dimarts, 12 de maig de 2009

EN AUTOCARAVANA PER ARAGÓ (Maig 2009)


Feia temps que desitjàvem fer aquesta escapada, però la meteorologia sempre ens ho impedia. Però ara sí, ara hem disposat de tres dies per poder viatjar per l’Aragó central, aquest Aragó que a l’hivern o a l’estiu pot espantar pel seu clima extrem però que ara, a la primavera, està bellíssim, tot de color verd. Aquest és el relat de la nostra escapada en autocaravana per Aragó, en la qual, com veureu, hem passat de puntetes per la seva natura; hem conegut la seva història més llunyana i la més propera, a vegades esplendorosa i a vegades d’allò més dramàtica; ens hem topat amb una autèntica joia arquitectònica; i ens hem acostat a un dels aragonesos més universals que han sortit d’aquestes terres.

Llacuna de Sariñena (Sariñena, Comarca de los Monegros)
Hem conduit tot el matí en direcció ponent, i quasi tocant a l'hora de dinar aparquem l’autocaravana en el Centre d'Interpretació de la Llacuna. Lloc modest però amb unes vistes magnífiques sobre la llacuna i la seva fauna. A més la responsable del centre no parava de enfocar amb els monoculars les diverses aus que trobava i ens invitava amablement a observar-les. Per cert, la noia ens va invitar a acudir mes tard, durant la tardada (entre 19:00-20:00) que és un dels millors moments per observar tot el tragí faunístic de la
llacuna.
Acabada la visita, a dinar; i com el lloc disposa de taules de picnic (i jocs infantils) i fa bo decidim dinar fora, amb la llacuna als nostres peus.


Trinxeres de la Serra d’Alcubierre (Alcubierre, Comarca de los Monegros)
Durant la Guerra Civil la Serra d'Alcubierre va ser l'escenari de durs enfrontament bèl•lics . Com a record d'aquells episodis s'han restaurat i condicionat part dels sistemes de trinxeres construïdes per les tropes republicanes.
Venint des de Leciñena en direcció Alcubierre, al PK 34,6 de la A-129 s'ha d'agafar un camí a la dreta que si ve primer trepitja l'antiga i abandonada A-129 i s'acaba convertint en costerut i de graveta. I aneu amb compte: nosaltres, pujant-hi, en un sotrac se'ns va desenganxar el porta-rodes de la roda de recanvi i se'ns va caure la roda. La
"posición" es troba recuperada i reflecteix els elements habituals d'aquesta mena d’instal•lacions militars: al•lambrades, trinxeres en ziga-zaga, llocs de vigilància, bivacs, etc. N’hi han panells explicatius i amb referències a l'escriptor George Orwell, que va estar lluitant per aquestes trinxeres i on va escriure la seva obra Homenatge a Catalunya.
I ara cap al proper destí, tot cap el nord, travessant uns Monegros inversemblants, verds i exuberants, i després l'Hoya de Huesca, igual de maca...es nota que es primavera.

Castell de Loarre (Loarre, Comarca de la Hoya de Huesca)
Pugem a primera hora per l'estreta carretera i aparquem l'autocaravana en el solitari pàrking, només es veuen un parell d'autocaravanes que han pernoctat aquí, encara que ràpidament arriben els primers autocars. Nosaltres serem dels primers en visitar el castell. Fem la visita guiada sota un dia magnífic i per sobre nostre sobrevolen practicants de parapent. El
castell és enorme, digne del rei que el va construir: passadissos, capelles, dormitoris, torres inexpugnables... dotades del seu corresponent bany. I les vistes sobre la plana, impressionants. De tant en tant a la nostra alçada se'ns situa un voltor o un parapentista. Ha estat bé la visita, amena i didàctica, i ens ha ocupat tot el matí.
I abandonem el lloc,per dirigir-nos a la propera parada, un centenar de quilòmetres al sud.

La joia mudèjar (Tobed, Comunidad de Calatayud)
Hem travessat la plana aragonesa de nord a sud, i al final ens endinsem amb la nostra autocaravana per un paisatge més salvatge i accidentat, de carreteres estretes i torrents com a rambles, en cada revolt em recorda al nostre Priorat. I al final de la ruta, el petit poble de Tobed. I al seu interior una gran obra d'art:
l’església de la Verge, Patrimoni de la Humanitat segons l’Unesco pel seu art mudèjar. Vam quedar meravellats del que es pot fer amb el totxo, com la seva façana, i el guix, com les gelosies dels finestrals. I les seves pintures murals geomètriques, tant simples i sublims a la vegada; per cert , sembla ser que alguns del pintors , tal vegada per ser esclaus o musulmans (o ambdues coses) van saber pintar i ocultar algun dimoni entre tanta pintura, per trobar-los s’ha de jugar una estona a allò de “On està Wally?”. Si trobeu l'església tancada, a la porta lateral trobareu indicat el telèfon de la veïna que us obrirà i us farà de guia per un insignificant preu.
Deixem Tobed en direcció est, que encara hem de fer algunes parades eminentment culturals. Com la de Cariñena, per tal de conèixer els seus caldos; o la del nostre destí final per a avui, al voltant del ternasco i d’altres debilitats gastronòmiques.

La llar de don Francisco (Fuendetodos, Campo de Belchite)
Al petit poble de Fuendetodos va néixer Francisco de Goya y Lucientes i ara, a Fuendetodos, disposen per a la seva visita d’un centre d’interpretació on s’exposen obres del “maestro”, entre elles els famosos gravats, i obres d’altres artistes que es van inspirar en ell. També tenen força publicacions sobre el pintor per si vols aprofundir en el tema. Amb el preu de l’entrada també es pot visitar la
casa natal del pintor, que en la seva estructura poc ha canviat en els darrers segles: habitacions petites, mobiliari modest, coexistència entre persones i animals..... , i al seu costat una sala d’exposicions, també dedicada a l’artista.Nosaltres vam aparcar l’autocaravana enfront del Albergue, i en dues passes et plantes al mig del tranquil poble. La visita en conjunt (poble i temàtica Goya) pot ocupar unes dues hores, i personalment el que més em va impressionar són els seus gravats dedicats al Desastres de la Guerra, on Goya va saber captar , amb senzillesa, la violència de la que va ser testimoni durant la Guerra del Francès.

Els desastres d’una altra guerra (Belchite, Campo de Belchite)
Encara que per a desastres, a pocs quilòmetres de Fuendetodos, en Belchite, encara es pot apreciar en directe aquesta mena de desastres. Belchite durant la Guerra Civil va ser camp de
batalla, amb canvis de bàndol segons l’èxit de la darrera ofensiva iniciada per alguna de les dues parts. En qualsevol cas, el resultat d’aquells enfrontaments encara es poden observar a l’actualitat com una mena de monument mut a la bogeria bèl•lica: carrers enrunats, edificis cosits de metralla, arquitectura mutilada...., i molt silenci.
I aquí acabem la nostra escapada; la resta va ser dirigir-nos, amb la nostra autocaravana, en sentit est: primer per dinar amb els meandres majestuosos de l’Ebre als nostres peus, i finalment per agafar l’A-2 en direcció a Catalunya.

Àrees i pernoctes
Si les anoto per ordre, tenim:
-Sariñena: per a sorpresa nostra vam descobrir un àrea d'autocaravanes a l'entrada del poble, venint de Villanueva de Sigena., una vegada passat el riu Alcanadre, a la dreta ,al costat d'un parc infantil.
-Loarre: pernocta en el camí de pujada al castell, a uns 2 km del castell, junt a un parc infantil, amb vistes sobre Loarre i la plana d’Osca.

-La Joyosa:
area d'autocaravanes a peu de l’A-68, en la gegantina area de servei. També disposen d’una benzinera i una assortida botiga.
-Fuendetodos: pernocta en l'esplanada de terra situada en front de l'alberg, a 50 m del poble.


Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 12 de maig de 2009