dijous, 31 de desembre del 2009

Les autocaravanes en Barcelona a finals de 2009

Avui es fa ressò el diari Avui en un article del dèficit de llocs per estacionar i pernoctar de les autocaravanes en la ciutat de Barcelona, sobre tot des de que el Park&Ride del Fòrum va reduir les places que destinava a les autocaravanes.
L’article reflecteix bé la problemàtica actual, encara que a efectes formals em sorprèn que en un mitjà de comunicació modern encara es confonguin els termes caravana i autocaravana....
I no m’agradaria deixar d’esmentar l’esforç i treballs que estan fent els companys autocaravanistes de la Secció d'Autocaravanes de l’UCC, que des de molt abans que el P&R reduís el nombre de places es van posar a treballar per buscar solucions amb entitats privades i públiques. Des d’aquí el meu reconeixement.
Si voleu llegir la notícia sencera de l’Avui, la podeu trobar aquí.

Salutacions,
Marce.
Cornellà de Llobregat.

dissabte, 12 de desembre del 2009

EN AUTOCARAVANA PEL NORD DE BARCELONA (Octubre 2009)

Introducció
De mica en mica, a mesura que els nens es fan grans les obligacions de cap setmana augmenten, i les possibilitats de sortir amb autocaravana disminueixen; i si amb sort podem sortir, es tracta de mig cap de setmana, és a dir, un cap de setmana que va del matí del dissabte a la tarda del diumenge; i disposant de tan poc temps el millor és no anar gaire lluny. Aquest és el relat d’un d’aquets caps de setmana on el punt més allunyat que visitàrem està a 70 km al nord de la capital catalana.
Tal vegada aquesta escapada li pugui interessar a un altre autocaravanista que es trobi amb una situació similar a la nostra o que anant de pas per la província , vulgui fer una parada d’unes poques hores. Per cert, una altra proposta en la mateixa línia d’escapada curta, aquesta vegada pel sud de Barcelona, la podeu trobar en un relat anterior.

Dissabte, mercat. Vic, Comarca d’Osona.
Doncs si, el mercat dels dissabtes de Vic és famós des d’antic, tant com la seva plaça porticada . I una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció és que la Plaça Major és de terra, cosa curiosa en aquesta època d’urbanisme dur, amb tant de paviment de formigó. Doncs, amb l’autocaravana aparcada a prop de la Carretera N-152, cap allà marxem. I trobem molta gent i moltes parades on es ven de tot: des de roba a animals vius, fruita, llibres antics, productes de ferreteria i ,naturalment, per aquesta època de l’any els bolets.Val a dir que a part de la seva Plaça Major, Vic té altres punts d’interès, com el seu temple romà en un estat de conservació similar al de Nîmes. Per a més informació podeu accedir a la web de turisme de l’ajuntament.

Can Casades. Santa Fe de Montseny, Comarca del Vallès Oriental.
Acabats de dinar dirigim la nostra autocaravana cap el Parc Natural del Montseny, en concret cap el seu centre de interpretació de Can Casades (Santa Fe de Montseny) situat a peu de la ctra. BV-5114, amb la idea de fer una excursió al voltant del Pantà de Santa Fe. I el primer que ens sobta són les tres majestuoses sequoies que donen la benvinguda al centre; mai em deixaran de sorprendre aquests ésser vius de dimensions tan descomunals. Recollim informació al centre i marxem cap el pantà per un camí còmode que s’endinsa per un dens bosc, de tant dens que és que quan comença a ploure a penes ens toca la pluja. Abandonem l’excursió i marxem cap el lloc de pernocta, al coll de Bordoriol, acompanyats per una espessa boira.

Els castanyers de Viladrau, Comarca d’Osona.
Ens despertem sota un cel clar i seré, amb un sol enlluernador i amb unes vistes maquíssimes. Esmorzem tranquil•lament a l’autocaravana, fem una passejada i ens acostem a la propera Viladrau. Allà, visitàrem el
Centre Cultural Europeu de la Natura amb el propòsit de participar en una excursió guiada que gira al voltant dels castanyers, les seves característiques, els seus hàbitats i la seva explotació per l’home. L’excursió, a peu i d’unes 2 h., resulta molt entretinguda, tant per a grans com per a petits.


Panoràmiques i bolets des de la Collada del Vilar. Taradell, Comarca d’Osona
.

Dinem a Viladrau i marxem en direcció Taradell per la carretera B-520,fins arribar a la Collada del Vilar: La idea: fer una excursió i si es deixen, caçar algun bolet. Amb l’autocaravana aparcada a la collada, la família es dispersa: Montse i els nens es dediquem a la caça del bolet; jo, pujo fins al paratge de l’Enclusa, per gaudir de les vistes, i de tant en tant assaborir els dolços fruits dels arboços que em vaig trobant.
Una hora i escaig més tard la família es retroba a l’autocaravana i comencem el viatge de tornada cap a casa.


Estacionaments, pernoctes i àrees.

Us anoto els llocs d’estacionament i pernocta, així com una àrea d’autocaravana propera per si la necessiteu.
-Vic: estacionament a la zona de l’avinguda del Mercat. Carrers amples i pàrquings de superfície, d’asfalt o terra, a 500 m de la Plaça Major.

-Pernocta: per pernoctar hem estacionat al Coll de Bordoriol, a peu de la carretera GIV5201 , en un pàrquing habilitat de terra. Lloc tranquil i punt habitual de partida d’excursions per la zona.

-Viladrau: hem estacionat en un pàrquing de terra situat a la cruïlla del Passeig de les Farigoles amb el C/Jaume Bofill Ferro, a uns 50 m per sota del Centre Cultural Europeu de la Natura . També podeu mirar d’estacionar al carrer del mateix CCEN.


-Àrea d’autocaravanes: a l’àrea de serveis “Montseny” situada a l’AP-7, pk 117, en sentit nord.


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 29 de gener de 2009.

diumenge, 15 de novembre del 2009

EN AUTOCARAVANA PER ROMANIA, PART I (Juliol 2009)


Pels volts de finals del 2008 havia decidit que Finlàndia no seria el nostre proper destí d’estiu...estava massa lluny per a les tres setmanes que disposàvem. Pressa aquesta decisió, i amb un mapa d’Europa al davant, vaig passejar la mirada pel continent, i de mica en mica els ulls van començar a lliscar per una llarga línia blava: el Danubi; i al final d’aquesta línia, poc abans d`arribar al Mar Negre, vaig trobar Romania.
I vaig començar a recollir informació: és un país nascut fa 2.000 anys, just a l’extrem oriental del vell Imperium romà; un país amb altes muntanyes alpines i coquetes esglésies de fusta; amb densos boscos i luxurioses selves inundades; amb camps petroliers i carreteres que arriben a les portes del cel... Estava decidit; l’estiu vinent no aniríem al nord, la nostra autocaravana es dirigiria cap a llevant, als confins orientals de l’actual Europa comunitària. I a més, Bucureşti està més a prop que Helsinki... més o menys uns 90 km.
Aquest relat és una descripció del nostre viatge en autocaravana per Romania. Intentaré ser concís i de tant en tant afegiré alguna foto que de ben segur farà més entretinguda la meva prosa. També he afegit algun plànol, quasi tots de www.openstreetmap.es , per a què us feu una idea del nostre periple. Aniré dels aspectes generals als puntuals, que cadascú ignori o s’aturi on cregui més convenient. Bé, quan he acabat el relat m’he adonat que és massa llarg i amb moltes fotos, així que el dividiré en tres parts, que són:
Part I, sobre generalitats del país, i que correspon a aquesta que esteu llegint. Part II , sobre el viatge en si, amb la descripció dels llocs visitats, i que podeu trobar aquí.
Part III , sobre les pernoctes, algunes conclusions i temes més prosaics ( despeses, etapes i kms.)
Espero que el relat us sigui entretingut; i útil, si decidiu visitar el país.
1. ROMANIA, QUATRE IDEES.
Unes generalitats
Romania és un país de la CE, així que amb el DNI ja n’hi ha prou per visitar-la com a turista. No obstant encara tenen moneda pròpia, els lei, i el canvi que hem trobat estava al voltant de 1€=4 lei. I ja que parlem de diners, us diré que el nivell de vida és més baix que el nostre així que tens l’agradable sensació que tot sembla barat.
La llengua, el romanès, us resultarà familiar al tractar-se d’una llengua d’origen llatí i és fàcil interpretar cartells, rètols o textos curts. Per exemple stradă/carrer, poştă/correus, benzinărie/benzinera, furculiţă/forquilla, etc. Nosaltres hem trobat que l’anglès estava molt estès, i també hi ha gent gran que recordava el francès de l’escola; i quan ens fallaven aquests idiomes, amb una mica d’esforç per ambdues parts ens hem entès en una barreja catalano-romanesa. Ah!, i no us estranyi trobar-vos poblacions on l’alemany o l’hongarès coexisteixen amb el romanès.
Les compres usuals les hem fetes en botigues de poble o de barri ( i per tant en metàl•lic) o a peu de carretera, ja que és habitual trobar-te paradetes improvisades on es venen els productes propis del territori: formatges, bolets, mel, síndries, fruits del bosc, etc. . Hem visitat algun centre comercial urbà i allà hem pagat amb targeta.
Pel que fa al clima: molta calor durant el dia ( per sobre dels 30ºC) però al final de la tarda ràpidament refrescava, fins i tot a la nit agraïes dormir sota la tènue escalfor dels llençols. I quan hem dormit en muntanya, hem hagut de desenfundar els sacs. A destacar la Plana Valaca: gran franja situada al S i SE del país, on ens situàrem per sobre dels 40ªC... sortosament anàvem de pas. De pluges: només una tarda/nit, en forma de xàfec d’estiu.

Sobre les carreteres
Al viatjar amb autocaravana em sembla que val la pena fer quatre comentaris al respecte d’aquest tema.Tant aviat entres a Romania se t’invita a enganxar-te al parabrisa de l’autocaravana la rovinietta (uns 7 € per a tot un mes) de venda en benzineres. La veritat és que, a hores d’ara, desconec si és una taxa obligatòria per poder circular per tot el país o només per les seves autopistes; nosaltres, que havien de fer totes dues coses, no teníem gaires opcions.
Pel que fa a la xarxa viària romanesa, hem vist que sigui quina sigui la importància de la carretera (menys en autopistes) abunden els sotracs per la qual cosa s’ha d’anar amb compte i això acostuma a alentir la marxa. S’ha d’agrair que quan la calçada estava molt cascada sempre es preocupaven de senyalitzar-lo d’alguna manera. Un altre element que alenteix la conducció és l’abundància de carros i carretes que trobareu, i sempre sense abalisar. I si afegim l’abundància de travessies urbanes (velocitat màxima de 50 o 30 km/h) , al final pots trobar-te que el promig que assoleix la teva autocaravana al final d’una jornada pot situar-se al voltant dels 50-60 km/h.

Apuntar que hem notat que la policia controla amb zel, és a dir amb radar, el trànsit per les travessies, aspecte que està més que justificat veient com conduïa més d’un eixelebrat que ens he trobat.
Un aspecte positiu: totes les carreteres, fins i tot carreteres de muntanya o pistes de grava, tenen unes amplades generoses, que ja m’agradaria trobar als Pirineus o als Alps; amplades que facilita esquivar tranquil•lament els sotracs, avançar una carreta o creuar-te amb un camió. També podeu trobar carreteres amb vorals sobredimensionats i amb línia discontínua creats per a què els vehicles més lents ( carros, camions, ets) puguin apartar-se i facilitar l’avançament dels vehicles més ràpids.
I per acabar, el combustible: hem trobat un preu del diesel quasi igual que a Catalunya o sensiblement inferior; procuràvem omplir en benzineres de grans companyies (MOL, LUKOIL, PETROM ) més que res perquè en moltes d’elles es podia pagar amb targetra. Precisament en una d’aquestes benzineres vaig comprar el típic llibre de carreteres com cal (România, E=1:300.000), per tal de substituir el plànol que dúiem: un incòmode plànol plegat, gran com llençol, d’escala E=1:800.000.
Sobre viatjar amb autocaravana
Bé, a l’hora de viatjar amb autocaravana per Romania trobareu poques instal•lacions específiques per les autocaravanes. La idea bàsica és que s’ha d’aprofitar el que et vas trobant. I així, per carregar aigua no hem dubtat en aprofitar les fonts de muntanya, mitjançant el bidó. I per descarregar, en la mateixa línia, com per exemple aprofitar que totes àrees de l’autopista Constanţa-Bucureşti tenen lavabos. I sempre queden els càmpings o campaments.

De fet, dels càmpings o similars que hem visitat només un tenia una genuïna àrea d’autocaravanes; a la resta, els buidats per indicació dels propietaris, s’han fet via embornals, pous de la xarxa de sanejament o els mateixos WC.

Ah! Hem estacionat o pernoctat en nuclis urbans, pobles o llocs de muntanya, i en cap moment ens hem trobat insegurs. De fet, hem aplicat els criteris que fem servir en qualsevol lloc on estacionem o pernoctem: llocs mínimament habitats, cap objecte cobejable a la vista i alarmes posades.
Una cosa que m’ha cridat l’atenció: l’acampada lliure es practica sovint, i així hem trobat els caps de setmana moltes famílies o jovent, amb tendes o caravanes, al costat de rierols o en boscos, acampats, fent barbacoes, gaudint de l’entorn, etc. .
I aquí acaba la Part I. Si vols conèixer el llocs que hem visitat, els trobaràs a la Part II ; i tot el que parla sobre pernoctes, etapes i altres coses, a la Part III .


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, novembre de 2009