Hem començat l’any amb unes previsions meteorològiques on només deixaven Catalunya sense amenaces de pluges, a la resta de possibles destins dels voltants ( Terol, la Catalunya Nord , nord de Castelló...) les pluges estaven garantides. Així que en 24 hores vam haver de canviar de plans: visitaríem Lleida, d’oest a est, pel seu centre, fins acabar entrant una miqueta en terres barcelonines. I aquest és el relat, us el descriuré mínimament , afegiré algunes fotos i algun enllaç per si voleu ampliar la informació; i al final anotaré els llocs d’estacionament, pernocta i àrees d’autocaravanes.
Barroc en penombres. Vallbona de les Monges.
Arribem a Vallbona tard, massa tard; hem tingut una conducció molt pausada degut al fort vent que hem trobat. Però encara que és tard, ens endinsem dins de la nau principal de l’església del monestir, i ens trobem un concert de música barroca interpretada per dos joves i que inunda tota l’església, només hi som una dotzena de persones al marge de tres o quatre monges. L’ambient de penombres, música i acústica és sublim...dubto que mai més torni a gaudir de la música de Bach com aquesta tarda. Acabat el concert acordem tornar demà a fer la visita guiada del monestir i després visitar el pessebre vivent que organitza la gent del poble. Tornem a l’autocaravana, sopem i a dormir; demà, més.
Arribem a Vallbona tard, massa tard; hem tingut una conducció molt pausada degut al fort vent que hem trobat. Però encara que és tard, ens endinsem dins de la nau principal de l’església del monestir, i ens trobem un concert de música barroca interpretada per dos joves i que inunda tota l’església, només hi som una dotzena de persones al marge de tres o quatre monges. L’ambient de penombres, música i acústica és sublim...dubto que mai més torni a gaudir de la música de Bach com aquesta tarda. Acabat el concert acordem tornar demà a fer la visita guiada del monestir i després visitar el pessebre vivent que organitza la gent del poble. Tornem a l’autocaravana, sopem i a dormir; demà, més.
En bici i a peu per la Serra. Sidamon.
Arribant a Sidamon des de Mollerussa per la N-II (no confondre amb l’A-2) agafem el primer carrer a l’esquerra que fa pujada fins a un parc infantil força nou, allà estacionàrem l’autocaravana i descarreguem les bicis de la Sara i el Ferran. Perquè el nostre propòsit és fer una passejada per la Serra de Sidamon, al voltant de la Fita Alta. La serra és un petit promontori d’uns 300 m d’alçada que et permet gaudir d’infinites vistes sobre la plana lleidetana. El lloc està ple de balisses que assenyalen el camí que recorren la Serra fins la Fita Alta. Aquí us anoto una ruta de les que s'ofereixen.
Acabada l’excursió, que ens ha ocupat el matí, retornem a Vallbona.
Arribant a Sidamon des de Mollerussa per la N-II (no confondre amb l’A-2) agafem el primer carrer a l’esquerra que fa pujada fins a un parc infantil força nou, allà estacionàrem l’autocaravana i descarreguem les bicis de la Sara i el Ferran. Perquè el nostre propòsit és fer una passejada per la Serra de Sidamon, al voltant de la Fita Alta. La serra és un petit promontori d’uns 300 m d’alçada que et permet gaudir d’infinites vistes sobre la plana lleidetana. El lloc està ple de balisses que assenyalen el camí que recorren la Serra fins la Fita Alta. Aquí us anoto una ruta de les que s'ofereixen.
Acabada l’excursió, que ens ha ocupat el matí, retornem a Vallbona.
El Monestir Cistercenc de Vallbona de les Monges.
Després de dinar a l'autocaravana comencem la visita guiada un grup força nombrós i , amb l’ajuda del comentaris de la guia, anem pas a pas per les dependències d’aquest edifici. Sobta d’entrada la gran austeritat de tot el monestir i el fet que des de la seva fundació sempre ha estat ocupat per les monges, uns vuit segles. A destacar el claustre, construït al llarg de diversos segles: a mesura que la congregació disposava de diners per fer les obres, construïa una ala, fins que van completar els quatre costats del claustre, cadascú amb el seu estil propi. 
Després de dinar a l'autocaravana comencem la visita guiada un grup força nombrós i , amb l’ajuda del comentaris de la guia, anem pas a pas per les dependències d’aquest edifici. Sobta d’entrada la gran austeritat de tot el monestir i el fet que des de la seva fundació sempre ha estat ocupat per les monges, uns vuit segles. A destacar el claustre, construït al llarg de diversos segles: a mesura que la congregació disposava de diners per fer les obres, construïa una ala, fins que van completar els quatre costats del claustre, cadascú amb el seu estil propi. 
El Pessebre Vivent de Vallbona de les Monges.
Feia més de cinc anys que no visitàvem un pessebre vivent i el de Vallbona ens va agradar força. Al llarg d’un itinerari pel nucli antic del poble es visiten diverses escenes, la majoria sobre feines artesanals . Al final el recorregut acaba al Monestir, on també es reprodueix alguna escena i ens permet tornar a gaudir de l’arquitectura del claustre, aquesta vegada a les fosques. La visita al pessebre acaba amb un aperitiu (pa torrat amb oli i butifarra negra) oferida als visitants. Per cert, la visita és gratuïta, només et demanen la voluntat una vegada acabat el recorregut.
La base d'instrucció del XVIIIè Cos d’Exèrcit, a Pujalt.
I acabem la nostra escapada en autocaravana per Lleida en terres barcelonines, a Pujalt, just a la frontera amb Lleida. Aquí, fa una mica més de 70 anys, sota els boscos que envolten el poble , s’havia establert el camp d’instrucció del XVIIIè Cos d’Exèrcit. A aquelles alçades de la Guerra Civil, el front estava estabilitzat als rius Ebre i Segre, i Pujalt estava en un lloc estratègic ( comunicat per tren, a poca distància del front i de les grans ciutats de la reraguàrdia) i aquí es va instal·lar la base d'instrucció dels XVIIIè Cos d'Exèrcit. Avui en dia s'ha recuperat aquesta part de la història recent i el lloc es pot visitar amb guia. Al llarg d'un parell d'hores, passejant sota els arbres del bosc, t'ensenyen les grutes del polvorí, es visiten els refugis antiaeris, les tendes on dormien els reclutes, els barracons, etc. La visita resulta entretinguda i instructiva.
I aquí acabà la nostra escapada en autocaravana. La resta va ser parar per dinar al veí poble de Sant Ramon i marxar cap a llevant, cap a casa.
I acabem la nostra escapada en autocaravana per Lleida en terres barcelonines, a Pujalt, just a la frontera amb Lleida. Aquí, fa una mica més de 70 anys, sota els boscos que envolten el poble , s’havia establert el camp d’instrucció del XVIIIè Cos d’Exèrcit. A aquelles alçades de la Guerra Civil, el front estava estabilitzat als rius Ebre i Segre, i Pujalt estava en un lloc estratègic ( comunicat per tren, a poca distància del front i de les grans ciutats de la reraguàrdia) i aquí es va instal·lar la base d'instrucció dels XVIIIè Cos d'Exèrcit. Avui en dia s'ha recuperat aquesta part de la història recent i el lloc es pot visitar amb guia. Al llarg d'un parell d'hores, passejant sota els arbres del bosc, t'ensenyen les grutes del polvorí, es visiten els refugis antiaeris, les tendes on dormien els reclutes, els barracons, etc. La visita resulta entretinguda i instructiva.
I aquí acabà la nostra escapada en autocaravana. La resta va ser parar per dinar al veí poble de Sant Ramon i marxar cap a llevant, cap a casa.
Llocs de parada, pernocta i avituallament.
Us anoto els llocs on hem parat, ja sigui per estacionar, pernoctar o per buidar dipòsits:
-Vallbona de les Monges: estacionament i pernocta. Arribant al poble des de Maldà, seguir els rètols en sentit Monestir i acabareu en un pàrquing asfaltat al costat d'unes pistes esportives i un parc infantil. El Monestir, a 200 m.-Sidamon: estacionament al final del carrer Pla d'Urgell. Barri residencial de cases aïllades, al costat d'un parc infantil amb font d'aigua.
-Guissona: pernocta. Al pàrquing del centre comercial BonÀrea.
-Pujalt: estacionament. Al darrera de l'església, esplanada de graveta.
-Calaf: buidat de dipòsits a l'àrea d'autocaravanes de la benzinera BonÀrea, situada a l'entrada est de Calaf , venint des de la C-25.Per a més detall, us apunto els llocs concrets, en aquest plànol.
Mostra ESCAPADA EN AUTOCARAVANA:LLEIDA EN TRANSVERSAL(Gener 2010) en un mapa més gran
Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, febrer de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada