3. Paris en particular
Després de la introducció de dalt, i abans del tema logístic de baix, us parlaré del llocs visitats. Aquí trobareu els llocs més coneguts de Paris, i d’altres que no ho són tant però que penso mereixen una visita. Afegiré alguna foto per fer més amena la lectura i així com algun enllaç que us ampliarà la informació.
Notre Dame
El primer contacte amb Paris ho férem al seu nucli antic, l’Île de Saint Louis, per conèixer aquest monstre de l’art gòtic: la catedral de Notre Dame. I la veritat és que no defrauda: mentre a la nau central es fa missa (amb fragments cantats, que fan més autèntica la visita) els turistes anem circulant en silenci i gaudint de l’entorn i la seva bellesa, i al meu cas, aclaparat per les dimensions gegantines de l’edifici...sembla mentida que tota aquesta baluerna es construís amb la tecnologia de l’edat mitjana: fusta i pedra, corrioles, corda i grues activades per força animal...humana majorment.
I marxo amb un convenciment: si a l’edat mitjana algú dubtava de la seva fe, una simple visita a Notre Dame de ben segur que el retornaria a la més fervent religiositat.
Acabem la visita de l’interior amb la pretensió de pujar a les torres, però no: trobem una cua interminable que hem de fer i a l’entrada avisen que el Pass Museum no permet evitar les cues.
La història de la cripta.
On si tenim pas franc amb el Museum Pass és a la Crypte Archéologie a pocs metres de la porta principal de Notre Dame. El museu , situat al subsòl de la plaça mostra els vestigis arqueològics trobats a l’Île de Saint Louis i que es remunten a l’ocupació romana de l’illa.
Mitjançant panells, gràfics i audiovisuals, i mentre passeges entre les restes de cases, carrers, muralles i els primers “quais” o molls del Sena, pots apropar-te al naixement de l’antiga Lutetia.
Acabada la visita (45 min-1h) pugem al carrer i ens adrecem al proper destí: un cementeri de VIP's.
El Pantheon o com gira la Terra.
Hem de caminar uns 800 m , als peus de la prestigiosa universitat de la Sorbonne, per trobar-nos aquest enorme temple dedicat a la grandeur de França i alguns dels seus fills més prestigiosos.
Aquesta antiga església, presenta un estil clàssic i no em sorprendria veure aparèixer pel darrera d’alguna columna un empolainat Lluis XV inspeccionant la seva església dedicada a Sant Genoveva.
Encara que amb el pas del temps es va convertir en un panteó de luxe dedicat als més il•lustres fills de França, siguin de naixement com Voltaire o d’adopció, com Maria Salomea Sklodowska, Marie Curie de casada, l’única persona que ha guanyat dos premis Nobel.
Aquest lloc també és famós perquè el Sr Leon Foucault hi invités els parisencs a veure com girava la terra, des de llavors tots els museus de la ciència tenen el seu pèndol per ensenyar a milers d’estudiants el moviment rotacional del nostre planeta.
El palau de la Natura.
Acabats de dinar, ens endinsem pel Jardin de Luxembourg on molts parisencs es dediquen a aquestes hores a mandrejar. Al llarg d’aquest parc, presidit per un bell palau, trobareu ombra o sol, gespa per fer picnic, alguna gelateria i un munt de cadires a disposició dels ciutadans perquè descansin, es bronzegin o facin una becaina.
Travessat el jardí ens dirigim a un altre jardí; el Jardin de Plantes. Allà ens espera la Gran Galerie de l’Évolution, gegantí palau de ferro decimonònic dedicat a la difusió de la biologia i l’evolució. Reproduccions d’animals a escala real, audiovisuals, etc..
Dediquem gran part de la tarda a la seva visita, igual que un munt de famílies. La visita val la pena. Val a dir que el Jardin de Plantes és un gran parc , ple de plataners, que també acull altres museus: de paleontologia, de mineralogia, etc..., un lloc ideal pels amants de la natura, grans i petits.
I per avui ja està bé. Tornem cap a Versailles on tenim l’autocaravana; la piscina ens espera.
Louvre, passejada per l’art
Aquest matí anirem a passejar al Louvre i dic passejar perquè donades les seves dimensions, amb un fons artístic quasi infinit i sales de més de 700 m. de llarg, visitar-lo em sembla impossible.
Així que passejarem, evitarem les sales multitudinàries i ens aturarem allà on la bellesa ens ho mani.
Nosaltres hi arriben a primera hora; amb el Museum Pass tenim accés directe i esquivem la llarga cua que ja serpenteja per la gran esplanada del palau. I comencem a passejar.
Trobem una Venus de Milo sota una pluja de fotos com si es tractés d’una roda de premsa multitudinària; i l’art de l’antiga Roma; o escultures egípcies de granit rosa; i quadres famosos que fins ara només els havíem vist al llibres d’escola. Tot art i bellesa.
El Louvre, de
I la passejada pel riu.
La tarda l’hem dedicada a passejar per la riba nord del Sena, menjar un gelat a l’ombra del Centre Pompidou i ens hem quedat amb ganes de visitar el Museu de la Màgia, instal•lat al soterrani de la casa del Marqués de Sade, però avui feien festa...mala sort!. Així que tornem al Sena, i amb la idea de fer una passejada fluvial.
Prenem el batobus a prop de Notre Dame, i al llarg d’una bona estona anem gaudint del Paris que va desfilant per davant nostre: Notre Dame, les barcasses dels molls o quais, els innombrables ponts, l’Assemblea Nacional...fins la Torre Eiffel, la darrera parada del nostre passeig i lloc on trobem la parada del RER.
Ha estat un dia calorós, estem desitjant arribar a l’autocaravana i , a l’ombra, paladejar una fresca cervesa.
El barri bohemi
Aquest matí, via RER i metro, ens plantem al Barri de Montmartre. La intenció: passejar pels seus carrers i racons més famosos. Com el Moulin Rouge; els seus carrers antics, amb cases centenàries on visqueren o treballaren grans artistes; el , per al meu gust, decebedor Sacre Coeur.
I el famós Le Bateau Lavoir , antic immoble/empresa on visqueren, al llarg de molts anys, uns curiosos inquilins: gent com Pablo Picasso, Max Jacob, Ricard Canals, Amedeo Modigliani, Joaquim Sunyer, Juan Gris, etc... Avui en dia, a un placeta del carrer Ravignan, podeu observar una reproducció de la façana d’aquest antic negoci que va acollir tanta creació pels seus passadissos, habitacions i racons.
I ara, tonem al metro. Propera parada, la tomba més famosa de França.
Invalides, la gran tomba
A l’Hôpital des Invalides podeu trobar , avui en dia, la tomba de Napoleó Bonaparte. L’hospital, de dimensions gegantines i formes palatines, acull la tomba d’aquest home dins de l’església del Dôme.
Val a dir que també trobareu les tombes de altre gent famosa, com Vauban, el geni de la fortificació militar i pare de quasi tots els forts que trobareu pel Pirineu de la Catalunya Nord.
Però sobre tot destaca la tomba de Bonaparte, dins del seu sarcòfag de pedra vermella i gran com una autocaravana petita; i tot envoltat d’escultures, pintures i textos que quasi freguen el culte diví del personatge, tal com passava amb els antics emperadors romans....bé, de fet, Napoleó va acabar coronat emperador.
Rodin, la sensualitat sòlida
I ja que estem per aquest barri decidim acostar-nos , després de dinar, al Museu Rodin. I aquí, novament, el Museum Pass ens estalvia la cua i entrem directament.
El museu ocupa un palauet i un gran jardí que el rodeja; i que fa que la visita sigui més amena. I vam tenir una grata sorpresa. De Rodin jo només coneixia el famós Pensador, però al llarg de les habitacions del palau anem trobant les obres del mestre, en marbre o bronze i on destacaven sobre tot la gran carga sensual de les escultures...tanta bellesa natural, a l’abast de la ma i al mateix temps inert, no deixa de sorprendre.
I si et canses de deambular pel palau, sempre pots sortir al jardí, i allà , al sol o a l’ombra, gaudir de les escultures que anireu trobant.
I per avui, ja està bé. Ens entornem a l’autocaravana, la piscina, l’ombra, etc,
El gran mecano que acabà sent francès.
Sembla ser que l'August Eiffel estava convençut que amb motiu de l’Exposició Universal la ciutat estaria orgullosa per acceptar el seu projecte i desitjosa per començar a aixecar la seva gegantina torre. Però li van dir que no, que preferien una edificació no tan agosarada.
I la Torre Eiffel va abandonar Barcelona i es va acabar construint a Paris. I encara que la història té algun punt fosc, fa gràcia visitar La Tour Eiffel amb aquest precedent barceloní.
I així, un mati fresquet i núvol, ens hi presentem sota la gran cúpula de ferro i cargols; i encara que és primera hora les cues són llargues...només l’accés és ràpid en la pujada a la torre a peu, per les escales, i cap allà hi anem. I deu n’hi do quin mecano que va idear l’August, tot de ferro, cordons de soldadura i un número infinit de reblons. I quines vistes!!!.
Tota l’arquitectura francesa en un matí.
Visitada la torre , creuem el Sena i ens plantem al Trocadero. Allà, al pavelló de la dreta, trobem la Cité de l'Architecture et du Patrimoine. Novament el Museum Pass ens evita les cues i una amable hostessa ens acompanya i explica el funcionament del museu.
Es tracta d’un museu on es fa un repàs a l’arquitectura francesa, des de l’edat mitjana fins l’actualitat. L’arquitectura més antiga l’exposen mitjançant reproduccions a mida real molt aconseguides i que sobten una mica perquè algunes tenen unes dimensions monumentals. I l’arquitectura moderna, amb maquetes, publicacions , audiovisuals o la reproducció d’un modern apartament. Visita interessant pels amants de l’arquitectura i l’art.
I ara, a dinar!
Els budells de la ciutat
La tarda l’hem dedicada a una curiosa i subterrània visita: la del clavegueram de Paris. I allà que ens hi fiquem. El recorregut, per galeries i dipòsits del clavegueram de la ciutat t’acosta al sistema digestiu d’aquesta gran ciutat, amb panells i divers material exposat. Com gestionen les aigües residuals, les crescudes del Sena, que fan quan troben una cocodril (no és broma) , i tot dins de la frescor del llocs subterranis i amb les olors previsibles, encara que no gaire ofensives.
Visita inetressant.
La grandeur feta arc.
Acabem la tarda amb una passejada fins l’Arc del Triomf, monumental construcció dedicada a la grandeur militar de França. Com sempre , i per a indignació d’algun turista que fa cua, el Museum Pass ens franqueja l’accés i des de dalt, des de la coberta, se’ns mostra una gran panoràmica sobre la ciutat. Passem una estona identificant els llocs que aquests darrers dies hem visitat: la Tour, Montmartre, Notre Dame, etc.
I una vegada retornats a la base de l’arc, ens deixem aclaparar per les dimensions de l’arc i les seves escultures. En una de les “potes” identifiquem les fites napoleòniques a casa nostra: Valls, Vic, Lleida, Tortosa, Tarragona...
Abandonem l’Arc quan està a punt de començar una cerimònia militar, comença a omplir-se el lloc d’autoritats, policia i militars.
Versailles, el Palau
Avui no agafarem el RER, anirem a peu a Versailles. Són uns 2,5 km que ens permetrà conèixer una mica aquest poble que ens ha acollit durant aquesta setmana. Grans avingudes, arquitectura benestant i edificis nobles, algun d’històric com en aquell on es va sentir per primera vegada la declaració dels drets dels ciutadans.
I el Palau: hi ha molta gent però ni importa, les dimensions del lloc són tant monumentals que encara hi podria haver-hi el doble de gent que no es notaria. Nosaltres optem per la visita guiada, en anglès, a les habitacions reials i la capella del rei. Luxe i més luxe, fins i tot en un lloc com la capella, de suposat recolliment interior...doncs no, tot és magnificència i esplendor.
Versailles, els Jardins
I l’exterior del Palau: grans espais on es combinen jardins i boscos, grans estanys i escultures, façanes quasi infinites plenes de balconades i finestres. Tot és monumentalitat.
Un s’imagina, durant la fase de construcció, el treball d’un munt de persones dedicades a satisfer els desitjos i el confort d’una única persona: el rei. Que el rei vol navegar? Li fem un estany d’un quilòmetre de llarg. Escultures mitològiques por tot arreu. Fins i tot una font com tantes de les qui hi ha, té el seu detallet per sorprendre a la règia persona, amb detalls propis d’una ment daliniana, pel seu surrealisme.
Versailles, la reina pagesa.
I per surrealisme, la granja de la reina. La senyora sembla ser que li agradava fer de pagesa, en concret de lletera, per la qual cosa se li va construir una mena de poble o granja per jugar-hi. Avui en dia es pot visitar aquell poblat, que no deixa de tenir el seu encant i bellesa, encara que la sensació del cartró pedra s’intueix, tal com passa als parcs temàtics actuals, quan volen imitar un ambient o país determinat. En qualsevol cas la passejada és maca i entretinguda, vegetació a tot arreu i animals domèstics en semi llibertat.
I amb aquesta visita acabà la nostra aventura parisenca. La resta de la tarda va ser tornar a l’autocarvana i preparar-nos pel viatge de tornada: quasi 1000 km d’autopista fins a casa.
Ara, us parlaré de què hem fet amb la nostra autocaravana durant aquests dies.
Marceliano Cardoso Romero.
Cornellà de Llobregat, 11 d'agost de 2011
marcecrn@yahoo.es
