dimarts, 10 de febrer de 2009

Article: En autocaravana amb nens, per la ciutat (II)

Tal com deia l’altra dia, avui parlaré del què fem en ciutat amb els nens.
Personalment els destins urbans, anant amb els meus fills, han estat fins ara els més difícils d’escollir i planificar. I bàsicament perquè per uns nens com els meus passejar per una ciutat , per molt històrica que sigui, no deixa de tenir les mateixes voreres, el mateix trànsit i la mateixa gentada que qualsevol ciutat. L’estratègia: incorporar valors afegits que facin atractiva i interessant la visita.

Per exemple, acostumem a dissenyar un passeig urbà que al final acabi en una visita a algun lloc del gust dels nens. Els pares ens submergim en el dia a dia de la ciutat, en la seva arquitectura, etc. i els nens també però amb l’al•licient que al final visitaran un lloc atractiu. Així, hem travessat el nucli antic d’Amsterdam (NL) les seves cases, els edificis simbòlics, els seus canals... i al final hem acabat en el portal de la casa on es va ocultar Anna Frank i que vam visitar, naturalment.

Les situacions més complicades són les visites a recintes tancats, tipus pinacoteques. Al nostre cas tenim clar que a partir del minut 30-45 estem en temps de descompte; superat aquest temps, més o menys, es fa palès l’avorriment dels nens i comencen a rondinar. Si bé sempre ens queda l’argumentació lapidària de “ igual que ahir vam estar mig dia a l’Aquarium per vosaltres, avui heu de fer un esforç i donar als pares un estona de pinacoteca” ...o una cosa semblant. En canvi un tipus d’instal•lació que ens ha funcionat força bé han estat els museus marítims, que a part de les clàssiques fileres de vitrines ofereixen altres recursos com maquetes, naus visitables, etc...., com el vaixell museu de Burela (Galícia).

També aprofitem les visites guiades dels nuclis antics que acostumen a organitzar les oficines de turisme locals. Solen ser itineraris entretinguts, amanits d’anècdotes històriques i sovint adapten una mica el discurs per fer-la més atractiva als nanos presents. I si abans del final els nens acaben farts és fàcil abandonar el grup. La nostra experiència ha estat molt positiva, com la que vam fer a Ponferrada (Castella-Lleó), amb visites generalment poc multitudinàries i on donen molt de joc a què participin els nens.

A vegades, també pots trobar-te amb sorpreses, com quan vam descobrir la possibilitat de visitar Freiburg (D) en bicicleta. Nosaltres no en teníem ni idea, però va ser veure els carrils bicis i descarregar les bicis en un minut. Els nens s’ho van passar pipa (per les bicis, és clar) i nosaltres, Montse i jo, gaudim del nucli antic. Ara és un aspecte, el del carril bici, que procurem esbrinar quan visitem una ciutat.

Un altre recurs aprofitable és visitar la ciutat durant un acte festiu. S’ha d’assumir el fet què hi haurà més gentada, però bé, sovint paga la pena. Això també obliga a acomodar el calendari del viatge a aquelles dates significatives, com per exemple el mercat setmanal de formatge de Gouda ( NL).

I em sembla que ho deixaré per avui. El proper dia: viatjant amb nens per la natura.

Marce.
Cornellà de Llobregat, 10 de febrer de 2009