Des de l'espai els Pirineus apareixen com una gran cicatriu a l'escorça terrestre entre els mars Cantàbric i Mediterrani, amb una llargada de més de 600 km, i assolint-hi alçades superiors als 3000 m.
De mes a prop, aquesta serralada mostra un reguitzell d'indrets d’una bellesa natural inigualable o amb un gran valor cultural. Nosaltres, a bord de la nostra autocaravana, en visitarem alguns.
2. LLOCS VISITATS
El periple de la nostra autocaravana ha estat erràtic a propòsit. Sobre una llista d’una trentena de destins possibles hem anat allà on trobaríem el que ens venia més de gust, alternant-hi estones de senderisme, de contemplació, de nedar o simplement no fer res. Per a que us feu una idea de l'itinerari en aquest plànol situo els llocs visitats, indicant-hi el número de l'apartat on els descric.
La meva intenció és narrar-vos les nostres etapes per ordre de visita. I al final de relat trobareu un llistat dels llocs on hem pernoctat o omplert dipòsits, per si algú els pot aprofitar.
2.1.TAVASCAN (Catalunya).
Sota aquests bucòlics paratges i belles muntanyes s'oculten unes increïbles instal•lacions subterrànies, algunes de les quals podrien aixoplugar la Sagrada Família de Gaudí o enginys mecànics que arriben a assolir l'alçada del monument de Colom, a Barcelona. En conjunt, es tracta d’un complex entramat de centrals hidroelèctriques subterrànies, amb Kms de túnels i canonades que, aprofitant l'aigua dels llacs superiors, arriben a generar milions de vats. Un exemple: a la central de Tavascan hi arriba una gegantina canonada que fa impactar sobre una turbina l’aigua des d’una alçada de 900 m... glups!.
Per a fer-te una idea d'aquestes instal•lacions, l'Oficina de Turisme de Tavascan organitza visites guiades a la Central de Tavascan, amb audiovisual inclòs.
Aconsellable aparcar l'autocaravana a l'entrada del poble, abans d'entrar.
2.2.ESTANY GENTO (Cabdella, Catalunya)
Superada Capdella, dirigim l'autocaravana cap a l'embassament de Sallente, i allà , en la seva cua, hi aparquem. Des d’allà pujarem, en telefèric, a l'Estany Gento: es tracta d’un estany d'origen glaciar, dins d’un magnífic entorn de roca, cascades, fonts i pau, molta pau. Des de l'estany surten diverses rutes de senderisme; nosaltres farem la que ens retornarà a Sallente, i que en part segueix el traçat de una antiga via fèrria (túnels inclosos). Belles vistes i panoràmiques.
I abandonem Lleida en direcció cap a ponent, a Aragón.
Només esmentaré la parada tècnica que vam fer a l'Embalse del Mediano (Ainsa): fa molta calor i un bany ens vindrà de meravella.
2.3 TORLA (Aragón)
Si vols visitar el Parc Nacional d'Ordesa, Torla és una de les seves portes d’entrada.
Torla s'ha convertit en un poble turístic bolcat en atendre les necessitats de tota la gent que vol accedir a Ordesa. Predominen botigues i hotels, i has d'esperar que tanquin les botigues per a recuperar una mica de tranquil•litat i apreciar millor la bellesa de les seves cases i carrers. I tot dominat per un escenari impressionant: les parets majestuoses d'Ordesa.
També aprofitem per a visitar el Museu Etnològic i conèixer la Torla de fa un segle o més, els seus habitants, estris i antics carrers, etc.
L'autocaravana es pot aparcar al pàrquing situat a l'entrada de Torla. Si és hora punta pot estar ple i s'ha d'esperar torn, fins que s'allibera alguna plaça.
2.4 EL ABETAL DE TURIETO (Torla, Aragón)
Nosaltres accedirem a Ordesa prescindint de l'autobús. Prendrem el camí antic de pujada a Ordesa, el que feien servir pastors i camperols: el camí del Abetal de Turieto, entre boscos i cascades. I per això carregem l'imprescindible per l'alta muntanya: cantimplora, una mica de menjar, xancles, tovallola i banyadors...perquè a la mínima que es pugui ens banyarem en les aigües del riu Arazas, en plena Vall d'Ordesa. I efectivament, passada la cascada del Abeto, el torrent s'eixampla i allà ens recuperem de les dues hores de caminada amb un gèlid bany. I per sobre nostre els aclaparadors penyasegats del Parc, que et fan sentir com a una petitíssima formiga.
La resta de l’excursió, fàcil: arribem a la pradera d'Ordesa i agafem l'autobús de baixada que ens retorna a l’autocaravana, en Torla.
2.5 LAC D'ARTOUSTE (Fabrèges, Aquitaine)
Hem canviat de vessant dels Pirineus i deixem l'autocaravana aparcada a uns 300 m abans de l'estació d'esquí de Fabrèges, sobre herba i amb vistes a l'embassament de Fabrèges.
La nostra aventura consistirà en, des de l'estació d'esquí de Fabrèges, pujar fins al Lac d'Artouste. Els mitjans: primer en telecabina i després uns 40 min. de trenet que ens durà pels cims fins al Lac d'Artouste. Geologia a gran escala i vistes meravelloses. La fauna també: la Sara entusiasmada al descobrir una marmota. I arribats al llac: passejades, gaudir de l’entorn i prendre el sol.
Una vegada acabada l'excursió, ens tornem cap el sud de la Serralada; Jaca ens espera.
2.6 JACA (Aragón)
Amb l’autocaravana aparcada a la vora de la Ciudadela i sota un cel cada vegada més negre iniciem la visita a Jaca. La nostra intenció: fer la visita guiada de la Ciudadela i acte seguit fer una ullada al seu curiós museu de miniatures militars.
Acabada la part cultural històrica, passem a la cultural gastronòmica. Després de tastar la cuina jacitana, passegem pels carrers de Jaca i ens acostem a la seva catedral. Mentre sopàvem ha plogut, ha refrescat. Algun peregrí pels carrers, que per Jaca passa el camí de Sant Jaume.
2.7 SAN JUAN DE LA PEÑA (Aragón)
Fa uns 5 anys ja el vam visitar, i ara repetim. San Juan de la Peña és un lloc emblemàtic dins la història d'Aragón; ara, a més, ja s’ha enllestit la rehabilitació del Monasterio Nuevo, convertit en museu i centre d'interpretació. I el millor, pel meu gust, l'entorn; una magnífica extensió boscosa, dins de la qual aparquem la nostra autocaravana.
N'hi han disponibles zones de picnic, lavabos i parc infantil.
Dinem a l'àrea de picnic, sota els pins.
I marxem cap a el següent destí, ja en terres navarreses.
2.8 LA FOZ DE IRUNBERRI (Irunberri, Navarra)
Venint d'Aragón considerem obligat detenir l'autocaravana per a visitar la Foz d'Irunberri (Lumbier, en castellà). Es tracta d’una gran escletxa feta en la roca calcaria pel riu Irati. A part del paisatge, de congostos i ràpids, una nombrosa colònia de voltors sobrevola per sobre dels nostres caps; i a la tornada, un dels voltors, se’ns acosta a escassos 10 metres, la càmera digital treu foc. Ah! i descobrim un lloc, resguardat del corrent, on poder banyar-nos...magnífic final de la visita.
Acabem el dia en una etapa jacobea important: Gares (Puente La Reina, en cast.), sota una aparatosa tempesta elèctrica, però amb poca pluja. Després de sopar, passeig per un solitari carrer major, carregat d'història peregrina.
2.9 PARC NATURAL SEÑORíO DE BÉRTIZ (Oieregi-Bertizarana, Navarra)
Avui visitarem aquest parc natural que ocupa una antiga propietat privada. El lloc mereix dedicar-li una jornada. Hi trobem un magnífic parc infantil, un munt de itineraris pedestres, un altre de ciclista així com la visita ,si es vol guiada, al Jardí, ric en nombroses especies forestals: sequoies, teix, cedres, etc.; i totes pel general de dimensions gegantines.
El dia s’ha ennuvolat: ideal per a realitzar una de les rutes senyalitzades, per un bosc de bellesa sense igual.
I ara, enfilem la nostra autocaravana camí de la Baixa Navarra
2.10. DONIBANE GARAZI (Aquitaine)
La següent etapa serà Donibane Garazi (Saint-Jean-Pied-de-Port, en francès) fita emblemàtica pels peregrins que estan a punt de travessar els Pirineus. El seu carrer principal està escortat per cases típicament basques, amb múltiples referències al camí de Sant Jaume. N'hi han racons molts bells, així com moltes botigues on tot gira al voltant del tema peregrí i basc. Al final pugem a la ciutadella per a gaudir d'unes bones vistes de la vall del Nive.
Per la tarda ens encaminem cap al sud, però fent un gran revolt per tal de gaudir de la ruta, els seus paisatges i els pobles que s'hi aboquen.
2.11. PONT D'HOLTZARTE (Lojibarrea, Aquitaine)
Abans d'arribar al port de Larrau o Uturzeheta, al paratge de Lojibarrea (en fr. Logibar), existeix la possibilitat de realitzar una curta però interessant excursió. Es tracta de fer el sender (1 h) que et puja fins a un lloc pintoresc: el Pont d'Holtzarte, magnífic pont penjant que permet salvar el barranc del riu Olhadibia, el qual es troba a uns 180 m per sota dels nostres peus. I una vegada allà travessar-lo, acompanyat del seu inquietant balanceig.
Una aventura per a grans i petits. Ah! el pont esta en perfecte estat, és segur.
I ara tornem a Navarra, pel Coll d'Erroimendi i el Port de Larrau o Uturzeheta, paulatinament deixem els núvols a la nostra esquena i el paisatge se’ns mostra bellíssim, sota un cel clar i serè.
2.12 OTSAGABIA (Navarra)
I aparquem l'autocaravana en Otsagabia (en cast. Ochagavía) amb el propòsit de recollir informació sobre el Bosc d'Irati i fer alguna excursió... però no.
I dic no perquè descobrim una platja fluvial un centenar de metres abans del poble, i allà passem la tarda, de pànxing, sobre l'herba i fent alguna capbussada de tant en tant, en les aigües fresques i cristal•lines del riu Anduña. La resta de la tarda, fins l'hora de sopar, ens dediquem a passejar per aquest maquíssim poble de carrers empedrats i cases centenàries. I el sopar: cuina navarresa, per suposat.
2.13 NAVARRA EN DIAGONAL
Avui enfilem el camí cap a Gipuzkoa, però fent-hi un gran revolt dibuixarem, amb la nostra autocaravana, una gran diagonal, de NE a SW, de la muntanya al pla, mentre gaudim del paisatge navarrès.
I així, la primera parada de la nostra autocaravana la fem passat Aribe, per tal de pujar al Mirador d'Ariztokia i gaudir de les seves vistes sobre el riu Irati.
I continuem ruta fins Lizarra (en cast. Estella): una altra etapa important en la ruta peregrina i rica pel seu patrimoni cultural. El qual no podem conèixer com voldríem: és diumenge tarda i trobem tots els monuments tancats, fins i tot l'oficina de turisme. Així que ens dediquem a passejar pels seus carrers i contemplar els seus edificis mes singulars des de l'exterior.
I ara sí: cap a Euskadi. Propera parada: Parc Natural d'Aralar.
2.14 PASSEIG DE LIZARRUSTI A LAREO (Gipuzkoa, Euskadi).
La tarda anterior hem aparcat l'autocaravana just a la ratlla entre Navarra i Euskadi , al port de Lizarrusti, i avui una suau pluja ens dona el bon dia. El cel esta cobert i comencem l'excursió fins l’embassament de Lareo. És força planera, sempre per bosc i travessant algun lloc pintoresc: un curt túnel, un pontet...per a acabar al petit embassament de Lareo. Regna la pau i la bellessa: dels boscos, del reflexe de l'aigua.....
La passejada és curteta: fins a l'embassament 2,5 km. Nosaltres envoltarem l'embassament, i en tres hores estàvem de tornada a l'autocaravana.
I marxem cap el proper destí.
2.15 SANTUARI D'ARANTZAZU (Oñati, Euskadi).
De fet volíem visitar les coves d'Arrikrutz, però resulta que els dilluns tanquen. Solució: acostar-nos al Santuari d'Arantzazu, situat a uns 5 km. Allà, al llarg de la visita guiada, ens expliquen una mica la història d'aquest centre. Resulta que és un santuari de gran rellevància entre els creients bascos, com Montserrat pels catalans. Una de les coses que sorprenen es l'estil arquitectònic del nou santuari (al darrera hi ha una llarga lluita entre uns artistes innovadors i l’Església, allà pels anys 50 del s. XX, en ple nacionalcatolicisme). I també sobta l’estil arquitectònic d'edificis posteriors. L'entorn natural també mereix una estona de contemplació.
2.16 ZUMAIA: DIARI D'UN PLANETA (Euskadi).
Zumaia ben mereix una parada en el nostre viatge autocaravanístic, i si és possible fer l'excursió geològica que organitza el seu Centro de Interpretación Algorri
(cal fer reserva prèvia). El motiu: la costa rocosa de Zumaia presenta, com si fos un llibre obert, 50 milions d’anys de la història del planeta, i alguns dels seus capítols són de fama mundial: és un dels pocs llocs on pot observar-se l'estrat (uns 3 cm de terra fosca) resultat de l'impacte meteorític que va extingir gran part de la vida planetària (dinosaures inclosos). La visita és molt amena i didàctica, i discorre per les platges i penyasegats de Zumaia, i al final: passeig en vaixell per la costa. Nosaltres no vam poder gaudir del vaixell per l'estat de la mar, però això no va treure interès a l'excursió.
2.17 SAUVETERRE-DE-BEARN (Aquitaine)
Zumaia ha suposat el punt més extrem del nostre periple pirenaic, ara comencem el llarg viatge de tornada, cap a llevant, i ho farem per la cara nord dels Pirineus.
El proper destí ens queda una mica lluny (250 km) i per fer-lo més còmode detindrem la nostra autocaravana a mig camí, en Sauveterre-de-Bearn. Bonic poble medieval amb edificis carregats d'història, com el pont des del qual van llançar al riu, lligada de mans i peus, a una germana del rei de Navarra, per veure si era culpable d'infanticidi: si s'ofegava era culpable, si sobrevivia era innocent. I va resultar que era innocent...o bona nedadora.
2.18 GAVARNIE (Midi-Pyrénées )
Superada la molt catòlica i caòtica Lourdes ens enfilem amb la nostra autocaravana vall amunt a la recerca d'un dels llocs més mítics del Parc National des Pyrénées: el Circ de Gavarnie.
Ens llevem amb un dia molt gris i ennuvolat, molt diferent a la solejada tarda d'ahir, quan vam arribar. Però l’amenaça de pluja no ens espanta. Amb capelines i impermeables comencem la suau pujada al circ. El circ glaciar de Gavarnie és un gran amfiteatre esculpit en la roca; amb unes dimensions gegantines, de tal manera que quan t'endinses en ell, tornes a sentir-te minúscul, com una formiga, igual que ens va passar a Ordesa.
I arribats a les portes del circ, decidim acostar-nos al peu de la seva magnífica cascada , de més de 400 m de caiguda, i que presideix tot el circ. Qualsevol descripció es queda curta, s'ha de ser-hi.
2.19 LE VERNET D’ARIÊGE (Midi-Pyrénées )
Aquest petit i tranquil poble, farà uns 70 anys, va tenir la "sort" de posseir un camp d'internament on convisqueren uns 4000 espanyols republicans que fugien del dictador Franco. Un any més tard, ja en plena Segona Guerra Mundial, es va reconvertir en un camp de concentració de tots aquells estrangers incòmodes pel nou ordre nazi: ex-brigadistes internacionals, italians, jueus, russos, etc. , i una altra vegada, refugiats espanyols.
I el més trist, d'aquest camp en sortien trens amb un destí encara més negre: els camps d'extermini nazis...Dachau, Mathausen,etc.
En l'actualitat Le Vernet presenta tres modestes instal•lacions sobre aquest drama: el museu, al poble; un tètric vagó de transport que els nazis tipificaven com "Cavalls 8; Homes 70", a l'estació de tren; i al lloc on va ser-hi el camp de concentració, un cementiri amb les restes de 153 presoners.
Són 153 tombes envoltades per blat de moro, amb els noms i les nacionalitats dels difunts: espanyols (el majoritaris), italians, polonesos, russos, ucranians, etc.
2.20 COMTES DE FOIX, REIS DE NAVARRA I DE FRANÇA (Foix, Midi-Pyrénées)
La nostra última etapa la fem a Foix, ciutat comtal seu dels Comtes de Foix, poders fàctics als Pirineus, durant l’Edat Mitjana i Moderna, i que fins i tot van arribar a col•locar el seu llinatge al tro de França.
Nosaltres, una vegada aparcada l'autocaravana al carrer que es dirigeix a l'estació de tren, dedicarem la tarda a visitar el nucli antic i el castell.
I la veritat, és que pujats a les seves torres, s'entén la ubicació del castell: era i és una veritable porta a aquesta part dels Pirineus. Del nucli antic, encara resta alguna casa amb estructura antiga de parets amb bigues de fusta embegudes.
2.21 PUNT I FINAL
I aquí acaba el nostre viatge de dues setmanes. La veritat és que ens ha agradat força i , a pesar de la poca durada, hem pogut desconnectar per complert. Som conscients que ens hem deixat coses com passejar per Iruña; o pujar al Pic de Midi; i trepitjar la Selva d'Irati; o acostar-nos a Cotiella i veure els seus Chorros de Fornos.... Ho deixarem per un altre any.
També he arribat a la conclusió que a vegades ens capfiquem buscant-hi destins llunyans, i de ben a prop, a l’abast de la mà, podem trobar autèntiques joies naturals o culturals.
Pel que fa a la climatologia ha estat solejada al vessant sud i ennuvolada o plujosa al vessant nord; però en cap cas emprenyadora: ni el calor ha estat extrem ni la pluja ha impedit fer les activitats previstes, proveïts amb un impermeable i calçat adient, és clar. Ah! I no oblideu els banyadors.
3.PERNOCTES I LA RESTA.
3.1.Estany de Sallente: al peu del telefèric, a pocs metres d'una cascada. El seu rumor ens bressolà tota la nit. Hi ha una font (d'aigua no tractada) amb aigua provinent de l’esmentada cascada.
3.2.Pàrquing de Torla: a l'entrada del poble, asfaltat. Disposa d'un edifici amb WC públics. Pernoctem en companyia de diverses autocaravanes i campers.
3.3.Laruns: centre del poble, amb extens pàrquing asfaltat. Borne amb fitxes de l’oficina de turisme.
3.4.Fabrèges: uns centenars de metres abans de l'estació d’esquí amb nombrosos llocs per pernoctar amb vistes a l’embassament. A l'estació existeix un borne ( fitxes a l'estació de turisme) i una bugaderia.
3.5.Jaca: al Paseo Manuel Jiménez Abad. Pàrquing al costat de la Ciudadela, amb graveta i enllumenat.
3.6.Gares (Puente la Reina, en cast.); a l'entrada nord del poble, en un petit pàrquing asfaltat, al peu d'una sitja agrícola.
3.7.Lagarde: novíssima àrea d’autocaravanes en l'àrea de servei de l'A-12 amb borne (fitxes a la benzinera), en ambdós sentits.3.8.Donibane Garazi (Sant-Jean-Pied-de-Port, en fr): el pàrquing Jai Alai el tenen reservat per a les autocaravanes. Es troba a l'extrem oriental del nucli, senyalitzat. L’àrea, situada al costat del camp de rugbi; l’estacionament, de pagament.3.9.Entre Ligi i Larraine ( Licq i Larrau, en fr), per la D-26: pernocta just passat el pont sobre el riu Larraine, al sud de Ligi, espai de graveta i herba, al costat del riu.
3.10.Otsagabia (Ochagavia, en cast.): pernocta al primer pàrquing del poble, segons s'entra des del nord, a l’esquerra. Està senyalitzat en la travessia. Enllumenat.
3.11.Port de Lizarrusti: pernocta en la frontera basco-navarresa, en una de les portes del Parc Natural d'Aralar, al costat de l'oficina del parc (en obres). Esplanada de terra. Font, picnic i parc infantil.3.12.Zumaia: a la Plaça d’Ikatz hi ha un pàrquing d’autocaravanes, senyalitzat. Situat en la zona industrial, al costat de la ria i connectat amb el poble mitjançat carril bici. Tenen a mig fer una àrea de serveis, que ben aviat l'enllestiran, segons ens van dir a l'oficina de turisme. Soroll industrial a la nit.3.13.Donapaleu (Saint Palais, en fr.): àrea d’autocaravanes situada darrera del mercat. Nota: la senyalització existent és una mica ambigua; millor ignorar-la i aneu directament a buscar el mercat.
3.14.Gavarnie: superat el poble de Gavarnie, en direcció al Port de Boucharo. Pàrquing de pagament per a autocaravanes amb dues àrees de serveis. Vistes magnifiques.3.15.Saint Girons: entrant a la ciutat des de Saint Goudens per la D-117, uns cartells ja ens dirigeixen cap al pàrquing d’autocaravanes amb borne, situat al costat de l'antiga estació de tren.
3.16.Les Cabannes: a l'entrada nord del poble, la senyalització ja et dirigeix al pàrquing d’autocaravanes (pagament) amb àrea de serveis (pagament), al costat de la gendarmeria. WC públics.
Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 12 de setembre de 2008
Imprimir l'article Des de la primavera de 2016 hem canviat de lloc.
Podreu trobar les nostres noves escapades, viatges i alguna cosa més a www.autocaravana.cat
Us hi esperem!
3 comentaris:
Un placer leeros, de nuevo.
Nuestros viajes casi siempre se basan en las experiencias de otros.
Esta será otra.
Muchas gracias, de parte de muchos.
Por cierto: soy Jimmy, (el de antes)
Hola companys,
nosaltres també hem estat aquest any circumvalant els Pirineus i coincideixo amb el teu comentari final: no cal anar a l'altra punta del món per trobar paisatges maravellosos (tot i que també hi aniré a l'altra punta del món...)Recomano una estada d'uns dies a la costa basca francesa: Hendaia, Biarritz, i el seu interior. Edu
Publica un comentari a l'entrada