dimarts, 27 de gener de 2009

EN AUTOCARAVANA PEL SUD DE BARCELONA (Gener 2009)

Introducció

Aquest és el relat d’una escapada mandrosa, i dic mandrosa perquè una cosa que teníem clar és que no volíem molta activitat ni massa complicacions, és a dir: una fàcil preparació, fer pocs kilòmetres, amb pocs i curts desplaçaments i molta tranquil•litat. I el sud de Barcelona ens oferia uns destins que complien totes aquestes premisses. A més, tot el cap de setmana estaria dominat per un anticicló.
A continuació, i dins d’aquesta tònica mandrosa, us passo unes breus ressenyes dels llocs visitats, i a la que pugui deixaré que les fotos parlin per mi.

Castellet i el Pantà de Foix
Enfilat sobre un turonet es troba Castellet, petit poble de poques cases i amb carrers empedrats, coronat per un castell en força bon estat ( és visitable prèvia reserva) i envoltat per un
bonic paisatge : a una banda els conreus de vinyes, i a l’altra el Pantà de Foix.
I cap a allà marxem, en concret aparquem a l’àrea de picnic La Marina, i des d’allà ens dediquem a passejar per la riba del pantà, gaudir del paisatge o llegir, envoltats de natura i fauna, com els pit-roigs que se’ns acosten encuriosits.













I ara ens anem a visitar la Giralda.

La Giralda de ....l’Arboç
Al veí poble de l’Arboç existeix un palauet construït per un ric burgès, el qual , durant el seu viatge de noces per Andalusia a finals del s. XIX, es va enamorar de la cultura àrab, fins al punt que quan va disposar de possibles es va construir aquest compendi de l’arquitectura andalusí. I així, a part de tenir una còpia a escala de la Giralda de Sevilla, a l’interior del palau es poden trobar reproduccions del Patio de los Leones de l’Alhambra, d’arcs de la Mesquita de Còrdova o del Salón de los Embajadores de los Reales Alcázares de Sevilla. A dia d’avui, que jo sàpiga, no és visitable el
palauet.
És hora de dinar, i per aquestes dates i al Penedès: calçotada, per suposat!!!.

Els trens de Vilanova i la Geltrú

A Vilanova i la Geltrú existeix un
Museu Ferroviari, que de ben segur agradarà a grans i petits. El museu té una part exterior on es poden visitar autèntiques joies històriques, com el primer tren de l’Espanya peninsular, el Barcelona-Mataró, amb uns vagons amb pinta de diligències. O visitar locomotores de vapor semblants a monstres mecànics, algunes d’aerodinàmiques capaces d’assolir velocitats rècords de 130 km/h !!!!. També resulta entranyable entrar en els primers Talgos, que a mitjans del s. XX segur que van causar impressió pel seu disseny futurista; o veure vehicles estranys, com una mena de camper ferroviària, destinada a inspeccionar les vies acabades de construir.
El museu també disposa d’una part interior, amb exposicions, audiovisuals, maquetes i tot allò que envolta al món del tren. També fan visites guiades.

Olèrdola, l’últim reducte
La història d’Olèrdola supera els dos mil•lennis, i curiosament els períodes d’esplendor corresponen a èpoques de crisis. La seva situació en un altiplà envoltat de penya-segats la convertien en l’últim reducte en períodes turbulents: ja fos dels ibers enfront del romans, dels romans enfront dels ibers, dels cristians enfront dels musulmans o del cristians enfront d’altres cristians.
La visita transcorre, amb l’ajuda de panells i una audioguia, per les seves muralles, la seva ermita, el dipòsit d’aigua romà, els seus carrers mil•lenaris i les seves tombes excavades a la roca.
El
lloc també disposa d’un centre d’acollida als visitants, amb diversos materials exposats.

Pernoctes
Aquest cap de setmana hem pernoctat als següents llocs:
-Castellet, al petit pàrking que es troba poc abans d’arribar a les primeres cases. Pavimentat i enllumenat.
-Olèrdola: al pàrking del Parc Arqueològic d’Olèrdola. Asfaltat i amb pendent. Imprescindible l’ús dels calços. Cap a la rotonda del final vaig descobrir una font.
I per aquells que necessitin un àrea d’autocaravana, a l’AP-7 tenen l’àrea de serveis “Penedès” (Vilafranca del Penedès), dotada d’àrees d’autocaravanes en ambdós sentits.

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 28 de gener de 2009.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

en certes ocasions, no tens ganes de fer 2 o 3 hores de conducció, o no acompanya la meteo. Llavors és quan calen aquestes propostes, tana prop i tant per descobrir.
Gràcies company
Jimmy

Marce ha dit...

Tens raó, a vegades es pot pensar que l'autocaravana t'obliga a fer molts quilòmetres, i no sempre és així. Anant-hi a llocs tan propers pots pensar "Per això no trec l'autocaravana del pàrking, i vaig amb el cotxe", però mentre tinguis un bon lloc de pernocta i uns bons destins, la distància a la metròpoli és el de menys.
I gràcies.
Marce