EN AUTOCARAVANA PER CASTELLÓ (Abril 2009)

Això havia de ser un relat d’una escapada per Aragó, però no, per segona vegada les previsions meteorològiques ens ho impedien, així que giràrem cap el sud, cap a Castelló, on n’hi haurien pluges, però no tan abundants; i a més que ja tocava: fa més d’un any que no visitem terres valencianes.
A continuació us explico la nostra escapada autocaravanista per algunes comarques castellonenques, de la costa i de l’interior; espero no avorrir i que us pugui servir d’ajuda o inspiració.

Excursió per la Serra d’Irta (Peníscola, comarca del Baix Maestrat).

La Serra d’Irta és un Parc Natural a tocar de Peníscola. Al trobar el centre d’interpretació tancat, decidim improvisar. Entrem en una endormiscada Peníscola per la CV141 i seguint els rètols de Serra d'Irta agafem una carretereta i a 3,5 km trobem el trencall cap la Torre Badum, el nostre destí. Aparquem l’autocaravana a la zona del trencall i comencem l’excursió que transcorre per aquesta part de la Serra d'Irta. A una banda el massís calcari i la seva vegetació escassa; i a l'altra banda el mar, amb poques onades, vistes de vertigen des dels seus penya-segats i panoràmiques de Peníscola. I al final la Torre Badum, antiga torre de vigilància contra les incursions pirates. El camí es troba abalisat , es ample, i freqüentat per excursionistes i ciclistes.
Acabada l’excursió, abandonem una transitada Peníscola (es nota que s’acosta l’hora de l’aperitiu) i ens dirigim cap el següent destí, una mica més al sud i a l’interior.

Passeig en barca per les Coves de Sant Josep (La Vall d’Uixó, comarca de la Plana Baixa).

D’altres vegades que havíem visitat Castelló o València en autocaravana, ens havíem quedat amb les ganes de conèixer aquest lloc de tant renom turístic, i penso que tal vegada de tanta expectatives que ens havíem creat, al final vam sortir una mica decebuts. Em temo que els atractius de la cova quedàrem ocults sota les cues de visitants i barques, la luminotècnia de la ruta (fins i tot subaquàtica) i l’ambientació musical ( com el tema de Titànic). I de tant en tant alguna dada que proporcionava el barquer: ...aquí la fondària és de 3 metros,...aquí es van utilitzar explosius per facilitar el pas de les barques ( i pots tocar les canyes de les barrinades...i imaginar-te l’efecte de l’ona expansiva sobre les estalactites i estalagmites). En conclusió el lloc està bé si vols passejar en barca per una cova .
A part de les coves, també es pot passejar pel seu entorn: el barranc s’ha condicionat per passejar, amb bancs, zona de barbacoes, restaurants, oficina de turisme, etc.

Mascarell, poble emmurallat (Nules, comarca de la Plana Baixa).

Les previsions meteorològiques es compleixen: dia gris i plujós. No obstant hi comptàvem i el matí el passarem a cobert. Però abans: curta parada en Mascarell , pedania de Nules i famosa per tractar-se d'un poble medieval emmurallat al segle XVI. El perímetre de muralles engloba una petita població de quatre carrers, amb torres i dues portes principals, entre tarongers, alguna palmera i els regs...fa la impressió que el lloc no ha canviat en els darrers 500 anys.
L’autocaravana es pot aparcar quasi a l’entrada, en un aparcament a escassos pocs metres.
I ara sí, a Castelló, o millor dit: al Grau de Castelló.

Planetari de Castelló (Castelló, comarca de la Plana Alta).

Sota una pluja intermitent ens dirigim al
Planetari de Castelló . A mi m’agraden aquests llocs on pots gaudir d’un cel estrellat, tal vegada pel fet que vivim en ciutat i és difícil veure les estrelles, ja sigui o per la contaminació lumínica o per l’altra; i de pas pots aprendre alguna cosa d’astronomia. La instal•lació presenta diverses sales : una didàctica sobre el so; una molt maca altra sobre les Illes Columbretes; i finalment una altra sobre geologia (una mica pobra considerant la categoria del lloc i la rellevància de la geologia de Castelló). I el planetari, nosaltres gaudirem de dues sessions, es l'única cosa que s'ha de pagar i per un preu simbòlic.
I després d’un reparador dinar a base de fritures i arrossos, breu passeig pel port fins que arribi el pròxim xàfec.
Veient-hi que la tarda no millora, decidírem per pernoctar a prop del nostre proper destí.

L'art de Cova Remigia (Ares del Maestrat, comarca de l’Alt Maestrat).

Una de la riqueses culturals de Castelló radica en els seus jaciments de pintures rupestres, les quals presenten una frescor i espontaneïtat que sembla que s’hagin pintat el passat cap de setmana per algun excursionista, i no: tenen diversos milers d’anys i van ser fetes pels nostres avantpassats.
Nosaltres optarem per visitar la
Cova Remigia, situada en Ares del Maestrat, en concret en la pedania de La Montalbana, i allà aparcàrem l’autocaravana.
Des d’allà, els propietaris del bar ens adreçàrem pel camí d’accés: bonica excursió de 2 quilòmetres, amb vistes sobre un Maestrat enfarinat per les darreres neus i a la llunyania la Penyagolosa, igualment enfarinada.
I finalment, al resguard de una balma, les pintures. Nosaltres que no teníem costum de tenir a l’abast de la ma aquesta mena d’obres d’art, vam quedar sorpresos. Allà, amb l’ajuda del guia, podíem veure com si fos un àlbum familiar o un passi de diapositives el dia a dia dels nostres avantpassats, fa uns 10.000 anys. Uns caçadors empaitant un porc senglar; un bou corrent al darrera d’un caçador com si fossin els sanfermines; un altre caçador seguint una cabra ferida que deixava el seu rastre de petjades sagnats...

Si esteu interessats en el tema també podeu visitar el modern i didàctic Museu de la Valltorta, a Tírig, que també organitza visites guiades a les coves més properes.

I aquí acabàrem la nostra escapada per terres de Castelló. La resta: parada en Sant Mateu per comprar formatges, autopista i , finalment, retencions en aproximació a la zona metropolitana de Barcelona.
Pernoctes i àrees d'autocaravanes.

Anotant-les per ordre, us esmentaré:
-l’àrea d’autocaravanes a l’AP-7, a l’àrea de servei El Mèdol, a pocs quilòmetres de Tarragona.
-una pernocta a peu de carretera N-340, entre Peníscola i Santa Magdalena de Polpis. Ampli pàrking de camions amb bar-resturant al costat.
-la segona pernocta al municipi de Xilxes, a la zona de la Platja de les Cases, en una solitària plaça a peu de platja. Em temo que desaconsellable en època alta per abundància de turistes i vehicles.-una altra àrea d’autocaravana al pàrking d'autocaravanes de les Moreres, de Peníscola. Omplir i buidar: 3,5 €.
-i la tercera pernocta en Catí, carrer tranquil a l’extrem sud del poble.

Marceliano Cardoso Romero,
28 d’abril de 2009, Cornellà de Llobregat.

UN PASSEIG PER LA MARINA (Desembre, 2007).

1.Introducció.

Fa temps vaig sentir a un castellonenc la sorneguera expressió: "Tres coses n’hi han que uneixen catalans i valencians, i aquestes són: un mateix parlar, una autopista de peatge i una penosa carretera nacional” .Doncs bé, recolzant-nos en aquests tres pilars, ens dirigirem cap el sud, costa avall, per a apropar-nos a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, en terres alacantines. Allí passejarem pel seu litoral, ple de contrastos, on a pocs metres de paradisíacs racons pots trobar monstres de formigó; ficarem el nas pel seu interior agrest i igualment bell; visitarem alguns dels seus parcs naturals; y sempre que sigui possible farem servir la bella llengua d’Ausiàs March.
Com sempre l’escapada l’hem feta els meus fills , Sara i Ferran; Montse i jo, a bord de Sòlid Rígid II, la nostra autocaravana.

2. Llocs visitats.
2.1 Massís de Montgó (Dénia).
Dénia es troba a l’ombra d’una gran mola calcària: el Massís de Montgó, foto 1. I cap allà que ens anem, i encara que el seu Centre d’Informació estava tancat, amb les dades recollides per la xarxa improvisàrem una ruta: la de la Cova de l’Aigua, que parteix de l’Ermitqa del Pare Pere. Es tracten de menys de 2 km de pista ascendent, ampla i còmoda, que puja pel vessant nord, amb la costa valenciana als nostres peus, i al final: la Cova de l’Aigua, amb vistes al port de Dénia, foto 2.

La cova es pot visitar al llarg d’uns 20 m. i s’aconsella portar lot, més que res per a evitar ficar els peus en algun bassal; al final es troba una sala natural on mana un aigua cristal·lina, foto 3.
Acabada l’excursió baixem a la platja, a dinar. I quina seria la nostra sorpresa al descobrir en Moraira una creativa senyal de trànsit que , suposo, prohibeix circular AC i CV; llavors, t’inviten a estacionar, oi?. Bé, per allà vam dinar, en una petita caleta rocosa, amb la Punta de Moraira tancant l’horitzó pel nord, foto 4, i sota un càlid sol, ideal per acompanyar la migdiada. Els nens?, de cacera, entre les roques.

2.2 De Les Fonts de l’Algar (Callosa d’En Sarrià) a Castell de Guadalest.
I marxem cap l’interior, vall del riu Algar amunt, fins arribar a Callosa d’En Sarrià, coneguda pels seus conreus de nesprers ( sobtem els hivernacles, coberts per una translúcida teranyina) i per tenir al seu terme municipal Les Fonts de l’Algar, capçalera i naixement del riu Algar. A les Fonts existeixen un munt de restaurants , botigues de records i pàrquings privats per als visitants, i al fons, per un estret camí, s’arriba a la llera, entre cascades i tolls, foto 5,


... i obres: les darreres pluges de tardor van fer malbé gran part de la zona i ara s’està treballant en la seva reparació i neteja.
La nostra ruta continua fins arribar al Castell de Guadalest. El trobem quan ja es feia fosc, foto 6,
i per a la nostra sorpresa, el poble tancava: eren les 18:00 passades, marxaven els turistes i per la qual cosa tancaven les botigues i negocis. L’avantatge: el poble restava per nosaltres sols, sota la llum groguenca dels fanals, foto 7. El desavantatge: també tanquen els restaurants.

2.3. Castell de Guadalest.
El nucli antic de Castell de Guadalest encara manté la seva essència medieval i la seva bellesa atrau marees de turistes, com si es tractés d’un Mont Sant Michel mediterrani, si bé s’ha tingut cura que botigues i negocis no afectin edificis i cases, un vegada tanquen. Pel meu gust, és ideal visitar-lo abans de l’arribada dels turistes, quan encara tot és silenci i tranquil·litat, foto 8,
i només et trobes algun veí amb el que creues alguna frase de cortesia: Bon dia, Bon dia, Avui si que farà un bon dia, veritat?. Doncs, miri vostè, ara farà un any que nevava....
Perquè, per a ser sincers, avui tenim un dia fantàstic, solejat, sense cap núvol, foto 9.
Des de la plaça, la vall de Guadalest es mostra amb tota la seva imponent bellesa, amb l’embassament al seu fons, foto 10. Acabem la visita visitant-hi un parell de museus: un de miniatures escultòriques surrealistes, que sobtarien al mateix Dalí; i l’altre sobre la tortura, les seves tècniques i instruments, que , la veritat sigui dita, et deixa amb mal cos, acabada la visita et sembla que la guillotina , foto 11, va resultar el mètode de tortura més humanitari.



2.4 Ruta per la CV-70 i la CV-770.
Recollim informació a l’oficina de turisme de Castell de Guadalest i decidim dirigir-nos cap a la costa, si bé ho farem pel camí més llarg: per les carreteres CV-70 i CV-770. El propòsit és circular per l’interior de La Marina, per A gaudir dels seus paisatges abruptes i agrestes, per carreteres de traçat tortuós, a escassa velocitat. El paisatge és magnífic, ens recorda el d’altres terres valencianes ( Els Ports, La Tinença de Benifassà... ), amb parets rocoses i bancals seculars, foto 12, amb els què s’han gratat metres quadrats de conreu a la muntanya: de tant en tant algun bosquet de pins i alguna taca blanca: la dels pobles, foto 13.

Entrant a Orxeta notem la proximitat de la costa: comencen a aparèixer les promocions urbanístiques.

2.5 La Vila Joiosa.
Arribem a aquesta vila, de nom tan optimista, a l’hora justa: la de dinar. I durant un parell d’hores ens dediquem a degustar arrossos i peix, una delícia. La digestió la fem deambulant pel passeig marítim de La Vila, conegut pel colorit de les seves cases, foto 14. Expliquen que els diversos colors servien als mariners per a distingir les seves cases molt abans d’arribar a port. L’interior del nucli antic mostra igual colorit i alguna curiosa verticalitat, foto 15.
2.6 Penyal d’Ifac (Calp).
Abandonarem aquestes terres com entrarem: visitant uns dels seus punt geogràfics més emblemàtics, el Penyal d’Ifac, foto 16. Diuen que el fenicis el batejaren així, com el Penyal del Nord, per a diferenciar-lo del més meridonal, que després es diria de Gibraltar.
Ara Ifac es visita com a parc natural per un sender perfectament abalisat i explicat mitjançant panells informatius, amb vistes sobre Calp i la costa més propera, des de Moraira fins a Benidorm. Al final, s’arriba al túnel, foto 17, que dóna accés a l’altra banda del Penyal. A partir d’aquí s’aconsella dur calçat adient, donat que el terra rocós és una mica lliscant en alguns trams, si bé en aquests s’han col·locat unes sogues ancorades a la roca, que fan de baranes.
Una vegada travessat el túnel entrem en el territori de la gavina. El propi penyal oculta les vistes urbanes del veí Calp i tot és paisatge natural, foto 18,dominat pels gralls de les innumerables gavines que ens sobrevolen o que simplement ens acompanyen quan fem un alt per descansar, foto 19.Se’ns acaba el temps, baixem a Calp i ens acomiadem d’aquesta magnífica terra de la millor manera possible: asseguts davant uns bons arrossos.

3. I acabo.
Suposo que visitar aquests llocs en plena temporada estiuenca por ser un infern,pel meu gust. M’ho imagino tot ple de gent i amb un trànsit infernal.
He de dir que hem gaudit d’un clima primaveral, al sol podíem anar amb màniga curta sense problemes, ara bé, com ens van comentar l’any passat va nevar a l’interior...que per cert encara seriem més bells aquests paisatges nevats.
I ara, aspectes logístics:
-Àrea d’autopista La Safor: km 570 de la AP-7. Allà hi pernoctàrem, en companyia de diversos camions que feien ruta. Amb posterioritat vaig llegir que allà es va donar una cas de robatori d’autocaravana mentre els seus ocupants dormien.
-Castell de Guadalest: Pernocta al pàrking situat just en front del nucli antic, foto 20.
-Alfàs del Pi: àrea privada d’autocaravanes, foto 21. 10 €/dia.
Serveis habituals ( aigua, grises i negres) i d’altres d’allò més variat: connexió elèctrica, wifi, dutxes, lavabos, jacuzzi, rentat de roba, comprar el pa, etc. Per a més informació: http://www.camperparkcostablanca.com/


Marceliano Cardoso RomeroCornellà de Llobregat, 16 de desembre de 2007.