divendres, 18 de gener de 2008

Article: Sobre l'aigua, ni trucs ni astúcies


1.INTRODUCCIÓ
En webs i revistes autocaravanistes franceses, és habitual trobar una secció sota el títol Trucs et Astuces, trucs i astúcies, on s’expliquen millores o gadgets, que amb una manufactura més o menys senzilla, fan més fàcil o còmoda la vida en una autocaravana.
A mi ja m’agradaria parlar de trucs o astúcies, però no ens enganyem: més aviat són nyaps o afegitons que he implantat a l’autocaravana, i en aquest cas concret parlaré dels relacionats amb l’aigua i el seu ús. L’únic avantatge que tenen és que són afegitons senzills, fets amb materials trobats en ferreteries o botigues normals. És a dir: no caldrà desenfundar la serra caladora ni acostar-te a una botiga d’accessoris campistes. Espero que algú els pugui aprofitar... o evitar, segons el gust de cadascú.




2. AIGÜES NETES
Mànegues: jo faig servir les normals, de plàstic flexible. En concret portava 10 m. de mànega, segmentada en tres fragments: de 2, 3 i 5 m.. En funció de la longitud necessària faig servir la que m’interessa, i si cal les connecto amb els corresponents maneguets. Les duc enrotllades, en vertical, dins d’una caixeta de plàstic, així si regalimen alguna gota no mullen l’arcó. També tinc identificat cada tram de mànega amb cinta adhesiva de color, així puc escollir el tram que necessito amb facilitat.
Maneguets i connectors: són els habituals, de jardineria i els tinc dins d’una capseta. A banda dels maneguets també duc diversos connectors a l’aixeta , amb rosques de diversos diàmetres. I si l’aixeta no té rosca, si no una boca llisa, intento fer servir una mena de connector universal de diàmetre variable que es pot collar a l’aixeta amb una brida; a la foto el tinc fora de la capsa.

Bidó: i si la mànega no arriba, trec el bidó. Té una capacitat d’uns 10 l., amb el seu tap i la seva canya flexible que facilita l’abocament; i per facilitar-lo encara més, res millor que fer-li un foradet que permeti l’entrada d’aire durant l’operació, t’estalvies borbollons i vessaments sobtades.
Mànegues planes: n’he portat durant un parell d’anys; ara la tinc a casa, per a regar plantes o la terrassa. La veritat és que era ineficaç: s’havia de desplegar tota, i després, per a garantir el seu complert buidat passaves una bona estona entretingut.
Dipòsit d’aigües netes: amb certa periodicitat hi aboco un rajolí de lleixiu, de la normal sense sabons ni additius, per a garantir la seva desinfecció, encara que l’aigua mai la fem servir com aigua de boca. Curiosament les ampolles de lleixiu, les de sempre, insisteixo, ja marquen a la seva etiqueta la dosificació recomanada.

3. DE L'AIXETA AL DESGUÀS
Regulador de cabal: la nostra autocaravana tenia a l’aigüera una aixeta massa alta pel meu gust, cosa que propiciava que tot, al voltant de la pica, quedés esquitxat. Només volia afegir-li un tros d’algun tub que baixés la sortida de l’aigua. I vaig trobar aquesta mena de filtre/dosificador, que a més ajuden a estalviar aigua, fantàstic, oi?.
Reixetes: des del principi em va semblar que si algun dia s’obturaven els desguassos, hauria begut oli. Opció: implantar aquesta mena de reixetes en totes les piques (cuina i lavabo) que retenen les restes sòlides.
La de la dutxa em va costar una mica més trobar-la, però es venen. Semblen com una seta, i el seu peu es fica pel desguàs.
4. AIGÜES GRISES

Dipòsits: bàsicament, al final de cada sortida, i una vegada buidat el dipòsit, hi aboquem una mica de lleixiu que s’encarrega d’evitar que després, les restes orgàniques del fons del dipòsit acabin generant pudors.
Mànega d’abocament: viatjant per Alemanya, on moltes àrees són de tipus borne, tipus columna, vaig veure la necessitat de dur una mànega suficientment llarga que acostés les aigües grises al borne. Es tracta d’un tub flexible, de diàmetre ample, amb un connector a l’extrem.
Una esbandida d’emergència: ho vaig veure per la Bretanya. Si no disposes d’aigua per esbandir el tethford, una vegada buidat, aprofita les aigües grises com a solució de compromís. Al cap i a la fi, les aigües grises són majoritàriament sabonoses.


5. ESTENDRE O ASSECAR
Estenedor de roba: fem servir la dutxa d’estenedor. Penjada de la claraboia col·loquem un estenedor domèstic amb la roba que s’hagi d’assecar i deixem la claraboia lleugerament oberta.
Penjador de ventosa: si el que s’ha d’assecar és poca cosa (una tovallola, uns impermeables molls per la pluja, etc) optem per aquests penjadors individuals, fixats a la paret de la dutxa. Nota: si les vostres parets són granulades, oblideu-vos de les ventoses.







6. FINALJa ho veieu, són quatre coses, molt allunyades dels autèntics trucs et astuces . D’aquests els podeu trobar, per exemple, en:http://pagesperso-orange.fr/f.dichamp/index.htm
En castellà, aquest lloc està farcit de truquets que us poden inspirar:http://www.irdecampings.com/bricolaje/bricolaje.htm
I quan més a dalt us parlava de bornes, em referia a aquestes andròmines, cosines germanes de R2D2, el de la Guerra de les Galaxies:http://www.aireservices.com/produits/Borne_camping-car.htm

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 18 de gener de 2008.