dissabte, 10 de gener de 2009

EN AUTOCARAVANA PEL DELTA DE L’EBRE (Gener 2009)


1.IntroduccióDesprés del nostre frustrat intent de visitar les Landes (Aquitània), ens trobàvem amb moltes ganes de sortir i amb les bicis carregades a l’autocaravana. Amb aquesta situació, i disposant encara d’un cap de setmana lliure, anar-hi al Delta de l’Ebre més que una possibilitat era una obligació, encara que les previsions meteorològiques no fossin gaire optimistes.
A nosaltres, va ser un amic autocaravanista, en Jaume, qui ens va inocular el virus del Delta de l’Ebre, i no és tracta de cap mena de paludisme o malària; més aviat és una malaltia que t’obliga a visitar-lo repetides vegades. I no és estrany, la riquesa natural del Delta, la seva gastronomia i la possibilitat de fer còmodament moltes excursions a peu o en bicicleta, converteixen el Delta en una malaltia contra la que no pots lluitar; l’has de passar quasi cada any, com la grip... però molt millor.
El present relat explica la nostra escapada per la meitat esquerra del Delta, la part de la Comarca del Baix Ebre, al sud de la província de Tarragona. A continuació anotaré les nostres etapes i activitats. Ah!, i si vols conèixer una escapada anterior per aquestes terres, la podràs trobar en
Viajar en Autocaravana , en castellà.

2.1 El Delta.
Després d’una tranquil•la pernocta , i ja esmorzats, ens dirigim a l’Ecomuseu del Parc Natural de l’Ebre (Deltebre, Baix Ebre). Aquesta instal•lació, desconeguda per nosaltres fins ara, ens va sorprendre molt positivament. La visita a l’Ecomuseu et permet familiaritzar-te amb la història del Delta, els seus habitants i conreus, la seva vegetació típica i la seva fauna, ja sigui terrestre, aèria o subaquàtica. Te diversos àmbits (barraques, conreu de l’arròs, aquàrium, etc) i no dura més d’una hora.

També , a l’oficina, proporcionen la informació i consells necessaris per a gaudir del Delta. I disposen d’una petita botiga amb productes de la zona i records.

2.2 La bici.
I ara, a passejar. El Delta és un lloc ideal per a la pràctica del cicloturisme o de les caminades. En aquest sentit, nosaltres optarem per acostar-nos a la desembocadura i allà els nens muntaren sobre les seves bicis , i la Montse i jo decidírem caminar, xino-xano; a una banda el riu, a l’altre els camps d’arròs amarats d’aigua.



Per cert, a la desembocadura s’està ultimant la construcció d’un passeig fluvial, amb carrils bicis i de vianants, un mirador i escultures, que farà bona pinta quan s’obri, sospito que d’aquí a ben poc. A part de la nostra ruta, n'existeixen més, a escollir la que més us convingui. Indispensable portar prismàtics. I acabarem el matí recuperant forces davant d’uns arrossos, d’aquells que saben fer tant bé per aquestes terres.

2.3 El passeig fluvial.
Una bona manera de fer la digestió pot ser deixar-te endur a bord d’un vaixell, riu avall, fins a mar obert. Per això existeixen algunes empreses que des de Deltebre o des de Riumar, fan l’anada i tornada pel tram final del riu, fins el mar. El passeig pot durar 45 minuts, i amb l’ajuda dels comentaris del guia, t’assabentes d’alguns aspectes curiosos del Delta, com les alarmants regressions que està experimentant; tants embassaments al llarg del riu Ebre estan reduint l’aportament de sediments i el mar no deixa d’avançar terra endins. També es té ocasió de poder observar la fauna que freqüenta les seves ribes i les restes d’algun accident marítim.








Acabem la tarda, com vam començar el dia, a l’extrem nord de Riumar. Tranquil•la passejada per la platja i tornada a l’autocaravana, que es fa fosc. Ens anem a dormir amb el rumor de les onades.

2.4 La terra i el cel.
Tota la nit ens ha plogut, i avui el cel està molt negre. Però no importa, acabats d’esmorzar pugem delta amunt fins una mica més enllà del seu inici, fins a Roquetes.
Allà visitarem l’Observatori de l’Ebre , entitat científica centenària dedicada a estudiar alguns aspectes de la física del nostre planeta i del Sol. Les seves instal•lacions ocupen un petit turó ple de pins i està ocupat per diferents edificis antics dispersos i ben conservats; en conjunt és força bucòlic.
La visita guiada (primers diumenges de cada mes) t’acosta als terratrèmols i el seu registre amb els sismògrafs, encara que a vegades detecten altres coses més prosaiques: l’impacte de les onades en la costa, una voladura en una pedrera a uns kilòmetres o una explosió nuclear a la Xina.



La visita continua travessant la zona dedicada a la meteorologia i acaba entrant en les instal•lacions de la secció d’astronomia. Allà bàsicament es dediquen a estudiar les taques solars i les seves repercusions sobre el nostre planeta. I allà és on acabà la visita.



3. Pernoctes.Ambdues nits hem pernoctat a l’extrem nord del passeig marítim de Riumar, allà on s’acaben les cases i tens més a prop el mar. Pots dormir bressolat pel soroll del mar i si ets matinador pots gaudir de bones aurores. Encara que aquesta vegada, amb un cel tan cobert, semblava una aurora extraterrestre.
Nota: aneu amb compte amb la sorra, aquella nit vaig haver d’ajudar a uns joves camperistes alemanys que s’havien enfonsat en la sorra tova, sortosament un veí de Riumar els va poder treure amb el seu 4x4.
Al tractar-se d’una escapada de cap de setmana no ens ha calgut cap àrea d’autocaravanes per buidar o repostar. Pels autocaravanistes que la necessitin les més properes les trobareu a Peníscola (de gestió privada) o a l’AP-7, a l’àrea de serveis del Mèdol (Tarragona). Per a més informació,
aquí.


Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 10 de gener de 2009.


1 comentari:

Hank ha dit...

¡Hola, Marce! Soy Galindo, trasteando un poco por Internet me he encontrado con tu blog. Un saludo, veo que sigues con tu afición por el caravaning. Si algún día pasas por Sant Quintí de Mediona, a lo mejor me puedes hacer una visita.
Tu viejo compañero de clase, Galindo.