dissabte, 29 de gener de 2011

La proposta pel febrer: en autocaravana cap a Manresa


Pel proper mes de febrer he pensat en un lloc, que per la seva situació, penso que és de fàcil accés des de qualsevol punt de Catalunya, al estar en una cruïlla de camins que travessen Catalunya de sud a nord ( la carretera C-16) i d’est a oest ( la C-25). Es tracta de Manresa.

Allà celebren la fira tradicional de l’Aixada, tota una referència en les festes tradicionals catalanes i plena d’activitats lúdico–festives que fàcilment poden omplir una escapada en autocaravana de cap de setmana.

I si us interessa el tema de les excursions i les caminades podeu mirar de participar en la Transèquia , una caminada popular per totes les edats, sense ànim competitiu, que si bé es farà al març, l’esmento per la seva relació històrica amb Manresa i les seves festes. Us podeu afegir a la ruta proposada allà on us vagi be, i l’organització ja s’encarrega de tornar-vos al vostre punt de sortida.









I
si , per dates, no us va bé acostar-vos a Manresa, relativament a prop teniu destins on detenir la vostra autocaravana. Com, per exemple, visitar alguna de les colònies industrials que jalonen el curs alt del riu Llobregat, i conèixer la vida en aquests nuclis industrials.

O fer una visita al Parc Natural de la Muntanya Montserrat, farcit de molts punts d’interès natural i cultural.





I acabo assenyalant que per visitar aquest zona, podeu disposar de l’àrea d’autocaravanes de Navarcles, dotada de tots els serveis necessaris per buidar i carregar aigua, així com de places d’estacionament.



Salutacions,
Marce
marcecrn@yahoo.es


Vols imprimir l'article?

diumenge, 23 de gener de 2011

L'EMPORDÀ EN AUTOCARAVANA (Gener de 2011)


Introducció

Vam pensar que una bona manera de començar l’any podia ser visitant les comarques empordaneses i com encara disposàvem d’alguns dies de vacances cap allà viatjarem.

La idea seria fer un vol rasant pels dos Empordans i gaudir de la riquesa natural d’aquestes comarques, acostar-nos al seu passat històric i conèixer algun fill pròdig de l’Empordà.




I per altra banda, per tal de no patir el fred més del necessari, decidírem desplaçar-nos per la franja més costanera, on era d’esperar que les temperatures serien més temperades.



A continuació us explicaré la nostra escapada en autocaravana amb quatre pinzellades, us afegiré unes fotos i al final enumeraré els llocs d’estacionament, pernocta i avituallament d’aigües.

Rondant per Sant Feliu de Guíxols ( Baix Empordà)

Entrem a Sant Feliu poc abans de dinar i estacionen l’autocaravana al pàrquing d’autocaravanes que l’ajuntament ha habilitat a la Ronda Narcís Massanas. Dinem i acte seguit, sota un cel cobert i gris, ens encaminen cap el port; perquè la idea és fer un tram del Camí de Ronda o GR-92, aquell que va del port de Sant Feliu a la Platja de Sant Pol.

Camí solitari, a estones sota pins i sempre amb els penya-segats a pocs metres, i molta tranquil•litat. La roca granítica, rosada, sembla una pell arrugada i envellida, plena de cicatrius. I de tant en tant una cala, estreta i allargada, com una ganivetada feta en la roca. Passegem, baixem a alguna cala i de tant en tant, alguna espantada gavina que aixeca el vol al nostre pas. Quan albirem la Platja de Sant Pol decidim tornar, comença a fer-se fosc.


Tornem a Sant Feliu, a l’autocaravana. Demà coneixerem un enamorat d’aquests paisatges.

La casa d’un geni de Palafrugell ( Baix Empordà)

Avui visitarem la casa i el poble d’un gran escriptor: en Josep Pla i Casadevall. Probablement l’escriptor més important que ha donat la nostra literatura el passat segle XX; i si no és el més important com a mínim el més prolífic amb una extensíssima obra literària, plena de qualitat, reflectida en novel•les, narracions curtes, articles de premsa, d’opinió, etc.


I és clar, amb aquest currículum i viatjant per l’Empordà, visitar el seu museu de Palafrugell era obligat. El museu és petitó i està situat a la casa familiar, i natal, de l’escriptor. Allà t’expliquen la seva obra, la seva vida, els seus viatges i exposen notes manuscrites, llibres i alguna entrevista televisiva.


Acabada la visita, compro algun llibre i decidim passejar per Palafrugell...


I el poble del geni, Palafrugell


.... on , avui, és dia de mercat i l’aprofitem per acabar d’omplir el rebost de l’autocaravana. Moltes parades, molta gent de totes les contrades de la comarca i alguna activitat lúdica pels nens, com la pista de gel que s’ha muntat en una de les places. En aquesta plaça pugem a dalt d'una antiga torre de l’aigua i gaudim d’una vista panoràmica de Palafrugell i els voltants.

Continuem la passejada pel centre històric, amb la seva església de campanar inacabat; o el carrer de Sant Antoni, inspirador d’una novel•la d’en Pla: El carrer estret.



És l’hora de dinar, busquem un restaurant.

Pals, entre la platja i l’edat mitjana (Baix Empordà)

Hem decidit fer la digestió a les properes platges de Pals. En aquesta època de l’any el barri turístic de la Platja Gran mostra tranquil•litat i solitud: carrers solitaris, edificis fantasmes i botigues tancades...i ja ens va be. Aparquem a peu de platja, i mentre Ferran i Sara es queden jugant a la sorra, Montse i jo caminem per la franja de dunes que hi ha a peu de platja, amb vistes a les Illes Medes. Una tarda magnífica, quasi primaveral.




I per acabar la tarda, ens acostem a Pals , al seu nucli antic on encara es pot gaudir d’un ambient medieval, de cases, palaus i muralles de pedra; a més, com vespreja una llum irreal, ataronjada, sembla envellir encara més cases i carrers.

Quan ja es fa fosc, tornem a entrar al barri: els veïns organitzen el pessebre vivent; i la veritat, amb aquest escenari, no ho tenen molt difícil per aocnseguir l’ambientació típica nadalenca. Ens tornem a l’autocaravana i marxem cap al lloc de pernocta: la platja.


Territori d’aus, els Aiguamolls de l’Empordà (Alt Empordà)



Hem passat una nit magnífica: acompanyats per la remor de les onades i amb una mica de tramuntana que ens bressolava suaument. I una vegada desperts, cap el país de les aus: els Aiguamolls de l’Empordà.



El Parc es troba, en aquestes dates, ple de fauna que ve a passar l’hivern o que fa un petit descans camí de latituds meridionals més càlides. Nosaltres deixem l’autocaravana al pàrking i ens endinsem pel Parc.

La nostra intenció de passar-hi tot el dia, així que carreguem les motxilles amb el menjar i l’aigua, més els imprescindibles prismàtics. La resta del dia: natura, fauna, aiguamolls, panoràmiques i molta bellesa. Acabem arribant a la platja on dinem i passegem per la sorra fins la desembocadura del riu Fluvià; les gavines ham pres el lloc als turistes d’estiu i ocupen tota la platja, prenent el sol de la tarda.



A mitja tarda decidim tornar cap l’autocaravana, pel mateix camí d’anada i sota una llum vermellosa. El sol comença a amagar-se i els corbs marins aprofitem els darrers raigs per assecar-se les ales.







Hem passat un dia magnífic. Ja pujats a l’autocaravana marxem, en direcció a l’interior, cap a la propera etapa...


La Canònica de Santa Maria, Vilabertran (Alt Empordà)



Avui si que és hivern: cel cobert i gris, i molt de fred en comparació amb els dies primaverals que tingut. I tal vegada sigui el millor clima per visitar la Canònica de Vilabertran.

Edifici majestuós d’estil romànic i pedra calcària blanca, amb un imponent campanar ben destacat sobre la plana empordanesa.

El edifici presenta una sòbria arquitectura, bella per la simplicitat dels seus arcs i columnes. La visita es fa en menys de 45 min. per estàncies i passadissos gèlids, i com deia el fred fa més realista la visita.

Abandonem Vilabertran per retornar cap a la costa a.....

El port de L’Escala: arts de pesca i subhasta de peix (Alt Empordà).

Entrem a l’Escala quan s’acosta l’hora de dinar. I ara m’agradaria parlar-vos del seu port, de la gastronomia que ofereixen els seus restaurants, del seu Centre d’Interpretació del Peix, de la subhasta de peix que es realitza... però em resulta impossible: una bonica senyal a l’entrada del seu pàrquing ens informa que no podem “existir” o estacionar, ja que no queda clar.




Si bé és cert que jo podria conduir sense parar pel solitari pàrquing, mentre la Montse i els nens fan turisme pel port, al final descarto la idea per surrealista... tant com la senyal.
Enfilem la sortida del pàrquing i veiem, astorats, com les jardineres sí que poden estacionar allà on volen. Bravo!!!

Quan podrem tenir els mateixos drets que les jardineres? Adéu l’Escala.


I aquí acaba la nostra escapada en autocaravana. Enfilem cap el sud, camí del sud, capa casa mentre un sol d’hivern comença a ocultar-se sota l’horitzó.


Estacionament, pernoctes i àrees d’autocaravanes.

Les anotaré per ordre cronològic:

-Sant Feliu de Guíxols: estacionament i pernocta al pàrquing per a autocaravanes situat a la Ronda Narcís Massanas, al costat de l’Estació d’Autobusos, a 500 m del port.


-Palafrugell: estacionament al Carrer de Torroella, a prop de l’Oficina de Turisme i del Lidl ( amb pàrquing de superfície).

-Pals, Platja Gran: estacionament i pernocta al barri de la Platja Gran, al Carrer de les Illes Medes: ample carrer enllumenat , a peu de sorra. Pernocta en companyia d’una càmper francesa.


-Pals: estacionament al pàrquing de superfície situat entre la Plaça de Catalunya i el Carrer Pere Coll Rigau, en front de la comissaria de la policia urbana.

-Figueres: àrea d’autopista L’Emporda, AP-7, km 35. Àrea d’autocaravanes en ambdós sentits de la marxa. Encara que si necessites una altra àrea aquí trobaràs totes les àrees de Catalunya.


-Vilabertran: estacionament i pernocta al peu de la canònica. Allà trobareu diversos pàrquings asfaltats o de terra, al voltant de la canònica.

-L’Escala: si decidiu estacionar al pàrquing de superfície del Port de l’Escala, en front del Centre d’Interpretació del Peix, veureu que una senyal, amb cert toc naïf, us dirà que no podeu existir.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 23 de gener de 2011.

diumenge, 16 de gener de 2011

Secció d’Autocaravanes de la UCC: l’assemblea del 2011

El passat dimecres 12 de gener vaig assistir a l’assemblea ordinària de la Secció d’Autocaravanes de la UCC per posar-me al dia de l’activitat que desenvolupen els companys de la secció.

La M.Carme Capdet, presidenta de la Unió Caravanista de Catalunya, va fer una presentació de com anava la Unió, que sembla ser que està suportant bé la crisi (seccions com la Ciclista o la de Tot-Terreny estan revifant) i destacant-hi el fet de l’alta assistència de socis a l’assemblea autocaravanista, en total mig centenar de persones hi érem a la sala de reunions.

A continuació es va passar a enumerar les diverses activitats desenvolupades, que com sempre, es poden agrupar en dos grups: les de l’associacionisme pur i dur; i les de la promoció/defensa de l’autocaravanisme.

De la primera em vaig quedar amb quatre dades: en total la secció supera els 450 socis; s’havien organitzat, l’exercici passat, un total de 14 concentracions o trobades ( al marge d’altres fites paral•leles); i el que més em va sorprendre: amb una participació mitja de 34 autocaravanes, encara que a vegades s’havien superat el mig centenar de vehicles!!!.

Jo, la veritat és que a aquestes trobades no he anat mai, però només d’imaginar l’esforç organitzatiu sols em queda felicitar als responsables i valorar positivament el que suposen de promoció de l’autocaravanisme, allà on els acullen.


Acte seguit, els membres de la junta encarregats de la promoció/defensa de l’autocaravanisme van explicar els fites aconseguides i les línies de treball que tenien en marxa. Aquí em va cridar l’atenció un parell de coses.

La primera: el fet que la Secció d’Autocaravanas comença a rebre trucades de municipis interessats en instal•lar àrees d’autocaravanes...ja era hora!!!!. Sembla que comencen a veure’ns com un sector atractiu.

I la segona: que la Secció està treballant, juntament amb altres entitats, per corregir el disbarat del DECRET 183/2010, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic pel que fa a la Disposició Cinquena i on la Secció d’Autocaravanes entén que es perjudiquen els drets dels autocaravanistes.

A part d’aquests aspectes, van explicar les gestions en marxa per crear àrees d’autocaravanes o promocionar l’autocaravanisme i on, com sempre, els responsables demanaren la màxima discreció fins assolir les objectius previstos.

Ah! I també es van aprovar els comptes de l’exercici passat amb un saldo positiu que com va comentar irònicament un soci “duplicava el saldo de l’any passat”: en total el saldo ha estat d’uns 44 € ... :-) .

Acabada l’assemblea, que va durar escassament una hora, va haver-hi l’aperitiu a peu dret al qual ja no em vaig quedar.


Marce,
marcecrn@yahoo.es
Nota: perdoneu la qualitat de la foto, la vaig fer amb el mòbil.

divendres, 14 de gener de 2011

L’agenda del pagès... o de l’autocaravanista

Farà unes setmanes vaig comprar-me l’Agenda del Pagès ( Ed. Hermes Comunicacions S.A., 4 €) més que res per curiositat , perquè a dia d’avui amb l’agenda del mòbil i del PC ja vaig fent. Però volia veure de què anava i m’he trobat amb una publicació molt aprofitable per un autocaravanista.

A part de la típica agenda, amb una presentació de “setmana a la vista” i el santoral i dies festius ofereix una sèrie d’informació que jo trobo molt útil per planificar una escapada en autocaravana.

Així per exemple, a peu de pàgina ve una enumeració de les fires que es fan i desfan a Catalunya al llarg del mes en curs. Exemple: al setembre trobareu l’11 la Fira Ramadera de Castellterçol, el 17 la Mostra d’Antics Oficis de Balaguer, etc...

També, cap el mig de l’agenda apareixen els dies de mercat que es fan a pobles, viles i ciutats segons el dia de la setmana que sigui. Per exemple: els diumenges: a Alpens, Anglès, Arbúcies, etc.....

I també les festes majors dels pobles catalans. I són un munt. Per exemple: al setembre, el primer diumenge, festa major a Gandesa, Pontils, Sant Hipòlit de Voltregà, etc...

Més informació útil, segons el meu criteri: presenten vuit mercats municipals de Catalunya (Amposta, Berga, El Vendrell, Girona, Les Borges Blanques, Mataró, Sant Feliu de Guíxols i Tremp) i a part d’explicar la història d’aquests mercats, adjunten una llista de llocs propers d’interès natural, cultural, productes autòctons i d’altres aspectes interessants.

I clar, com és de pagès, ve informació més específica del ram: consells de ramaderia i agricultura, legislació, adreces oficials, etc....però aquí ja no entro per desconeixement. I també dites populars segons el mes. Una: “ Pel gener, així que matineja ja vespreja”

En conclusió, que molta de la informació que ofereix la trobo més que interessant per farcir una escapada en autocaravana per qualsevol racó de Catalunya.

A la darrera escapada me l’he emportada i als dies que pertocava anotava les despeses, notes de les etapes fetes i demés informació, com si fos una mena de diari de viatge. Que si, que podria fer servir una PDA o un notebook o el mòbil...però així queda més clàssic, oi?.


Per cert, no tinc comissió de l’editorial, i de fet pels 4€ que val no crec que hi hagi molt de marge per a comissions.

Per a més informació de l’agenda: aquí.

Salutacions,
Marce.
marcecrn@yahoo.es

dissabte, 8 de gener de 2011

Les àrees d’autocaravanes a Catalunya: actualització a gener de 2011

Farà un any vaig fer un recompte de les àrees d’autocaravanes que hi havia a Catalunya a gener de 2010, i el resultat va ser molt interessant: en total vaig comptabilitzar un total de dinou llocs on els autocaravanistes podem trobar un lloc per buidar i carregar dipòsits ,a més d’altres serveis. Algunes d’aquestes àrees són municipals, altres es troben dins d’autopistes, altres dins de benzineres, de pàrquings o de cellers, i fins i tot una associada a un càmping.

Doncs bé, ha passat un any i sembla que podem ampliar la llista amb dues noves iniciatives i totes pioneres al seu àmbit. Per una banda tenim l’àrea d’autocaravanes situada al Delta de l’Ebre i patrocinada pel restaurant La Casa de Fusta; i l’altre àrea està associada a una pista d’esquí, la de Port del Comte, situada al Pirineu lleidatà.

I com ja es pot intuir, l’èxit d’ambdues crec que està més que garantit, ja que a part de cobrir una necessitat bàsica pel sector autocaravanista, ambdues àrees tenen un gran potencial en termes de turisme gastronòmic, de l’esport de neu, del turisme de muntanya, o del turisme natural en el sentit més ample possible. No oblidem que ambdues àrees es troben a les portes de dos grans Parcs Naturals: el P.N. del Cadí-Moixeró i el P.N. del Delta de l’Ebre.

I com vaig fer l’altre vegada us poso el mapa d’àrees actualitzat.

Mostra LES ÀREES D'AUTOCARAVANES A CATALANUNYA en un mapa més gran

En aquest mapa de Catalunya he situat les àrees d’autocaravanes existents a gener de 2011 i en cada referència destaco el seu caràcter distintiu ( municipal, benzinera, autopista, càmping, pàrking, restaurant, estació d’esquí o celler), acabo enllaçant el lloc amb webs on es pot ampliar la informació de la instal•lació. I no he pogut afegir cap foto de les noves àrees perquè encara no les he visitades.

Tota la informació que he utilitzat és la que penja en internet, en concret a les webs d’associacions autocaravanistes (Secció d’Autocaravanes de l’UCC i Lleure Camper Club) o sobre autocaravanisme (VEA, Lapaca i Areasac).

Salutacions,


Marceliano Cardoso Romero

marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, gener de 2011.

divendres, 7 de gener de 2011

La proposta del gener: en autocaravana pels Aiguamolls de l’Empordà

Per aquest mes de gener us parlaré d’un destí per terres empordaneses. Es tracta del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Nosaltres l’hem redescobert fa uns dies i ens ha agradat molt. Ja no recordàvem la seva riquesa natural; i a més, en aquestes dates es poden veure un munt d’espècies que hi passem l’hivern amb l’afegit que no trobareu molta gent, donat que és temporada baixa. En conclusió, que val la pena fer una visita en aquesta època.










El Parc disposa d’un ampli pàrquing asfaltat i al centre d’interpretació us poden recomanar sobre els diversos itineraris que hi ha, ja siguin en bici com a peu. Ah!, i no oblideu la càmara de fotos uns prismàtics. I si voleu identificar a la zona altres destins turístics, que n’hi ha i de molts importants , podeu fer una recerca aquí.

Des del punt de vista de la logística autocaravanista disposeu d’àrea d’autocaravanes a prop de Figueres, concretament a l’àrea de servei L’Empordà, a l’AP-7 km 35, en ambdós sentit de la calçada. I ara que és temporada baixa, no crec que tingueu molts problemes per pernoctar allà on vulgueu, fent servir, això si, un comportament cívic respectuós.





Salutacions i bona ruta,
Marce.
Cornellà de Llobregat, 7 de gener de 2011.
marcecrn@yahoo.es

dimecres, 5 de gener de 2011

Tres anys de bloc.

Més o menys per aquestes dates El MÓN PER LA FINESTRA compleix el seu tercer any de vida. I encara em sorprenc que trobi el temps per penjar les nostres escapades i viatges en autocaravana. I el que és més sorprenent : de tant en tant algú les llegeix per la qual cosa li estic molt agraït i només desitjo que les nostres experiències amb l’autocaravana les pugui aprofitar.

Salutacions i bona ruta!!!







Marceliano Cardoso Romero

marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 5 de gener de 2011.