ESCAPADA: En Autocaravana per la Garrotxa a la recerca de la frescor 
Llocs visitats: Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa, Casa Trincheria, Museu dels Volcans. Sant Esteve d’en Bas: concert de nit. Porqueres: Bosc de Can Ginebreda. 
Àrees d'autocaravanes: Vic.
A mitjans de juliol vam decidir, la Montse i jo, que ja estava bé de pair tanta calor i tanta xafogor, d’aquesta que tan be es dona a l’estiu per la costa central. I vam pensar en la verda Garrotxa. 
Avui sí, avui entrem en la Garrotxa i ho fem d’una manera extraordinària: la boca nord del túnel de la C-37 ens aboca, sense avisar, a la bucòlica Vall d’en Bas. Nosaltres continuem fent ruta fins la veïna Olot, la capital de comarca.
Dividit en dues part: l’etnogràfic i l’artístic. La primera es dedica a recordar antics oficis que , avui dia, pràcticament han desaparegut.
Acabada la visita ens dediquem a deambular pel nucli antic fins topar-nos amb la Casa Trinxeria, bonic destí per dedicar-li una mitja hora, just els temps que ens falta per anar a dinar. 
I no podem marxar d’Olot sense acostar-nos al seu passat i present volcànic. Val a dir que no és la primera vegada que el visitem, però que voleu que us digui, Montse i jo som geòlegs i difícilment ens cansarem de visitar aquesta modesta, però complerta, instal•lació situada en un bell parc, el Parc Nou. 
Arribem al final de la tarda a Sant Esteve d’en Bas sota una intensa pluja. Estacionem a la zona baixa del poble i passem la resta de la tarda esperant que escampi i que comenci el concert.
Perquè si ens hem acostat a Sant Esteve és per poder assistir al concert que organitza l’Associació Musical de la Vall d’en Bas. La pluja, molt civilitzada, s’atura pocs minuts abans del concert, que es celebra a l’església romànica. Gaudírem de la música de Mozart, Bach i F. Borne , interpretades pel Quartet de l’Orquestra de la Vall d’en Bas.
Avui hem abandonat una miqueta la Garrotxa per poder visitar aquest preciós museu escultòric de Can Ginebreda, a Porqueres. 
A nosaltres ens va agradar molt, per la qualitat de les peces com per la seva integració en el paisatge; i a sobre el mateix autor ens explicà les seves gènesis i significacions...perfecte!!!. Per cert, l’autocaravana es pot estacionar sense problemes en el pàrquing del Bosc,a l’ombra dels arbre circumdants.
Us anoto els llocs que hem utilitzat amb la nostra autocaravana per estacionar o pernoctar i si us cal omplir/buidar els dipòsits. Els anoto per ordre cronològic:
Com cada setembre, tota la família ens acomiadem de l’estiu amb una breu estada de cap de setmana en un dels càmping que s’aboquen al Golf de Roses. Amb l’afegit que aquesta vegada se’ns sumaven les germanes de la Montse, la Dolors i la Marga, i els nostres nebots: l’Anna, el Jose i l’Adrià. Nosaltres a la nostra autocaravana, i la resta de la família en un bungalou.
I quin millor comiat de l’estiu que fer una benvinguda: la del Sol. Aquest matí de dissabte m’he despertat d’hora, amb el temps just per fer-me una cafetera , arreplegar una cadira i plantar-me a la platja. Si fos un dissabte normal em despertaria gaudint d’un cafè mentre veig les notícies del canal 3/24. Avui, he canviat la tele pel Golf de Roses i veuré en directe com es desperta el sol. Magnífica sortida, al mar ni una onada, de tant en tant algun grup d’ocells amb la seva cridòria sobrevola el mar, i el cel ple de núvols ...
I a la vista del dia tan gris i que plovisqueja, optem per fer una passejada fins Sant Martí d’Empúries. Dunes de sorra, platges desertes, les restes d’un moll de l’antic port d’Emporion ... encara que del port ja no en queda res; fa temps que l’antiga dàrsena es va colmatar de sediments, i ara només atraquen els pins.
I a pocs metres, Sant Martí. Petit poble dedicat avui en dia a alimentar als turistes. Carrers empedrats, algun tros de muralla... i entre les restes d’una casa un cartell informa que allà el català Víctor Mora va fer néixer una llegenda del còmic: al ser els anys que eren, va haver de dir-se en castellà , Capitán Trueno, i de la senyera que duia al pit li van haver de treure dos de les quatre barres.
Acabem el matí entrant a la ciutat greco-romana d’Empúries. Avui fan una visita guiada a la que ens apuntem i tornem a gaudir d’aquest gran jaciment arqueològic., descobrint les darreres millores realitzades i la feina que encara resta per fer. Només una dada: a la ciutat romana, de la setantena d’ illes de cases ( insulas ) que hi han , només han desenterrat nou.
I si ahir era tardor, avui és estiu. Cel claríssim i net, d’un blau que quasi fa mal a la vista. El golf de Roses convertit en una piscina d’aigües transparents. Platja quasi buida de banyistes; i al mar alguna barca. Magnífic dia per acabar l’estiu.
Vam pensar que una bona manera de començar l’any podia ser visitant les comarques empordaneses i com encara disposàvem d’alguns dies de vacances cap allà viatjarem.
Entrem a Sant Feliu poc abans de dinar i estacionen l’autocaravana al pàrquing d’autocaravanes que l’ajuntament ha habilitat a la Ronda Narcís Massanas. Dinem i acte seguit, sota un cel cobert i gris, ens encaminen cap el port; perquè la idea és fer un tram del Camí de Ronda o GR-92, aquell que va del port de Sant Feliu a la Platja de Sant Pol.
Avui visitarem la casa i el poble d’un gran escriptor: en Josep Pla i Casadevall. Probablement l’escriptor més important que ha donat la nostra literatura el passat segle XX; i si no és el més important com a mínim el més prolífic amb una extensíssima obra literària, plena de qualitat, reflectida en novel•les, narracions curtes, articles de premsa, d’opinió, etc.
.... on , avui, és dia de mercat i l’aprofitem per acabar d’omplir el rebost de l’autocaravana. Moltes parades, molta gent de totes les contrades de la comarca i alguna activitat lúdica pels nens, com la pista de gel que s’ha muntat en una de les places. En aquesta plaça pugem a dalt d'una antiga torre de l’aigua i gaudim d’una vista panoràmica de Palafrugell i els voltants.
I per acabar la tarda, ens acostem a Pals , al seu nucli antic on encara es pot gaudir d’un ambient medieval, de cases, palaus i muralles de pedra; a més, com vespreja una llum irreal, ataronjada, sembla envellir encara més cases i carrers.
El Parc es troba, en aquestes dates, ple de fauna que ve a passar l’hivern o que fa un petit descans camí de latituds meridionals més càlides. Nosaltres deixem l’autocaravana al pàrking i ens endinsem pel Parc.
A mitja tarda decidim tornar cap l’autocaravana, pel mateix camí d’anada i sota una llum vermellosa. El sol comença a amagar-se i els corbs marins aprofitem els darrers raigs per assecar-se les ales.
Edifici majestuós d’estil romànic i pedra calcària blanca, amb un imponent campanar ben destacat sobre la plana empordanesa.
Entrem a l’Escala quan s’acosta l’hora de dinar. I ara m’agradaria parlar-vos del seu port, de la gastronomia que ofereixen els seus restaurants, del seu Centre d’Interpretació del Peix, de la subhasta de peix que es realitza... però em resulta impossible: una bonica senyal a l’entrada del seu pàrquing ens informa que no podem “existir” o estacionar, ja que no queda clar.
Si bé és cert que jo podria conduir sense parar pel solitari pàrquing, mentre la Montse i els nens fan turisme pel port, al final descarto la idea per surrealista... tant com la senyal.
Benvinguts al meu bloc, el lloc on explico el món que la meva família i jo veiem per la finestra de la nostra autocaravana. Portem poc més de deu anys practicant el turisme en autocaravana i continuo pensant que és la millor manera de gaudir del temps lliure en família. Si has per planificar una escapada, inspirar-te per fer un viatge o simplement acostar-te al món de les autocaravanes, aquí pots trobar algunes idees o un motiu per aturar-te.
Darrera escapada: El Berguedà
Darrer article: Unes idees per visitar el Rosselló
Darrer viatge: Delta de l'Ebre
I la resta la podeu trobar remenant a l’arxiu del bloc, d’aquí sota.
Totcàmping , lloc de trobada del món campista català.
Secció d'Autocaravanes de l'UCC , on no deixen de defensar i promocionar aquesta manera de fer turisme i on tinc algun bon amic autocaravanista.
El bloc dels viatges, vademecum de viatges i bon punt de partida per recollir informació de qualsevol lloc del món, explicat pels mateixos viatgers
I per acabar, Viajar en autocaravana , plena de contingut, i de la qual em sento orgullós i honorat d'haver assistit al seu naixement.
Servei públic de meteorologia. Mapes del temps, dades d'estacions, imatges del radar i dels satèl·lits, publicacions i infraestructures
Entitat cívica fundada fa més de 50 anys que compta amb més de 30.000 socis. Treballa per la promoció i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat catalana.
