dimecres, 27 de gener de 2010

Les àrees d’autocaravanes a Catalunya (gener 2010)

AQUEST ARTICLE S'HA ACTUALITZAT A GENER DE 2011

Amb la recent entrada en servei de l’àrea d’autocaravanes de Tremp (Pallars Jussà) vaig decidir fer recompte de totes les àrees d’autocaravanes existents a Catalunya. I a mesura que anava punxant xinxetes en el plànol, de mica en mica m’adonava del seu número, de la molta feina que s’ha fet fins ara. I de la que queda per fer, que no és poca: només heu de fer una ullada al mapa per veure que encara queda molt de territori per cobrir.


En aquest mapa de Catalunya he situat les àrees d’autocaravanes existents a gener de 2010 i en cada referència destaco el seu caràcter distintiu ( municipal, benzinera, autopista, càmping, pàrking o celler), afegeixo alguna foto i acabo enllaçant el lloc amb 1 o 2 webs on es pot ampliar la informació de la instal•lació. Tota la informació que he utilitzat és la que penja en internet, en concret a les webs d’associacions autocaravanistes (Secció d’Autocaravanes de l’UCC i Lleure Camper Club) o sobre autocaravanisme (VEA, Lapaca i Areasac). Tal vegada us sigui útil.



Mostra LES ÀREES D'AUTOCARAVANES A CATALANUNYA en un mapa més gran

Una breu descripció

Si passem llista em surten, a dia d’avui, un total de dinou llocs on pots trobar un àrea d’autocaravanes. D’aquestes àrees set són en autopistes, algunes en ambdós sentits, el que farien un total real d’onze àrees d’autocaravanes a peu d’autopista.

A continuació trobem les que han sorgit per iniciativa municipal, amb Navarcles com a municipi pioner, sumant-hi quatre àrees municipals en total. També són quatre les àrees que jo anomeno de “pàrquing” pel fet que un servei principal que s’ofereix a l’autocaravanista és poder estacionar en un lloc vigilat.


Continuem amb dues àrees d’autocaravanes que s’han creat dins de les instal•lacions de benzineres: una d’elles a la Costa del Garraf i la les portes de la Costa Daurada; i l’altra quasi al centre geogràfic de Catalunya. I per acabar dos exemples que, malgrat que es tracten de casos solitaris per ara, són pioners als seus respectius àmbits. Es tracta per una banda d’una àrea associada a un celler de la zona vinícola del Penedès, seguint l’exemple francès de FrancePassion; i per altra banda el cas d’un càmping que ha decidit oferir aquest servei, el de l’ús de l’àrea d’autocaravana, a aquells autocaravanistes opten per prescindir de la resta de serveis que pugui oferir el càmping.


Unes reflexions
Vist això no puc de deixar de fer una sèrie de reflexions. La primera seria expressar el meu agraïment i reconeixement a tots aquells autocaravanistes que han estat al darrera d’aquestes àrees i que han dedicat temps i esforç en explicar la nostra manera de fer turisme i convèncer persones o entitats, segurament d’entrada, se’ls escoltaven amb un educat escepticisme.


Sobre les àrees situades en àrees de servei d’autopistes, sembla que la fórmula funciona donat que les darreres àrees d’autocaravanes construïdes corresponen a àrees de servei que s’han reformat (Vallès i Llobregat) i algú va decidir no oblidar-se d’afegir un àrea d’autocaravanes, on abans no n’hi havia; per algun motiu serà.

Pel que fa als municipis que tenen àrea d’autocaravanes vull veure el tema de manera esperançadora: les quatre àrees actuals han sorgit als darrers 3 anys i fins i tot en algun municipi s’ha passat de la prohibició explícita de les autocaravanes a una situació de tolerància i a la construcció d’un àrea. Espero que de mica en mica les entitats locals vegin un àrea d’autocaravanes com una manera de potenciar el turisme i el comerç local, d’una manera fàcil, poc costosa i respectuosa amb l’entorn.


En quant les àrees associades a pàrquings, només conec directament una, la del Park &Ride de Barcelona/Sant Adrià de Besòs, i la conclusió que trec és que la convergència d’un destí turístic urbà de primera categoria juntament amb l’oferta d’uns serveis mínims ( àrea, pàrquing, transport públic) per als autocaravanistes té garantit l’èxit. Ara és qüestió d’exportar la fórmula a altres ciutats.


Les iniciatives d’àrees en cellers o càmpings per ara són casos aïllats com per treure conclusions. Com a mínim es podria dir que apunten que anem en la mateixa direcció que la resta d’Europa, això sí i com quasi sempre, amb una mica de retard. En qualsevol cas, benvingudes siguin i tant de bo s’estengui l’exemple.

I acabo destacant dues curioses absències. Per una banda les pistes d’esquí catalanes que continuen sense tenir àrees d’autocaravanes a diferència del que podem trobar a altres estacions d’esquí europees i no massa lluny: a l’altra banda de la frontera. I l’altra absència que trobo és la dels distribuïdors d’autocaravanes; està clar que el seu negoci és vendre vehicles, però podria ser un altre servei ( com la botiga d’accessoris, el taller, etc) a oferir als autocaravanistes que passen pel davant de les seves portes.


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat