EN AUTOCARAVANA PER ROMANIA, PART III i última (Juliol 2009)

Aquesta narració sobre Romania s’acaba. En aquesta part trobareu informació tal vegada més avorrida, però no per això menys important, ja que us anotaré els llocs de pernocta. També trec alguna conclusió i , al final, us apunto quatre dades sobre despeses i quilometratge.
Si acabeu d’aterrar des d’un buscador d’internet sapigueu que una breu descripció del llocs visitats la teniu a la Part II ; i si només vols saber quatre generalitats sobre el país, això ho trobaràs a la Part I.
Que us sigui de profit.

3.PERNOCTES I LA RESTA

Bé, a continuació us anotaré les pernoctes, per ordre cronològic.
Coll de Montgenèvre: gran estacionament per autocaravanes, a 1850 m d’alçada, situat poc abans de la frontera italiana. Dues grans esplanades amb graveta, connexió elèctrica i àrea de serveis. Tranquil i un entorn muntanyós. 6-10 €.




Villach: àrea d’autopista al voltant d’aquesta ciutat austríaca, gran pàrking a la zona de l’hotel i la benzinera. Sorprenentment tranquil•la a pesar de ser molt concorreguda.

Băile Felix: Càmping Apollo. Modest càmping urbà, situat a l’entrada de B.Felix venint d’Oradea. Parcel•les meitat asfalt, meitat gespa. Connexió elèctrica. Edifici de Lavabos i curiós grup de dutxes: situades a l’exterior i separades per panells que et tapen de genolls al coll. Tenen pou per buidar les negres i un embornal per a les grises. 20 €.





Gârda de Sus: pernocta al mig del poble, en una esplanada de terra situada entre la travessia i el riu.

Rimetea: al costat de l’església i en front del Muzeul de Etnografie. A poc metres, existeix una esplanada de terra amb font d’aigua i abeurador.








Gilău: Càmping Eldorado, situat a 3 km a l’est de Gilău, per la carretera E60. Parcel•les de gespa i connexió elèctrica. Instal•lacions noves, amb servei de rentadora i un petit llac al fons, amb platja de sorra i on pots banyar-te. Disposa d'àrea de servei d'autocaravanes. 25€.







Giuleşti: pernocta entre la travessia i un parc públic dedicat a un heroi romanès.


Pasul Prislop: pas de muntanya a 1416 m. Pernocta al costat de la cabana. Lloc BST. La cabana té WC públic i una font.









Vama: pernocta al barri proper a l’estació, de cases aïllades i carrers de terra. A prop d’una gran església de color blanc i el seu cementiri.







Dragomirna: campament situat a les portes del monestir. Constituït per unes cabanetes sota uns pins i un prat al voltat d’un llac. Té un petit edifici de dutxes i WC. Si vols connexió elèctrica estaciones al pàrquing i t’endolles, encara que vàrem veure uns francesos estacionats al voltant del llac, a la riba oposada al bar/retaurant. 10 €.






Tulcea: estacionament i pernocta en un pàrquing a peu de Danubi i a l’ombra del minaret de la mesquita o geamia d’Azzizie, situat al final de la Stradă Grigore Antipa, cantonada amb Stradă Independentei, a uns 300 m aigües avall de l’Hotel Delta. A l’entrada trobareu el cartell Parquing de Plată, és a dir pàrquing de pagament en romanés. El vigilant viu a l’entrada del pàrquing, on també ven plantes ornamentals. 6€/dia.



Cetatea Histria: gran superfície asfaltada en front del museu. En les proximitats cases habitades i un bar. Lloc tranquil.








Mamaia: Camping S. Venint del nord per la carretera de la costa i abans d’arribar al centre de Mamaia trobareu el càmping entre la carretera i la platja. Càmping molt concorregut per romanesos i i turistes eslaus. Vàrem coincidir amb una nombrosa expedició d’autocaravanistes holandesos. Parcel•la de gespa i connexió elèctrica. Edifici de serveis, botiga i restaurant. Punt de buidat de grises i negres: un pou de sanejament. Accés directe a la platja. Per a la bogada, i per suggeriment de la recepció, pactàrem un preu amb les senyores que fan la neteja dels bungalous i elles es van encarregar. Estada: 25€.


Sinaia: pernocta al petit pàrquing situat en front del telecabina, darrera de l’Hotel New Montana. Asfaltat i tranquil. Cases i algun restaurant al voltant.








Braşov: pernocta al pàrquing de superfície situat a la cruïlla del carrer Pictor Pop i i el carrer Constantin Dobrogeanu Gherea. En front, una benzinera; i adjacent al pàrquing una instal•lació de la policia romanesa. Pàrquing de pagament i a 5 minuts caminant del nucli històric.






Sighişoara: càmping Aquaris. Les autocaravanes les fan estacionar en un pàrquing a l’esquerra de la porta d’entrada. Connexió elèctrica. Punt de buidat de negres i grises: pou de la xarxa de sanejament . Piscina. Els serveis a les pròpies instal•lacions del càmping o en un edifici del costat, mitjançant clau, on tenen els apartaments. Situat en front del nucli històric , a l’altra riba del riu, a la Stradă N. Titulescu .

Lacul Bâlea: pernocta a la boca nord del túnel, sobre els 2.000 m. d’alçada. Gran esplanada a la dreta, entre la carretera i un rierol de muntanya. També pots passar als prats del costat, en companyia d’altres campistes i excursionistes. Lloc transitat de dia per turistes, excursionistes, famílies, gent de pas, etc. En proximitat: cabanes/restaurants.





4.CONCLUSIONS

La primera és que, pel meu gust, hem hagut de dedicar molts dies als desplaçaments d’anada i tornada, de tal manera que penso que per fer un viatge similar al nostre el millor és disposar de quatre setmanes, i així poder o planificar una anada-tornada més tranquil•la, per exemple amb etapes intermèdies interessants (Viena, Budapest, ...) o una ruta romanesa més extensa. Val a dir que altres autocaravanistes europeus el que fan és visitar Romania per parts: una any fan la Bucovina, un altre el Maramureş, en la següent visita fan el litoral juntament amb part de Bulgaria, .... Nosaltres ,per la nostra circumstància particular, teníem clar que no tornarem en els propers anys, així que vam optar per fer una volada molt general. Sóc conscient que ens hem deixat molts destins interessants; però vaja, el temps disponible era el que era.

En qualsevol cas, Romania és un país que ens ha agradat molt. Ens hem trobat un país d’esperit llatí pel que fa a l’acolliment i la comunicació, i molt religiós. I amb ganes de tirar endavant si bé encara s’està traiem el llast que han arrossegat durant dècades de dictadura; i de fet algunes vegades em sentia quasi solidari amb ells, si em remuntava als meus records d’infantessa crec que per aquí , a l’època tardofranquista, fèiem la mateixa pinta: infraestructures deficients, urbanisme lleig, indústries obsoletes, serveis públics precaris, etc. Sortosament, de mica en mica, penso que se’n sortiran, com hem fet nosaltres. Està clar, que llavors no tindrà l’encant que es pot trobar ara...la contradicció de sempre.


5 EL VI4TGE EN NÚM3R0S

Si parlem de temps, hem invertit 21 dies en aquest viatge, dels quals 3 dies van ser d’anada i altres 3 de tornada.
En termes de distàncies: en total hem fet al voltant d’uns 7.500 km, 3.000 dels quals en territori romanès.
I si parlem en euros, ho podem resumir en:
-despeses de peatges: 275 €
-despeses combustible: 1.100 €
-despeses turístiques: 625 €
(Nota: no s’han comptabilitzat despeses alimentàries en botigues, paradetes i restaurants)

I per acabar, les etapes:

Etapa 1, 734km, Cornellà de Llobregat -Coll de Montgenèvre (F)
Etapa 2, 886km, Coll de Montgenèvre (F) – Villach (A)
Etapa 3, 866km, Villach(A) – Băile Felix (RO)
Etapa 4, 145km, Băile Felix – Gârda de Sus
Etapa 5, 166km, Gârda de Sus – Rimetea
Etapa 6, 76km, Rimetea – Gilău
Etapa 7, 370km, Gilău – Giuleşti
Etapa 8, 161km, Giuleşti – Pasul Prislop
Etapa 9, 106km, Pasul Prislop – Vama
Etapa 10, 63km, Vama – Dragomirna
Etapa 11, 501km, Dragomirna – Tulcea
Etapa 12, 86km, Tulcea - Cetatea Histria
Etapa 13, 41km, Cetatea Histria – Mamaia
Etapa 14, 424km, Mamaia – Sinaia
Etapa 15, 53km, Sinaia – Braşov
Etapa 16, 148km, Braşov – Sighişoara
Etapa 17, 182km, Sighişoara – Lacul Bâlea
Etapa 18, 373km, Lacul Bâlea – Băile Felix
Etapa 19, 868km, Băile Felix (RO) – Villach (A)
Etapa 20, 708km, Villach (A) – Coll de Montgenèvre (F)
Etapa 21,712km, Coll de Montgenèvre (F) – Pàrking autocaravana

Total viatge: 7.669 km


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, novembre de 2009

L'autocaravana sostenible

Ara ja es pot dir que ha arribat l’autocaravana sostenible, amb una emissió de CO2 mínima, similar a la d’una persona. I insensible a les pujades del preu del petroli. És possible que en breu aparegui la versió 4x4, és a dir, la mountain-camper-bike.I pels autocaravanistes més sedentaris, sempre pot quedar l’opció de la bici estàtica.Aquesta meravella de la sostenibilitat me l’he trobada aquí venint des de la pàgina de Microsiervos .

EN AUTOCARAVANA PER ARAGÓ (Maig 2009)

Feia temps que desitjàvem fer aquesta escapada, però la meteorologia sempre ens ho impedia. Però ara sí, ara hem disposat de tres dies per poder viatjar per l’Aragó central, aquest Aragó que a l’hivern o a l’estiu pot espantar pel seu clima extrem però que ara, a la primavera, està bellíssim, tot de color verd. Aquest és el relat de la nostra escapada en autocaravana per Aragó, en la qual, com veureu, hem passat de puntetes per la seva natura; hem conegut la seva història més llunyana i la més propera, a vegades esplendorosa i a vegades d’allò més dramàtica; ens hem topat amb una autèntica joia arquitectònica; i ens hem acostat a un dels aragonesos més universals que han sortit d’aquestes terres.

Llacuna de Sariñena (Sariñena, Comarca de los Monegros)Hem conduit tot el matí en direcció ponent, i quasi tocant a l'hora de dinar aparquem l’autocaravana en el Centre d'Interpretació de la Llacuna. Lloc modest però amb unes vistes magnífiques sobre la llacuna i la seva fauna. A més la responsable del centre no parava de enfocar amb els monoculars les diverses aus que trobava i ens invitava amablement a observar-les. Per cert, la noia ens va invitar a acudir mes tard, durant la tardada (entre 19:00-20:00) que és un dels millors moments per observar tot el tragí faunístic de la llacuna.
Acabada la visita, a dinar; i com el lloc disposa de taules de picnic (i jocs infantils) i fa bo decidim dinar fora, amb la llacuna als nostres peus.

Trinxeres de la Serra d’Alcubierre (Alcubierre, Comarca de los Monegros)Durant la Guerra Civil la Serra d'Alcubierre va ser l'escenari de durs enfrontament bèl•lics . Com a record d'aquells episodis s'han restaurat i condicionat part dels sistemes de trinxeres construïdes per les tropes republicanes.
Venint des de Leciñena en direcció Alcubierre, al PK 34,6 de la A-129 s'ha d'agafar un camí a la dreta que si ve primer trepitja l'antiga i abandonada A-129 i s'acaba convertint en costerut i de graveta. I aneu amb compte: nosaltres, pujant-hi, en un sotrac se'ns va desenganxar el porta-rodes de la roda de recanvi i se'ns va caure la roda. La "posición" es troba recuperada i reflecteix els elements habituals d'aquesta mena d’instal•lacions militars: al•lambrades, trinxeres en ziga-zaga, llocs de vigilància, bivacs, etc. N’hi han panells explicatius i amb referències a l'escriptor George Orwell, que va estar lluitant per aquestes trinxeres i on va escriure la seva obra Homenatge a Catalunya.
I ara cap al proper destí, tot cap el nord, travessant uns Monegros inversemblants, verds i exuberants, i després l'Hoya de Huesca, igual de maca...es nota que es primavera.

Castell de Loarre (Loarre, Comarca de la Hoya de Huesca)Pugem a primera hora per l'estreta carretera i aparquem l'autocaravana en el solitari pàrking, només es veuen un parell d'autocaravanes que han pernoctat aquí, encara que ràpidament arriben els primers autocars. Nosaltres serem dels primers en visitar el castell. Fem la visita guiada sota un dia magnífic i per sobre nostre sobrevolen practicants de parapent. El castell és enorme, digne del rei que el va construir: passadissos, capelles, dormitoris, torres inexpugnables... dotades del seu corresponent bany. I les vistes sobre la plana, impressionants. De tant en tant a la nostra alçada se'ns situa un voltor o un parapentista. Ha estat bé la visita, amena i didàctica, i ens ha ocupat tot el matí.
I abandonem el lloc,per dirigir-nos a la propera parada, un centenar de quilòmetres al sud.

La joia mudèjar (Tobed, Comunidad de Calatayud)Hem travessat la plana aragonesa de nord a sud, i al final ens endinsem amb la nostra autocaravana per un paisatge més salvatge i accidentat, de carreteres estretes i torrents com a rambles, en cada revolt em recorda al nostre Priorat. I al final de la ruta, el petit poble de Tobed. I al seu interior una gran obra d'art: l’església de la Verge, Patrimoni de la Humanitat segons l’Unesco pel seu art mudèjar. Vam quedar meravellats del que es pot fer amb el totxo, com la seva façana, i el guix, com les gelosies dels finestrals. I les seves pintures murals geomètriques, tant simples i sublims a la vegada; per cert , sembla ser que alguns del pintors , tal vegada per ser esclaus o musulmans (o ambdues coses) van saber pintar i ocultar algun dimoni entre tanta pintura, per trobar-los s’ha de jugar una estona a allò de “On està Wally?”. Si trobeu l'església tancada, a la porta lateral trobareu indicat el telèfon de la veïna que us obrirà i us farà de guia per un insignificant preu.
Deixem Tobed en direcció est, que encara hem de fer algunes parades eminentment culturals. Com la de Cariñena, per tal de conèixer els seus caldos; o la del nostre destí final per a avui, al voltant del ternasco i d’altres debilitats gastronòmiques.

La llar de don Francisco (Fuendetodos, Campo de Belchite)Al petit poble de Fuendetodos va néixer Francisco de Goya y Lucientes i ara, a Fuendetodos, disposen per a la seva visita d’un centre d’interpretació on s’exposen obres del “maestro”, entre elles els famosos gravats, i obres d’altres artistes que es van inspirar en ell. També tenen força publicacions sobre el pintor per si vols aprofundir en el tema. Amb el preu de l’entrada també es pot visitar la casa natal del pintor, que en la seva estructura poc ha canviat en els darrers segles: habitacions petites, mobiliari modest, coexistència entre persones i animals..... , i al seu costat una sala d’exposicions, també dedicada a l’artista.Nosaltres vam aparcar l’autocaravana enfront del Albergue, i en dues passes et plantes al mig del tranquil poble. La visita en conjunt (poble i temàtica Goya) pot ocupar unes dues hores, i personalment el que més em va impressionar són els seus gravats dedicats al Desastres de la Guerra, on Goya va saber captar , amb senzillesa, la violència de la que va ser testimoni durant la Guerra del Francès.

Els desastres d’una altra guerra (Belchite, Campo de Belchite)Encara que per a desastres, a pocs quilòmetres de Fuendetodos, en Belchite, encara es pot apreciar en directe aquesta mena de desastres. Belchite durant la Guerra Civil va ser camp de batalla, amb canvis de bàndol segons l’èxit de la darrera ofensiva iniciada per alguna de les dues parts. En qualsevol cas, el resultat d’aquells enfrontaments encara es poden observar a l’actualitat com una mena de monument mut a la bogeria bèl•lica: carrers enrunats, edificis cosits de metralla, arquitectura mutilada...., i molt silenci.
I aquí acabem la nostra escapada; la resta va ser dirigir-nos, amb la nostra autocaravana, en sentit est: primer per dinar amb els meandres majestuosos de l’Ebre als nostres peus, i finalment per agafar l’A-2 en direcció a Catalunya.

Àrees i pernoctes
Si les anoto per ordre, tenim:

-Sariñena: per a sorpresa nostra vam descobrir un àrea d'autocaravanes a l'entrada del poble, venint de Villanueva de Sigena., una vegada passat el riu Alcanadre, a la dreta ,al costat d'un parc infantil.
-Loarre: pernocta en el camí de pujada al castell, a uns 2 km del castell, junt a un parc infantil, amb vistes sobre Loarre i la plana d’Osca.
-La Joyosa: area d'autocaravanes a peu de l’A-68, en la gegantina area de servei. També disposen d’una benzinera i una assortida botiga.
-Fuendetodos: pernocta en l'esplanada de terra situada en front de l'alberg, a 50 m del poble.

Marceliano Cardoso Romero

marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 12 de maig de 2009