EN AUTOCARAVANA PER ROMANIA, PART I (Juliol 2009)

Pels volts de finals del 2008 havia decidit que Finlàndia no seria el nostre proper destí d’estiu...estava massa lluny per a les tres setmanes que disposàvem. Pressa aquesta decisió, i amb un mapa d’Europa al davant, vaig passejar la mirada pel continent, i de mica en mica els ulls van començar a lliscar per una llarga línia blava: el Danubi; i al final d’aquesta línia, poc abans d`arribar al Mar Negre, vaig trobar Romania.

I vaig començar a recollir informació: és un país nascut fa 2.000 anys, just a l’extrem oriental del vell Imperium romà; un país amb altes muntanyes alpines i coquetes esglésies de fusta; amb densos boscos i luxurioses selves inundades; amb camps petroliers i carreteres que arriben a les portes del cel... Estava decidit; l’estiu vinent no aniríem al nord, la nostra autocaravana es dirigiria cap a llevant, als confins orientals de l’actual Europa comunitària. I a més, Bucureşti està més a prop que Helsinki... més o menys uns 90 km.
Aquest relat és una descripció del nostre viatge en autocaravana per Romania. Intentaré ser concís i de tant en tant afegiré alguna foto que de ben segur farà més entretinguda la meva prosa. També he afegit algun plànol, quasi tots de www.openstreetmap.es , per a què us feu una idea del nostre periple. Aniré dels aspectes generals als puntuals, que cadascú ignori o s’aturi on cregui més convenient. Bé, quan he acabat el relat m’he adonat que és massa llarg i amb moltes fotos, així que el dividiré en tres parts, que són:
Part I, sobre generalitats del país, i que correspon a aquesta que esteu llegint. Part II , sobre el viatge en si, amb la descripció dels llocs visitats, i que podeu trobar aquí.
Part III , sobre les pernoctes, algunes conclusions i temes més prosaics ( despeses, etapes i kms.)
Espero que el relat us sigui entretingut; i útil, si decidiu visitar el país.
1. ROMANIA, QUATRE IDEES.
Unes generalitats
Romania és un país de la CE, així que amb el DNI ja n’hi ha prou per visitar-la com a turista. No obstant encara tenen moneda pròpia, els lei, i el canvi que hem trobat estava al voltant de 1€=4 lei. I ja que parlem de diners, us diré que el nivell de vida és més baix que el nostre així que tens l’agradable sensació que tot sembla barat.
La llengua, el romanès, us resultarà familiar al tractar-se d’una llengua d’origen llatí i és fàcil interpretar cartells, rètols o textos curts. Per exemple stradă/carrer, poştă/correus, benzinărie/benzinera, furculiţă/forquilla, etc. Nosaltres hem trobat que l’anglès estava molt estès, i també hi ha gent gran que recordava el francès de l’escola; i quan ens fallaven aquests idiomes, amb una mica d’esforç per ambdues parts ens hem entès en una barreja catalano-romanesa. Ah!, i no us estranyi trobar-vos poblacions on l’alemany o l’hongarès coexisteixen amb el romanès.
Les compres usuals les hem fetes en botigues de poble o de barri ( i per tant en metàl•lic) o a peu de carretera, ja que és habitual trobar-te paradetes improvisades on es venen els productes propis del territori: formatges, bolets, mel, síndries, fruits del bosc, etc. . Hem visitat algun centre comercial urbà i allà hem pagat amb targeta.
Pel que fa al clima: molta calor durant el dia ( per sobre dels 30ºC) però al final de la tarda ràpidament refrescava, fins i tot a la nit agraïes dormir sota la tènue escalfor dels llençols. I quan hem dormit en muntanya, hem hagut de desenfundar els sacs. A destacar la Plana Valaca: gran franja situada al S i SE del país, on ens situàrem per sobre dels 40ªC... sortosament anàvem de pas. De pluges: només una tarda/nit, en forma de xàfec d’estiu.
Sobre les carreteres
Al viatjar amb autocaravana em sembla que val la pena fer quatre comentaris al respecte d’aquest tema.Tant aviat entres a Romania se t’invita a enganxar-te al parabrisa de l’autocaravana la rovinietta (uns 7 € per a tot un mes) de venda en benzineres. La veritat és que, a hores d’ara, desconec si és una taxa obligatòria per poder circular per tot el país o només per les seves autopistes; nosaltres, que havien de fer totes dues coses, no teníem gaires opcions.
Pel que fa a la xarxa viària romanesa, hem vist que sigui quina sigui la importància de la carretera (menys en autopistes) abunden els sotracs per la qual cosa s’ha d’anar amb compte i això acostuma a alentir la marxa. S’ha d’agrair que quan la calçada estava molt cascada sempre es preocupaven de senyalitzar-lo d’alguna manera. Un altre element que alenteix la conducció és l’abundància de carros i carretes que trobareu, i sempre sense abalisar. I si afegim l’abundància de travessies urbanes (velocitat màxima de 50 o 30 km/h) , al final pots trobar-te que el promig que assoleix la teva autocaravana al final d’una jornada pot situar-se al voltant dels 50-60 km/h.
Apuntar que hem notat que la policia controla amb zel, és a dir amb radar, el trànsit per les travessies, aspecte que està més que justificat veient com conduïa més d’un eixelebrat que ens he trobat.Un aspecte positiu: totes les carreteres, fins i tot carreteres de muntanya o pistes de grava, tenen unes amplades generoses, que ja m’agradaria trobar als Pirineus o als Alps; amplades que facilita esquivar tranquil•lament els sotracs, avançar una carreta o creuar-te amb un camió. També podeu trobar carreteres amb vorals sobredimensionats i amb línia discontínua creats per a què els vehicles més lents ( carros, camions, ets) puguin apartar-se i facilitar l’avançament dels vehicles més ràpids.
I per acabar, el combustible: hem trobat un preu del diesel quasi igual que a Catalunya o sensiblement inferior; procuràvem omplir en benzineres de grans companyies (MOL, LUKOIL, PETROM ) més que res perquè en moltes d’elles es podia pagar amb targetra. Precisament en una d’aquestes benzineres vaig comprar el típic llibre de carreteres com cal (România, E=1:300.000), per tal de substituir el plànol que dúiem: un incòmode plànol plegat, gran com llençol, d’escala E=1:800.000.
Sobre viatjar amb autocaravana
Bé, a l’hora de viatjar amb autocaravana per Romania trobareu poques instal•lacions específiques per les autocaravanes. La idea bàsica és que s’ha d’aprofitar el que et vas trobant. I així, per carregar aigua no hem dubtat en aprofitar les fonts de muntanya, mitjançant el bidó. I per descarregar, en la mateixa línia, com per exemple aprofitar que totes àrees de l’autopista Constanţa-Bucureşti tenen lavabos. I sempre queden els càmpings o campaments.

De fet, dels càmpings o similars que hem visitat només un tenia una genuïna àrea d’autocaravanes; a la resta, els buidats per indicació dels propietaris, s’han fet via embornals, pous de la xarxa de sanejament o els mateixos WC.
Ah! Hem estacionat o pernoctat en nuclis urbans, pobles o llocs de muntanya, i en cap moment ens hem trobat insegurs. De fet, hem aplicat els criteris que fem servir en qualsevol lloc on estacionem o pernoctem: llocs mínimament habitats, cap objecte cobejable a la vista i alarmes posades.Una cosa que m’ha cridat l’atenció: l’acampada lliure es practica sovint, i així hem trobat els caps de setmana moltes famílies o jovent, amb tendes o caravanes, al costat de rierols o en boscos, acampats, fent barbacoes, gaudint de l’entorn, etc. .
I aquí acaba la Part I. Si vols conèixer el llocs que hem visitat, els trobaràs a la Part II ; i tot el que parla sobre pernoctes, etapes i altres coses, a la Part III .


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, novembre de 2009