diumenge, 10 de gener de 2010

ESCAPADA EN AUTOCARAVANA MÉS ENLLÀ DE L’EBRE (Desembre 2009)

Introducció
El riu Ebre quan entra en Catalunya descriu un gran arc que embolcalla uns dels territoris de Tarragona que més m’agraden: les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, dotades d’una riquesa natural que va des de les riberes del riu Ebre fins a les serralades dels Ports; i per no parlar del seu patrimoni cultural, gastronomia inclosa. I cap allà marxàrem amb la nostra autocaravana un solejat pont de desembre, mentre mitja Catalunya s’abalançava en direcció contrària, cap el nevat Pirineu.

A continuació us explicaré resumidament la nostra escapada en autocaravana per aquestes terres de Tarragona, us anotaré algun enllaç i us desbordaré de fotos. I al final, com sempre, trobareu els llocs interessants: estacionament, pernocta i àrea de servei d'autocaravanes.

La Muntanya de Santa Bàrbara, Horta de Sant Joan.
Arribem a mitja tarda a Horta ( o Orta) i aprofitant que encara n’hi ha llum fem la petita excursió a peu cap la propera muntanya de Santa Bàrbara (20 min per pista asfaltada). La muntanya és com un reflex petri del poble d’Horta, ambdós estan encarats i des de molts quilòmetres a la rodona és pot contemplar aquesta parella: el poble i la muntanya. Arribem a la falda de la muntanya amb el darrers raigs de sol i gaudim del paratge: l’antic convent de Sant Salvador ( fixeu-vos en les escales, farcides de signatures dels antics quintos del poble), les vistes sobre Horta, la posta de sol... i tornem cap Horta, a visitar-la. Teniu una descripció de la nostra excursió o similar, aquí.

I Horta de Sant Joan.
Horta té molta cosa a visitar (...i a tastar) a part de passejar pels seus carrers, visitar l’església o gaudir de les vistes sobre les rodalies. Us faré quatre pinzellades per no allargar-me massa. Si us interessen els Ports us podeu acostar a l’Ecomuseu del Ports i allà conèixer el territori o recollir informació. Nosaltres ,també vam visitar el Centre Picasso. Jo coneixia l’estada de l’artista en Horta ( a cavall dels segles XIX i XX), però no era conscient de la importància que el poble, els seus habitants i amics, van tenir en ell, fins al punt que afirmaria més tard: “ Tot el que sé ho he après a Horta”. Aquí, a Horta, va fer amistats amb les quals mantenia llargues tertúlies vespertines, va perfeccionar el seu català de Barcelona, va fer bivac pels Ports, va consolidar el seu cubisme, etc... Al Centre us podreu fer una idea d’aquesta relació Horta-Picasso.

Els estrets d’Arnes, Arnes.
Sembla ser que una de els zones que Picasso va visitar van ser els Estrets d’Arnes. I cap allà marxem. Amb l’autocaravana aparcada a l’inici d’Arnes, travessem el poble i agafem la pista asfaltada que es dirigeix als estrets. La caminada és còmoda i d’uns 4 km d’anada, entre conreus i oliveres, i amb meravelloses vistes sobre les rodalies: sobre Arnes, sobre la parella Horta-Sta. Bàrbara, sobre els Ports.... I arribem al destí: el congost del riu dels Estrets, encaixat entre parets de roca grisa conglomeràtica, salts d’aigua, i amb un còmode camí que ens permet gaudir d’aquest bell racó. Al final del congost dinem de picnic, a peu de riu, sota una zona de nidificació de voltors.I comencem la tornada pel mateix camí. Una descripció, més o menys, de la nostra excursió la teniu aquí.


I Arnes
El poble d’Arnes també pot mereix una parada, passejar pels seus carrers carregats d’història i contemplar alguns dels seus llocs més emblemàtics, com el seu ajuntament: un impressionant cub de pedra en pur estil renaixentista.










La Festa de la Fatarella.

Abans de canviar de comarca, farem una parada logística en la Fatarella, petit poble que aquest dies celebra la seva Festa de l’Oli i on es detindrem per passejar-hi, xafardejar una mica i avituallar-nos amb productes del territori. I així, aprofitant la fira de l’Oli, comprarem algunes coses: vi negre de la zona, algun formatge, unes delicioses garrapinyades a la mel, i un nou tirador de fusta, que el de la Sara es va trencar a la darrera escapada. La fira té diverses parades de productes de la regió, tallers artesanals, una banda de música, taller de manualitats pels més petits, etc.. Nosaltres vam aparcar l’autocaravana a l’entrada del poble per por de fincar-nos en una ratonera, després vam comprovar que el camp de futbol s’havia condicionat com a gran pàrquing.
I ara, baixarem cap a la vall de l’Ebre.

La Reserva Natural de Sebes, Flix.

Abandonem l’àrea d’autocaravanes d’Ascó i ens acostem a la veïna localitat de Flix. Allà, una vegada passat l’Ebre agafem el camí de l’esquerra que ens durà a la Reserva de Sebes, i no hem avançat ni 100 m que ens trobem una parella de corbs marins amb les ales esteses, com si ens donessin la benvinguda. La Reserva té un Centre d’Interpretació (El Mas del Director) on amablement ens aconsellen sobre el que el podem fer a la reserva, els seus miradors, els seus recorreguts i tota la fauna que podem veure en aquesta època de l’any; a més, Sara i Ferran reben un munt d’informació gràfica (pòsters, tríptics, etc) per identificar la fauna i flora de Catalunya...estan encantat i de ben segur que la farem servir en més d’una excursió futura. I comencem la visita, entre canyís, bosc de ribera i molt de silenci per a no espantar a la fauna. Al final, la visita ens ha ocupa tot el matí.

La Catedral del Vi, El Pinell de Brai.
La idea era acostar-nos a visitar el Castell Templer de Miravet, però una incipient pluja ens fa replantejar-nos l’agenda i optem per fer una visita a cobert, en aquest cas al Pinell de Brai, on es troba l’anomenada Catedral del Vi. Es tracta de la bella Cooperativa d’Oli i Vi del Pinell, construïda en estil modernista per Cèsar Martinell i Brunet, alumne d’Antoni Gaudí.


Comencem la visita a la tarda, amb un cel groguenc que encara fa destacar més les rajoles de la seva façana. I al seu interior trobem la geometria feta maó: tot el sostre de la cooperativa es suporta amb unes esveltes arcades parabòliques, mai la geometria havien sigut tan bella. Val a dir que si voleu fer fotos de l’interior, prèviament s’ha de demanar permís per escrit. Acabada la visita ens acostem al taller d’un mestre artesà de la fusta, que el dia abans vam conèixer a la Fatarella.
I ara si, hem de tornar: la nostra autocaravana enfila el camí de tornada Ebre amunt fins Móra, per agafar la N-240 en sentit nord, cap a casa.

Estacionaments, pernoctes i àrees d'autocaravanes.
Us anoto els llocs d’estacionament significatius i de pernocta, així com l’àrea d’autocaravanes que hem utilitzat, per si els necessiteu.
-Horta de Sant Joan: estacionament i pernocta al Carrer d’Aragó, carrer secundari i ample.








-Arnes: estacionament a la zona ampla del C/Onze de Setembre, a prop de les bàscules.


-Ascó: pernocta a l’àrea d’autocaravanes situada al darrera del C/Alcalde Tomàs Biarnes Radúa. Zona ampla i enllumenada, entre les pistes de tennis i la carretera C-12, amb serveis de buidat i avituallament.





I ara un mapa que us facilitarà la localització de tots els nostres puts de parada:


Mostra ESCAPADA EN AUTOCARAVANA MÉS ENLLÀ DE L’EBRE (Desembre 2009) en un mapa més gran
I si aquests llocs no us van bé, aquí pots trobar altres possibilitats per la província.


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 10 de gener de 2010.