dissabte, 28 de febrer de 2009

EN AUTOCARAVANA PER GIRONA: UN VIATGE EN EL TEMPS (Febrer 2009)

Introducció

No ha estat fins que ja érem a casa, de tornada d’aquesta curta escapada en autocaravana, que vaig adonar-me que acabàvem de fer un viatge en el temps. En 48 hores havíem fet tres salts temporals: el primer salt ens havia portat milions d’anys enrere, quan el terra no era tan estable com voldríem; el segon salt ens acostà a una Girona que començava a ser una pròspera urbs de la corona catalana; i el darrer salt, ens faria retrocedir quan ens iniciàvem tímidament a allò que després hem batejat com la cultura occidental.
Tants salts temporals han estat possibles gràcies a la nostra màquina del temps particular, un voluminós vehicle de 3500 kg de pes i 6’5 m. de llargada; òbviament m’estic referint a la nostra autocaravana:
Sòlid Rígid II.


Sant Dalmai, any – 2.000.000.


En aquella època desplaçar-se per terres gironines podia donar-te alguna desagradable sorpresa, com per exemple trobar-te en les proximitats de l’actual Sant Dalmai (Viloví d’Onyar, Gironès) en el moment que es desenvolupava una explosiva i devastadora erupció volcànica, que va mobilitzar milers de tones de gasos, roca i foc. A l’actualitat, aquell episodi constitueix un exemple únic a la península d’aquesta mena d’erupcions explosives, i t’has d’allunyar de la superfície terrestre per adonar-te dels 1,3 km de diàmetre del seu cràter. Amb el pas del temps el cràter es va convertir en un llac, i farà uns segles, el veïns van optar per buidar-lo, i com si fos una banyera hi posaren un desguàs: una mina subterrània de 800 m de recorregut
El Volcà de la Crosa, situat a uns 10 km al SW de Girona, es troba senyalitzat i amb panells explicatius per a una millor comprensió dels afloraments. Hi poden fer-se diverses
excursions pel seu interior, ja sigui a peu o en btt.











Girona, any -700.

Feia més d’un segle que els musulmans de l’Alandalus ja no eren un problema, i al nord ,més enllà de Salses, la majoria de territoris eren aliats o vassalls del comte de Barcelona. Amb aquest panorama la Girona medieval vivia en plena prosperitat, com testimonien els seus carrers, les seves cases senyorials, l’activitat del seu call jueu, o millor encara, la imponent catedral, amb la seva gran nau central.
A l’actualitat el cas antic de Girona ben mereix mig dia de visita, des de la seva perifèria, on les cases sembla que baixen a l’Onyar, a mullar-se els peus; fins la seva catedral, sense oblidar una visita pel seu call jueu. Nosaltres vam acabar la visita passejant sobre les seves muralles, a última hora de la tarda, quan el sol ja s’amagava per ponent.










Per planificar la visita com cal podeu visitar la web de la seva
oficina de turisme.

Empúries, any -2.000.

Per un iber de l’interior visitar Empúries fa dos mil•lennis devia suposar un xoc cultural d’envergadura. Trobar-se de cop i volta dins d’una ciutat, amb multitud de gent, amb temples egipcis, deus raríssims, mansions, carrers dotats de clavegueram, sentir llengües de l’altre extrem del Mediterrani. A l’actualitat, passejant pels seves carrers, encara és fàcil imaginar-te els sorolls del dia a dia, les transaccions al seu mercat o les discussions polítiques a l’àgora.
Nosaltres vam optar per ignorar les restes arquitectòniques i entrar primer al
museu, conèixer tota la història del lloc, i llavors sí, endinsar-nos en l’Empúries grega, amb l’ajuda dels panells informatius. La visita la finalitzàrem en la ciutat romana, coneixent les seves grans mansions, les seves illes de cases, les termes...fins arribar a la porta sud de la ciutat, allà on un respectable fal•lus de pedra donava, i encara dona, la benvinguda als forasters, com aquell astorat iber del començament.(Nota: el fòrum romà no era accessible per unes obres de remodelació i millora).










I aquí acaba el nostre viatge en el temps. La resta del matí, fins l’hora de dinar, la passarem a la platja, fent volar l’estel i llegint.

Pernoctes i la resta
Per visitar Girona hem aparcat al Carrer Emili Grahit, a uns 700 m de l’Oficina de Turisme que està situada al costat del Pont de Pedra.
Com ha estat un cap de setmana curtet només ens ha calgut una nit de pernocta. Aquesta l’hem feta a Sant Pere Pescador, al final del Carrer de Tarradellas, a pocs metres de la platja. Al costat teníem unes porteries limitadores de gàlib, que a l’estiu m’imagino impediran acostar-te a la platja; a dia d’avui es poden rebassar per un lateral.

I per aquells que necessitin un àrea d’autocaravana, a l’AP-7 tenen al pk 35 l’àrea de serveis "L'Empordà" (Figueres), dotada d’àrees d’autocaravanes en ambdós sentits.

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 28 de febrer de 2009.