diferenciar-lo del més meridonal, que després es diria de Gibraltar.Ara Ifac es visita com a parc natural per un sender perfectament abalisat i explicat mitjançant panells informatius, amb vistes sobre Calp i la costa més propera, des de Moraira fins a Benidorm. Al final, s’arriba al túnel, foto 17,
que dóna accés a l’altra banda del Penyal. A partir d’aquí s’aconsella dur calçat adient, donat que el terra rocós és una mica lliscant en alguns trams, si bé en aquests s’han col·locat unes sogues ancorades a la roca, que fan de baranes.Una vegada travessat el túnel entrem en el territori de la gavina. El propi penyal oculta les vistes urbanes del veí Calp i tot és paisatge natural, foto 18,
dominat pels gralls de les innumerables gavines que ens sobrevolen o que simplement ens acompanyen quan fem un alt per descansar, foto 19.
Se’ns acaba el temps, baixem a Calp i ens acomiadem d’aquesta magnífica terra de la millor manera possible: asseguts davant uns bons arrossos.3. I acabo.
Suposo que visitar aquests llocs en plena temporada estiuenca por ser un infern,pel meu gust. M’ho imagino tot ple de gent i amb un trànsit infernal.
He de dir que hem gaudit d’un clima primaveral, al sol podíem anar amb màniga curta sense problemes, ara bé, com ens van comentar l’any passat va nevar a l’interior...que per cert encara seriem més bells aquests paisatges nevats.
I ara, aspectes logístics:
-Àrea d’autopista La Safor: km 570 de la AP-7. Allà hi pernoctàrem, en companyia de diversos camions que feien ruta. Amb posterioritat vaig llegir que allà es va donar una cas de robatori d’autocaravana mentre els seus ocupants dormien.
-Castell de Guadalest: Pernocta al pàrking situat just en front del nucli antic, foto 20.
-Alfàs del Pi: àrea privada d’autocaravanes, foto 21. 10 €/dia.
Serveis habituals ( aigua, grises i negres) i d’altres d’allò més variat: connexió elèctrica, wifi, dutxes, lavabos, jacuzzi, rentat de roba, comprar el pa, etc. Per a més informació: http://www.camperparkcostablanca.com/Marceliano Cardoso RomeroCornellà de Llobregat, 16 de desembre de 2007.
