1.Introducció.
A l’hora de comprar una autocaravana, entren en joc molts factors, alguns de racionals i uns altres d’emocionals. Jo intentaré donar una opinió sobre els primers, perquè sobre els segons no m’atreveixo, són com el DNI: personals i intransferibles.
El meus comentaris són generals i van adreçats sobre tot a aquells que volen iniciar-se en aquesta aventura de l’autocaravanisme. I es basen, primer en la meva experiència en autocaravanes (sis anys entre una caputxina i una integral); segon , en allò que he llegit; i tercer, en converses mantingudes amb altres autocaravanistes.
2. Aspectes generals.
2.1. Per començar: autocaravanes caputxines, perfilades i integrals.
Les anomenades caputxines criden l’atenció perquè sobre la cabina mostren un recrescut enorme, com si fos un tupè rockero, on hi cap un llit doble.
En les perfilades aquest recrescut és més discret i només s’encabeixen uns armaris.
Les integrals tenen una aparença més rectangular, amb una silueta semblant a un microbús.
Generalment una autocaravana es construeix sobre una furgoneta. En les caputxines i perfilades l’habitacle “s’enganxa” solidàriament a la cabina d’una furgoneta. Exteriorment la cabina de la furgoneta del conjunt es pot identificar fàcilment; i interiorment sempre està clar quan abandones la furgoneta (la cabina) i entres a l’habitacle. Les integrals tenen , en la seva fabricació, una transformació més radical i de més calat, la furgoneta es desmunta completament i al construir l’habitacle la cabina queda integrada dins d’ell. Exteriorment no s’identifica la furgoneta originària.
2.2. Algunes dades físiques.
Les dimensions habituals, centímetre amunt o avall, estan entre 6 i 7 m. de llargada, i sobre uns 3 m d’alçada. Amb uns 3.500 kg de pes màxim.
Pel que fa a la mecànica: els fabricants acostumen a oferir dos rangs de motorització o potència; i els usuaris tendim al més potent, que encara que és més car, garanteix arrossegar còmodament aquests vehicles, pesants i gens aerodinàmics. En perfilades petites motoritzacions més modestes són igualment eficaces.
Consums: al meu cas es troben entre els 11 i 15 l./100km, per a velocitats de l’ordre de 90-110 km/h. Els majors consums: amb major velocitat i/o vent en contra.
2.3. D’acord, però, quina compro?
Ufff!! Difícil resposta. Si tot depèn dels diners, pel general les més barates són les caputxines i les més cares són integrals. Amb preus, per a vehicles nous, que parteixen dels 30.000 € i arriben fins ...on siguis capaç de pagar.
Si ens oblidem dels calés, i pensem només en l’ús de l’autocaravana, les caputxines acostumen a ser per a famílies amb fils (fins a 7 ocupants dormint !!!); les perfilades per a parelles amb pocs o cap acompanyant; i els usuaris d’integrals es reparteixen entre famílies i parelles.
Un avantatge: en l’actualitat n’hi ha tants de fabricants i tots construeixen una gama tan ampla de models que de ben segur trobaràs una que t’agradi o que s’adapti a les teves necessitats, que no sempre són la mateixa cosa.
3.Aspectes particulars.
3.1. Lavabos i dutxes.
Ambdós acostumen a ser de reduïdes dimensions i a anar junts.
A l’hora d’avaluar les seves característiques o prestacions interessa:
-comprovar que pots utilitzar-lo còmodament, sense limitacions d’espai, sobre tot si ets de dimensions generoses, així que no dubtis en seure al WC.
-d’igual manera passa amb la dutxa: situa’t al seu interior i certifica que... és estret, perquè fins a dia d’avui no he conegut una autocaravana amb una dutxa ampla. Però bé, és el que hi ha; comprova que podràs tenir una movilitat mínima i mira que existeixi algun prestatge per a sabons i altres estris.
-que la dutxa tingui una sortida del sistema de calefacció, així a l’hivern podràs aclimatar-la a una temperatura confortable.
-verificar que WC i dutxa tinguin una ventilació garantida, ja sigui amb finestres i/o claraboies al sostre.
-comprovar la sortida exterior del cassette Thetford si aquesta és posterior: a la nostra primera autocaravana a l’utilitzar el portabicis es dificultava l’extracció del cassette.
3.2. Zona de cuina i voltants.
Només unes poques observacions:
-amb les neveres grosses, la de 140 l, hem constatat l’avantatge que ofereix el seu congelador amb més capacitat.
-interessa disposar d’una zona de treball o lliure el més gran possible.
-d’igual manera paga la pena que la cuina tingui garantida la seva ventilació amb algun sistema d’extracció de fums.
-nosaltres hem comprovat la utilitat del forn a gas, per minúscul que sigui. Va perfecte per a escalfar pizzas individuals o plats precuinats.
-millor portar a bord dues bombones de gas que no una: garanteixen més autonomia i eviten alguna sorpresa desagradable.
3.3. Saló/menjador.
Aquesta zona sol ser la més utilitzada , ja sigui en viatge o en parada, i com a mínim presenten un saló per a quatre comensals. En aquesta zona sempre hem mirat els següents aspectes:
-la major lluminositat possible: millor natural (finestres i claraboies) que artificial (llum general o en focus puntuals).
-comprovar el muntatge fàcil i còmode de la taula, sobre tot en aquelles que presenten diverses posicions (en viatge, en parada o al convertir-se en llit).
-sempre he intentat proveir a tots els seients del saló amb cinturons de seguretat, que tots siguin susceptibles d’ésser utilitzat en ruta.
-i ara que és habitual carregar amb gadgets i demés andròmines electròniques (portàtils, pda, consoles de joc, etc), pot ser útil que hi ha hagi una connexió elèctrica 12/220v en la zona del saló/menjador.
3.4. Llits.
Generalment sempre hi ha un llit doble, ja sigui fix sobre la cabina (caputxines) o a la part del darrera (perfilada) o amagada dins la cabina (integrals). A banda d’aquests acostumen a haver-hi més: dobles, simples i/o lliteres, fins garantir un màxim de set places en pernocta.
Dins del tema llits, he procurat comprovar:
-la consistència o duresa dels matalassos.
-l’accessibilitat còmoda als llits superiors, ja sigui a la caputxina com a les lliteres superiors. No deixeu de comprovar-la.
-la distància més gran possible disponible entre els llits superiors i el sostre de l’autocaravana.
-l’existència de punts de llums a tots els llits.
-la ventilació garantida amb finestres i claraboies.
-I una dada: les lliteres (i resta de llits) disposades transversalment tenen majors dimensions, en llargada com en amplada, que les situades longitudinalment.
3.5. Arcons i dipòsits d’aigua.
Les autocaravanes estan plenes d’arcons i evidentment quant més en tinguin molt millor, però compte: sense oblidar el pes màxim permès, el més habitual és el de 3.500 kg.
-Tema arcons: algunes autocaravanes incorporen una estructura específica (anomenada ALKO) que a banda d’altres propietats amplia la capacitat dels arcons a l’elevar el terra de l’habitacle. També s’eleva el preu.
-Un altre aspecte: l’alçada de l’arcó de les bombones de gas, a més alçada, major incomoditat en la càrrega i descàrrega de les bombones.
-És habitual que la llitera inferior pugui anul·lar-se i donar pas a un gran arcó o garatge amb capacitat per a un parell de bicis o una moto. Paga la pena comprovar que l’accés sigui suficientment ample i fàcil.
-Pel que fa als dipòsits d’aigües, netes i grises, les seves capacitats marcaran l’autonomia de l’autocaravana i imposarà una gestió racional del seu consum. A títol orientatiu, amb un dipòsit de 100-110 l., passem un cap de setmana (amb dutxa inclosa) dos adults i dos nens. Naturalment viatjant per zones o països amb àrees d’autocaravanes, el tema de l’autonomia és secundari.
4. Final.
I em sembla que ja està. Evidentment que queden moltes coses al tinter però bé, crec que n’hi ha prou. El que si he comprovat és que quanta més informació tingui el futur comprador més encertada serà la seva compra, així que és important recollir tota la informació possible, ja sigui en revistes especialitzades, fires, distribuïdors i internet.
Les fotos que es mostren són pròpies o extretes de les webs dels fabricants Bavaria, Autostar i Chausson.
Marceliano Cardoso Romero.
Cornellà de Llobregat, 5 de gener de 2008.
Sòlid Rígid I era una caputxina petita, per sota dels 6 m. , amb sis places en pernocta, dos en llitera. El llit de la caputxina era movible, fet que facilitava el pas de cabina a l’habitacle. La cuina petita, com la nevera; les lliteres i el wc+dutxa suficient, amb mampara separadora.
Un altre atractiu que he trobat en la pràctica de l’autocaravanisme és el seu ús com a instrument educatiu dels nens... i dels grans, no ens enganyem; amb la possibilitat d’acostar-te a altres països i cultures;
amb una llibertat que dubto pugui oferir un altre tipus de turisme, que jo sàpiga, i garantint uns mínims de qualitat als seus practicants.
