ACTUALITZACIÓ Inici de regulació de pernocta al Delta de l’Ebre

Abans d’ahir vaig descobrir una altra referència de la notícia que comentava l’altre dia sobre l’ inici del controlar de la pernocta d’autocaravanes al Delta de l’Ebre. Aquesta referència diu el mateix , però com l’he trobada en un web gencat , sembla com més oficial, sobre tot si comença amb un títol com aquest:  Informació directa als usuaris d'autocaravanes, rulots i tendes de campanya sobre la prohibició d'acampar a les platges.

Un petit tast:

“El Cos d'Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, va iniciar ahir dimecres ( pel dia 3 de juliol)  la campanya informativa - sobre el terreny- en relació a la prohibició d'acampar a les platges del Delta”

 
“Aquest dies, els Mossos d'Esquadra, Seprona i les policies locals de l'Ampolla, Deltebre i Amposta ampliaran la informació al camp. Més endavant, les forces de seguretat aplicaran la llei. Les sancions poden arribar fins als 6.000€”.

Aquí teniu l’enllaç.

Res a afegir a allò que deia l’altre dia. Si de cas insistir en fer difusió i publicitat de les dues àrees d’autocaravanes que , sortosament, els autocaravanistes podem trobar al  Delta:

-    L’àrea municipal dels Muntells.
-    L’àrea del restaurant l’Estany, a l’Encanyissada.

Allà podrem estacionar, pernoctar i omplir/buidar dipòsits d’aigües, per uns preus que van de 3 a 6 €, i a pocs minuts de la platja; i amb  botigues o restaurants a tocar, on poder omplir el nostre rebost o tastar la cuina del Delta. 
Salutacions,

Marce,  

elmonperlafinestra@gmail.com

FITXA RESUM

VIATGE: Curt Viatge en Autocaravana pel Delta de l’Ebre (Juliol de 2013).
 

Durada: 5 dies
Mes: juliol de 2013
 

 

Llocs visitats: Castell de Sant Jordi d’Alfama (l’Ametlla de Mar). Nucli antic de Tortosa.  Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta). Cicloturisme i natura a l’Encanyissada (Poble Nou del Delta). Ulldecona: oliveres mil•lenàries, castell i pintures rupestres.

 

Altres llocs: Cala del Vidre, Platja del Trabucador, Platja dels Eucaliptus i Platja de Riumar. 

 

Àrees d'autocaravanes: Els Muntells, l’Encanyissada (Poble Nou del Delta) i Tortosa.

 

RELAT COMPLERT DEL VIATGE
 

Altres relats relacionats:

- Podeu consultar els de Tarragona, a Escapades.

- Regulació de pernocta al Delta de l'Ebre, un article.

Marce.

elmonperlafinestra@gmail.com

CURT VIATGE EN AUTOCARAVANA PEL DELTA DE L'EBRE (Juliol de 2013)

1.    INTRODUCCIÓ
Aviso al lector que tal vegada anomenar viatge a aquest relat pot ser massa pretensiós, però què voleu que us digui? tal com tenim, a casa, el calendari familiar i laboral per aquest estiu poder disposar de cinc dies seguits suposa una fita de tal calibre que l’eufòria em fa anomenar-lo viatge.

I si a això li afegim que una part important de la família (la Montse i la Sara) volíem platja, i que el Ferran no comptava perquè no podia venir, el destí era clar: visitaríem el Delta de l’Ebre.  Però compte! que no tot ha estat platja, tovallola i sol; en aquests cinc dies també hem pogut tastar la cultura que ofereix , o amaga zelosament, aquest rodal de Catalunya.

Si teniu una estona, us explicaré breument el nostre curt viatge autocaravanista pel Delta de l’Ebre i els seus voltants. Com sempre afegiré unes fotos que amaguin la meva prosa deficitària , afegiré algun enllaç que m’estalviï escriure; i al final us anotaré els llocs utilitzats per estacionar, pernoctar o buidar els dipòsits de la vostra autocaravana.

I si no tens ni una estona, pots fer-te una idea consultant la fitxa resum.




2.    EL VIATGE

2.1. DIA 1. Cornellà de Llobregat - Tortosa

Cap misteri, ruta fàcil cap el sud, via AP-7. Superat El Vendrell, abandonem l'autopista en la sortida de Torredembarra, per enllaçar amb la N-340, que als pocs quilòmetres passa a ser l'A-7, autovia gratuïta entre el nord de Tarragona ciutat i el sud de L'Hospitalet de l'Infant. Explico tants detalls perquè estic cansat de constatar la poca informació que trobareu sobre aquesta via gratuïta si aneu per la costosa AP-7; cosa contrària si aneu per l'autovia.

Primera parada, Platja del Vidre (L’Ametlla de Mar).
Estacionem en el pàrquing del Castell de Sant Jordi d’Alfama, dinem i baixem a la Cala del Vidre, la idea és refrescar-nos una mica. En aquesta banda la costa tarragonina és lleugerament rocosa, petits penya-segats de roca calcària que es reflecteixen en un mar verd turquesa tacat de colors foscos, allà on trobareu una clapa d’algues o de fons rocós. Acabat el bany, refrescant dutxa a peu de platja per treure la sal i cap a l'autocaravana. Proper destí:






Tortosa, capital noble.

Entrem en Tortosa a última hora de la tarda, estacionem a la seva àrea d’autocaravanes i ens dediquem a passejar pel seu nucli històric. Parcs plens de gent aixoplugats a l'ombra, carrers amb  molta animació, tortosins que passegen o prenen lafresca armats d'una beguda, primer dia de rebaixes i sobre tot els seus palaus i grans edificis centenaris. I l’Ebre com a mirall de la Tortosa més ufanosa, aquella rica vila portuària medieval. Tortosa, una bonica ciutat per perdre’s pel seus carrers i  gaudir-la a ritme de ...




Jazz, la XX mostra tortosina.
Perquè aquesta nit assistirem a l'acte inaugural de la XX Mostra de Jazz de Tortosa. Intèrpret: la Sant Andreu Jazz Band. Nit fantàstica, plena de ritme i amb l'atractiu que els mestres artistes no superen els 18 anys, alguns ni els 10 anys; fantàstics músics i cantants. Deu n’hi do la marxa de la Jazz Band, dirigida per un  gesticulant Joan Chamorro. Molt recomanable per a grans i petits. El públic entregadíssim i amb les mans adolorides de tant aplaudir. 

Amb un planter tan jove com aquest, la Mostra Jazz de Tortosa té un futur més que garantit. Llarga vida al jazz!!!
Sopar frugal a mitjanit, i tornem cap l’autocaravana.


2.2. DIA 2. Tortosa – Els Muntells

Terres  de l’Ebre, terres de cultura (Amposta).
Amb la tranquil•litat, per no dir la mandra, que donen les vacances ens apropem a la veïna Amposta amb la idea de visitar el Museu de les Terres de l'Ebre. Moderna instal•lació que ofereix al visitant una petita mostra de la riquesa històrica de les Terres de l’Ebre, i dic petita no per curta si no perquè, a mesura que passeges per l’exposició, intueixes que només estan mostrant una reduïda mostra de tot el patrimoni històric i cultural trobat en aquestes terres, des de les primeres petjades de l’home, fins fa poques dècades. Visita amena , interessant i plena de contingut.

Tant de patrimoni cultural no ha d’estranyar, de fet és d’allò més normal, no cal ser un llumenera per veure que l’Ebre ha estat una gran via de penetració i difusió de cultura, de coneixement, d’intercanvis i , no l’oblidem, d’alguna invasió violenta. Bé, una reflexió d’aquesta envergadura ben mereix un període de descans. Proper destí:

Platja del Trabucador, (Sant Carles de la Ràpita).
Em sembla que sobren les paraules, o millor dir les paraules seran les habituals: platja infinita i solitària, aigües càlides com les de la Badia dels Alfacs, gegantina infusió d’aigua tèbia on comparteixen xipollejos banyistes i ocells.

A final de la tarda, marxem cap a la propera àrea d’autocaravanes municipal dels Muntells. Pernocta.




2.3.    DIA 3. Els Muntells – Ulldecona.

L’Encanyissada, Poble Nou del Delta (Amposta).

Fem unes compres als Muntells i marxem cap a l'Encanyissada. Aquest mati toca bici: farem el circuit de 12 km al voltant de l'Encanyissada. També podeu fer la ruta de les llacunes complerta, la dels 26 km, si sou més atlètics o disposeu de millors bicis... com no és el nostre cas, ni el de la Montse ni el meu, per atlètics ni per bicis, fem la curteta. Camins planers, miradors i molta fauna: de l’aquàtica, de l’aèria i de la terrestre. 

Per fer la ruta de l’Encanyissada hem estacionat l’autocaravana en el pàrquing d’autocaravanes, senyalitzat, que existeix al costat del Restaurant la Casa de Fusta, el qual també disposa d’àrea d’autocaravanes de pagament.

Acabat el cicloturisme, comprovem que ja han tancat el Centre de Interpretació de la Casa de Fusta. Bé, ja la visitarem un altra dia; per ara ens haurem de conformar amb banyar-nos a la platja, ara toca la...

Platja dels Eucaliptus (Els Muntells).
No puc evitar repetir-me: platja infinita i solitària, aigües càlides, etcètera, etcètera, etcètera..., si de cas aquesta platja encara és més solitària que la d’ahir, la del Trabucador; fins al punt que va passar una bona estona abans d’adonar-nos que estem en un sector nudista, o al menys els nostres veïns estan en pilota, és clar que estan tan lluny ( 100 metres? ) que ben bé podríem anar vestits d’astronauta  o de pubilla catalana, que passarien desapercebuts.



A final de la tarda decidim marxar cap a l’interior, pensant en buscar una mica de frescor i aproximar-nos al destins de demà, així que marxem a Ulldecona, en concret a l’Ermita de la Pietat, on pernoctarem. Pàrquing asfaltat, amb alguna taula de pícnic. Vistes magnífiques sobre la Vall d’Ulldecona: bonic hort situat entre les Serres del Godall i Montsià, tallat de punta a punta per l’autopista.


2.4.DIA 4. Ulldecona –Platja dels Eucaliptus

A primera hora ens presentem en l’oficina de turisme d’Ulldecona, situada en l’estació de tren del poble. La idea és aprofitar el pack complert que s’ofereix als visitants que volen acostar-se a la Cultura del poble d’Ulldecona, i compte: estem parlant de Cultura , amb majúscules, i si no em creieu, aquí ho teniu:

Oliveres mil•lenàries.
En la partida de l’Arión trobem, i es diu ràpid, la major concentració coneguda d’oliveres mil•lenàries del món. Estem parlant de més de 400 éssers vius, alguns dels quals assoleixen els 2.000 anys d’edat, vull dir de quan el romans les vam plantar per aquí, a peu de la seva antiga Via Augusta. La visita, amb guia, transcorre entre aquestes oliveres, de bancada en bancada; i acaba amb un petit tast del fruit d’aquestes plantes: el seu oli...mil•lenari, per suposat; molt bo i sabor contundent.

El Castell d’Ulldecona.
La visita continua en el Castell. Emblema d’Ulldecona i senya d’identitat d’Ulldecona, ben visible des de molts llocs de la Vall d’Ulldecona. La visita, sempre amb l’ajuda d’un guia, ens acosta a les actuals restes on trobem estructures àrabs, muralles medievals i , des de dalt de la torre de l’homenatge, unes fantàstiques vistes dels contorns, fins Peníscola, al País Valencià.

  

Les Pintures Rupestres de l’Abric de l’Ermita de la Pietat.
I la tercera parada i excel•lent colofó del nostre periple el fem, una vegada dinats, a l’Ermita de la Pietat. Des del Centre d’Interpretació comencem una petita excursió pel peus del penya-segat fins arribar a l’aflorament més conegut d’aquest abric, i que l’ha valgut ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco ...poca broma.

Amb l’ajuda del guia contemplem, a pocs centímetres dels nostres nassos, com era la vida dels nostres avantpassats de fa fins 9000 anys en les pintures dels abrics: són escenes de caça, la imatge d’un bruixot, cérvols i altres animals corrent, dones vestides amb llargues faldilles, caçadors que empaiten els animals i d’altres, amb arcs i llances, apostats en espera de l’arribada de les peces, etc.

Per visitar les oliveres i el castell, hem estacionat al costat de l’oficina de turisme/estació de tren, carrers amples i amb prou espai per estacionar. Consultat a l’oficina de turisme ens garantiren que els accessos als tres destins són fàcils per al nostre vehicle, encara que al veure que només eren tres persones ens oferiren la possibilitat d’anar en el cotxe del guia que ens acompanyarà a les oliveres i el castell. Per visitar les pintures rupestres vam anar amb l’autocaravana a l’Ermita de la Pietat, allà on pernoctàrem la nit anterior.


Acabada la visita, decidim retirar-nos a una platja per poder pair tanta cultura i calor com hem rebut durant el dia d’avui. Proper destí: Platja dels Eucaliptus (Els Muntells), m’estalvio explicacions per no ser repetitiu. Bany refrescant i dolça pernocta.


 2.5.DIA 5. Platja dels Eucaliptus - Deltebre

Ha estat una nit fantàstica: ha bufat una sua brisa de garbí que entrava per les claraboies i ens acaronava, mentre dormien bressolats pels rumor de les onades. Matí esplendorós, sense cap núvol, la mar plana com un mirall, només trencat per l’estela d’un vaixell pesquer que torna, suposo, a Sant Carles de la Ràpita desprès d’una nit de feina. Passem per l’àrea d’autocaravanes dels Muntells, noves compres domèstiques i marxem cap el proper destí...



La Casa de Fusta, Poble Nou del Delta (Amposta).
Bé, avui és el darrer dia i no volem marxar del Delta sense visitar el Centre d’Interpretació  situat en la Casa de Fusta, a l’Encanyissada. Bonica instal•lació per conèixer la història del Delta, la seva fauna i les seves gents, tot dins d’una casa desmuntable, instal•lada a començaments del s.XX com a refugi de caça.



Platja de Riumar (Deltebre).
Acabada la visita, decidim canviar de riba i acabem el matí a la Platja de Riumar. Aquí la platja ha estat domesticada i la pressió humana es fa més evident: una ample passeig permet estacionar l’autocaravana allà on vulgueu, s’han col•locat dutxes pels banyistes i unes  passarel•les de fustes t’acosten a l’aigua mentre serpentegen entre les dunes.

La nostra intenció és gaudir d’una estona de frescor mentre fem temps per fer la darrera parada del nostre viatge: ens acostarem a un altre dels al•licients del Delta, la seva gastronomia.

I ara si, comencem la nostra tornada, cap al nord. Fins la propera, Delta !!!...que no serà gaire tard.


3. ON ESTACIONÀREM, PERNOCTÀREM I BUIDÀREM.

Bé ara faig una breu enumeració dels llocs, per ordre cronològic:

Castell de Sant Jordi( l’Ametlla de Mar): estacionament al pàrquing del Castell, a cavall de dues cales, la del Forn i la del Vidre. Platges amb dutxa.






Tortosa: estacionament i pernocta en l’àrea d’autocaravana de Tortosa, encara que l’àrea ja no tenia dispensador de tiquets i els serveis oferts  eren escassos, només disposàvem de la reixa per buidar les grises. No sé que ha passat.  Nota: durant el dia vam aparcar a l’ombra del Pont del Mil•lenari; de nit ens hi vam allunyar: el trànsit, al seu pas pels junts del pont, provoca un soroll de percussió molt peculiar i emprenyador.




Platja del Trabucador ( Sant Carles de la Ràpita): estacionament en el estret cordó de sorra que separa el mar de la badia o port dels Alfacs.

Els Muntells: pernocta i àrea d’autocaravanes municipal. A l’extrem oriental del poble, al costat de les escoles. Passen a cobrar: 3€ pels serveis, 6€ si a més pernoctes. Amb lavabos, safareigs i zona de pícnic.






L’Encanyissada (Poble Nou del Delta): estacionament en el pàrquing específic per a autocaravanes. També disposa d’àrea de serveis d’autocaravanes: 3€ , a pagar en el restaurant.

Amposta: estacionament en el barri proper al Museu de les Terres de l’Ebre, de carrers amples.


Platja dels Eucaliptus (Els Muntells): estacionament i pernocta, a peu de platja.

Ulldecona: estacionament al costat de l’estació de tren, barri de carrers amples

Ermita de la Pietat (Ulldecona): estacionament i pernocta en el pàrquing asfaltat de l’ermita. S’accedeix per la pista asfaltada que parteix de la carretera T-331, entre Ulldecona i Tortosa. Lloc tranquil i amb bones vistes. A l’ermita servei de bar i restaurant i unes magnífiques vistes sobre la Vall d’Ulldecona.



Platja de Riumar (Deltebre) : estacionament en el passeig de la urbanització Riumar, a peu de dunes i de platja. Dutxes.

Marceliano Cardoso Romero
elmonperlafinestra@gmail.com
Agost de 2013, Cornellà de Llobregat.

Des de la primavera de 2016 hem canviat de lloc. 

Podreu trobar les nostres noves escapades, viatges i alguna cosa més a www.autocaravana.cat 

Us hi esperem!

Inici de regulació de pernocta al Parc Natural del Delta de l’Ebre

Aquest mes de juliol, durant el nostre periple per les terres de l’Ebre ens vam trobar aquesta notícia a la premsa local relativa  a la pernoctació d'autocaravanes en el Delta de l’Ebre.

Sembla  ser que l’administració vol evitar que les autocaravanes pernoctin en el Delta de l’Ebre, o més concretament en les seves platges, com les de Migjorn, la Marquesa, els  Eucaliptus i el Trabucador, més que res perquè dites platges “ formen part del Parc Natural, i tant  la normativa  de l’espai natural com la llei de  costes prohibeixen explícitament la pernoctació en aquests espais a l’aire lliure , entre les 21:00 i les 09:00”, segons apunta el Diari Ebre de Tarragona, del dos de juliol.

D’entrada es dedicaran a informar i recordar aquestes prohibicions, i es recomanaran pernoctar en càmpings de la zona i en les àrees d’autocaravanes de l’Encanyissada i dels Muntells. I més endavant procediran a sancionar. En cap nota de premsa he trobat la data d’inici de la veda d’autocaravanes.

Ah! Aquesta acció  s’ha acordat, pel que diu la premsa, per una comissió de treball en la qual estan representats els ajuntaments  de l’Ampolla, Amposta, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja i la Ràpita, els Departaments d’Agricultura i  d’Interior, la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, el Servei Provincial de Costes de Tarragona, i naturalment l’Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Delta de l’Ebre. Veig que no ha calgut comptar amb l’opinió dels afectats: les associacions autocaravanistes del país, com la Secció d’Autocaravanes de l’UCC o el Camper Lleure Club.

Personalment penso que està bé que es reguli qualsevol espai natural per tal de protegir-lo; encara que no puc evitar pensar:

- que com passa sovint es confon estacionar i pernoctar amb acampar
-que l’administració legisladora confon regular amb prohibir.
- que igualment es desaprofital’oportunitat de negoci de satisfer una necessitat d’un col•lectiu turístic gens menyspreable amb l’oferta d’un servei específic   com fan a altres llocs d’Europa:  zones d’estacionament amb aforament i permanència controlada, espais destinats en ports pesquers o esportius. Amb pagament o sense.
- i que s’assumeix a priori que els càmpings són el consumible natural dels autocaravanistes. I no és cert. És tant absurd com assumir que l’hotel és el consumible natural d’un campista ( sigui tendista, caravanista, bungalouista, etc)  i prohibir el seu accés a un càmping. Cada oferta turística cobreix unes necessitats, i els càmpings no sempre satisfan les necessitats dels autocaravanistes.

I sobre tot que en aquestes iniciatives comptin amb el parer de les associacions autocaravanistes: tot el que signifiqui conèixer l’opinió del “regulat” redundarà en benefici de tots, territori inclòs. 

La notícia en qüestió: aquí.

Marce.
elmonperlafinestra@gmail.com
Cornellà de Llobregat.

Els Muntells, vila autocaravanista

Segurament Els Muntells, a la Comarca del Montsià, representa el que ens agradaria trobar a molts autocaravanistes en les nostres escapades en autocaravana. Vull dir que només heu de fer una ullada a qualsevol mapa, localitzar el nucli dels Muntells i ja sabreu de què us parlo: un lloc acollidor pels autocaravanistes just al bell mig d’un entorn envejable, ni més ni menys que el Delta de l’Ebre.

Amb això penso que ja podria acabar l’article, però com pot haver-hi algú que encara no ho tingui clar, us explicaré quatre coses que justifiquen més que sobradament una visita als Muntells.


El poble dels Muntells es troba al Delta de l’Ebre, i diuen les cròniques, és a dir internet, que el nom li ve dels munts de terra que destacàvem sobre la planúria deltaica i que els primers veïns van aprofitar per assentar-s’hi. Des de llavors ha plogut molt, però una cosa és ben certa: ara és una entitat municipal descentralitzada; a l’agost celebra la seva festa major, per Sant Llorenç més concretament; a pocs minuts trobareu platges infinites com la Platja del Trabucador; i a l’extrem oriental del poble trobareu la seva àrea d’autocaravanes municipal.


I és clar , trobant-se on es troba Els Muntells teniu tot un ventall d’activitats per omplir una bona escapada en autocaravana. Allà gaudireu de la riquesa del Parc Natural de del Delta de l’Ebre; o podeu despenjar les vostres bicicletes del portabicis i gaudir d’infinites pedalades per camins on el pendent més fort que trobareu serà alguna pedreta solta. I per no parlar de la gastronomia del Delta, indescriptible per a mi... així que millor és tastar-la.


Doncs ja ho sabeu, si visiteu el Delta o simplement aneu de pas, al municipi dels Muntells trobareu una vila autocaravanista.
Salutacions i bona ruta

Marce,
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 18 de març de 2012

EN AUTOCARAVANA PEL DELTA DE L’EBRE (Gener 2009)

1.IntroduccióDesprés del nostre frustrat intent de visitar les Landes (Aquitània), ens trobàvem amb moltes ganes de sortir i amb les bicis carregades a l’autocaravana. Amb aquesta situació, i disposant encara d’un cap de setmana lliure, anar-hi al Delta de l’Ebre més que una possibilitat era una obligació, encara que les previsions meteorològiques no fossin gaire optimistes.
A nosaltres, va ser un amic autocaravanista, en Jaume, qui ens va inocular el virus del Delta de l’Ebre, i no és tracta de cap mena de paludisme o malària; més aviat és una malaltia que t’obliga a visitar-lo repetides vegades. I no és estrany, la riquesa natural del Delta, la seva gastronomia i la possibilitat de fer còmodament moltes excursions a peu o en bicicleta, converteixen el Delta en una malaltia contra la que no pots lluitar; l’has de passar quasi cada any, com la grip... però molt millor.
El present relat explica la nostra escapada per la meitat esquerra del Delta, la part de la Comarca del Baix Ebre, al sud de la província de Tarragona. A continuació anotaré les nostres etapes i activitats. Ah!, i si vols conèixer una escapada anterior per aquestes terres, la podràs trobar en Viajar en Autocaravana , en castellà.

2.1 El Delta.Després d’una tranquil•la pernocta , i ja esmorzats, ens dirigim a l’Ecomuseu del Parc Natural de l’Ebre (Deltebre, Baix Ebre). Aquesta instal•lació, desconeguda per nosaltres fins ara, ens va sorprendre molt positivament. La visita a l’Ecomuseu et permet familiaritzar-te amb la història del Delta, els seus habitants i conreus, la seva vegetació típica i la seva fauna, ja sigui terrestre, aèria o subaquàtica. Te diversos àmbits (barraques, conreu de l’arròs, aquàrium, etc) i no dura més d’una hora.

També , a l’oficina, proporcionen la informació i consells necessaris per a gaudir del Delta. I disposen d’una petita botiga amb productes de la zona i records.

2.2 La bici.I ara, a passejar. El Delta és un lloc ideal per a la pràctica del cicloturisme o de les caminades. En aquest sentit, nosaltres optarem per acostar-nos a la desembocadura i allà els nens muntaren sobre les seves bicis , i la Montse i jo decidírem caminar, xino-xano; a una banda el riu, a l’altre els camps d’arròs amarats d’aigua.



Per cert, a la desembocadura s’està ultimant la construcció d’un passeig fluvial, amb carrils bicis i de vianants, un mirador i escultures, que farà bona pinta quan s’obri, sospito que d’aquí a ben poc. A part de la nostra ruta, n'existeixen més, a escollir la que més us convingui. Indispensable portar prismàtics. I acabarem el matí recuperant forces davant d’uns arrossos, d’aquells que saben fer tant bé per aquestes terres.

2.3 El passeig fluvial.Una bona manera de fer la digestió pot ser deixar-te endur a bord d’un vaixell, riu avall, fins a mar obert. Per això existeixen algunes empreses que des de Deltebre o des de Riumar, fan l’anada i tornada pel tram final del riu, fins el mar. El passeig pot durar 45 minuts, i amb l’ajuda dels comentaris del guia, t’assabentes d’alguns aspectes curiosos del Delta, com les alarmants regressions que està experimentant; tants embassaments al llarg del riu Ebre estan reduint l’aportament de sediments i el mar no deixa d’avançar terra endins. També es té ocasió de poder observar la fauna que freqüenta les seves ribes i les restes d’algun accident marítim.








Acabem la tarda, com vam començar el dia, a l’extrem nord de Riumar. Tranquil•la passejada per la platja i tornada a l’autocaravana, que es fa fosc. Ens anem a dormir amb el rumor de les onades.

2.4 La terra i el cel.
Tota la nit ens ha plogut, i avui el cel està molt negre. Però no importa, acabats d’esmorzar pugem delta amunt fins una mica més enllà del seu inici, fins a Roquetes.Allà visitarem l’Observatori de l’Ebre , entitat científica centenària dedicada a estudiar alguns aspectes de la física del nostre planeta i del Sol. Les seves instal•lacions ocupen un petit turó ple de pins i està ocupat per diferents edificis antics dispersos i ben conservats; en conjunt és força bucòlic.
La visita guiada (primers diumenges de cada mes) t’acosta als terratrèmols i el seu registre amb els sismògrafs, encara que a vegades detecten altres coses més prosaiques: l’impacte de les onades en la costa, una voladura en una pedrera a uns kilòmetres o una explosió nuclear a la Xina.


La visita continua travessant la zona dedicada a la meteorologia i acaba entrant en les instal•lacions de la secció d’astronomia. Allà bàsicament es dediquen a estudiar les taques solars i les seves repercusions sobre el nostre planeta. I allà és on acabà la visita.



3. Pernoctes.Ambdues nits hem pernoctat a l’extrem nord del passeig marítim de Riumar, allà on s’acaben les cases i tens més a prop el mar. Pots dormir bressolat pel soroll del mar i si ets matinador pots gaudir de bones aurores. Encara que aquesta vegada, amb un cel tan cobert, semblava una aurora extraterrestre.
Nota: aneu amb compte amb la sorra, aquella nit vaig haver d’ajudar a uns joves camperistes alemanys que s’havien enfonsat en la sorra tova, sortosament un veí de Riumar els va poder treure amb el seu 4x4.
Al tractar-se d’una escapada de cap de setmana no ens ha calgut cap àrea d’autocaravanes per buidar o repostar. Pels autocaravanistes que la necessitin les més properes les trobareu a Peníscola (de gestió privada) o a l’AP-7, a l’àrea de serveis del Mèdol (Tarragona). Per a més informació,aquí.


Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 10 de gener de 2009.