EN AUTOCARAVANA PER L’ANOIA...O L’ALTA SEGARRA. Febrer de 2011.

Introducció

L’Anoia segurament és una de les comarques que més m’han passat desapercebudes, i una manera que hem tingut de reduir aquest greuge ha estat dedicar-li una escapada en autocaravana. I aquí teniu el relat del nostre pas per allò que anomenen l’Alta Segarra i per la capital de l’Anoia. A continuació us deixo unes fotos i algun enllaç que de ben segur seran més útils que la meva prosa.

La Torre de la Manresana (Prats de Rei).

Al municipi de Prats de Rei trobareu aquest edifici immune al pas del temps. A pocs quilòmetres del poble, sobre un turó destaca aquest cilindre de pedra, d’uns 20 m d’alçada. I és clar, les arquitectures d’aquesta edat es poden ventar d’haver passejat per la història de Catalunya amb tota tranquil•litat, i així la troben convertida en parada i fonda del rei en Jaume I , per la gràcia de Déu comte de Barcelona i d’Urgell, rei de Mallorques i de València, etc, etc, . O la troben convertida en mut testimoni d’innumerables batalles, la darrera la de Prats de Rei, al 1711.

Calaf i el seu mercat.

Diu la llegenda, que un dissabte de mercat, a Calaf, va fer tant de fred que les paraules de compradors i venedors ràpidament es congelaven i queien al terra; i més tard, amb l’escalfor del sol, es van descongelar i totes les paraules van començar a sonar alhora en un guirigall ensordidor. Des de llavors, que una cosa sembli “el mercat de Calaf”, és sinònim de desordre, desacord, confusió. Avui, en canvi, el mercat que visitem no presenta cap element estrany o sospitós, tal vegada perquè no fa fred, ans al contrari fa un dia primaveral i segurament les paraules ja fa estona que s'han descongelat.



Aprofitem per passejar entre la gent, xafardejar per les parades, comprar algun embotit i alguna curiositat; i recollir informació a l’Oficina de Turisme.

Calaf, la seva història.

A l’oficina de turisme hem contractat, per després de dinar, una visita guiada al nucli antic de Calaf. I així, sota un cel cada vegada més gris, a primera hora de la tarda, acompanyats per un historiador local coneixerem la història de Calaf: el seu origen àrab; la seva consolidació com a vila emmurallada; el seu nucli porticat; el seu important mercat medieval ( per a empipament dels comtes de Barcelona ja que estava fora de la seva jurisdicció, i tal vegada des de llavors que s’arrossega el sentit negatiu del “mercat de Calaf”); o observem la casa natal de Laureà Figuerola, introductor de la moneda espanyola dels segles XIX i XX: la pesseta, és a dir una “peça” petita.
Acabem la visita sota una lleugera pluja i ens encaminem cap el següent destí; molt cremós, per cert.

El taller de formatges de Segur.

La idea és acabar la tarda visitant un taller de formatges, situat al poble de Segur, a pocs quilòmetres al sud de Calaf. Arribem de nit sota la pluja: aparquem l’autocaravana a l’interior de poble i allà ve a buscar-nos la propietària del taller, el taller de Formatges Veciana. Al llarg d’una hora la propietària, la Montserrat, ens obre les portes del seu petit negoci, allà on fabrica, de manera artesanal i amb llet del seu ramat de cabres, els seus saborosos formatges, els iogurts, els matons, .... I després d’explicar-nos el procés de fabricació, arriba l’obligat tast de formatges.
Bons productes i visita interessant pels amants dels productes làctics.

Igualada, ciutat.

Hem arribat a Igualada a primera hora del matí, i com encara és d’hora, Montse i jo anem a passejar pel nucli antic d’Igualada. La ciutat dorm, així que podem passejar per uns carrers solitaris i així gaudir tranquil•lament d’alguns racons carregats d’història o curiosos: carrers porticats, el pas del camí de Sant Jaume, avisos perquè no reneguis, etc.

Al final, acabem en un forn de pa on comprem pastes i pastissos...donarem una sorpresa al Ferran i la Sara que ens esperen a l’autocaravana.

La pell d’Igualada
Acabarem al nostra escapada en autocaravana visitant el Museu de la Pell d’Igualada. Gran instal•lació dedicada a la fabricació del cuir, que des de temps immemorial ha format part de la història d’Igualada. La visita permet conèixer les tècniques d’obtenció del cuir i els seus derivats, així com una sala on exposen un munt de productes fets amb cuir de qualsevol animal i per a multituds d’usos...et fas una idea de la importància del cuir en la vida quotidiana, molt abans que aparegués l’era del plàstic. També disposen d’un sala on expliquen les diverses tècniques d’aprofitament de la força de l’aigua coma eina de treball. Acabem la visita participant en un taller de mineralogia impartit per unes geòlogues que han vingut de les mines de Cardona.
Ha estat un matí molt profitós. Ara només ens cal tornar cap a casa.

I si vas amb autocaravana

A Prats de Rei, a la Torre de la Manresana, no hi ha cap problema per estacionar a prop del seu peu.I a Calaf, disposen de carrers amples per poder estacionar sense problemes. I si necessites un àrea d’autocaravana, té una a la benzinera del Polígon Les Garrigues. I una de nova que inauguraran en breu: per a més informació, visiteu la web de la Secció d’Autocaravanes de l’UCC. Clar que si necessites un àrea una mica més lluny, aquí les trobaràs totes.I compte: Segur és un poble petit, millor estacionar abans d’entrar, en algun eixamplament de la carretera d’accés.
La pernocta la vam fer al poble de Copons, en l’esplanada de terra situada en front de la parada de bus, a peu de l’antiga travessia.
I una manera còmoda d’estacionar a prop del Museu de la Pell d’Igualada pot ser fer-ho al C/ del Rec, en front de la benzinera i al costat del riu, just on comença el carrer del Museu.

Marceliano Cardoso Romeromarcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 3 d’abril de 2011.