VIATGE EN AUTOCARAVANA PEL LLENGUADOC (Març 2011)

1.INTRODUCCIÓ
Una mica més enllà de Salses, quan deixes el Rosselló a la teva esquena, s’entra de ple en la vella Occitània, la terra de la llengua d’oc, aquella que s’estén des de la costa atlàntica aquitana fins les altes valls del Piemont italià; des del Lemosin, al nord, fins la Val d’Aran, al sud.

Nosaltres, que a penes disposem d’una setmana, ens limitarem a visitar la regió coneguda justament per la seva llengua: el LLenguadoc, encara que a les guies aquest territori el trobareu dins la Région de Languedoc-Roussillon, amb capital a Montpelhièr.
I no dic Montpellier perquè hem vist que els occitans s’esmercen en no perdre la seva llengua mil•lenària, així que sempre que pugui us anotaré els llocs en occità, la llengua d’oc , i secundàriament en la llengua d’ouil, és a dir, en francès.

I com va recitar l'occità Frederic Mistral, premi nobel de literatura: “Quau ten la lengua, ten la clau / Que dei cadenas lo deliura” , Qui té la llengua, té la clau / que de les cadenes el deslligarà. Un consell molt encertat que, als que vivim per sota de Salses, ens pot resultar força útil.
Doncs bé, a continuació us faré un breu relat del nostre viatge en autocaravana pel Lleguadoc, o Lengadòc, anotaré els llocs visitats, els aspectes interessants per un autocaravanista i afegiré unes quantes fotos i algun enllaç. Espero que us sigui útil.

2. EL VIATGE.
La nostra ruta no té gaires secrets, com sempre hem arreplegat un bon grapat de destins possibles i que ben mereixerien aturar la nostra autocaravana; i segons les ganes que tinguem i amb el permís de la meteorologia, anirem fent.

La idea és recórrer el Lengadòc de nord a sud: partir de la costa en direcció nord per acabar a l’altiplà de la Losera ( fr,Lozère), i a continuació tornar cap al sud, fins retornar al Rosselló català.
La majoria dels llocs visitats ofereixen la informació turística en diversos idiomes, inclòs l’occità aspecte que hem agraït perquè ens ha fet més entenedora la visita, donada la gran similitud amb la nostra llengua.


Ben lluny del Lengadòc: Collformic (Catalunya)

Començar un relat del Lengadòc a més de 300 km al sud pot resultar estrany, però és que teníem pendent fer una excursió amb la família i aquest cap de setmana semblava ideal: faria bon temps, i a més, com havia nevat feia uns dies, podríem tenir la sort de trepitjar neu, probablement la darrera de la temporada.

I així, un dissabte clar i seré de març, després d’una pernocta sota les estrelles, ens trobàvem al Collformic, cota 1145 m, nosaltres, la Dolors i la Marga, germanes de la Montse, i els nostres nebots l’Adrià i el Jose. Objectiu: pujar al Matagalls.

Sortim de la petita esplanada del coll quan encara està mig buit i iniciem l’ascensió que segur molts ja coneixeu: camí senyalitzat, pujada còmoda i per a totes les edats, amb meravelloses vistes sobre els contorns que donen als adults un motiu magnífic per recuperar l’alè amb l’excusa de la contemplació del paisatge o de fer una foto.


Arribats al cim ( cota 1698 m), petit esmorzar, recuperem forces, foto de rigor, i cap a baix. Dinar de picnic al coll.

I ara si, cap al Lengadòc: tenim tota la tarda per arribar-hi al lloc de pernocta, a l’àrea d’autocaravanes de La Novèla ( fr. Port-la-Nouvelle).


Fontfreja, seu central de Poblet.



Després d’esmorzar, iniciem la nostra ruta occitana. Primera parada: L’abaïa de Fontfreja ( fr. L’abbaye de Fontfroide) , obra mestra de l’art cistercenc. La visita guiada, en francès, recorre les seves dependències, el claustre, la sala capitular, les seves vidrieres ( del s. XX) , i algunes estances dels darrers propietaris, com la cuina.

El lloc imposa per les seves dimensions i encara que algunes obres de remodelació fan una mica de nosa, la seva bellesa no es veu disminuïda. Com a curiositat destacaria el fet, comentat en la visita, que d’aquí va partir la iniciativa i els mitjans, humans i materials, per construir el Monestir de Poblet, quan la Conca de Barberà acabava de ser ocupada per Ramon Bereguer IV, Comte de Barcelona, fa quasi mils anys.

Acabada la visita tornem a l’autocaravana i reprenem el camí cap el nord. Passat Besièrs (fr. Béziers), parem a dinar a peu del Canal del Miègjorn ( fr. Canal du Midi).


Meravelloses i relaxants vistes sobre el canal.


Els luxes rurals del s.V: la Vil•la Loupain.

El nostre periple ens duu a les proximitats de Mesa (fr. Méze) on visitarem la Vil•la Loupian, gran mansió gal•loromana dotada d’uns magnífics mosaics.

La visita, guiada i en francès permet conèixer els luxes que es gastàvem els grans terratinents de l’època final de l’Imperi Romà, i que no tenen res a envejar als luxes actuals. L’emplaçament bàsicament consisteix en una gran nau que aixopluga la part més noble de la Vil•la: els salons i estances amb els mosaics que decoraven els terres.


El lloc també disposa d’un petit museu on es pot veure l’evolució de la hisenda al llarg dels segles de dominació romana.

La tarda s’acaba així que optem per acostar-nos al lloc de pernocta: un àrea d’autocaravanes situada en la turística Cap d’Agde.


L’homenatge al poeta: Espace Georges Brassens



Avui, per fi, es complirà un desig de la Montse: ens aturarem en Seta (fr. Séte) per visitar el museu dedicat a Georges Brassens un dels cantautors més importants de la segona meitat de s. XX.

La visita al museu es fa amb audioguia en francès i permet conèixer tot sobre l’artista, des dels seus orígens, els seus amic de Seta, la seva vida privada i professional...vaja! tot el que un admirador del poeta podria somiar. El nens i jo ,que no ho som tant, d’admiradors, deixem gaudir la Montse i fem un silenciós mutis cap a la sortida.


La Cobertoirada, vila occitana.

Abandonem Seta per dirigir-nos cap al nord, i via A-75 ens presentem , a primera hora de la tarda, al peu de les muralles de La Cobertoirada (fr. La Couvertoirade), antiga vila occitana que encara manté un aspecte genuïnament medieval.

Tarda ennuvoloda i freda, pocs turistes i passejada tranquil•la pels carrerons de la vila i les seves muralles. Tot el poble té una sèrie de cartells, en francès i occità, que t’ajuden a interpretar i conèixer els llocs més significatius; també tenen disponibles a l’oficina de turisme unes audioguies en diversos idiomes. Acabada la visita tornem al pàrking i on permeten la pernocta de les autocaravanes.

Nit freda,els núvols comencen a marxar i se’ns mostra un cel net, estrellat, com el de fa unes nits, a Collformic.


Lo pont de Milhau

Ens llevem amb un dia clar, primaveral i reprenem la nostra ruta cap al nord. Des de fa pocs anys al pont d’Avignon o al pont del Gard, els ha sortit un nou competidor en matèria de ponts: el pont de Milhau (fr. Millau) , una infraestructura de dimensions gegantines i que no ens deixa de meravellar cada vegada que hi passem.

Aturem l’autocaravana a l’àrea d’autopista del seu extrem nord i ens acostem al mirador, gaudim de les vistes, recollim informació turística de la regió i reprenem la ruta.

Destí: conèixer una bèstia mortífera...o no.


Les bèsties de Gauvadan.

A mitjan del s. XVIII una bèstia assassina va assolar aquest racó de la Losera ( fr. Lozère) matant-hi més d’un centenar de persones en menys de tres anys, fins que , i per mandat reial, va començar la cacera de la bèstia.


Avui en dia la versió més acceptada és que tractava d’un llop de grans dimensions. I en record d’aquests successos, a Sent Latgièr de Peire (fr. Saint-Léger-de-Peyre) trobareu una reserva de llops, Les Loups de Gévaudan.

La instal•lació, a cavall entre una centre d’interpretació i un zoològic, permet conèixer els llops mitjançant una sèrie d’exposicions i la visita als diversos recintes on tenen unes cinc o sis espècies de llops. Ofereixen una visita guiada, en francès, que ajuda a conèixer cada espècie, les seves característiques i el seu comportament en grup. En algun cas, ens sobta el comportament tímid d’alguns del llops.



Passejada urbana per Mende

Gauvadan (fr. Gévaudan) ha estat el nostre punt més septentrional de la nostra ruta, i ara comencem el nostre retorn cap el sud. I per pernoctar avui hem escollit Mende.

I mentre Ferran i Sara es queden a l’autocaravana, Montse i jo ens endinsem en el Mende històric per fer quatre compres i fer temps abans de sopar. Comencem la passejada amb el sol a punt d’amagar-se sota l’horitzó i tot Mende mostra uns colors ataronjats. Passegem al peu de la seva catedral, per les seves places i carrerons estrets; i acabem al pont medieval, amb vistes al pàrquing on tenim estacionada l’autocaravana.

Sopar, lectura i a dormir, bressolats per la remor del riu Lot.


Las Gòrjas de Tarn

Aquest matí farem ruta d’oest a est, i la manera més amena serà recorrent les Gòrjas de Tarn ( fr. Gorges du Tarn) , al llarg d’una solitària D907B que em fa la impressió que en temporada alta deu ser caòtica, plena de trànsit i turistes.

Però ara és un plaer i anem fent, aturant-nos allà on es sembla bé, gaudint de les vistes, dels petits pobles a peu de riu o enlairats sobre les cingleres, de les formes capritxoses que ha esculpit el Tarn o l’home a la roca calcària...


I així, a darrera hora del matí abandonem el Tarn, i ens dirigim a Sant Liòns (fr. Saint-Léons) per visitar ....


La ciutat dels insectes: Micropolis



Estacionem l’autocaravana en un dels pàrquings de Micropolis, i una vegada dinats, entrem en aquest recinte dedicat al coneixement dels insectes.

Al llarg d’una ruta senyalitzada i mitjançant audiovisuals, maquetes i espècies vives t’apropes a un munt d’espècies d’insectes, des dels més laboriosos als més bells, dels més molestos als més útils per l’home. La visita dura tranquil•lament un parell d’hores i es pot fer amb audioguies.
Acabada la visita, reprenem la ruta cap el sud fins el nostre lloc de pernocta, en Lunaç (fr.Lunas).


La gran extinció.

Avui ens acostarem a la vila de Cecenon ( fr. Cessenon-sur-Orb) per visitar uns dels cementiris més antics del planeta. A les afores d’aquest poble es troba la Pedrera de Coumiac, formada per roca vermellosa d’edat devoniana i que presenta les restes de la segona gran extinció que ha experimentat el planeta, amb la mort del 70% d’espècies marines.

Ara, a la pedrera, amb l’ajuda de dos o tres panells t’expliquen la importància del lloc i amb una mica de sort podreu trobar pel terra algun fòssil d’aquesta extinció. Per cert, alguns experts apuntem que ara, el humans, estem començat la sisena extinció.


A part d’això, el color vermellós de la pedra l’ha feta molt preuada com a roca ornamental, i així la podreu trobar entapissant l’Habitació Vermella de la Casa Blanca, a Washington.

Abandonem Cecenon per dirigir-nos cap el nostre proper destí:


Nissa d'Ausseruna ( fr. Nissan-lez-Ensérune)

On visitarem l’oppidum d’Ensérune, enclavament preromà on s’ha trobat restes arqueològiques des del s. VI a.C. El lloc es visita amb l’ajuda d’un tríptic i diversos panells informatius que hi ha al llarg del recorregut.

Es poden veure el traçat d’antics carrers i cases, restes de sitges i muralles, etc.. I una visita al museu us permetrà apreciar els tresors arqueològics que han trobat aquí. Per cert que el museu encara manté l’estètica d’aquells museus del s. XIX plens de vitrines i prestatges farcits de peces, que d’entrada podria espantar a algú, però vaja, la bellesa d’algunes de les peces que s’exposen fa que valgui la pena deambular pels passadissos de vitrines.


I si contempleu el paisatge trobareu els conreus amb una curiosa forma radial: es tracta d’un antic llac dessecat des del s. XIII. Els actuals límits de les parcel•les marquen els canals de drenatge utilitzats pels pagesos.

Abandonem el lloc sota una lleugera pluja que serà la nostra acompanyant fins el lloc de pernocta , a La Novèla ( fr. Port-la-Nouvelle) i en el nostre viatge de tornada cap a casa.


3. LLOCS DE PERNOCTA, AVITUALLAMENT I ESTACIONAMENT

A continuació us anotaré per ordre cronològic aquells llocs que poden ser útils a un autocaravanista que visiti els llocs d’aquest relat.



Collformic: petit pàrquing de terra, a peu de la ctra. BV-5301, al sud de poble del Brull. Senyalitzat. Molt ple durant el dia per excursionistes.









La Novèla ( fr. Port-la-Nouvelle): pàrquing de graveta amb àrea d’autocaravanes mitjançant borne ( pagament amb targeta bancària), i àrea de picnic. Situat al sud del poble al Chemin des Vignes, cantonada Rue Dupleix.




Le Cap-d’Agde: pàrquing asfaltat i àrea d’autocaravanes, associada a un càmping veí. Situada a la part alta de la Rue du Gouverneur. De pagament: 5€/nit.








Seta (fr. Séte): estacionament al carrer d’accés al pàrquing del cementiri, just en front de l’Espace G. Brassens.



La Cobertoirada (fr. La Couvertoirade): pernocta al pàrquing del poble, en un sector reservat per autocaravanes i on deixen pernoctar.








Mende: pàrquing i àrea d’autocaravanes gratuïta al centre de Mende, a peu del riu Lot, a la Rue de Faubourg Montbel.







Lunaç (fr.Lunas): pàrquing i àrea d’autocaravanes gratuïta a peu de la ctra. D35, sortint de Lunaç cap a l’est, a l’esquerra, una vegada passat el llac.







Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 23 de maig de 2011.