EL MÓN PER LA FINESTRA: Sòlid Rígid I

dilluns, 14 de gener del 2008

Sòlid Rígid I

La història va començar farà 7 anys, quan a la feina un autocaravanista em va explicar les seves sortides. I vaig intuir que a nosaltres ens vindria fenomenal, semblava que cada cap de setmana es convertiria en una aventura: anar on volguéssim (muntanya, mar, ciutat), sense sedentarismes (hotels i demés) i ignorant la climatologia (que plou al nord, anem al sud).
I, d’aquesta manera, després de visitar un munt de webs i de concessionaris; i de realitzar pesades, per part meva, consultes pels fòrums, vam trobar el que buscàvem...i el que podíem pagar, que tot s’ha de dir . Era una autocaravana modesta, model Eagle de la marca Sun Roller (actual Sun Living), encara que de fet era la Moncayo Mediterráneo 360 SL, però amb el nom canviat, per qüestions comercials.

Sòlid Rígid I era una caputxina petita, per sota dels 6 m. , amb sis places en pernocta, dos en llitera. El llit de la caputxina era movible, fet que facilitava el pas de cabina a l’habitacle. La cuina petita, com la nevera; les lliteres i el wc+dutxa suficient, amb mampara separadora.
I vam començar les primeres escapades, en les quals sempre s’aprenia alguna cosa nova sobre el funcionament de l’autocaravana. I encara i així, tornàvem amb un munt de dubtes: vols dir que el gas va així?, segur que les bicis van ben collades? Aquesta llumeta de la centraleta, què indica?.
Pel que fa a les pernoctes, al principi totes eren en càmping; però una vegada li vam trobar el què, començàrem a fer pernocta lliure, i a descobrir racons bellíssims, allò que els francesos anomenen llocs BTS: bells, tranquils i segurs. De fet això és una de les coses que més m’agrada de l’autocaravanisme: amb una mica de perícia pots començar o acabar la jornada en uns paratges magnífics, i cada dia pots tenir un de diferent.
Un altre atractiu que he trobat en la pràctica de l’autocaravanisme és el seu ús com a instrument educatiu dels nens... i dels grans, no ens enganyem; amb la possibilitat d’acostar-te a altres països i cultures;
amb una llibertat que dubto pugui oferir un altre tipus de turisme, que jo sàpiga, i garantint uns mínims de qualitat als seus practicants.
En resum: ens va agradar molt Sòlid Rígid I, i no va ser fins uns tres anys més tard que no li vam començar a veure coses millorables, coses que més tard ens farien canviar d’autocaravana.