dimarts, 27 de gener del 2009
EN AUTOCARAVANA PEL SUD DE BARCELONA (Gener 2009)
Introducció
Aquest és el relat d’una escapada mandrosa, i dic mandrosa perquè una cosa que teníem clar és que no volíem molta activitat ni massa complicacions, és a dir: una fàcil preparació, fer pocs kilòmetres, amb pocs i curts desplaçaments i molta tranquil•litat. I el sud de Barcelona ens oferia uns destins que complien totes aquestes premisses. A més, tot el cap de setmana estaria dominat per un anticicló.
A continuació, i dins d’aquesta tònica mandrosa, us passo unes breus ressenyes dels llocs visitats, i a la que pugui deixaré que les fotos parlin per mi.
Castellet i el Pantà de Foix
Enfilat sobre un turonet es troba Castellet, petit poble de poques cases i amb carrers empedrats, coronat per un castell en força bon estat ( és visitable prèvia reserva) i envoltat per un bonic paisatge : a una banda els conreus de vinyes, i a l’altra el Pantà de Foix.
I cap a allà marxem, en concret aparquem a l’àrea de picnic La Marina, i des d’allà ens dediquem a passejar per la riba del pantà, gaudir del paisatge o llegir, envoltats de natura i fauna, com els pit-roigs que se’ns acosten encuriosits.
I ara ens anem a visitar la Giralda.
La Giralda de ....l’Arboç
Al veí poble de l’Arboç existeix un palauet construït per un ric burgès, el qual , durant el seu viatge de noces per Andalusia a finals del s. XIX, es va enamorar de la cultura àrab, fins al punt que quan va disposar de possibles es va construir aquest compendi de l’arquitectura andalusí. I així, a part de tenir una còpia a escala de la Giralda de Sevilla, a l’interior del palau es poden trobar reproduccions del Patio de los Leones de l’Alhambra, d’arcs de la Mesquita de Còrdova o del Salón de los Embajadores de los Reales Alcázares de Sevilla. A dia d’avui, que jo sàpiga, no és visitable el palauet.
És hora de dinar, i per aquestes dates i al Penedès: calçotada, per suposat!!!.
Els trens de Vilanova i la Geltrú
A Vilanova i la Geltrú existeix un Museu Ferroviari, que de ben segur agradarà a grans i petits. El museu té una part exterior on es poden visitar autèntiques joies històriques, com el primer tren de l’Espanya peninsular, el Barcelona-Mataró, amb uns vagons amb pinta de diligències. O visitar locomotores de vapor semblants a monstres mecànics, algunes d’aerodinàmiques capaces d’assolir velocitats rècords de 130 km/h !!!!. També resulta entranyable entrar en els primers Talgos, que a mitjans del s. XX segur que van causar impressió pel seu disseny futurista; o veure vehicles estranys, com una mena de camper ferroviària, destinada a inspeccionar les vies acabades de construir.
El museu també disposa d’una part interior, amb exposicions, audiovisuals, maquetes i tot allò que envolta al món del tren. També fan visites guiades.
Olèrdola, l’últim reducte
La història d’Olèrdola supera els dos mil•lennis, i curiosament els períodes d’esplendor corresponen a èpoques de crisis. La seva situació en un altiplà envoltat de penya-segats la convertien en l’últim reducte en períodes turbulents: ja fos dels ibers enfront del romans, dels romans enfront dels ibers, dels cristians enfront dels musulmans o del cristians enfront d’altres cristians.
La visita transcorre, amb l’ajuda de panells i una audioguia, per les seves muralles, la seva ermita, el dipòsit d’aigua romà, els seus carrers mil•lenaris i les seves tombes excavades a la roca.
El lloc també disposa d’un centre d’acollida als visitants, amb diversos materials exposats.
Pernoctes
Aquest cap de setmana hem pernoctat als següents llocs:
-Castellet, al petit pàrking que es troba poc abans d’arribar a les primeres cases. Pavimentat i enllumenat.
-Olèrdola: al pàrking del Parc Arqueològic d’Olèrdola. Asfaltat i amb pendent. Imprescindible l’ús dels calços. Cap a la rotonda del final vaig descobrir una font.
I per aquells que necessitin un àrea d’autocaravana, a l’AP-7 tenen l’àrea de serveis “Penedès” (Vilafranca del Penedès), dotada d’àrees d’autocaravanes en ambdós sentits.
Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 28 de gener de 2009.
Aquest és el relat d’una escapada mandrosa, i dic mandrosa perquè una cosa que teníem clar és que no volíem molta activitat ni massa complicacions, és a dir: una fàcil preparació, fer pocs kilòmetres, amb pocs i curts desplaçaments i molta tranquil•litat. I el sud de Barcelona ens oferia uns destins que complien totes aquestes premisses. A més, tot el cap de setmana estaria dominat per un anticicló.
A continuació, i dins d’aquesta tònica mandrosa, us passo unes breus ressenyes dels llocs visitats, i a la que pugui deixaré que les fotos parlin per mi.
Castellet i el Pantà de Foix
Enfilat sobre un turonet es troba Castellet, petit poble de poques cases i amb carrers empedrats, coronat per un castell en força bon estat ( és visitable prèvia reserva) i envoltat per un bonic paisatge : a una banda els conreus de vinyes, i a l’altra el Pantà de Foix.
I cap a allà marxem, en concret aparquem a l’àrea de picnic La Marina, i des d’allà ens dediquem a passejar per la riba del pantà, gaudir del paisatge o llegir, envoltats de natura i fauna, com els pit-roigs que se’ns acosten encuriosits.
I ara ens anem a visitar la Giralda.
La Giralda de ....l’Arboç
Al veí poble de l’Arboç existeix un palauet construït per un ric burgès, el qual , durant el seu viatge de noces per Andalusia a finals del s. XIX, es va enamorar de la cultura àrab, fins al punt que quan va disposar de possibles es va construir aquest compendi de l’arquitectura andalusí. I així, a part de tenir una còpia a escala de la Giralda de Sevilla, a l’interior del palau es poden trobar reproduccions del Patio de los Leones de l’Alhambra, d’arcs de la Mesquita de Còrdova o del Salón de los Embajadores de los Reales Alcázares de Sevilla. A dia d’avui, que jo sàpiga, no és visitable el palauet.
És hora de dinar, i per aquestes dates i al Penedès: calçotada, per suposat!!!.
Els trens de Vilanova i la Geltrú
A Vilanova i la Geltrú existeix un Museu Ferroviari, que de ben segur agradarà a grans i petits. El museu té una part exterior on es poden visitar autèntiques joies històriques, com el primer tren de l’Espanya peninsular, el Barcelona-Mataró, amb uns vagons amb pinta de diligències. O visitar locomotores de vapor semblants a monstres mecànics, algunes d’aerodinàmiques capaces d’assolir velocitats rècords de 130 km/h !!!!. També resulta entranyable entrar en els primers Talgos, que a mitjans del s. XX segur que van causar impressió pel seu disseny futurista; o veure vehicles estranys, com una mena de camper ferroviària, destinada a inspeccionar les vies acabades de construir.
El museu també disposa d’una part interior, amb exposicions, audiovisuals, maquetes i tot allò que envolta al món del tren. També fan visites guiades.
Olèrdola, l’últim reducte
La història d’Olèrdola supera els dos mil•lennis, i curiosament els períodes d’esplendor corresponen a èpoques de crisis. La seva situació en un altiplà envoltat de penya-segats la convertien en l’últim reducte en períodes turbulents: ja fos dels ibers enfront del romans, dels romans enfront dels ibers, dels cristians enfront dels musulmans o del cristians enfront d’altres cristians.
La visita transcorre, amb l’ajuda de panells i una audioguia, per les seves muralles, la seva ermita, el dipòsit d’aigua romà, els seus carrers mil•lenaris i les seves tombes excavades a la roca.
El lloc també disposa d’un centre d’acollida als visitants, amb diversos materials exposats.
Pernoctes
Aquest cap de setmana hem pernoctat als següents llocs:
-Castellet, al petit pàrking que es troba poc abans d’arribar a les primeres cases. Pavimentat i enllumenat.
-Olèrdola: al pàrking del Parc Arqueològic d’Olèrdola. Asfaltat i amb pendent. Imprescindible l’ús dels calços. Cap a la rotonda del final vaig descobrir una font.
I per aquells que necessitin un àrea d’autocaravana, a l’AP-7 tenen l’àrea de serveis “Penedès” (Vilafranca del Penedès), dotada d’àrees d’autocaravanes en ambdós sentits.
Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 28 de gener de 2009.
Etiquetes de comentaris:
àrees d'autocaravanes,
autocaravana,
Barcelona,
Catalunya,
escapada,
estacionament,
pernocta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
en certes ocasions, no tens ganes de fer 2 o 3 hores de conducció, o no acompanya la meteo. Llavors és quan calen aquestes propostes, tana prop i tant per descobrir.
Gràcies company
Jimmy
Tens raó, a vegades es pot pensar que l'autocaravana t'obliga a fer molts quilòmetres, i no sempre és així. Anant-hi a llocs tan propers pots pensar "Per això no trec l'autocaravana del pàrking, i vaig amb el cotxe", però mentre tinguis un bon lloc de pernocta i uns bons destins, la distància a la metròpoli és el de menys.
I gràcies.
Marce
Publica un comentari a l'entrada