Introducció
Aquest és el relat de la nostra darrera escapada de cap setmana, i en aquesta ocasió hem dirigit l’autocaravana cap a terres de Lleida, en concret a les seves comarques de la plana, allà on el relleu es suau i els horitzons a vegades semblen infinits. A més, ara, en aquesta època primaveral, domina el color verd per tot arreu i el clima es suavitza, ideal per fer excursions.
A continuació us anotaré esquemàticament els llocs visitats i afegiré alguna foto .
El Pou de Gel (Juneda , Comarca de les Garrigues)
Hem decidit visitar Juneda per tal de conèixer el seu Pou de Gel. I una vegada aparcada l’autocaravana fora del nucli antic, ens endinsem a peu pel seu nucli antic, de carrers porticats i traçat antiquíssim, de quan era una vila closa, una vila fortificada. Farà uns 500 anys, l’únic mitjà per poder gaudir en ple estiu d’una fresca llimonada o un granissat era mitjançant un pou de gel. I per tal de disposar del preuat gel calia recollir-lo durant les fredes matinades d’hivern de basses i bassals; i ràpidament ficar-lo dins d’aquests pous: grans cúpules soterrades de pedra i d’accés limitadíssim per tal de no perdre ni un grau centígrad de frescor. Amb el pas del temps el pou es va acabar convertint en una nevera comunitària per tot el poble i fins i tot, durant la Guerra Civil, es va utilitzar com a refugi. Per visitar el pou, s’ha de trucar prèviament a l’Ajuntament, allà et donaran les dades per contactar amb la veïna que disposa de les claus i que gustosament us farà de guia.
El Canal d’Urgell (Mollerussa, Comarca del Pla d’Urgell)
Fins el segle XIX aquesta part de Lleida era un immens erm, dominat per un clima extrem, de poques i mal repartides pluges, i de les collites millor no parlar, allò era un infern...i per això la zona era coneguda com el Clot del Dimoni. I no va ser fins mitjans del segle XIX que es va iniciar la faraònica tasca de construir el Canal d’Urgell, un canal que agafant-hi l’aigua del riu Segre pogués repartir el preuat líquid per aquest clot infernal. En total es tracta d’una infraestructura de més de 300 km entre canals i sèquies principals; i al final el cabal sobrant es retorna al Segre.
Per tal de conèixer aquesta història, a Mollerussa existeix l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, un modern i entretingut centre d’interpretació, que mitjançant audiovisuals, visita guiada, recreacions a escala real, etc. t’acosta a aquest esdeveniment històric que va canviar la vida de tot el territori. També disposa d’un ample pàrking on aparcar l’autocaravana.
La Quarta Sèquia i els Nou Salts (Juneda, Comarca de les Garrigues)
Una manera de conèixer en viu part d’aquesta infraestructura és resseguir la Quarta Sèquia, en el seu tram entre Juneda i Les Borges Blanques. El passeig, abalisat, es fa al llarg de la seva banqueta o mota de terres de contenció, encara que si els nens són petits o van en bici poden anar pel camí paral•lel. Nosaltres, amb l’autocaravana aparcada a Juneda a peu de sèquia, vam fer la ruta de Juneda als Nou Salts, els nens sobre les bicis, Montse i jo , a peu. La ruta va ser d’uns 7,5 km entre anada i tornada, gaudint-hi d’una magnífica tarda de primavera, dels fruiters amb les primeres flors i dels verds paisatges; i de tant en tant l’orografia del terreny que imposa els salts d’aigua, alguns dels quals, antigament, ens van aprofitar per produir electricitat.
La Vall del Llobregós (Biosca, Comarca de la Segarra)
Viatjant per les terres lleidatanes de la plana, pots trobar-te amb aquesta joia natural: l’espai d’interès natural de la Vall del Llobregós. I per visitar-lo és fàcil: allà on la LV-3113 creua el riu Llobregós, molt a prop has d’agafar la pista senyalitzada que es dirigeix cap al NW, fins al Mas del Sot, modesta porta d’entrada a aquest bell paratge (pdf de 800 kB). La Vall de Llobregós en aquesta època de l’any se’ns mostra bellíssima tota entapissada de verd, escortada a banda a banda per suaus turons de colors grisos, com el guix que els constitueix, amb una vegetació pobre, aclimatada a tant de guix del subsòl.
De les rutes que s’ofereixen (totes abalisades) nosaltres optàrem per fer la ruta més curta (uns 8 km, aprox.) anomenada la del Molí de la Cava, si bé l’abandonàrem un moment per pujar al Puig-arner i gaudir de la panoràmica sobre la vall. I l’excursió, com ahir: els nens en bici, Montse i jo caminant; i amb parades als diversos llocs de la ruta: la barraca de pedra, la resclosa del riu, el Mas Piquer, el xop gegant..., i molta tranquil•litat.
Només em resta anotar que l’autocaravana l’aparcàrem al costat del Mas del Sot, on la pista mostra un sobreample i no suposa cap nosa pel trànsit agrícola de la zona.
Pernoctes i demés
Pel que fa a les pernoctes, les vam fer a Juneda, al pàrking de la seva estació de tren. Encara que una altra opció que ens va semblar adient pot ser pernoctar a peu de sèquia, a prop de la zona esportiva del poble.
La segona nit, l’hem passada al pàrking de la zona comercial de Guissona, tenint-hi cura d’estacionar lluny de la carretera principal L-313, força transitada de nit.
De necessitar un àrea d’autocaravanes, les més properes són les de Lleida ( a uns 25 km a l’W de Mollerussa) o la de Calaf ( a uns 20 km al SE de Biosca), les dades de les quals les podeu trobar aquí.
Marceliano Cardoso Romero,
Cornellà de Llobregat, 4 d’abril de 2009.
Aquest és el relat de la nostra darrera escapada de cap setmana, i en aquesta ocasió hem dirigit l’autocaravana cap a terres de Lleida, en concret a les seves comarques de la plana, allà on el relleu es suau i els horitzons a vegades semblen infinits. A més, ara, en aquesta època primaveral, domina el color verd per tot arreu i el clima es suavitza, ideal per fer excursions.
A continuació us anotaré esquemàticament els llocs visitats i afegiré alguna foto .
El Pou de Gel (Juneda , Comarca de les Garrigues)
Hem decidit visitar Juneda per tal de conèixer el seu Pou de Gel. I una vegada aparcada l’autocaravana fora del nucli antic, ens endinsem a peu pel seu nucli antic, de carrers porticats i traçat antiquíssim, de quan era una vila closa, una vila fortificada. Farà uns 500 anys, l’únic mitjà per poder gaudir en ple estiu d’una fresca llimonada o un granissat era mitjançant un pou de gel. I per tal de disposar del preuat gel calia recollir-lo durant les fredes matinades d’hivern de basses i bassals; i ràpidament ficar-lo dins d’aquests pous: grans cúpules soterrades de pedra i d’accés limitadíssim per tal de no perdre ni un grau centígrad de frescor. Amb el pas del temps el pou es va acabar convertint en una nevera comunitària per tot el poble i fins i tot, durant la Guerra Civil, es va utilitzar com a refugi. Per visitar el pou, s’ha de trucar prèviament a l’Ajuntament, allà et donaran les dades per contactar amb la veïna que disposa de les claus i que gustosament us farà de guia.El Canal d’Urgell (Mollerussa, Comarca del Pla d’Urgell)
Fins el segle XIX aquesta part de Lleida era un immens erm, dominat per un clima extrem, de poques i mal repartides pluges, i de les collites millor no parlar, allò era un infern...i per això la zona era coneguda com el Clot del Dimoni. I no va ser fins mitjans del segle XIX que es va iniciar la faraònica tasca de construir el Canal d’Urgell, un canal que agafant-hi l’aigua del riu Segre pogués repartir el preuat líquid per aquest clot infernal. En total es tracta d’una infraestructura de més de 300 km entre canals i sèquies principals; i al final el cabal sobrant es retorna al Segre.
Per tal de conèixer aquesta història, a Mollerussa existeix l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, un modern i entretingut centre d’interpretació, que mitjançant audiovisuals, visita guiada, recreacions a escala real, etc. t’acosta a aquest esdeveniment històric que va canviar la vida de tot el territori. També disposa d’un ample pàrking on aparcar l’autocaravana.La Quarta Sèquia i els Nou Salts (Juneda, Comarca de les Garrigues)
Una manera de conèixer en viu part d’aquesta infraestructura és resseguir la Quarta Sèquia, en el seu tram entre Juneda i Les Borges Blanques. El passeig, abalisat, es fa al llarg de la seva banqueta o mota de terres de contenció, encara que si els nens són petits o van en bici poden anar pel camí paral•lel. Nosaltres, amb l’autocaravana aparcada a Juneda a peu de sèquia, vam fer la ruta de Juneda als Nou Salts, els nens sobre les bicis, Montse i jo , a peu. La ruta va ser d’uns 7,5 km entre anada i tornada, gaudint-hi d’una magnífica tarda de primavera, dels fruiters amb les primeres flors i dels verds paisatges; i de tant en tant l’orografia del terreny que imposa els salts d’aigua, alguns dels quals, antigament, ens van aprofitar per produir electricitat.
La Vall del Llobregós (Biosca, Comarca de la Segarra)
Viatjant per les terres lleidatanes de la plana, pots trobar-te amb aquesta joia natural: l’espai d’interès natural de la Vall del Llobregós. I per visitar-lo és fàcil: allà on la LV-3113 creua el riu Llobregós, molt a prop has d’agafar la pista senyalitzada que es dirigeix cap al NW, fins al Mas del Sot, modesta porta d’entrada a aquest bell paratge (pdf de 800 kB). La Vall de Llobregós en aquesta època de l’any se’ns mostra bellíssima tota entapissada de verd, escortada a banda a banda per suaus turons de colors grisos, com el guix que els constitueix, amb una vegetació pobre, aclimatada a tant de guix del subsòl.De les rutes que s’ofereixen (totes abalisades) nosaltres optàrem per fer la ruta més curta (uns 8 km, aprox.) anomenada la del Molí de la Cava, si bé l’abandonàrem un moment per pujar al Puig-arner i gaudir de la panoràmica sobre la vall. I l’excursió, com ahir: els nens en bici, Montse i jo caminant; i amb parades als diversos llocs de la ruta: la barraca de pedra, la resclosa del riu, el Mas Piquer, el xop gegant..., i molta tranquil•litat.
Només em resta anotar que l’autocaravana l’aparcàrem al costat del Mas del Sot, on la pista mostra un sobreample i no suposa cap nosa pel trànsit agrícola de la zona.
Pernoctes i demés
Pel que fa a les pernoctes, les vam fer a Juneda, al pàrking de la seva estació de tren. Encara que una altra opció que ens va semblar adient pot ser pernoctar a peu de sèquia, a prop de la zona esportiva del poble.
La segona nit, l’hem passada al pàrking de la zona comercial de Guissona, tenint-hi cura d’estacionar lluny de la carretera principal L-313, força transitada de nit.
De necessitar un àrea d’autocaravanes, les més properes són les de Lleida ( a uns 25 km a l’W de Mollerussa) o la de Calaf ( a uns 20 km al SE de Biosca), les dades de les quals les podeu trobar aquí.
Marceliano Cardoso Romero,
Cornellà de Llobregat, 4 d’abril de 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada