diumenge, 27 de juliol de 2008

ALMERIA, MIRALL DE LA LLUM (Juny 2008)



1.INTRODUCCIÓ
Diuen els entesos que els musulmans quan van veure la tranquil•la badia d’Almeria, els hi va semblar un gegantí mirall, i per això la van batejar Almería, el-mirall. I de fet no anaven errats, aquesta província és un immens i bell mirall on es reflecteix la llum del sol...per a ser exactes, més de 4.000 hores a l’any.
Per motius que no venen al cas, aquest any les vacances les tenim partides, i ara, a final de juny, ens toca una setmana. I, al juny, pensem que Almeria pot ser un bon destí, que la calor encara és suportable i la pressió turística esperem que no sigui molt alta.

2. LLOCS VISITATS
Així que aquest relat serà una breu descripció del nostre deambular per terres almerienses a bord de la nostra autocaravana. Un deambular força erràtic, però vaja, no pensàvem gaudir només de les seves platges i del seu reconegut Cabo de Gata. Les intencions contemplaven més coses, com pujar al sostre d'Almeria, baixar a les seves entranyes o acostar-nos a unes instal•lacions científiques úniques en Europa. No vull deixar d’anotar que dels llocs visitats, paga la pena o és imprescindible fer trucada prèvia per a confirmar horaris i disponibilitat.

2.1.ANADA

El viatge no te cap misteri: AP-7 avall fins Almeria. De nit ens ha escortat, per ponent, una magnifica lluna plena. De dia, un trànsit relaxat. A vegades em sembla que mes enllà de la Sénia la gent condueix mes relaxada, sense tants nervis. I més enllà del Segura, ja es l'hòstia: desapareixen els peatges.
Sobre les 17:00, ja en terres d'Almeria, aparquem la nostra autocaravana a peu de platja, a la Playa de Quitapellejos, una mica abans de Villarico, venint del sud. Platja amb més pescadors de canya que banyistes, aigua tèrbola però calenta, bany, dutxes i un merescut descans.






2.2.CABO DE GATA

Avui visitarem el Parque Natural Cabo de Gata , i per això ens dirigim al seu Centro de Visitantes de las Amoladeras, que està tancat per reformes. Doncs bé, al poble de San Miguel de Cabo de Gata hi ha un centre d'informació turística, doncs tampoc, que només obren en temporada alta. Comprem algunes coses al “mercadillo” i optem per passar la resta del matí a la platja: a la Playa del Corralete, al peu del far del Cabo de Gata. Aigües cristal•lines, fons rocós, i molta fauna subaquàtica. Una vegada dinats, enfilem l'autocaravana cap al Centro del Parque de Rodalquilar, doncs tampoc, que obrem a partir de les 18:00. Doncs , mireu: a pastar fang!, ens fiquem en la platja de la Isleta del Moro de sorra fina gris; hi ha una mica d'onatge cosa que entusiasma als nens.

Acabem el dia a San Miguel de Cabo de Gata, aparquen l'autocarava a l'extrem oriental del poble, amb la platja pel davant i el Torreón de Cabo de Gata a la nostra esquerra.

2.3.DE L'ALCAZABA MORA...

Em desperto d'hora, està sortint el sol i el rumor de les onades es temptador: em banyo, dutxa refrescant i un cafè ben carregat. Primer destí: visita de l'Alcazaba d'Almeria. Es tracta d'un impressionant monument, sense parangó a Europa, que data de quan Almeria era la base naval de tota la flota andalusí, farà uns mil anys. La visita l'organitza l’ajuntament , es amena i didàctica, gràcies al guia i a les característiques pròpies del monument.


.... AL SALVATGE FAR WEST
Arribats a l'hora de dinar, decidim visitar Oasys : parc temàtic on es recrea l'Almeria cinematogràfica de Sergio Leone i d’altres espaguetti-western, tot envoltat per un paisatge plenament desèrtic.

L'ambientació està molt aconseguida i fan un parell de números teatralitzats. Dins del parc tenen també un zoo i una piscina. En aquesta última acabem la visita.
Ara no toca sinó marxar al lloc de pernocta: el Puerto de la Ragua, situat a 2000 m d'alçada , en plena Alpujarra. Durant la ruta magnífiques vistes, pobles blancs i revolts de biodramina.

2.4. 2600 METRES DE DESNIVELL.

Avui toca matinar. Volem pujar el Chullo , el sostre d'Almeria situat a 2612 m d'alçada, i és millor fer-lo quan el sol encara no està molt alt.
La pujada té trams durets, per a mi i la Montse; els nens, com fan atletisme, tenen un fons que els hi permet pujar on vulguin. Paisatges d'alta muntanya, prats i molt de vent al cim. I una grata sorpresa: a mitja ascensió se'ns creuen a uns 100 m un ramat d'isards.

I ja esta bé de muntanya, ens tornen a la costa, que una revetlla de Sant Joan sense platja no es res. El destí: el Valle de Rodalquilar, en concret a la seva Playa del Playazo. El marge nord d'aquesta enorme rambla l'ocupa el jovent, que també celebra la revetlla amb fogueres i bany a mitja nit; el marge sud tres autocaravanes, una caravana i diverses famílies fent-hi bivac. Per cert: el cel esta núvol, com plogui, d'aquí no sortim en dies.

2.5 ENTRE PLATGES I COVES

Avui ens hem despertat d'hora Montse i jo, i mentre degustem un bon cafè, planifiquem els propers dies.
D'entrada cap a Las Negras: allà omplirem la despensa i dedicarem el matí a les seves platges. Aigües clares, cala tranquil•la, platja de còdols i sorra.

I desprès de dinar: cap a les Cuevas de Sorbas . Per una peculiaritat geològica, fa milions d’anys es va sedimentar un estrat de guix d'uns 100 m de gruix, i a continuació es va desenvolupar tot un complicat entramat de coves karstiques. La visita pot fer-se en tres nivells. El nostre, el bàsic, era el mes baix, si bé no t'estalvia grimpar, gatejar i embrutar-te com quan eres petit, i tot envoltat per coves i galeries entapissades per cristalls de guix, alguns de dimensions enormes.
Abandonada la frescor de la cova (18-20 graus ) la calor ens obliga a tornar a la platja. Aquesta vegada es tracta de la Playa del Algarrobico. Llarga i solitària platja, d'aigües clares, sorra i còdols; i un fons petri llis i polit “com si fos una piscina” segons la Sara. A més el Algorribico posseeix un monstre de formigó a mig fet, que a hores d'ara l’única cosa bona que fa es donar ombra a la nostra sobreescalfada autocaravana.

2.6 JORNADA DOMINADA PEL SOL

Ens despertem amb una de les aurores més maques. Esmorzem i ens dirigim cap a la Plataforma Solar de Almería
, un complex tècnic-científic hispano-alemany dedicat a investigar tot allò que estigui vinculat amb l'energia solar. La instal•lació és enorme i sorprèn la quantitat de projectes d’investigació, privats i públics, que s'estan duent a terme, alguns de secrets ( " Aquí, fotos no, por favor"), i tots amb la finalitat d'aprofitar aquesta font d'energia gratuïta i no contaminant que és el sol. La visita és guiada i molt amena, amb exemples pràctics. Val la pena, i dura unes 2 hores.

Acabada la visita, decidim dedicar el dia al pànxing i a una mica de logística (bogada i demés), i per això ens fiquem al càmping Cabo de Gata. Quasi buit, piscina, rentadores, supermercat, serveis impecables, etc. Molt tranquil, al menys en aquesta època.

2.7 PLAYA EL MONSUL

Bé, visitar Almeria i no trepitjar aquesta platja penso que seria un delicte. La platja es situa en un entorn natural extraordinari. Dins de l'aigua tot és transparència, amb un camp visual de molts metres, zones rocoses i abundosa fauna. Fora de l'aigua: allò és una mena de catàleg concentrat de diverses roques volcàniques, i tot dins d'un paisatge desèrtic.
Aquest entorn, tant fantàstic, l'ha valgut el mèrit de ser una de les platges mes cinematogràfiques (Lawrence d'Arabia, Indiana Jones, etc.).

Nosaltres li vam dedicar quasi un dia sencer entre excursions, banys, volar estels i fer castells de sorra.
I marxem cap a San Miguel de Cabo de Gata, que demà anirem a l'interior. Allà gaudim d'una bella posta de sol.

2.8 SIERRA MARIA
Avui donarem un respir als nostres banyadors, que darrerament no paren de fer hores extres. Visitarem la Sierra Maria, parc natural situat al nord de la província. La idea és visitar Velez Blanco, i allà acostar-nos a la Cueva de los Letreros, llar de l’Indalo, però després de fer unes 4 trucades, descobrim que la guia esta de vacances...una llàstima. Acte seguit anem al emblemàtic Castillo de los Fajardos, després de visitar el que hi queda aquí (la resta està repartida entre Paris i New York) , ens endinsem pel barri mes proper, que encara manté el traçat àrab.

I marxem cap l'altiplà, cap a Maria. Allà dinem en la Ermita de la Virgen, al peu de la cara nord de la Sierra Maria, el paisatge sembla pirenaic.

I ja comencem la tornada: ens dirigim cap al Levante Almeriense, a banyar-nos a l'última platja d'Almeria. En concret a una petita cala existent entre la Playa del Pozo del Esparto i la Cala Panizo. En companyia d'una camper alemanya i dos caravanes murcianes. Platja rocosa, d'aigües transparents i abundosa fauna.

2.9 I ACABO
La tornada és fàcil: tot cap el nord. Només insistir que a molts dels llocs visitats és recomanable o imprescindible trucar amb antelació per confirmar horaris i disponibilitat. I com ens passa sovint marxem amb un mal regust: no hem pogut visitar Las Menas i el seu poblat miner; ni pujar a Calar Alto, porta a l’espai; ni aprofundir en la geologia d’Almeria; ni passejar pels seus “barrancos” ... no ens quedarà més remei que tornar ben aviat.

3.LOGÍSTICA AUTOCARAVANISTA.

3.1 Pernoctes: no hem tingut cap problema, pel general ho hem fet en companyia d’alguna autocaravana o en solitari. I quasi sempre ho hem fet bressolats pel rumor de les onades, i naturalment gaudint d’unes postes o aurores inoblidables. Us anoto els llocs de pernocta:
-Area Baix Ebre, de l'AP-7. Al ser dia laborable, pocs cotxes i algun camió. Estem tant cansats que dormim com soques.
-Playa de Quitapellejos (Vera): Camí molt ample de terra, entre un parells de xiringuitos hi som tres o quatre autocaravanes, entre espanyoles i estrangeres. Sorra fina i dutxes. Magnífica aurora.

-San Miguel de Cabo de Gata: a l'extrem occidental del poble, pàrquing asfaltat, amb accés directe a la platja. Dutxes. Nota: dissabte, mercat.
-Puerto de la Ragua: coll fronterer entre Almeria i Granada. Té un alberg i un centre d'informació (tancats ara). Boscos, prats, una zona de picnic i contenidors. Esplanada de terra. Cel, estrellat. Pernoctem acompanyats per una guineu que no para de regirar les papereres.

-Playa del Playazo (Rodalquilar): pernocta al costat sud de la vall. S'accedeix per un camí de terra i al final un petit aparcament de terra, a escassos metres de la platja.

-Playa del Algarrobico (Carboneras): magnífica i llarga platja, recorreguda a tot el seu llarg per l'antiga carretera. Ara té la “sort” d'aixoplugar un monstre de formigó en construcció. Pernoctem allunyats dels monstre, a 50 m. de la platja.
-Càmping Cabo de Gata: pernocta i àrea d'autocaravanes. Parcel•les de graveta i cobertes per tendal. Piscina, serveis nets. Obren tot l'any.

-Cala al nord de Cala Panizo (Cuevas de Almanzora): minúscula cala , semioculta des de la carretera. Tranquil•la i amb una impressionant aurora.


3.2 Àrees d’autocaravanes.
Anotaré a continuació els llocs on es pot buidar i omplir, si bé en algun cas no són específicament un àrea d’autocaravanes.
-Camping los Escullos (San José): per 5 euros pots utilitzar la seva area d'AC externa, on buidar les grises (operació difícil en el nostre cas per l’emplaçament de la reixa) i omplir aigua. Per a buidar el thetford has d'entrar al càmping, nosaltres vam passar, ho férem en una mega benzinera de l'A7.
-Mega benzineres de l’A7: com anoto a dalt hem pogut comprovar que al llarg de l’A7 existeixen moltes àrees de servei, de fet són enormes, on es fàcil buidar el thetford als WC existents, pel general separats de les botigues. També podem disposar de llocs de rentat de camions, on aprofitar per buidar les grises
-Venta del Peral: àrea situada a l’àrea de servei de l’autovia A-92, pk 354 Cúllar (Granada). Al costat de les benzineres, en ambdós sentits.

-Vélez Rubio: novíssima àrea situada en el nucli urbà, al carrer Granada, sortint-hi en direcció a Vélez Blanco. Perfectament senyalitzada en la travessia.


Marceliano Cardoso Romero.
Cornellà de Llobregat, 27 de juliol de 2008

1 comentari:

Anònim ha dit...

Salut Marce:
molt maco el relat. L'apunto per futures esxcursions!
En nom de molts, GRÀCIES!