divendres, 12 d’agost del 2011

CAP A PARIS AMB AUTOCARAVANA, 1/3 (Juny de 2011)


1.Introducció

Aquest viatge va començar fa uns tres mesos, més o menys. En un dinar vaig preguntar els meus fills, la Sara i el Ferran, on els agradaria anar de viatge a finals de juny, i la Sara va ser ràpida: A Paris!! , i el Ferran va secundar la proposta.

Dit i fet em vaig posar a muntar el viatge. I encara que Paris segur que en oferiria molts llocs atractius, jo tenia certa prevenció: seria la primera vegada que faríem un viatge totalment urbà, i encara que hi serien pocs dies, vaig abordar la seva planificació amb tota la cura possible, per tal de no acabar, tots quatre, farts de tant d’asfalt. I em sembla que ens hi vam sortir.


Aquest és el relat del nostre viatge en autocaravana a Paris i la nostra estada a la gran ciutat durant pocs més d’una setmana. Us anotaré primer unes generalitats; en segon lloc us faré una curta descripció dels llocs visitats; i en tercer i darrer lloc us explicaré que hem fet amb la nostra autocaravana Sòlid Rígid II, la nostra casa amb rodes de 6,5 m de llarg.

2.Paris, en general

I és clar, amb tantes coses visitables i en tant poca superfície, s’ha de fer amb certa preparació. El primer consell: si penseu visitar molts llocs us pot interessar l’abonament Paris Museum Pass. Aquest abonament et garanteix un preu ajustat i un accés directe als llocs més emblemàtics, mentre la resta de mortals ha d’esperar pacientment, palplantat en interminables cues , que l’arribi el seu torn.






I la mobilitat. Nosaltres, preveient el trànsit habitual d’una metròpolis, vam concloure des del començament que tots els desplaçaments els faríem en transport públic: el tren o RER, el metro o en vaixell. El dos primers tenen una amplia xarxa interconnectada en moltes estacions, de tal manera que pots passar d’una a l’altra amb el mateix bitllet. De bitllets hi ha de moltes modalitats, és qüestió de buscar la que més interessi. I pel que fa als vaixells, al llarg del Sena funcionen com un autobús. Treus el bitllet , que és per un dia, i pots pujar i baixar pel Sena al llarg d’una franja que va, més o menys, de la Torre Eiffel a Notre Dame, uns 5 km aproximadament.
Els carrers i llocs més importants estan perfectament senyalitzats i el que hem vist és que els semàfors inviten al dinamisme, és a dir , que no badis perquè et trobaràs en pocs segons que ja ha canviat de color.

I un aspecte que us apuntem perquè aneu amb compte: als llocs més turístics hem vist molta picaresca, aquella de les suposades enquestadores que s’acosten, intenten obtenir les respostes i si et descuides alguna cosa a més; o aquella on un paio, al teu costat, simula que troba al terra un anell o objecte valuós, atrau la teva atenció ... i a partir d’aquí no sé com acaba, però no crec que surtis ben parat.


I poca cosa més. Si de cas anotar que per dinar podeu trobar una àmplia oferta. Nosaltres hem tastat des de llocs de menjar ràpid autòctons fins al més internacionals; des d’un restaurant exòtic oriental (molt bo , per cert) a la típica braseria amb bones i contundents amanides, on l’enciam no és precisament preponderant. També vam veure, al Jardin de Louxemburg per exemple, alguna família o grups d’amics fem picnic a l’ombra.

El darrer consell, molt obvi, si aneu com nosaltres: dueu calçat i roba còmoda, una gorra i alguna ampolla d’aigua, de trobar molta calor. I la resta, fàcil: caminar i deixeu-vos sorprendre pels bells racons que trobareu a cada pas.



Si voleu conèixer el llocs visitats, els trobareu
aquí. I una mica més avall, us parlaré del que hem fet amb l’autocaravana.

Marceliano Cardoso Romero.
Cornellà de Llobregat, 12 d'agost de 2011
marcecrn@yahoo.es