diumenge, 12 de juny de 2011

ESCAPADA EN AUTOCARAVANA PEL VALLESPIR. Abril de 2011

INTRODUCCIÓ

Per sobre de l’Alt Empordà i el Ripollès, a la cara nord del Pirineu, trobareu aquesta comarca, probablement una de les més antigues del nostre país si considerem que va néixer més o menys al voltant de l’any 800, quan Carlemany començava a posar límits al poder de Còrdova.

El que vingué després ho podeu trobar fàcilment en qualsevol enciclopèdia; en canvi, si hi cerqueu una escapada en autocaravana no cal que aneu molt lluny.

Aquí teniu el breu relat de la nostra escapada per aquesta comarca que s’estén a banda i banda del riu Tec. Visitar-la és molt fàcil, és com recórrer un gran passeig que va des de la fèrtil plana del Voló fins a la seva capçalera, més enllà de Prats de Molló, i on segurament l’aspecte agrest i salvatge del paisatge va donar nom a la comarca: la Vall Aspra, és a dir el Vallespir.

Com sempre, us faré quatre pinzellades dels llocs visitats, afegiré uns enllaços i al final anotaré els llocs habituals en la logística autocaravanista (estacionaments, pernocta i àrees d’autocaravanes). Espero que us sigui útil.

L’ESCAPADA

El nostre periple no té cap misteri: ens hem mogut per la vall del Tec, amunt i avall; i com la comarca, és petita, canviar de plans ha estat fàcil i no ha exigit grans esforços; i acabo amb un fet: han estat dies de pluja cosa que ha motivat que descartessin alguna excursió per aquesta banda tan bella del Pirineu... ja hi tornarem amb millor temps.


I anotar, com sempre que visitem aquestes terres, les mostres de catalanitat que professa la gent ( senyeres, burros, noms de botigues i carrers, etc.).


A vegades semblava que era la Diada de tantes senyeres que hi veiem; i ,per cert, no dubteu en utilitzar el català, us podreu endur una agradable sorpresa.


Prats de Molló, sota muralles.


Hem entrat en el Vallespir des la plana, via la Jonquera, i arribats al Voló tirem Tec amunt. Cap l’hora de dinar ens presentem en Prats de Molló i estacionem l’autocaravana al seu costat sud, on només el riu ens separa del seu recinte emmurallat medieval.

Dinem i ens endinsem pel seu nucli antic sota un plugim intermitent. Al cantó nord trobem la galeria subterrània que ens durà fins el fort La Guàrdia.

Gaudim de les boiroses vistes sobre el poble i tornem a Prats. Passeig per carrers, places i bells racons com l’entrada molt fortificada d’un rierol dins del poble.

I acabem berenant en una cafeteria de la plaça. Per la tele retransmeten un antic partit de les Cincs Nacions. La decoració del cafè no deixa cap dubte d’on ens trobem: en terra catalana i de rugbi, per a més senyes.



Acabada la visita, tornem Tec avall sota una lleugera pluja. Proper destí i lloc de pernocta: Ceret.

Ceret, descans d’artistes

Una vegada esmorzats, abandonem l’autocaravana i en cinc minuts ens plantem al centre de Ceret. Jo sabia que el Paris de començaments del s. XX era conegut per ser la meca artística d’aquell moment, on es trobaven els millors pintors i escultors del moment.





El que no sabia és que quan els genis s’agafaven unes vacances, baixaven a Ceret. I així per Ceret, pel seus carrers i cafès, per les seves festes majors i pels seus voltants visqueren pintors com Picasso, Matisse o Braque, musics com Deodat de Severac, escultors de la talla de Hugué o Mailloll, el poeta Max Jacob....D’aquella època avui resta el Museu d’Art Modern de Ceret on podreu veure moltes de les obres d’aquells artistes, algunes de les quals reflecteixen racons i paisatges d’aquell Ceret de fa dècades.




I si és dissabte, aprofiteu per passejar entre les parades del seu mercat, aixoplugades sota els alts plataners. Gaudireu dels productes de la regió, de molts racons que poc han canviat des d’aquella època artística i deixeu-vos sorprendre per alguna obra d’art que trobareu de tant en tant. Encara que plou intermitentment, el mercat està ple de gent.

Acabem dinant en un restaurant de l’interior del vell Ceret. No para de ploure.



Arles, la badia.

Entrem en Arles, i amb l’autocaravana estacionada al costat d’un parc, anem caminant a visitar la badia de Santa Maria que tímidament sobresurt entre les teulades del poble. Destaca el seu bellíssim claustre, amb una peculiaritat: la proximitat de les cases veïnes, que s’hi aboquen per sobre de les taulades sembla que el converteixen en un cel obert d’estil gòtic abans que en un lloc de recolliment i meditació.

L’església annexa la trobem plena d’activitat, s’està engalanant per les festes religioses. I una de les senyores, al sentir-nos enraonar, se’ns adreça: Què sou catalans?. Si senyora, de Cornellà de Llobregat. Ella és de Girona i des de fa molt de temps que viu a Ceret. I amablement ens mostra els daurats retaules, l’altar, les pintures romàniques, i com no podia ser menys, la famosa Santa Tomba, amb la seva font miraculosa , que mai s’esgota. Abans de deixar-nos i tornar a la feina, ens regala un parell d’ampolletes d’aquesta aigua.

I nosaltres continuem la nostra ruta. Propera parada: el Pertús, lloc de pernocta.




Panissars, on els Pirineus et deixen pas.


A l’actualitat travessem els Pirineus pel Coll del Pertús, però des de la més vella antiguitat, l’autèntic pas estava a pocs quilòmetres cap a ponent: al Coll de Panissars. I avui que sembla que ja no plourà i que els nens encara dormen decideixo fer la curta passejada que va des del Pertús fins aquest coll.


En pocs minuts deixes enrere el soroll del trànsit i t’endinses en la muntanya. Una muntanya molt suau, que aquí el Pirineu no arriba ni als 600 m, i fàcilment arribes al Coll de Panissars, vigilat pel Castell de Bellaguarda i ocupat actualment per una antiga torre de vigilància i un cementiri del soldats de Bellaguarda; i a pocs metres unes venerables pedres d’edat romana.

La importància del lloc la podeu resseguir al llarg de la nostra història. Aquí, fa dos mil anys es trobaven la Via Domitia amb la Via Agusta, en el llarg camí militar, cultural i comercial que anava de Gades a Roma; i encara que sembli mentida, dos mil anys més tard encara resta algú, suposo que més visigot que hispanoromà, que dubta de la importància del corredor mediterrani...

Aquí també es va produir la Batalla de Panissars, penós final pels francesos de Felip III que van ser massacrats pels almogàvers de Pere el Gran, per a desconsol del Papa de Roma, instigador d’una croada contra Catalunya, allà pel s.XIII.

Torno a l’autocaravana i comencem la tornada a casa però fent un gran revolt: primer hem de saludar a uns grans amics de Cornellà, el Corneli i la Fontsanta, que aquests dies són a Vilafranca de Conflent, a la vall del costat, la vall de la Tet.


Vilafranca de Conflent, vila de gegants.

Perquè avui, a Vilafranca, la seva colla gegantera ha convocat a colles d’ambdues bandes dels Pirineus, i una d’elles és la Colla Gegantera de Cornellà de Llobregat, on tenim uns grans amics, entre ells el gegant Corneli i la geganta Fontsanta.


Trobem una Vilafranca en festes, plena de gent i tots disposats a passar-s’ho bé: els actors i els públic. Les colles fan el cercavila pels carrers empedrats de la vila. Algun botiguer ofereix al pas de les colles geganteres vi i pastes perquè la gent recuperi les forces, que carregar alguna d’aquestes baluernes requereixen un bon estat físic.





I la música penetrant de les gralles envaint-ho tot, mentre la canalla queda astorada mirant com aquells gegants no paren de ballar, i compte! que algun capgròs té la barra de llançar aigua als desprevinguts, majoritàriament adults per a alegria dels més petits. Acaba la festa amb el lliurament d’obsequis a les colles invitades i amb una gran ballada de gegants, al peu del campanar.

I ara si, cap a casa via Cerdanya i riu Llobregat avall.


LLOCS PER A LES AUTOCARAVANES

A continuació us anotaré per ordre cronològic aquells llocs que poden ser útils a un autocaravanista que visiti els llocs d’aquest relat.

Prats de Molló: hem estacionat al seu extrem sud. Quan la carretera D-115 rebassa el poble, camí de Catalunya, trobareu una desviació a la dreta que us baixa al riu. Allà hi ha un pàrquing de terres i una zona de picnic, amb Prats al davant. Nota: una senyal prohibia circular autocaravanes, així que millor estacioneu ràpidament.... Conyes a part, no ens vam fixar en la senyal, vam entrar al pàrquing mig buit i on una perfilada ja hi era estacionada. Sospito que en temporada alta, amb més demanada d’espai, la senyal deu ser plenament vigent.

Ceret: estacionament i pernocta en un pàrquing de superfície situat a l’extrem est de Ceret. Entrant en Ceret per la D-115 i , abans de travessar el pont, a la dreta, al trencall de la carretera D615. Zona tranquil•la.






Els Banys
: àrea d’autocaravanes. Al costat del Càmping Amèlia ( Rue de Lledoners) i visible des de la carretera D115. Gestionada pel mateix càmping. S’hi pot pernoctar, previ pagament al càmping.






El Voló: àrea d’autocaravanes. Situada a l’entrada nord del poble, al costat del cementiri. Es pot pernoctar.

El Pertús: estacionament i pernocta a la sortida nord del poble, al mateix Coll del Pertús que ara es troba ocupat per un gran pàrquing asfaltat, al costat de la carretera. De pagament, si trobeu les taquilles obertes.





Marceliano Cardoso Romero

marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 12 de juny de 2011.