diumenge, 4 de novembre del 2012

RUTA EN AUTOCARAVANA PER LA C-17 ( Abril de 2012)

1.Introducció
Després de quatre mesos sense sortir amb l'autocaravana ja podia venir el meteocat o tot l'equip de meteoròlegs de TV3 dient que tindríem pluja que nosaltres no pensàvem canviar de plans, faríem tal com hem vist que fan holandesos o alemanys, per exemple; només es qüestió d'anar preparats, gaudir de l'escapada i ignorar la pluja.

Bé, aquest es el relat d'una nostra escapada en autocaravana. La idea era simple: disposàvem de quatre dies i vam decidir recórrer Catalunya de sud a nord, fent servir la C-17, i allà on trobéssim un atractiu natural o cultural ens aturaríem per molta pluja que trobéssim.
 
Com sempre us anotaré breument els llocs visitats , indicaré algun enllaç i al final enumeraré els llocs de pernocta, àrees utilitzades o simplement on hem estacionat la nostra autocaravana, per si els podeu aprofitar.





2.Llocs visitats
 
2.1 Caminant per boscos, cap el Tagamanent.

Primera parada: Aiguafreda. Estacionem l'autocaravana al pàrkinq de terra situat a tocar del berenador del Restaurant Les Alzines, situat al costat d'uns pous de glaç. Refem el camí uns 150m fins trobar a l'esquerra una pista ampla: el GR5, que ens dura al Tagamanent. Caminada fàcil, entre boscos humits sota un cel gris i fosc, molt sovint el camí el trobem pavimentat per les roques de l'entorn: calcàries grises o gresos vermellosos. 

I al final, en un collet, ens plantem al peu del Tagamanent... just quan comença a ploure de manera intensa. Valorem si val la pena fer l'ascensió, de 15 min, i decidim que no.... amb el cel tan cobert les vistes no van mes enllà del centenar de metres així que decidim buscar aixopluc en la masia veïna. 

2.2 Entre les masies del Tagamanent.


 A pocs metres del Tagamanent es troba la Masia Bellver, punt d'informació del Parc Etnològic de Tagamanent, on ofereixen informació dels contorns, una exposició sobre la riquesa natural del lloc i servei de restaurant. Nosaltres dinem mentre fora no para de ploure, imatges bucòliques i humides del Tagamanent i dels turons mes propers.



Acabats de dinar ens acostem al veí i imponent mas de Ca l'Agustí, allà farem la visita guiada que durant 45min ens acosta a la història d'aquesta gran edificació, des de la qual es gestionaven quasi 500 ha de conreu; i  tot sota el domini de la nissaga dels Agustí, que va durar ininterrompudament més de 600 anys. Visita interessant.

I una vegada acabada reprenem el camí, aquesta vegada de baixada.Propera etapa:l'Estany, parada i pernocta.



2.3 Puig Rodó, balcó del Moianès.


 Be, si ahir no vam poder culminar els 1056 m del Tagamanent , avui ho farem amb els 1056 m del Puig Rodó. Sota un cel blau comencem l'excursió per una ampla pista de terra,que partint de l'Estany ens duu entre conreus i boscos; i de tant en tant vistes sobre la vila, la nostra autocaravana i l’estany fantasma. 



Al final s'arriba a un coll, dins d’un bosquet, , des de allà, abans de pujar al veí Puig Rodó, descendim uns metres per acostar-nos a una de les edificacions més antigues d'aquestes contrades: el dolmen de Puig Rodó. I ara si, girem cua fins el coll i pugem al Puig Rodó. Vistes sobre aquest altiplà mentre els núvols comencen a omplir el cel.

2.4 L'Estany: petita joia del romànic.

 Tornats a l'Estany ens dirigim a l'antic monestir, avui en dia convertit en petitonissim museu, i sobre tot per contemplar els seu claustre: una autèntica meravella del romànic, en especial els seus capitells amb detalls sorprenents, sembla mentida que estiguin fets a cop de martell  sobre la dura pedra. Visita curta i recomanable, el poble també mereix una passejada tranquil•la.



2.5 Can Casanova, prehistòria i història catalana.

Acabats de dinar ens acostem a la veïna Moià, per visitar el Museu Casa Natal Rafael Casanova. Allà trobareu un exhaustiu recull de tot el patrimoni paleontològic i arqueològic trobat a la veïna Cova del Toll. El conjunt Cova+Museu penso que ben mereixen una visita perquè il•lustren, com trobareu en pocs llocs, els primers passos de l'home per aquestes terres. De fet sempre que sento parlar d'aquest museu i d'aquesta cova penso que en un altre país, o simplement si estigues en una gran capital catalana, seria motiu d'una gran instal•lació cultural. 

Acabem la visita en les sales dedicades a l’heroi català Rafael Casanova, la seva casa natal i , naturalment, la Guerra de Successió. Abandonem Moià sota la pluja, tornem a la C17 i reprenem la ruta de la nostra autocaravana cap el nord. Demà, visitarem polígons industrials.



2.6 El Ter: polígon industrial.



Aquest matí coneixerem l'època daurada de les colònies tèxtils del Ter i per això visitarem el MIT, el Museu Industrial del Ter. Al MIT mostren la història quan als inicis del s. XIX, uns emprenedors van pensar en aprofitar la forca del riu Ter; i així el riu es va convertir, igual que el Llobregat,  en un polígon industrial tèxtil. 



 

El museu, molt modern, permet acostar-te a la vida en les colònies industrials tèxtils, amb audiovisulas, , màquines en funcionament, vehicles utilitzats... molt guapo i recomanable. Tornem a l’autocaravana , i ens dirigim al proper destí.






2.7 Borgonyà, un bocinet d'Escòcia.


I per a colònies, la de Borgonyà, a uns pocs quilòmetres al nord de Manlleu, pujant per la C17. L’origen d’aquesta colònia s’ha de buscar en una associació entre els Coats escocesos i els Fabra catalans; i el resultat va ser aquesta colònia d’inspiració escocesa: petites cases adossades de totxo, amb el seu jardinet posterior, església, les cases dels tècnics de la factoria, l’economat....Barri molt maco, per dedicar-li una estona.

2.8 Ripoll, una passejada pel segle XVI.


 La nostra ruta autocaravanista per la C17 amunt ens duu a Ripoll, allà ens apuntem , a la seva oficina de turisme, a la visita guiada que farem pel Ripoll de fa cinc segles. Visita amena, amb un guia caracteritzat de monjo per carrers i edificis de l’antic Ripoll, amb parada obligada en la seva instal•lació dedicada a la farga catalana, exemple d’innovació industrial, amb certa dosi d’espionatge industrial.


Per cert, a l’oficina de turisme vam aprofitar per esbrinar les previsions meteorològiques pel dia de demà, perquè demà farem muntanya....

2.9 De Núria a Queralbs, per un camí molt vell. 





... d’una manera molt assequible per a tothom. La idea és, des de Ribes-Enllaç, pujar fins a Núria amb el cremallera i després, fer la baixada a peu, pel Camí Vell que uneix Queralbs amb Núria. Paisatges fantàstics, alta muntanya, gorgs, boniques vistes, parada al Pont del Cremal per dinar de picnic, un breu descans, i represa del camí. Arribats a Queralbs, pugem al cremallera i tornem a Ribes-Vila: breu passejada per la vila i tornem on tenim l’autocaravana estacionada.


I aquí acaba la nostra escapada, ara cap el sud, per la mateixa C-17, fins a casa.


3 Pernoctes, àrees d'autocaravanes i algun estacionament
 
Us anoto ara els llocs utilitzats per pernoctar, estacionar o canviar aigües.

Aiguafreda: estacionament de l’autocaravana al pàrking del berenador/pous de glaç de l’Avençó, al costat del restaurant les Alzines.





L’Estany: estacionament i pernocta al  costat de la zona esportiva, en un carrer acabat de construir i enllumenat.




Moià: estacionament al pàrking de terra situat a tocar del nucli antic, en la cruïlla de l’Av. Prat de la Riba, cantonada C/ Enric Morera.

Vic. Àrea d’autocaravanes municipal, situada al C/de la Fura s/n. , amb llocs de pernocta.




Manlleu: estacionament i pernocta al  Pg. del Ter, al costat del riu i en front del MIT.




Ripoll: estacionament al pàrking d’autocaravanes a Can Guetes, al costat del CAT. 






Ribes de Freser: estacionament i pernocta al pàrking asfaltat de l’estació del cremallera Ribes-Enllaç.






Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, novembre de 2012.

2 comentaris:

Jordi Canal-Soler ha dit...

Enhorabona pel blog i els viatges! Us he enviat un reconeixement especial... http://apuntsdeviatge.blogspot.com.es/2012/12/premi-dardos-per-lapunts-de-viatge.html

Marce ha dit...

Gràcies, moltes gràcies. Per la teva tasca, per la qualitat i pel contingut del teu bloc. L'he tornat a redescobrir i no recordava la seva qualitat, em sembla fantàstic. Salutacions,
Marce.