ESCAPADA EN AUTOCARAVANA PER LES TERRES DE L'EBRE (Desembre de 2012).

1 Introducció

 

Aquest més de desembre amb temperatures, per fi, ja hivernals la Montse i un servidor vam concloure que quin millor destí trobaríem , per aquest pont, que les Terres de l'Ebre, on segur que trobaríem algun bri de sol i temperatures una mica més suaus.

És clar que parlar de pont seria pretensiós: a mesura que els fills es fan grans comencen a tenir compromisos i per molt pont de desembre que vulguis gaudir, si a la setmana vinent tindran un munt d'exàmens, no et queda més remei que adaptar l'escapada a l'agenda escolar...és el que hi ha.

Aquest és el nostre relat de l'escapada d'un pont retallat de desembre per les Terres de l'Ebre, entenent-les en un sentit (superficial i ) mot ample, tan ample que ens ha dut del Priorat fins les primeres serres de la Terra Alta, sense oblidar-nos de Delta ni ... dels exàmens.






A continuació descriuré breument els llocs visitats, afegiré algun enllaç i indicaré els aspectes autocaravanístics més rellevants.

2. Llocs visitats

2.1. Cartoixa d’Escala Dei

Abans de dinar arribem al petit poble d'Escala Dei. La nostra intenció és visitar la Cartoixa d'Escala Dei, en concret volem afegir-nos a la visita guiada que fan a les tardes. La visita , de 45 min., t'acosta a la història del lloc, la curiosa vida cartoixana ( que no monacal) i sobre tot als esforços que s'està fent per recuperar aquest indret pel públic.  A destacar el fet que si es fa la visita per lliure dubto que es pugui entendre tota la importància del lloc i l’imponent presència de la Serra de Montsant.

Per visitar la cartoixa hem estacionat l'autocaravana en front de l'oficina d'informació turística del poble d'Escala Dei, que disposa de parc infantil i font pública. Des d'allà hem fet la passejada fins la cartoixa, de menys de 1000 m., per una pista asfaltada entre vinyes, i amb els penya-segats de la  Serra de Montsant tancant l'horitzó.

També podeu accedir amb l'autocaravana fins el mateix pàrking de la cartoixa, ara bé l'estretor de la pista us farà trencar alguna llei fonamental de la matèria si us creueu amb un altre vehicle.

2.2. El Delta.

Abandonem el Priorat a darrera hora de al tarda de tal manera que arribem al Delta quan ja és fosca nit. Avancem amb l’autocaravana escortats per  canals i conreus; de tant en tant alguna caseta es reflecteix en els camps inundats o algun ocell aixeca el vol espantat pels  nostres llums... finalment arribem al nostre destí: la Platja del Trabucador. Tranquil•litat,  cel estrellat, rumors de l'onatge, llums del continent... una nit fantàstica.

I el matí més. Em llevo d'hora per gaudir d’una sortida del sol espectacular, sembla que incendia el cel. Matí esplendorós, atmosfera neta...no com la caputxina del costat, que té l'aixeta de les grises oberta i regalimant , mentre a l'interior renten plats. Això no m'agrada i m'acosto:

-Bon dia - que li dic a la senyora a través de la finestra del saló - teniu l'aixeta oberta i s'està abocant l'aigua bruta.

-Oh! está abierto el grifo? - em respon amb sorpresa  fingida - Ahora lo miramos.

I continua fent dissabte. Marxem amb el convenciment que era conscient que abocava les residuals, que tant se li en donava que estigués en un lloc públic, un parc natural, que està fent una marranada i que a 5 minuts, als Muntells, disposa d'un àrea d'autocaravana.

2.3. MónNatura

Bé, abans d’abandonar aquest paradís a pesar d’algun visitant incontinent,  volem visitar Mónnatura. Es tracta d’un recent centre d'interpretació natural que t’acosta a la riquesa natural i industrial del Delta. I dic industrial perquè una part important de la visita guiada es fa al voltant del procés d’obtenció de sal marina. 

Naturalment, la visita també t’acosta a la riquesa biològica del Delta, aèria i aquàtica. I al final , una demostració de birles o bitlles catalanes, on els visitants tenim l’oportunitat de posar a provar la nostra destresa en aquest antic esport o joc. 

Visita recomanable, per grans i petits, porteu prismàtics i càmera de fotos. Acabem el matí en front una bona taula, a Deltebre.

2.4. Gandesa. Una batalla de quatre mesos i 100.000 morts.

Després de dinar, pugem a l’autocaravana i enfilem direcció nord, riu amunt, fins Gandesa. Aquí visitarem el Museu de la Batalla de l'Ebre, d’aparença exterior modesta però ric en contingut: interessant els audiovisuals així com el material exposat, trobat al front de batalla. Impressiona la història d’aquesta batalla, així com la de cadascú dels que va participar, tornés o no del front. 

Estacionar l’autocaravana a Gandesa mai ens ha representat un problema, nosaltres darrerament ho hem fet al darrere de la Cooperativa Modernista de Gandesa.

Acabada la visita, anem a buscar el lloc de pernocta, a pocs quilòmetres d’aquí, en Ascó, vila autocaravanista.

2.5. La Fatarella

Avui abandonarem la vall de l’Ebre i remuntarem fins La Fatarella, petit poble de la Terra Alta que aquest cap de setmana celebra la Festa de l’Oli i més coses. Nosaltres hi entrem a primera hora, i en lloc de buscar la Fira, optem per estacionar a l’altre extrem, així ho fem fàcilment i ens “obliguem” a travessar el nucli antic: cases empedrades, els seus perxes,  racons  plens d’història, i al final, en el camp de futbol: la Cerdanya. 

Perquè avui és fa una exhibició de gossos d’atura vinguts de l’altre extrem del país. És increïble la compenetració que es pot aconseguir entre pastor i els seus gossos per tal de conduir un grup d’ovelles que si tinguessin un comndament a distància. I l’art no és limita als ramats d’ovelles.

Acabada l’exhibició, les espectadors ens acostem a observar com un ferrer posa les sabates noves a un cavall.

Ha estat un matí entretingut, i ara comencem la tornada. Propera etapa: un lloc per dinar i fer memòria.

2.6. Les Camposines, la memòria.

Anant en autocaravana cap el sud ens topem, a les Camposines, amb el memorial dedicat als caiguts en la Batalla de l’Ebre, i considerem que l’ocasió és perfecte per aturar-nos, visitar el lloc i dinar. 

Aquest memorial és molt recent i permet posar-li nom i cognom al drama que va suposar la batalla. Lloc tranquil, emotiu i amb bones vistes. 

Tornem a l’autocaravana que l’hem estacionada en un camí proper a l’entrada oficial al memorial. Anotar que el Memorial disposa d’un reduït pàrquing al costat del monument.

Ara ja només ens resta dinar, i reprendre el camí cap el nord, cap a casa.

3. Àrea d’autocaravanes, llocs de pernocta i estacionament.

A continuació us anoto els llocs que hem utilitzat en aquesta escapada:

Escala Dei.Estacionament en front de l’Oficina de Turisme, encara que el poble és tant petit que ho podeu fer en qualsevol lloc on pugueu. També us podeu acostar a la cartoixa, per una pista asfaltada estreta.

Platja del Trabucador, Sant Carles de la Ràpita. Estacionament i pernocta en aquesta platja infinita, en companyia de tres autocaravanes més.

Gandesa. Estacionament  darrera de la cooperativa modernista.

Ascó. Pernocta i àrea d’autocaravanes, encara que per aquest territori o rodalies, en podràs trobar més.

La Fatarella. Estacionament en la Ctra. Camposines , cantonada amb el Carrer Castellets.

Les Camposines. Estacionament al costat del Memorial, situat a peu de la carretera N-230 i a prop de la intersecció amb la TV-7331.

Marceliano Cardoso Romero

elmonperlafinestra@gmail.com

Cornellà de Llobregat, 13 de gener de 2013.

ESCAPADA EN AUTOCARAVANA MÉS ENLLÀ DE L’EBRE (Desembre 2009)

Introducció

El riu Ebre quan entra en Catalunya descriu un gran arc que embolcalla uns dels territoris de Tarragona que més m’agraden: les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, dotades d’una riquesa natural que va des de les riberes del riu Ebre fins a les serralades dels Ports; i per no parlar del seu patrimoni cultural, gastronomia inclosa. I cap allà marxàrem amb la nostra autocaravana un solejat pont de desembre, mentre mitja Catalunya s’abalançava en direcció contrària, cap el nevat Pirineu.

A continuació us explicaré resumidament la nostra escapada en autocaravana per aquestes terres de Tarragona, us anotaré algun enllaç i us desbordaré de fotos. I al final, com sempre, trobareu els llocs interessants: estacionament, pernocta i àrea de servei d'autocaravanes.

La Muntanya de Santa Bàrbara, Horta de Sant Joan.

Arribem a mitja tarda a Horta ( o Orta) i aprofitant que encara n’hi ha llum fem la petita excursió a peu cap la propera muntanya de Santa Bàrbara (20 min per pista asfaltada). La muntanya és com un reflex petri del poble d’Horta, ambdós estan encarats i des de molts quilòmetres a la rodona és pot contemplar aquesta parella: el poble i la muntanya. Arribem a la falda de la muntanya amb el darrers raigs de sol i gaudim del paratge: l’antic convent de Sant Salvador ( fixeu-vos en les escales, farcides de signatures dels antics quintos del poble), les vistes sobre Horta, la posta de sol... i tornem cap Horta, a visitar-la. Teniu una descripció de la nostra excursió o similar, aquí.

I Horta de Sant Joan.
Horta té molta cosa a visitar (...i a tastar) a part de passejar pels seus carrers, visitar l’església o gaudir de les vistes sobre les rodalies. Us faré quatre pinzellades per no allargar-me massa. Si us interessen els Ports us podeu acostar a l’Ecomuseu del Ports i allà conèixer el territori o recollir informació. Nosaltres ,també vam visitar el Centre Picasso. Jo coneixia l’estada de l’artista en Horta ( a cavall dels segles XIX i XX), però no era conscient de la importància que el poble, els seus habitants i amics, van tenir en ell, fins al punt que afirmaria més tard: “ Tot el que sé ho he après a Horta”. Aquí, a Horta, va fer amistats amb les quals mantenia llargues tertúlies vespertines, va perfeccionar el seu català de Barcelona, va fer bivac pels Ports, va consolidar el seu cubisme, etc... Al Centre us podreu fer una idea d’aquesta relació Horta-Picasso.

Els estrets d’Arnes, Arnes.
Sembla ser que una de els zones que Picasso va visitar van ser els Estrets d’Arnes. I cap allà marxem. Amb l’autocaravana aparcada a l’inici d’Arnes, travessem el poble i agafem la pista asfaltada que es dirigeix als estrets. La caminada és còmoda i d’uns 4 km d’anada, entre conreus i oliveres, i amb meravelloses vistes sobre les rodalies: sobre Arnes, sobre la parella Horta-Sta. Bàrbara, sobre els Ports.... I arribem al destí: el congost del riu dels Estrets, encaixat entre parets de roca grisa conglomeràtica, salts d’aigua, i amb un còmode camí que ens permet gaudir d’aquest bell racó. Al final del congost dinem de picnic, a peu de riu, sota una zona de nidificació de voltors.I comencem la tornada pel mateix camí. Una descripció, més o menys, de la nostra excursió la teniu aquí.

I Arnes
El poble d’Arnes també pot mereix una parada, passejar pels seus carrers carregats d’història i contemplar alguns dels seus llocs més emblemàtics, com el seu ajuntament: un impressionant cub de pedra en pur estil renaixentista.










La Festa de la Fatarella.

Abans de canviar de comarca, farem una parada logística en la Fatarella, petit poble que aquest dies celebra la seva Festa de l’Oli i on es detindrem per passejar-hi, xafardejar una mica i avituallar-nos amb productes del territori. I així, aprofitant la fira de l’Oli, comprarem algunes coses: vi negre de la zona, algun formatge, unes delicioses garrapinyades a la mel, i un nou tirador de fusta, que el de la Sara es va trencar a la darrera escapada. La fira té diverses parades de productes de la regió, tallers artesanals, una banda de música, taller de manualitats pels més petits, etc.. Nosaltres vam aparcar l’autocaravana a l’entrada del poble per por de fincar-nos en una ratonera, després vam comprovar que el camp de futbol s’havia condicionat com a gran pàrquing.
I ara, baixarem cap a la vall de l’Ebre.

La Reserva Natural de Sebes, Flix.

Abandonem l’àrea d’autocaravanes d’Ascó i ens acostem a la veïna localitat de Flix. Allà, una vegada passat l’Ebre agafem el camí de l’esquerra que ens durà a la Reserva de Sebes, i no hem avançat ni 100 m que ens trobem una parella de corbs marins amb les ales esteses, com si ens donessin la benvinguda. La Reserva té un Centre d’Interpretació (El Mas del Director) on amablement ens aconsellen sobre el que el podem fer a la reserva, els seus miradors, els seus recorreguts i tota la fauna que podem veure en aquesta època de l’any; a més, Sara i Ferran reben un munt d’informació gràfica (pòsters, tríptics, etc) per identificar la fauna i flora de Catalunya...estan encantat i de ben segur que la farem servir en més d’una excursió futura. I comencem la visita, entre canyís, bosc de ribera i molt de silenci per a no espantar a la fauna. Al final, la visita ens ha ocupa tot el matí.

La Catedral del Vi, El Pinell de Brai.
La idea era acostar-nos a visitar el Castell Templer de Miravet, però una incipient pluja ens fa replantejar-nos l’agenda i optem per fer una visita a cobert, en aquest cas al Pinell de Brai, on es troba l’anomenada Catedral del Vi. Es tracta de la bella Cooperativa d’Oli i Vi del Pinell, construïda en estil modernista per Cèsar Martinell i Brunet, alumne d’Antoni Gaudí.


Comencem la visita a la tarda, amb un cel groguenc que encara fa destacar més les rajoles de la seva façana. I al seu interior trobem la geometria feta maó: tot el sostre de la cooperativa es suporta amb unes esveltes arcades parabòliques, mai la geometria havien sigut tan bella. Val a dir que si voleu fer fotos de l’interior, prèviament s’ha de demanar permís per escrit. Acabada la visita ens acostem al taller d’un mestre artesà de la fusta, que el dia abans vam conèixer a la Fatarella.
I ara si, hem de tornar: la nostra autocaravana enfila el camí de tornada Ebre amunt fins Móra, per agafar la N-240 en sentit nord, cap a casa.

Estacionaments, pernoctes i àrees d'autocaravanes.
Us anoto els llocs d’estacionament significatius i de pernocta, així com l’àrea d’autocaravanes que hem utilitzat, per si els necessiteu.
-Horta de Sant Joan: estacionament i pernocta al Carrer d’Aragó, carrer secundari i ample.








-Arnes: estacionament a la zona ampla del C/Onze de Setembre, a prop de les bàscules.

-Ascó: pernocta a l’àrea d’autocaravanes situada al darrera del C/Alcalde Tomàs Biarnes Radúa. Zona ampla i enllumenada, entre les pistes de tennis i la carretera C-12, amb serveis de buidat i avituallament.





I ara un mapa que us facilitarà la localització de tots els nostres puts de parada:

Mostra ESCAPADA EN AUTOCARAVANA MÉS ENLLÀ DE L’EBRE (Desembre 2009) en un mapa més gran
I si aquests llocs no us van bé, aquí pots trobar altres possibilitats per la província.


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 10 de gener de 2010.