dimarts, 28 d’abril de 2009

EN AUTOCARAVANA PER CASTELLÓ (Abril 2009)


Això havia de ser un relat d’una escapada per Aragó, però no, per segona vegada les previsions meteorològiques ens ho impedien, així que giràrem cap el sud, cap a Castelló, on n’hi haurien pluges, però no tan abundants; i a més que ja tocava: fa més d’un any que no visitem terres valencianes.
A continuació us explico la nostra escapada autocaravanista per algunes comarques castellonenques, de la costa i de l’interior; espero no avorrir i que us pugui servir d’ajuda o inspiració.

Excursió per la Serra d’Irta (Peníscola, comarca del Baix Maestrat).

La
Serra d’Irta és un Parc Natural a tocar de Peníscola. Al trobar el centre d’interpretació tancat, decidim improvisar. Entrem en una endormiscada Peníscola per la CV141 i seguint els rètols de Serra d'Irta agafem una carretereta i a 3,5 km trobem el trencall cap la Torre Badum, el nostre destí. Aparquem l’autocaravana a la zona del trencall i comencem l’excursió que transcorre per aquesta part de la Serra d'Irta. A una banda el massís calcari i la seva vegetació escassa; i a l'altra banda el mar, amb poques onades, vistes de vertigen des dels seus penya-segats i panoràmiques de Peníscola. I al final la Torre Badum, antiga torre de vigilància contra les incursions pirates. El camí es troba abalisat , es ample, i freqüentat per excursionistes i ciclistes.
Acabada l’excursió, abandonem una transitada Peníscola (es nota que s’acosta l’hora de l’aperitiu) i ens dirigim cap el següent destí, una mica més al sud i a l’interior.

Passeig en barca per les Coves de Sant Josep (La Vall d’Uixó, comarca de la Plana Baixa).

D’altres vegades que havíem visitat Castelló o València en autocaravana, ens havíem quedat amb les ganes de conèixer aquest lloc de tant renom turístic, i penso que tal vegada de tanta expectatives que ens havíem creat, al final vam sortir una mica decebuts. Em temo que els atractius de la cova quedàrem ocults sota les cues de visitants i barques, la luminotècnia de la ruta (fins i tot subaquàtica) i l’ambientació musical ( com el tema de Titànic). I de tant en tant alguna dada que proporcionava el barquer: ...aquí la fondària és de 3 metros,...aquí es van utilitzar explosius per facilitar el pas de les barques ( i pots tocar les canyes de les barrinades...i imaginar-te l’efecte de l’ona expansiva sobre les estalactites i estalagmites). En conclusió el lloc està bé si vols passejar en barca per una
cova .
A part de les coves, també es pot passejar pel seu entorn: el barranc s’ha condicionat per passejar, amb bancs, zona de barbacoes, restaurants, oficina de turisme, etc.

Mascarell, poble emmurallat (Nules, comarca de la Plana Baixa).

Les previsions meteorològiques es compleixen: dia gris i plujós. No obstant hi comptàvem i el matí el passarem a cobert. Però abans: curta parada en
Mascarell , pedania de Nules i famosa per tractar-se d'un poble medieval emmurallat al segle XVI. El perímetre de muralles engloba una petita població de quatre carrers, amb torres i dues portes principals, entre tarongers, alguna palmera i els regs...fa la impressió que el lloc no ha canviat en els darrers 500 anys.
L’autocaravana es pot aparcar quasi a l’entrada, en un aparcament a escassos pocs metres.
I ara sí, a Castelló, o millor dit: al Grau de Castelló.

Planetari de Castelló (Castelló, comarca de la Plana Alta).

Sota una pluja intermitent ens dirigim al

Planetari de Castelló
. A mi m’agraden aquests llocs on pots gaudir d’un cel estrellat, tal vegada pel fet que vivim en ciutat i és difícil veure les estrelles, ja sigui o per la contaminació lumínica o per l’altra; i de pas pots aprendre alguna cosa d’astronomia. La instal•lació presenta diverses sales : una didàctica sobre el so; una molt maca altra sobre les Illes Columbretes; i finalment una altra sobre geologia (una mica pobra considerant la categoria del lloc i la rellevància de la geologia de Castelló). I el planetari, nosaltres gaudirem de dues sessions, es l'única cosa que s'ha de pagar i per un preu simbòlic.
I després d’un reparador dinar a base de fritures i arrossos, breu passeig pel port fins que arribi el pròxim xàfec.
Veient-hi que la tarda no millora, decidírem per pernoctar a prop del nostre proper destí.

L'art de Cova Remigia (Ares del Maestrat, comarca de l’Alt Maestrat).

Una de la riqueses culturals de Castelló radica en els seus jaciments de pintures rupestres, les quals presenten una frescor i espontaneïtat que sembla que s’hagin pintat el passat cap de setmana per algun excursionista, i no: tenen diversos milers d’anys i van ser fetes pels nostres avantpassats.
Nosaltres optarem per visitar la

Cova Remigia
, situada en Ares del Maestrat, en concret en la pedania de La Montalbana, i allà aparcàrem l’autocaravana.
Des d’allà, els propietaris del bar ens adreçàrem pel camí d’accés: bonica excursió de 2 quilòmetres, amb vistes sobre un Maestrat enfarinat per les darreres neus i a la llunyania la Penyagolosa, igualment enfarinada.
I finalment, al resguard de una balma, les pintures. Nosaltres que no teníem costum de tenir a l’abast de la ma aquesta mena d’obres d’art, vam quedar sorpresos. Allà, amb l’ajuda del guia, podíem veure com si fos un àlbum familiar o un passi de diapositives el dia a dia dels nostres avantpassats, fa uns 10.000 anys. Uns caçadors empaitant un porc senglar; un bou corrent al darrera d’un caçador com si fossin els sanfermines; un altre caçador seguint una cabra ferida que deixava el seu rastre de petjades sagnats...










Si esteu interessats en el tema també podeu visitar el modern i didàctic Museu de la Valltorta, a Tírig, que també organitza visites guiades a les coves més properes.

I aquí acabàrem la nostra escapada per terres de Castelló. La resta: parada en Sant Mateu per comprar formatges, autopista i , finalment, retencions en aproximació a la zona metropolitana de Barcelona.
Pernoctes i àrees d'autocaravanes.

Anotant-les per ordre, us esmentaré:
-l’àrea d’autocaravanes a l’AP-7, a l’àrea de servei El Mèdol, a pocs quilòmetres de Tarragona.
-una pernocta a peu de carretera N-340, entre Peníscola i Santa Magdalena de Polpis. Ampli pàrking de camions amb bar-resturant al costat.
-la segona pernocta al municipi de Xilxes, a la zona de la Platja de les Cases, en una solitària plaça a peu de platja. Em temo que desaconsellable en època alta per abundància de turistes i vehicles.-una altra àrea d’autocaravana al pàrking d'autocaravanes de les Moreres, de Peníscola. Omplir i buidar: 3,5 €.
-i la tercera pernocta en Catí, carrer tranquil a l’extrem sud del poble.

Marceliano Cardoso Romero,
28 d’abril de 2009, Cornellà de Llobregat.