ESCAPADA EN AUTOCARAVANA PEL CARDENER, octubre de 2011

INTRODUCCIÓ

Aquesta part de Catalunya la teníem força ignorada en les nostres rutes amb l’autocaravana. I ara que disposàvem d’un cap de setmana de tres dies l’hi dedicaríem una escapada a aquest territori a cavall entre el Bages i el Solsonès, cosit pel riu Cardener de nord a sud.




Estic convençut que el fet de tenir per llevant el mediàtic Berguedà i per ponent el majestuós Pirineu lleidatà, havia ajudat que aquestes terres del Cardener ens haguessin quedat mig tapades o desapercebudes.

Aquest cap de setmana ho hem corregit: hem volgut conèixer el riu Cardener i part del què l’envolta. L’hem tingut per company de ruta, l’hem conegut quan era el Rio Bravo d’un llunyà far-west medieval, l’hem vist néixer com una font i l’hem vist créixer espectacularment a base de milers de tones de formigó armat. I molt a prop seu hem descobert algun tresor natural.










I de fons, hem trobat els colors de la tardor, una tardor massa calorosa, però tardor al cap i a la fi.

LLOCS VISITATS

Aquest és el relat del nostre periple al llarg del riu, amunt i avall de la seva riba, encara que en algun moment veureu que l’hem abandonat, que ens hem sortit de mare; però, confio que ho sabreu perdonar. A continuació us descriuré breument els llocs visitats, afegiré alguna foto i al final anotaré els llocs utilitzats per la nostra autocaravana.



Santpedor, vila reial.

Amb l’autocaravana estacionada a la perifèria de Santpedor ens endinsem al seu nucli antic. Allà farem una visita guiada d’aquesta antiga vila medieval, amb categoria de reial. Carrers estrets, portes de muralla que encara es mantenen dretes, boniques cases centenàries de pedra, i molts racons pintorescos.








L’heroi de Santpedor.

I a mitja visita ens acostem a la casa de l’heroi de Santpedor ... que mai va jugar a futbol. Es tracta d’Isidre Lluçà i Casanoves, conegut com el Timbaler del Bruc, veí de Santpedor i la participació del qual a la Batalla del Bruc, contra l’exèrcit napoleònic, va ser tan decisiva, segons explica la història.






Avui en dia de la casa de l’Isidre només resten les plaques commemoratives que al seu dia estaven fixades a la casa original, perquè aquesta va ser enderrocada al s.XX i el solar l’ocupa un anodí garatge.


Acabem la visita a aquesta vila centenària i tornem a l’autocaravana. És hora de dinar.

41⁰47’54’’N/1⁰31’31’’E , centre de Catalunya.


Com ho tenim relativament a ma, hem decidit visitar el centre geogràfic de Catalunya, situat si fa o no fa al Santuari de Pinós. Arribem al santuari amb un temps inestable, tant aviat cauen quatre gotes com el sol s’atreveix a aparèixer entre els núvols. El santuari, que no es pot visitar, sobta per la seva sobrietat geomètrica: un gran cub de pedra.





I adossat a ell, una relíquia històrica: la fonda més antiga de Catalunya, ni més ni menys que funciona des de 1540. I si al seu costat, és a dir al santuari, es podia trobar descans espiritual gratis; aquí el descans té preu, com t’avisa una làpida centenària al seu llindar d’entrada: “Veritat que hostal és que sense diners no donen res”.




Prenem un refrigeri en la fonda i ens encaminem al monument que assenyala el centre de Catalunya. Vistes panoràmiques inútils per la boira... o són núvols que ens envolten?, estem a 936 m d’alçada.

Tornem a l’autocaravana i ens preparem a passar la nit, al peu del santuari.





Súria, vila medieval.

Amb l’autocaravana estacionada a la part baixa de Súria, pugem al Poble Vell. Carrers estrets, arcs medievals, cases centenàries. A l’Oficina de Turisme ens informem de les activitats que fan aquest matí de diumenge. Optem per la visita al seu castell. Visita entretinguda, per conèixer l’evolució i el pes de Súria al territori i la vida del castlà en plena edat mitjana.







I des del Poble Vell, vistes sobre el Cardener.


Cardener, els tres estats de l’aigua.

I ara, des de Súria, comencem a pujar riu Cardener amunt. Al llarg del nostre periple coneixerem els tres estats que acostuma a presentar l’aigua:

l'estat sòlid...
com les milers de tones de formigó de l’embassament de la Llosa del Cavall. Aquí l’embasament aprofita l’estretor de la geografia per deformar el Cardener en els seus primers km de vida, i el far passar d’un escanyolit torrentet de muntanya en un gran mirall per les serres del voltants. Boniques vistes, de l’embassament i els contorns.









, l'estat gasós
Un mica més amunt, al voltat de la Pedra, trobareu a la carretera LV-4012 un trencall a la dreta que mena cap la Font de la Puda. La pista, asfaltada, acaba en un àrea de picnic, al costat del Cardener. I en una racó, trobareu la perfumada Font de la Puda. Aigua medicinal, de característic olor a ous podrits. Allà dinem, amb el Cardener a tocar, a l’ombra d’un pi .



i l'estat líquid
com el que trobem a les seves fonts. L’autocaravana la deixem en una esplanada que trobem, superada la Coma, a l’esquerra de la carretera. I a uns 300 m a peu trobareu les Fonts del Cardener. El lloc , a part de les fotogèniques cascades del naixement, té una zona de picnic ben equipada amb taules, barbacoes i uns WC (tancats). Tornats a l’autocaravana , en una font propera , a peu de pàrquing, aprofitem per omplir una garrafa d’aigua.





I ara cap al sud, proper destí: la vall del costat. Anirem a pernoctar a Sant Lleïr, a la capçalera de la Vall d’Ora.

Serra de Busa, roca , tardor i masies.

Avui la idea és pujar a la Serra de Busa, que se’ns ofereix imponent i quasi inaccessible si no fos pels graus que hi han i que permeten l’ascensió a l’altiplà que corona la serra.

Pujada magnífica, amb una temps favorable i pel mig de boscos que ja comencen a mostrar els colors de la tardor. La pujada té trams curiosos com una escala metàl•lica, uns esglaons de fusta , etc que més que espantar als petits segur que els despertarà el sentit de l’aventura.








Una vegada a dalt, impressionants vistes sobre la cinglera tallada en vertical o l’altiplà, parts i turons, amb masies disperses i bestiar pasturant; i per sobre dels nostres caps algun voltor i bandades de corbs. Dinem de picnic i reprenem el mateix camí per tornar a l’autocaravana. Una excursió similar la podeu trobar aquí.

Aprofito per assenyalar que tota aquesta zona també té molts atractius històrics, que al mateix Sant Lleïr els podreu descobrir en molts panells turístics: aquí a prop van ferir de mort Guifré el Pilós; després, la llegenda diu que amb la sang de la ferida es va pintar la nostra senyera. També , en aquesta serra , durant la Guerra del Francès, els presoners “gavatxos” van descobrir com la natura es podia convertir en la presó més inhumana... I també trobareu la petja de les Guerres Carlines, i de la Civil.


Cardona, l’última frontera.

I no volem abandonar aquest territori sense fer una parada en Cardona, vila centenària, pròspera per les seves mines de sal i cabdal en la història de Catalunya. La idea és fer la visita guiada al seu castell i canònica que organitza l’oficina de turisme situada al mateix castell.

Visita agradable, gaudint de les grans panoràmiques sobre els voltants i amb la visita a la seva monumental canònica. I les amenes explicacions de la guia, des de l’època on Cardona era un bastió avançat en territori musulmà i passant per l’any 1714, quan va esdevenir el darrer reducte català en la guerra de Successió.


Aquell 18 de setembre de 1714 Cardona va haver de claudicar en front les tropes franco-castellanes; de no fer-ho hauria estat passada a mata-degolla tota la població de la vençuda Barcelona. Al 1914, 200 anys més tard, la ciutat de Barcelona va fer donació a Cardona d’una font en agraïment pel seu gest, és la font que trobareu a la Plaça de la Fira.



I aquí acaba la nostra escapada, només ens resta enfilar cap a la zona metropolitana, i acollir-nos a una de les retencions de trànsit que sempre pot oferir.



LLOCS PER A AUTOCARAVANES

Us anotaré ara els llocs utilitzats des del punt de vista autocaravanístic:

Santpedor: podreu estacionar sense problemes a la zona moderna del municipi. Nosaltres ho van fer al C/Pere III, a 300 m del nucli antic.

Pinós: al darrera del santuari, plaça asfaltada i enllumenada. Pernocta i bones vistes... si no fa boira.








Calaf: àrees d’autocaravanes, en plural. Una al C/Carrilet entre cases adossades; i l’altra a la benzinera de l’Àrea de Guissona, a la travessia de la N-141 , anant a buscar l’Eix Transversal o C-25. Si hagués d’escollir, em quedaria amb la primera per pernoctar i amb la segona per omplir/buidar dipòsits.






Súria: vam estacionar l’autocaravana en una petita plaça al C/Ignasi Abadal.

La Pedra: estacionament al pàrquing de terra de la zona picnic de la Font de la Puda. Paratge natural, accessible per pista asfaltada i a peu del Cardener.






La Coma: estacionament al pàrquing de terra previ a les Fonts del Cardener. Al costat una font d’aigua i en proximitat una complerta a zona picnic: taules, barbacoes i WC (tancats).

Sant Lleïr: petit nucli situat a la capçalera de la Vall d’Ora. Estacionament i pernocta en petit pàrquing de graveta, a peu de carretera, imprescindible l’us de les falques. Lloc tranquil al mig d’un bonic entorn natural.



Cardona: estacionament al pàrquing asfaltat del Castell.

Navarcles: disposa d’una àrea d’autocaravanes, que si bé no l’hem utilitzada aquesta vegada, està tan a prop de la zona visitada que no puc deixar d’esmentar-la. La podeu trobar al C/ de la Font de Cura.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 19 de novembre de 2011.