diumenge, 23 de gener de 2011

L'EMPORDÀ EN AUTOCARAVANA (Gener de 2011)


Introducció

Vam pensar que una bona manera de començar l’any podia ser visitant les comarques empordaneses i com encara disposàvem d’alguns dies de vacances cap allà viatjarem.

La idea seria fer un vol rasant pels dos Empordans i gaudir de la riquesa natural d’aquestes comarques, acostar-nos al seu passat històric i conèixer algun fill pròdig de l’Empordà.




I per altra banda, per tal de no patir el fred més del necessari, decidírem desplaçar-nos per la franja més costanera, on era d’esperar que les temperatures serien més temperades.



A continuació us explicaré la nostra escapada en autocaravana amb quatre pinzellades, us afegiré unes fotos i al final enumeraré els llocs d’estacionament, pernocta i avituallament d’aigües.

Rondant per Sant Feliu de Guíxols ( Baix Empordà)

Entrem a Sant Feliu poc abans de dinar i estacionen l’autocaravana al pàrquing d’autocaravanes que l’ajuntament ha habilitat a la Ronda Narcís Massanas. Dinem i acte seguit, sota un cel cobert i gris, ens encaminen cap el port; perquè la idea és fer un tram del Camí de Ronda o GR-92, aquell que va del port de Sant Feliu a la Platja de Sant Pol.

Camí solitari, a estones sota pins i sempre amb els penya-segats a pocs metres, i molta tranquil•litat. La roca granítica, rosada, sembla una pell arrugada i envellida, plena de cicatrius. I de tant en tant una cala, estreta i allargada, com una ganivetada feta en la roca. Passegem, baixem a alguna cala i de tant en tant, alguna espantada gavina que aixeca el vol al nostre pas. Quan albirem la Platja de Sant Pol decidim tornar, comença a fer-se fosc.


Tornem a Sant Feliu, a l’autocaravana. Demà coneixerem un enamorat d’aquests paisatges.

La casa d’un geni de Palafrugell ( Baix Empordà)

Avui visitarem la casa i el poble d’un gran escriptor: en Josep Pla i Casadevall. Probablement l’escriptor més important que ha donat la nostra literatura el passat segle XX; i si no és el més important com a mínim el més prolífic amb una extensíssima obra literària, plena de qualitat, reflectida en novel•les, narracions curtes, articles de premsa, d’opinió, etc.


I és clar, amb aquest currículum i viatjant per l’Empordà, visitar el seu museu de Palafrugell era obligat. El museu és petitó i està situat a la casa familiar, i natal, de l’escriptor. Allà t’expliquen la seva obra, la seva vida, els seus viatges i exposen notes manuscrites, llibres i alguna entrevista televisiva.


Acabada la visita, compro algun llibre i decidim passejar per Palafrugell...


I el poble del geni, Palafrugell


.... on , avui, és dia de mercat i l’aprofitem per acabar d’omplir el rebost de l’autocaravana. Moltes parades, molta gent de totes les contrades de la comarca i alguna activitat lúdica pels nens, com la pista de gel que s’ha muntat en una de les places. En aquesta plaça pugem a dalt d'una antiga torre de l’aigua i gaudim d’una vista panoràmica de Palafrugell i els voltants.

Continuem la passejada pel centre històric, amb la seva església de campanar inacabat; o el carrer de Sant Antoni, inspirador d’una novel•la d’en Pla: El carrer estret.



És l’hora de dinar, busquem un restaurant.

Pals, entre la platja i l’edat mitjana (Baix Empordà)

Hem decidit fer la digestió a les properes platges de Pals. En aquesta època de l’any el barri turístic de la Platja Gran mostra tranquil•litat i solitud: carrers solitaris, edificis fantasmes i botigues tancades...i ja ens va be. Aparquem a peu de platja, i mentre Ferran i Sara es queden jugant a la sorra, Montse i jo caminem per la franja de dunes que hi ha a peu de platja, amb vistes a les Illes Medes. Una tarda magnífica, quasi primaveral.




I per acabar la tarda, ens acostem a Pals , al seu nucli antic on encara es pot gaudir d’un ambient medieval, de cases, palaus i muralles de pedra; a més, com vespreja una llum irreal, ataronjada, sembla envellir encara més cases i carrers.

Quan ja es fa fosc, tornem a entrar al barri: els veïns organitzen el pessebre vivent; i la veritat, amb aquest escenari, no ho tenen molt difícil per aocnseguir l’ambientació típica nadalenca. Ens tornem a l’autocaravana i marxem cap al lloc de pernocta: la platja.


Territori d’aus, els Aiguamolls de l’Empordà (Alt Empordà)



Hem passat una nit magnífica: acompanyats per la remor de les onades i amb una mica de tramuntana que ens bressolava suaument. I una vegada desperts, cap el país de les aus: els Aiguamolls de l’Empordà.



El Parc es troba, en aquestes dates, ple de fauna que ve a passar l’hivern o que fa un petit descans camí de latituds meridionals més càlides. Nosaltres deixem l’autocaravana al pàrking i ens endinsem pel Parc.

La nostra intenció de passar-hi tot el dia, així que carreguem les motxilles amb el menjar i l’aigua, més els imprescindibles prismàtics. La resta del dia: natura, fauna, aiguamolls, panoràmiques i molta bellesa. Acabem arribant a la platja on dinem i passegem per la sorra fins la desembocadura del riu Fluvià; les gavines ham pres el lloc als turistes d’estiu i ocupen tota la platja, prenent el sol de la tarda.



A mitja tarda decidim tornar cap l’autocaravana, pel mateix camí d’anada i sota una llum vermellosa. El sol comença a amagar-se i els corbs marins aprofitem els darrers raigs per assecar-se les ales.







Hem passat un dia magnífic. Ja pujats a l’autocaravana marxem, en direcció a l’interior, cap a la propera etapa...


La Canònica de Santa Maria, Vilabertran (Alt Empordà)



Avui si que és hivern: cel cobert i gris, i molt de fred en comparació amb els dies primaverals que tingut. I tal vegada sigui el millor clima per visitar la Canònica de Vilabertran.

Edifici majestuós d’estil romànic i pedra calcària blanca, amb un imponent campanar ben destacat sobre la plana empordanesa.

El edifici presenta una sòbria arquitectura, bella per la simplicitat dels seus arcs i columnes. La visita es fa en menys de 45 min. per estàncies i passadissos gèlids, i com deia el fred fa més realista la visita.

Abandonem Vilabertran per retornar cap a la costa a.....

El port de L’Escala: arts de pesca i subhasta de peix (Alt Empordà).

Entrem a l’Escala quan s’acosta l’hora de dinar. I ara m’agradaria parlar-vos del seu port, de la gastronomia que ofereixen els seus restaurants, del seu Centre d’Interpretació del Peix, de la subhasta de peix que es realitza... però em resulta impossible: una bonica senyal a l’entrada del seu pàrquing ens informa que no podem “existir” o estacionar, ja que no queda clar.




Si bé és cert que jo podria conduir sense parar pel solitari pàrquing, mentre la Montse i els nens fan turisme pel port, al final descarto la idea per surrealista... tant com la senyal.
Enfilem la sortida del pàrquing i veiem, astorats, com les jardineres sí que poden estacionar allà on volen. Bravo!!!

Quan podrem tenir els mateixos drets que les jardineres? Adéu l’Escala.


I aquí acaba la nostra escapada en autocaravana. Enfilem cap el sud, camí del sud, capa casa mentre un sol d’hivern comença a ocultar-se sota l’horitzó.


Estacionament, pernoctes i àrees d’autocaravanes.

Les anotaré per ordre cronològic:

-Sant Feliu de Guíxols: estacionament i pernocta al pàrquing per a autocaravanes situat a la Ronda Narcís Massanas, al costat de l’Estació d’Autobusos, a 500 m del port.


-Palafrugell: estacionament al Carrer de Torroella, a prop de l’Oficina de Turisme i del Lidl ( amb pàrquing de superfície).

-Pals, Platja Gran: estacionament i pernocta al barri de la Platja Gran, al Carrer de les Illes Medes: ample carrer enllumenat , a peu de sorra. Pernocta en companyia d’una càmper francesa.


-Pals: estacionament al pàrquing de superfície situat entre la Plaça de Catalunya i el Carrer Pere Coll Rigau, en front de la comissaria de la policia urbana.

-Figueres: àrea d’autopista L’Emporda, AP-7, km 35. Àrea d’autocaravanes en ambdós sentits de la marxa. Encara que si necessites una altra àrea aquí trobaràs totes les àrees de Catalunya.


-Vilabertran: estacionament i pernocta al peu de la canònica. Allà trobareu diversos pàrquings asfaltats o de terra, al voltant de la canònica.

-L’Escala: si decidiu estacionar al pàrquing de superfície del Port de l’Escala, en front del Centre d’Interpretació del Peix, veureu que una senyal, amb cert toc naïf, us dirà que no podeu existir.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 23 de gener de 2011.