dimecres, 28 de desembre de 2011

Les àrees d’autocaravanes a Catalunya

ACTUALITZACIÓ DESEMBRE 2011

Ha passat quasi un any des de la darrera vegada que vaig fer un balanç de les àrees d’autocaravanes existents a Catalunya. I el resultat no deixa de ser engrescador: el creixement és lent però constant. Després de fer una passejada per les bases de dades de les webs habituals he comptabilitzat més d’una trentena d’àrees d’autocaravanes. Déu n’hi do.





D’aquestes, el 50% estan ubicades en autopistes, i moltes d’elles en trams de peatge, en concret un terç del total d’àrees de Catalunya. Que d’entrada podria fer-nos arrufar el nas, però si mirem el cantó positiu ja que hem de pagar peatges, com a mínim traiem el màxim de profit amb l’ús de les àrees. La part bona d’aquestes àrees, crec, és la seva distribució al llarg de l’AP7, que fan que puguin donin força cobertura a l’autocaravanista que vulgui recórrer el nostre litoral; així mateix, algunes les veig com imprescindibles punts d’avituallament pels autocaravanistes que visitin les destinacions turístiques urbanes de Figueres, Barcelona, Tarragona ... o Lleida, on les properes àrees de l’AP2, fan el mateix servei.


De la resta d’àrees destacaria l’empenta que ha tingut la creació d’àrees municipals. I si fa uns anys es tractava de modestes poblacions, com el pioner Navarcles o els Muntells, aquest any s’han tractat de capitals de comarca com Tremp, Vic, Tortosa, Ripoll..., està clar que de mica en mica les entitats locals s’interessen pel potencial turístic del nostre col•lectiu. Interès que també ha mostrat una ciutat costera i turística com Platja d’Aro, a la Costa Brava.

I acabo destacant altres aspectes, de manera esquemàtica:

1. Assenyalar la vila de Calaf, situada al centre de Catalunya a peu de la C-25, que ofereix dues àrees als autocaravanistes.
2. La creació de les àrees pirinenques de Ripoll i Tremp, fan destacar més que mai el desert autocaravanístic del Pirineu Català; i aquí, penso, les pistes d’esquí podríem dir alguna cosa...fins llavors haurem de saltar a França.
3. Celebrar el fet que empresaris vinculats al món de l’autocaravana ( distribuïdors i aparcaments) etc.) també s’hagin decidit per oferir àrees als autocaravanistes que passin pel davant de les seus negocis. He pogut comptabilitzar quatre àrees d’aquesta mena.

I com vaig fer l’altre vegada us poso el mapa d’àrees actualitzat.


Mostra LES ÀREES D'AUTOCARAVANES A CATALUNYA en un mapa més gran


Tota la informació que he utilitzat és la que penja en internet, en concret a la web de la Secció d’Autocaravanes de l’UCC o sobre autocaravanisme (VEA i Areasac).


Salutacions i un sincer agraïment a totes aquelles persones que fan possible que, de mica en mica, el mapa de Catalunya es vagi omplint d'àrees d'autocaravanes.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 28 de desembre de 2011.

dissabte, 19 de novembre de 2011

ESCAPADA EN AUTOCARAVANA PEL CARDENER, octubre de 2011


INTRODUCCIÓ

Aquesta part de Catalunya la teníem força ignorada en les nostres rutes amb l’autocaravana. I ara que disposàvem d’un cap de setmana de tres dies l’hi dedicaríem una escapada a aquest territori a cavall entre el Bages i el Solsonès, cosit pel riu Cardener de nord a sud.




Estic convençut que el fet de tenir per llevant el mediàtic Berguedà i per ponent el majestuós Pirineu lleidatà, havia ajudat que aquestes terres del Cardener ens haguessin quedat mig tapades o desapercebudes.

Aquest cap de setmana ho hem corregit: hem volgut conèixer el riu Cardener i part del què l’envolta. L’hem tingut per company de ruta, l’hem conegut quan era el Rio Bravo d’un llunyà far-west medieval, l’hem vist néixer com una font i l’hem vist créixer espectacularment a base de milers de tones de formigó armat. I molt a prop seu hem descobert algun tresor natural.










I de fons, hem trobat els colors de la tardor, una tardor massa calorosa, però tardor al cap i a la fi.



LLOCS VISITATS

Aquest és el relat del nostre periple al llarg del riu, amunt i avall de la seva riba, encara que en algun moment veureu que l’hem abandonat, que ens hem sortit de mare; però, confio que ho sabreu perdonar. A continuació us descriuré breument els llocs visitats, afegiré alguna foto i al final anotaré els llocs utilitzats per la nostra autocaravana.



Santpedor, vila reial.

Amb l’autocaravana estacionada a la perifèria de Santpedor ens endinsem al seu nucli antic. Allà farem una visita guiada d’aquesta antiga vila medieval, amb categoria de reial. Carrers estrets, portes de muralla que encara es mantenen dretes, boniques cases centenàries de pedra, i molts racons pintorescos.








L’heroi de Santpedor.

I a mitja visita ens acostem a la casa de l’heroi de Santpedor ... que mai va jugar a futbol. Es tracta d’Isidre Lluçà i Casanoves, conegut com el Timbaler del Bruc, veí de Santpedor i la participació del qual a la Batalla del Bruc, contra l’exèrcit napoleònic, va ser tan decisiva, segons explica la història.






Avui en dia de la casa de l’Isidre només resten les plaques commemoratives que al seu dia estaven fixades a la casa original, perquè aquesta va ser enderrocada al s.XX i el solar l’ocupa un anodí garatge.


Acabem la visita a aquesta vila centenària i tornem a l’autocaravana. És hora de dinar.

41⁰47’54’’N/1⁰31’31’’E , centre de Catalunya.


Com ho tenim relativament a ma, hem decidit visitar el centre geogràfic de Catalunya, situat si fa o no fa al Santuari de Pinós. Arribem al santuari amb un temps inestable, tant aviat cauen quatre gotes com el sol s’atreveix a aparèixer entre els núvols. El santuari, que no es pot visitar, sobta per la seva sobrietat geomètrica: un gran cub de pedra.





I adossat a ell, una relíquia històrica: la fonda més antiga de Catalunya, ni més ni menys que funciona des de 1540. I si al seu costat, és a dir al santuari, es podia trobar descans espiritual gratis; aquí el descans té preu, com t’avisa una làpida centenària al seu llindar d’entrada: “Veritat que hostal és que sense diners no donen res”.




Prenem un refrigeri en la fonda i ens encaminem al monument que assenyala el centre de Catalunya. Vistes panoràmiques inútils per la boira... o són núvols que ens envolten?, estem a 936 m d’alçada.

Tornem a l’autocaravana i ens preparem a passar la nit, al peu del santuari.





Súria, vila medieval.

Amb l’autocaravana estacionada a la part baixa de Súria, pugem al Poble Vell. Carrers estrets, arcs medievals, cases centenàries. A l’Oficina de Turisme ens informem de les activitats que fan aquest matí de diumenge. Optem per la visita al seu castell. Visita entretinguda, per conèixer l’evolució i el pes de Súria al territori i la vida del castlà en plena edat mitjana.







I des del Poble Vell, vistes sobre el Cardener.


Cardener, els tres estats de l’aigua.

I ara, des de Súria, comencem a pujar riu Cardener amunt. Al llarg del nostre periple coneixerem els tres estats que acostuma a presentar l’aigua:

l'estat sòlid...
com les milers de tones de formigó de l’embassament de la Llosa del Cavall. Aquí l’embasament aprofita l’estretor de la geografia per deformar el Cardener en els seus primers km de vida, i el far passar d’un escanyolit torrentet de muntanya en un gran mirall per les serres del voltants. Boniques vistes, de l’embassament i els contorns.









, l'estat gasós
Un mica més amunt, al voltat de la Pedra, trobareu a la carretera LV-4012 un trencall a la dreta que mena cap la Font de la Puda. La pista, asfaltada, acaba en un àrea de picnic, al costat del Cardener. I en una racó, trobareu la perfumada Font de la Puda. Aigua medicinal, de característic olor a ous podrits. Allà dinem, amb el Cardener a tocar, a l’ombra d’un pi .



i l'estat líquid
com el que trobem a les seves fonts. L’autocaravana la deixem en una esplanada que trobem, superada la Coma, a l’esquerra de la carretera. I a uns 300 m a peu trobareu les Fonts del Cardener. El lloc , a part de les fotogèniques cascades del naixement, té una zona de picnic ben equipada amb taules, barbacoes i uns WC (tancats). Tornats a l’autocaravana , en una font propera , a peu de pàrquing, aprofitem per omplir una garrafa d’aigua.





I ara cap al sud, proper destí: la vall del costat. Anirem a pernoctar a Sant Lleïr, a la capçalera de la Vall d’Ora.

Serra de Busa, roca , tardor i masies.

Avui la idea és pujar a la Serra de Busa, que se’ns ofereix imponent i quasi inaccessible si no fos pels graus que hi han i que permeten l’ascensió a l’altiplà que corona la serra.

Pujada magnífica, amb una temps favorable i pel mig de boscos que ja comencen a mostrar els colors de la tardor. La pujada té trams curiosos com una escala metàl•lica, uns esglaons de fusta , etc que més que espantar als petits segur que els despertarà el sentit de l’aventura.








Una vegada a dalt, impressionants vistes sobre la cinglera tallada en vertical o l’altiplà, parts i turons, amb masies disperses i bestiar pasturant; i per sobre dels nostres caps algun voltor i bandades de corbs. Dinem de picnic i reprenem el mateix camí per tornar a l’autocaravana. Una excursió similar la podeu trobar aquí.

Aprofito per assenyalar que tota aquesta zona també té molts atractius històrics, que al mateix Sant Lleïr els podreu descobrir en molts panells turístics: aquí a prop van ferir de mort Guifré el Pilós; després, la llegenda diu que amb la sang de la ferida es va pintar la nostra senyera. També , en aquesta serra , durant la Guerra del Francès, els presoners “gavatxos” van descobrir com la natura es podia convertir en la presó més inhumana... I també trobareu la petja de les Guerres Carlines, i de la Civil.


Cardona, l’última frontera.

I no volem abandonar aquest territori sense fer una parada en Cardona, vila centenària, pròspera per les seves mines de sal i cabdal en la història de Catalunya. La idea és fer la visita guiada al seu castell i canònica que organitza l’oficina de turisme situada al mateix castell.

Visita agradable, gaudint de les grans panoràmiques sobre els voltants i amb la visita a la seva monumental canònica. I les amenes explicacions de la guia, des de l’època on Cardona era un bastió avançat en territori musulmà i passant per l’any 1714, quan va esdevenir el darrer reducte català en la guerra de Successió.


Aquell 18 de setembre de 1714 Cardona va haver de claudicar en front les tropes franco-castellanes; de no fer-ho hauria estat passada a mata-degolla tota la població de la vençuda Barcelona. Al 1914, 200 anys més tard, la ciutat de Barcelona va fer donació a Cardona d’una font en agraïment pel seu gest, és la font que trobareu a la Plaça de la Fira.



I aquí acaba la nostra escapada, només ens resta enfilar cap a la zona metropolitana, i acollir-nos a una de les retencions de trànsit que sempre pot oferir.



LLOCS PER A AUTOCARAVANES

Us anotaré ara els llocs utilitzats des del punt de vista autocaravanístic:

Santpedor: podreu estacionar sense problemes a la zona moderna del municipi. Nosaltres ho van fer al C/Pere III, a 300 m del nucli antic.

Pinós: al darrera del santuari, plaça asfaltada i enllumenada. Pernocta i bones vistes... si no fa boira.








Calaf: àrees d’autocaravanes, en plural. Una al C/Carrilet entre cases adossades; i l’altra a la benzinera de l’Àrea de Guissona, a la travessia de la N-141 , anant a buscar l’Eix Transversal o C-25. Si hagués d’escollir, em quedaria amb la primera per pernoctar i amb la segona per omplir/buidar dipòsits.






Súria
: vam estacionar l’autocaravana en una petita plaça al C/Ignasi Abadal.

La Pedra: estacionament al pàrquing de terra de la zona picnic de la Font de la Puda. Paratge natural, accessible per pista asfaltada i a peu del Cardener.






La Coma
: estacionament al pàrquing de terra previ a les Fonts del Cardener. Al costat una font d’aigua i en proximitat una complerta a zona picnic: taules, barbacoes i WC (tancats).

Sant Lleïr: petit nucli situat a la capçalera de la Vall d’Ora. Estacionament i pernocta en petit pàrquing de graveta, a peu de carretera, imprescindible l’us de les falques. Lloc tranquil al mig d’un bonic entorn natural.



Cardona: estacionament al pàrquing asfaltat del Castell.

Navarcles: disposa d’una àrea d’autocaravanes, que si bé no l’hem utilitzada aquesta vegada, està tan a prop de la zona visitada que no puc deixar d’esmentar-la. La podeu trobar al C/ de la Font de Cura.


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 19 de novembre de 2011.

dissabte, 22 d’octubre de 2011

UNA NOVA ÀREA D’AUTOCARAVANES...NO TAN NOVA.


Perquè jo no la coneixia però evidentment fa molt de temps que funciona. D’aquesta àrea vaig sentir que en parlava una autocaravanista a la darrera assemblea de la Secció d’Autocaravanes de la UCC., i al sentir que la situava a l’àrea d’autopista de Bellaterra jo vaig creure que la confonia amb l’àrea d’autopista Vallès, on fa relativament poc van instal•lar un àrea d’autocaravanes.


Doncs l’autocaravanista tenia raó, a l’Àrea d’Autopista de Bellaterra hi ha una àrea d’autocaravanes. Val a dir que no està indicada a l’autopista, però una vegada t’acostes a la benzinera començareu a trobar la cartelleria habitual i l’àrea amb les serveis habituals.



LES DADES:

Localització: Àrea d’Autopista Bellaterra, pk 151 de l’Autopista AP-7. Si bé es troba a la calçada Girona-França , és accessible des d’ambdós sentits de la marxa. Al darrera de la benzinera. Actualització del 24.10.11: em diuen al fòrum de totcamping que podeu trobar un àrea en ambdós sentits de la marxa.
Serveis: reixa de buidat, dues aixetes d’aigua, contenidors d’escombreries.




I un detall: pot ser útil a l’autocaravanista que decideixi visitar la ciutat de Barcelona. I a pocs quilòmetres el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt ; Ah! es troba en un tram d’autopista gratuïta.




Marce
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 22 d’octubre de 2011

diumenge, 9 d’octubre de 2011

ACAMPATS AMB L’ AUTOCARAVANA AL GOLF DE ROSES , setembre de 2011.


Com cada setembre, tota la família ens acomiadem de l’estiu amb una breu estada de cap de setmana en un dels càmping que s’aboquen al Golf de Roses. Amb l’afegit que aquesta vegada se’ns sumaven les germanes de la Montse, la Dolors i la Marga, i els nostres nebots: l’Anna, el Jose i l’Adrià. Nosaltres a la nostra autocaravana, i la resta de la família en un bungalou.





I quin millor comiat de l’estiu que fer una benvinguda: la del Sol. Aquest matí de dissabte m’he despertat d’hora, amb el temps just per fer-me una cafetera , arreplegar una cadira i plantar-me a la platja. Si fos un dissabte normal em despertaria gaudint d’un cafè mentre veig les notícies del canal 3/24. Avui, he canviat la tele pel Golf de Roses i veuré en directe com es desperta el sol. Magnífica sortida, al mar ni una onada, de tant en tant algun grup d’ocells amb la seva cridòria sobrevola el mar, i el cel ple de núvols ...







I a la vista del dia tan gris i que plovisqueja, optem per fer una passejada fins Sant Martí d’Empúries. Dunes de sorra, platges desertes, les restes d’un moll de l’antic port d’Emporion ... encara que del port ja no en queda res; fa temps que l’antiga dàrsena es va colmatar de sediments, i ara només atraquen els pins.







I a pocs metres, Sant Martí. Petit poble dedicat avui en dia a alimentar als turistes. Carrers empedrats, algun tros de muralla... i entre les restes d’una casa un cartell informa que allà el català Víctor Mora va fer néixer una llegenda del còmic: al ser els anys que eren, va haver de dir-se en castellà , Capitán Trueno, i de la senyera que duia al pit li van haver de treure dos de les quatre barres.








Acabem el matí entrant a la ciutat greco-romana d’Empúries. Avui fan una visita guiada a la que ens apuntem i tornem a gaudir d’aquest gran jaciment arqueològic., descobrint les darreres millores realitzades i la feina que encara resta per fer. Només una dada: a la ciutat romana, de la setantena d’ illes de cases ( insulas ) que hi han , només han desenterrat nou.
Acabem la visita al Fórum romà i tornem a Sant Martí, a dinar.




Sobretaula i tornada a l’autocaravana. La tarda continua grisa, a l’altra extrem del golf, veiem com el núvols que baixen del nord desborden la serra i cauen , com un allau, sobre Roses.


Tarda tranquil•la, amb quatre gotes. Els grans xerrem o llegim; els joves fan deures o estudien. Nit de barbacoa a càrrec dels joves; el núvols comencen a marxar i van deixant lloc a les estrelles que comencen a guanyar de mica en mica el firmament.






I si ahir era tardor, avui és estiu. Cel claríssim i net, d’un blau que quasi fa mal a la vista. El golf de Roses convertit en una piscina d’aigües transparents. Platja quasi buida de banyistes; i al mar alguna barca. Magnífic dia per acabar l’estiu.






Durant el matí acabem de recollir l’autocaravana, dinem i cap el sud, cap a casa per l’AP-7. A l’àrea del Montseny aturada a la seva àrea d’autocaravanes per buidar i omplir dipòsits.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 9 d’octubre de 2011.