Pel general tots els camins de Sant Jaume es corresponen amb rutes que des de molt antic han estat importants vies de comunicació. El Camí del Segre no és una excepció, i al llarg del seu recorregut no només trobareu la petja dels peregrins; més d’un miler d’anys abans el camí ja va ser trepitjar pels elefants d’ Anníbal en la seva campanya militar contra Roma; i molt abans, farà uns 65 milions d’anys, uns rèptils de dimensions mastodòntiques també deixaren el seu rastre.
Bé, nosaltres hem volgut recórrer amb la nostra autocaravana el Camí de Sant Jaume del Segre, aquell que recollia al peregrí a l’acollidora Cerdanya, resseguia la vall del riu Segre i arribava a la monumental Lleida. Aquest camí fins fa poc havia estat molt oblidat, només algun rastre per la Cerdanya i una recent iniciativa permeten intuir a l’actualitat la seva importància històrica.
Com comentava al relat precedent sobre el Camí de Sant Jaume de l’Ebre, no hem pretès fer de peregrins, simplement hem aprofitat aquesta ruta com excusa per conèixer un grapat d’indrets interessants, i que tal vegada pugui aprofitar algun altre autocaravanista, peregrí o no, que recorri aquest territori.
Com comentava al relat precedent sobre el Camí de Sant Jaume de l’Ebre, no hem pretès fer de peregrins, simplement hem aprofitat aquesta ruta com excusa per conèixer un grapat d’indrets interessants, i que tal vegada pugui aprofitar algun altre autocaravanista, peregrí o no, que recorri aquest territori.
Us anoto a continuació aquests indrets, afegeixo alguna foto i al final indico els llocs de pernocta o estacionament.
Llívia, testimoni de la història (Cerdanya)
La primera parada la fem en aquesta singularitat geogràfica nascuda al s. XVII quan els monarques europeus s’intercanviaven territoris igual que els nens, al pati de l’escola, canvien cromos. A part d’aquesta qüestió geogràfica, Llívia ha estat un testimoni d’excepció de la història europea dels darrers dos mil anys, i aquí trobareu la petja de romans, gots, àrabs, comtes-reis, emperadors i reis. La nostra intenció principal era visitar la seva farmàcia, una de les més antigues d’Europa ( del s.XV) però no pot ser, a l’ajuntament ens informen que estan de reformes. Una llàstima; així que només ens queda passejar pel nucli de Llívia, fer unes compres i , de tant en tant, per sobre de les teulades, gaudir de les vistes sobre la Cerdanya, en aquest dia clar i serè.
Muntem en l’autocaravana i cap el sud-oest, amb la companyia del Segre a la nostra esquerra.
La Torre de Santa Eugènia de Nerellà (Cerdanya)
Des de Bellver de Cerdanya, agafem una pista asfaltada que ens acosta al petit nucli de Santa Eugènia de Nerellà, i a mesura que ens apropem amb la nostra autocaravana, es va definint el perfil del Sta. Eugènia contra l’escenari pirinenc...i notem que alguna cosa no quadra. Hem d’acostar-nos, a peu , a la seva església del s.X per comprovar el motiu, i el primer que dius és “Nens, no us acosteu massa i aneu amb compte”, perquè el campanar està inclinat, massa inclinat fins que t’acostumes, perquè la primera impressió que tens és que està a punt desplomar-se, però no, està clar que aquí des de fa més de mils anys la torre està burlant la força de la gravetat.
Dinem a Santa Eugènia, i continuem la nostra ruta peregrina, per visitar laLa catedral romànica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
La Seu d’Urgell, capital de la comarca de l’Alt Urgell, posseeix una imponent catedral romànica i una vegada aparcada l’autocaravana a uns centenars de metres d’ella ens hi dirigim a peu. L’edifici és impressionant per les seves dimensions i la seva sobrietat, tant de les seves naus, com del seu claustre i d’altres dependències; i ens sobta també pel fet que és d’estil romànic i no gòtic, com la majoria de catedrals catalanes. També posseeix unes col•leccions d’art religiós que be mereixen la seva visita.
Una vegada finalitzada passegem pel nucli antic de la Seu, comprem alguns formatges, i passejant per la Seu ens dirigim al Parc de la Valira per visitar un altre claustre.
El claustre del s.XX.
Aquest és una mica més modern i una mica més ... actualitzat que el de la catedral. Aquí l’artista va gravar en alguns capitells figures representatives del s. XX, i així trobareu en un capitell les estrelles del cinema, o el capitells del mestres de la música; n’hi ha un altre dedicat a la ciència...; i el darrer dedicat als dictadors més significatius de l’Europa del s. XX: el rus, l’alemany, l’espanyol i l’italià.
I ara sí, retornem a la nostra autocaravana per reprendre el camí, en direcció sud, i conèixer
La riquesa de Coll de Nargó (Alt Urgell)
Farem una parada llarga en Coll de Nargó, el motiu és que des de fa un temps el municipi ofereix un producte turístic que ens ha semblat interessant : durant un matí pots visitar, amb el suport d’un guia, diversos llocs atractius del poble, que van des de la ciència, fins l’arquitectura o la història més recent; i al final, gaudir d’un dinar en algun dels restaurants del poble. I tot per un preu tancat: l’entrada als llocs, les visites guiades i el dinar. Una fórmula que ben podrien imitar molts altres nuclis amb riqueses desconegudes per la majoria.
·Coll de Nargó, any -65.000.000.
Comencem pel seu museu paleontològic, on mostren la riquesa d’aquest municipi i la seva lluita per conservar el seu patrimoni paleontològic: els ous i nius de dinosaures. Patrimoni que només pot trobar-se en un grapat de llocs de tot el planeta: al desert de Gobi (Mongòlia), a la Patagònia (Argentina), a Montana (EUA). I ara, a Coll de Nargó.
·Coll de Nargó, jardí d’infància del Cretaci.
Però la millor manera de conèixer aquest patrimoni es acostar-nos al seu origen, al jaciment Mirador del Cretaci , i cap allà marxem per una pista de terra seguint el cotxe de la guia, i a pocs quilometres de Coll de Nargó ens aturem en una part del jaciment que ha estat condicionat per a rebre las visites. Fa milions d’anys aquest lloc era una zona de posta d’ous de dinosaures i ara es poden reconèixer els seus rastres: aquelles petjades que semblen encaminar-se a una masia veïna, o la vegetació fòssil existent; i , com no, les restes de ous de dinosaures.
Als autocaravanistes temerosos pels seus vehicles, us he de dir que la pista està en perfecte estat i es pot accedir tranquil•lament amb autocaravana, d’igual manera que fan els microbusos de les escoles que visiten el lloc.
·Coll de Nargó, romànic
Acabada la visita del jaciment tornem al poble i uns quants anys en davant, al voltant de l’any mil, per visitar una joia del romànic d’aquesta banda del Pirineu. L’església de Sant Climent de Coll de Nargó que és caracteritza pel seu campanar troncopiramidal i per la seva bellesa basada , penso, en la seva simplicitat: en dimensions i detalls, com la d’aquella finestra amb aires d’arc de ferradura, que ens recorda que en aquella època el poder de Còrdova es feia notar fins aquestes contrades del Pirineu.
Val la pena la seva visita.
·Coll de Nargó, una altra mena de ràfting.
El nostre periple cultural continua i retornen a l’interior del poble, a la plaça del Raiers, trobem el Museu dels Raiers, petita instal•lació on han recuperat la memòria dels raiers, una mena de transportistes fluvials de fa molt de temps, abans de la construcció dels embassaments i les carreteres pel Pirineu.
Aquests homes es dedicaven, sota comanda, a pujar a la capçalera del Segre, identificar els arbres interessants, tallar-los, recollir els troncs i dur-los, flotant riu avall, fins el seu destí últim: les bigues d’una masia a Balaguer, un constructor de Mequinensa, o un fuster de Tortosa. El procés, des de la comanda fins el lliurament de la fusta, durava més d’un any i la baixada la feien aquests homes, els raiers, a sobre dels rais, una improvisada embarcació on agrupaven el troncs en llargues fileres. En aquest museu es fa un repàs a la seva dura vida.
Aquests homes es dedicaven, sota comanda, a pujar a la capçalera del Segre, identificar els arbres interessants, tallar-los, recollir els troncs i dur-los, flotant riu avall, fins el seu destí últim: les bigues d’una masia a Balaguer, un constructor de Mequinensa, o un fuster de Tortosa. El procés, des de la comanda fins el lliurament de la fusta, durava més d’un any i la baixada la feien aquests homes, els raiers, a sobre dels rais, una improvisada embarcació on agrupaven el troncs en llargues fileres. En aquest museu es fa un repàs a la seva dura vida.
I ara, a dinar.
Castell de Montsonís, Foradada (La Noguera)
La nostra ruta en autocaravana cap al sud ens duu a Montsonís, allà visitarem el seu Castell. Castell que des d’antic ja era una etapa del camí, donat que el noble del castell mantenia unes dependències a la planta baixa, la sala dels peregrins, destina per a què els peregrins fessin nit. A part d’aquest aspecte peregrí, la visita guiada del castell ens permet submergir-nos en la vida diària d’un llinatge, la dels barons de l’Albi., visitant els seus salons, el menjador, dormitoris, la cuina, etc....i des dels seus merlets gaudir de les vistes sobre la vall.
Acabada la visita, i vist la calor que fa, abans que acostar-nos al proper destí, en plena i calorosa plana lleidatana optem per desviar-nos cap al nord, per buscar la frescor dels primers contraforts pirinencs.
La Seu Vella de Lleida (Segrià)
Reprenem la nostra ruta peregrina i a mesura que ens endinsen en la plana comença a perfilar-se sobre l’horitzó el nostre proper destí: Lleida i el seu majestuós perfil de la Seu Vella.
Sospito que aquesta visió no difereix gaire de la que es trobaven el peregrins en aproximar-se a Lleida.
Amb l’autocaravana aparcada a peu del turó històric, ens dirigim a peu a la Seu, i a mesura que ens hi acostem les referències peregrines es fan més evidents, no oblidem que aquí conflueixen molts camins catalans de llevant i del sud, abans de prosseguir la ruta cap a Aragó. La nostra intenció és visitar la Seu, que encara no coneixíem, així com l’exposició de tapissos que acull actualment.
El que sorprèn de la Seu són les seves dimensions, sobre tots les del seu claustre d’unes dimensions com mai he vist en aquestes construccions religioses, són monumentals; semblen més pròpies d’un palau que d’un lloc de recolliment, recolliment que torna a quedar anul•lat quan un lateral de claustre en realitat és una gran balconada sobre la ciutat. I els seus tapissos, belles creacions artístiques que m’agradaria mostrar-vos-les, però no deixaven fer fotos. Aquí els podreu gaudir.
I aquí acaba els nostre peregrinatge particular, ara només ens resta dinar i tirar capa llevant.
Logística autocaravanista ( estacionament, pernoctes, etc.)
-La Seu d’Urgell: estacionament al carrer del Doctor Peiró, a uns 300 m de la catedral i del nucli antic.
-Coll de Nargó: pernocta sortint del poble, en el carrer/carretera que va en direcció Isona, a pocs metres de l’església de Sant Climent.
-Montsonís: estacionament a l’entrada del poble, poc abans d’un restaurant. Penseu que el poble és petitoníssim i dins no hi ha gaire espai.
-Pas de Terradets: pernocta en zona de picnic amb font i aparcament, a peu de la C-13.És un lloc molt maco, amb la Noguera Pallaresa al costat. Freqüentat per practicants de l’escalada que sovint hi acampen.
-Lleida: estacionament a l’Avinguda Prat de la Riba. A uns 500 m de la Seu Vella.
I si necessiteu alguna àrea de serveis podeu buscar les més properes aquí.
Marce
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 16 d’agost de 2010.
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 16 d’agost de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada