1. INTRODUCCIÓ
Aviso al lector que tal vegada anomenar viatge a aquest relat pot ser massa pretensiós, però què voleu que us digui? tal com tenim, a casa, el calendari familiar i laboral per aquest estiu poder disposar de cinc dies seguits suposa una fita de tal calibre que l’eufòria em fa anomenar-lo viatge.
I si a això li afegim que una part important de la família (la Montse i la Sara) volíem platja, i que el Ferran no comptava perquè no podia venir, el destí era clar: visitaríem el Delta de l’Ebre. Però compte! que no tot ha estat platja, tovallola i sol; en aquests cinc dies també hem pogut tastar la cultura que ofereix , o amaga zelosament, aquest rodal de Catalunya.
Si teniu una estona, us explicaré breument el nostre curt viatge autocaravanista pel Delta de l’Ebre i els seus voltants. Com sempre afegiré unes fotos que amaguin la meva prosa deficitària , afegiré algun enllaç que m’estalviï escriure; i al final us anotaré els llocs utilitzats per estacionar, pernoctar o buidar els dipòsits de la vostra autocaravana.
I si no tens ni una estona, pots fer-te una idea consultant la fitxa resum.
2. EL VIATGE
2.1. DIA 1. Cornellà de Llobregat - Tortosa
Cap misteri, ruta fàcil cap el sud, via AP-7. Superat El Vendrell, abandonem l'autopista en la sortida de Torredembarra, per enllaçar amb la N-340, que als pocs quilòmetres passa a ser l'A-7, autovia gratuïta entre el nord de Tarragona ciutat i el sud de L'Hospitalet de l'Infant. Explico tants detalls perquè estic cansat de constatar la poca informació que trobareu sobre aquesta via gratuïta si aneu per la costosa AP-7; cosa contrària si aneu per l'autovia.
Primera parada, Platja del Vidre (L’Ametlla de Mar).
Estacionem en el pàrquing del Castell de Sant Jordi d’Alfama, dinem i baixem a la Cala del Vidre, la idea és refrescar-nos una mica. En aquesta banda la costa tarragonina és lleugerament rocosa, petits penya-segats de roca calcària que es reflecteixen en un mar verd turquesa tacat de colors foscos, allà on trobareu una clapa d’algues o de fons rocós. Acabat el bany, refrescant dutxa a peu de platja per treure la sal i cap a l'autocaravana. Proper destí:
Tortosa, capital noble.
Entrem en Tortosa a última hora de la tarda, estacionem a la seva àrea d’autocaravanes i ens dediquem a passejar pel seu nucli històric. Parcs plens de gent aixoplugats a l'ombra, carrers amb molta animació, tortosins que passegen o prenen lafresca armats d'una beguda, primer dia de rebaixes i sobre tot els seus palaus i grans edificis centenaris. I l’Ebre com a mirall de la Tortosa més ufanosa, aquella rica vila portuària medieval. Tortosa, una bonica ciutat per perdre’s pel seus carrers i gaudir-la a ritme de ...
Jazz, la XX mostra tortosina.
Perquè aquesta nit assistirem a l'acte inaugural de la XX Mostra de Jazz de Tortosa. Intèrpret: la Sant Andreu Jazz Band. Nit fantàstica, plena de ritme i amb l'atractiu que els mestres artistes no superen els 18 anys, alguns ni els 10 anys; fantàstics músics i cantants. Deu n’hi do la marxa de la Jazz Band, dirigida per un gesticulant Joan Chamorro. Molt recomanable per a grans i petits. El públic entregadíssim i amb les mans adolorides de tant aplaudir.
Amb un planter tan jove com aquest, la Mostra Jazz de Tortosa té un futur més que garantit. Llarga vida al jazz!!!
Sopar frugal a mitjanit, i tornem cap l’autocaravana.
2.2. DIA 2. Tortosa – Els Muntells
Terres de l’Ebre, terres de cultura (Amposta).
Amb la tranquil•litat, per no dir la mandra, que donen les vacances ens apropem a la veïna Amposta amb la idea de visitar el Museu de les Terres de l'Ebre. Moderna instal•lació que ofereix al visitant una petita mostra de la riquesa històrica de les Terres de l’Ebre, i dic petita no per curta si no perquè, a mesura que passeges per l’exposició, intueixes que només estan mostrant una reduïda mostra de tot el patrimoni històric i cultural trobat en aquestes terres, des de les primeres petjades de l’home, fins fa poques dècades. Visita amena , interessant i plena de contingut.
Tant de patrimoni cultural no ha d’estranyar, de fet és d’allò més normal, no cal ser un llumenera per veure que l’Ebre ha estat una gran via de penetració i difusió de cultura, de coneixement, d’intercanvis i , no l’oblidem, d’alguna invasió violenta. Bé, una reflexió d’aquesta envergadura ben mereix un període de descans. Proper destí:
Platja del Trabucador, (Sant Carles de la Ràpita).
Em sembla que sobren les paraules, o millor dir les paraules seran les habituals: platja infinita i solitària, aigües càlides com les de la Badia dels Alfacs, gegantina infusió d’aigua tèbia on comparteixen xipollejos banyistes i ocells.
A final de la tarda, marxem cap a la propera àrea d’autocaravanes municipal dels Muntells. Pernocta.
2.3. DIA 3. Els Muntells – Ulldecona.
L’Encanyissada, Poble Nou del Delta (Amposta).
Fem unes compres als Muntells i marxem cap a l'Encanyissada. Aquest mati toca bici: farem el circuit de 12 km al voltant de l'Encanyissada. També podeu fer la ruta de les llacunes complerta, la dels 26 km, si sou més atlètics o disposeu de millors bicis... com no és el nostre cas, ni el de la Montse ni el meu, per atlètics ni per bicis, fem la curteta. Camins planers, miradors i molta fauna: de l’aquàtica, de l’aèria i de la terrestre.
Per fer la ruta de l’Encanyissada hem estacionat l’autocaravana en el pàrquing d’autocaravanes, senyalitzat, que existeix al costat del Restaurant la Casa de Fusta, el qual també disposa d’àrea d’autocaravanes de pagament.
Acabat el cicloturisme, comprovem que ja han tancat el Centre de Interpretació de la Casa de Fusta. Bé, ja la visitarem un altra dia; per ara ens haurem de conformar amb banyar-nos a la platja, ara toca la...
Platja dels Eucaliptus (Els Muntells).
No puc evitar repetir-me: platja infinita i solitària, aigües càlides, etcètera, etcètera, etcètera..., si de cas aquesta platja encara és més solitària que la d’ahir, la del Trabucador; fins al punt que va passar una bona estona abans d’adonar-nos que estem en un sector nudista, o al menys els nostres veïns estan en pilota, és clar que estan tan lluny ( 100 metres? ) que ben bé podríem anar vestits d’astronauta o de pubilla catalana, que passarien desapercebuts.
A final de la tarda decidim marxar cap a l’interior, pensant en buscar una mica de frescor i aproximar-nos al destins de demà, així que marxem a Ulldecona, en concret a l’Ermita de la Pietat, on pernoctarem. Pàrquing asfaltat, amb alguna taula de pícnic. Vistes magnífiques sobre la Vall d’Ulldecona: bonic hort situat entre les Serres del Godall i Montsià, tallat de punta a punta per l’autopista.
2.4.DIA 4. Ulldecona –Platja dels Eucaliptus
A primera hora ens presentem en l’oficina de turisme d’Ulldecona, situada en l’estació de tren del poble. La idea és aprofitar el pack complert que s’ofereix als visitants que volen acostar-se a la Cultura del poble d’Ulldecona, i compte: estem parlant de Cultura , amb majúscules, i si no em creieu, aquí ho teniu:
Oliveres mil•lenàries.
En la partida de l’Arión trobem, i es diu ràpid, la major concentració coneguda d’oliveres mil•lenàries del món. Estem parlant de més de 400 éssers vius, alguns dels quals assoleixen els 2.000 anys d’edat, vull dir de quan el romans les vam plantar per aquí, a peu de la seva antiga Via Augusta. La visita, amb guia, transcorre entre aquestes oliveres, de bancada en bancada; i acaba amb un petit tast del fruit d’aquestes plantes: el seu oli...mil•lenari, per suposat; molt bo i sabor contundent.
El Castell d’Ulldecona.
La visita continua en el Castell. Emblema d’Ulldecona i senya d’identitat d’Ulldecona, ben visible des de molts llocs de la Vall d’Ulldecona. La visita, sempre amb l’ajuda d’un guia, ens acosta a les actuals restes on trobem estructures àrabs, muralles medievals i , des de dalt de la torre de l’homenatge, unes fantàstiques vistes dels contorns, fins Peníscola, al País Valencià.
Les Pintures Rupestres de l’Abric de l’Ermita de la Pietat.
I la tercera parada i excel•lent colofó del nostre periple el fem, una vegada dinats, a l’Ermita de la Pietat. Des del Centre d’Interpretació comencem una petita excursió pel peus del penya-segat fins arribar a l’aflorament més conegut d’aquest abric, i que l’ha valgut ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco ...poca broma.
Amb l’ajuda del guia contemplem, a pocs centímetres dels nostres nassos, com era la vida dels nostres avantpassats de fa fins 9000 anys en les pintures dels abrics: són escenes de caça, la imatge d’un bruixot, cérvols i altres animals corrent, dones vestides amb llargues faldilles, caçadors que empaiten els animals i d’altres, amb arcs i llances, apostats en espera de l’arribada de les peces, etc.
Per visitar les oliveres i el castell, hem estacionat al costat de l’oficina de turisme/estació de tren, carrers amples i amb prou espai per estacionar. Consultat a l’oficina de turisme ens garantiren que els accessos als tres destins són fàcils per al nostre vehicle, encara que al veure que només eren tres persones ens oferiren la possibilitat d’anar en el cotxe del guia que ens acompanyarà a les oliveres i el castell. Per visitar les pintures rupestres vam anar amb l’autocaravana a l’Ermita de la Pietat, allà on pernoctàrem la nit anterior.
Acabada la visita, decidim retirar-nos a una platja per poder pair tanta cultura i calor com hem rebut durant el dia d’avui. Proper destí: Platja dels Eucaliptus (Els Muntells), m’estalvio explicacions per no ser repetitiu. Bany refrescant i dolça pernocta.
2.5.DIA 5. Platja dels Eucaliptus - Deltebre
Ha estat una nit fantàstica: ha bufat una sua brisa de garbí que entrava per les claraboies i ens acaronava, mentre dormien bressolats pels rumor de les onades. Matí esplendorós, sense cap núvol, la mar plana com un mirall, només trencat per l’estela d’un vaixell pesquer que torna, suposo, a Sant Carles de la Ràpita desprès d’una nit de feina. Passem per l’àrea d’autocaravanes dels Muntells, noves compres domèstiques i marxem cap el proper destí...
La Casa de Fusta, Poble Nou del Delta (Amposta).
Bé, avui és el darrer dia i no volem marxar del Delta sense visitar el Centre d’Interpretació situat en la Casa de Fusta, a l’Encanyissada. Bonica instal•lació per conèixer la història del Delta, la seva fauna i les seves gents, tot dins d’una casa desmuntable, instal•lada a començaments del s.XX com a refugi de caça.
Platja de Riumar (Deltebre).
Acabada la visita, decidim canviar de riba i acabem el matí a la Platja de Riumar. Aquí la platja ha estat domesticada i la pressió humana es fa més evident: una ample passeig permet estacionar l’autocaravana allà on vulgueu, s’han col•locat dutxes pels banyistes i unes passarel•les de fustes t’acosten a l’aigua mentre serpentegen entre les dunes.
La nostra intenció és gaudir d’una estona de frescor mentre fem temps per fer la darrera parada del nostre viatge: ens acostarem a un altre dels al•licients del Delta, la seva gastronomia.
I ara si, comencem la nostra tornada, cap al nord. Fins la propera, Delta !!!...que no serà gaire tard.
3. ON ESTACIONÀREM, PERNOCTÀREM I BUIDÀREM.
Bé ara faig una breu enumeració dels llocs, per ordre cronològic:
Castell de Sant Jordi( l’Ametlla de Mar): estacionament al pàrquing del Castell, a cavall de dues cales, la del Forn i la del Vidre. Platges amb dutxa.
Tortosa: estacionament i pernocta en l’àrea d’autocaravana de Tortosa, encara que l’àrea ja no tenia dispensador de tiquets i els serveis oferts eren escassos, només disposàvem de la reixa per buidar les grises. No sé que ha passat. Nota: durant el dia vam aparcar a l’ombra del Pont del Mil•lenari; de nit ens hi vam allunyar: el trànsit, al seu pas pels junts del pont, provoca un soroll de percussió molt peculiar i emprenyador.
Platja del Trabucador ( Sant Carles de la Ràpita): estacionament en el estret cordó de sorra que separa el mar de la badia o port dels Alfacs.
Els Muntells: pernocta i àrea d’autocaravanes municipal. A l’extrem oriental del poble, al costat de les escoles. Passen a cobrar: 3€ pels serveis, 6€ si a més pernoctes. Amb lavabos, safareigs i zona de pícnic.
L’Encanyissada (Poble Nou del Delta): estacionament en el pàrquing específic per a autocaravanes. També disposa d’àrea de serveis d’autocaravanes: 3€ , a pagar en el restaurant.
Amposta: estacionament en el barri proper al Museu de les Terres de l’Ebre, de carrers amples.
Platja dels Eucaliptus (Els Muntells): estacionament i pernocta, a peu de platja.
Ulldecona: estacionament al costat de l’estació de tren, barri de carrers amples
Ermita de la Pietat (Ulldecona): estacionament i pernocta en el pàrquing asfaltat de l’ermita. S’accedeix per la pista asfaltada que parteix de la carretera T-331, entre Ulldecona i Tortosa. Lloc tranquil i amb bones vistes. A l’ermita servei de bar i restaurant i unes magnífiques vistes sobre la Vall d’Ulldecona.
Platja de Riumar (Deltebre) : estacionament en el passeig de la urbanització Riumar, a peu de dunes i de platja. Dutxes.
Marceliano Cardoso Romero
elmonperlafinestra@gmail.com
Agost de 2013, Cornellà de Llobregat.
Des de la primavera de 2016 hem canviat de lloc. 
Aviso al lector que tal vegada anomenar viatge a aquest relat pot ser massa pretensiós, però què voleu que us digui? tal com tenim, a casa, el calendari familiar i laboral per aquest estiu poder disposar de cinc dies seguits suposa una fita de tal calibre que l’eufòria em fa anomenar-lo viatge.I si a això li afegim que una part important de la família (la Montse i la Sara) volíem platja, i que el Ferran no comptava perquè no podia venir, el destí era clar: visitaríem el Delta de l’Ebre. Però compte! que no tot ha estat platja, tovallola i sol; en aquests cinc dies també hem pogut tastar la cultura que ofereix , o amaga zelosament, aquest rodal de Catalunya.
Si teniu una estona, us explicaré breument el nostre curt viatge autocaravanista pel Delta de l’Ebre i els seus voltants. Com sempre afegiré unes fotos que amaguin la meva prosa deficitària , afegiré algun enllaç que m’estalviï escriure; i al final us anotaré els llocs utilitzats per estacionar, pernoctar o buidar els dipòsits de la vostra autocaravana.I si no tens ni una estona, pots fer-te una idea consultant la fitxa resum.
2. EL VIATGE
2.1. DIA 1. Cornellà de Llobregat - Tortosa
Cap misteri, ruta fàcil cap el sud, via AP-7. Superat El Vendrell, abandonem l'autopista en la sortida de Torredembarra, per enllaçar amb la N-340, que als pocs quilòmetres passa a ser l'A-7, autovia gratuïta entre el nord de Tarragona ciutat i el sud de L'Hospitalet de l'Infant. Explico tants detalls perquè estic cansat de constatar la poca informació que trobareu sobre aquesta via gratuïta si aneu per la costosa AP-7; cosa contrària si aneu per l'autovia.
Primera parada, Platja del Vidre (L’Ametlla de Mar). Estacionem en el pàrquing del Castell de Sant Jordi d’Alfama, dinem i baixem a la Cala del Vidre, la idea és refrescar-nos una mica. En aquesta banda la costa tarragonina és lleugerament rocosa, petits penya-segats de roca calcària que es reflecteixen en un mar verd turquesa tacat de colors foscos, allà on trobareu una clapa d’algues o de fons rocós. Acabat el bany, refrescant dutxa a peu de platja per treure la sal i cap a l'autocaravana. Proper destí:
Tortosa, capital noble.
Entrem en Tortosa a última hora de la tarda, estacionem a la seva àrea d’autocaravanes i ens dediquem a passejar pel seu nucli històric. Parcs plens de gent aixoplugats a l'ombra, carrers amb molta animació, tortosins que passegen o prenen lafresca armats d'una beguda, primer dia de rebaixes i sobre tot els seus palaus i grans edificis centenaris. I l’Ebre com a mirall de la Tortosa més ufanosa, aquella rica vila portuària medieval. Tortosa, una bonica ciutat per perdre’s pel seus carrers i gaudir-la a ritme de ... 
Jazz, la XX mostra tortosina.Perquè aquesta nit assistirem a l'acte inaugural de la XX Mostra de Jazz de Tortosa. Intèrpret: la Sant Andreu Jazz Band. Nit fantàstica, plena de ritme i amb l'atractiu que els mestres artistes no superen els 18 anys, alguns ni els 10 anys; fantàstics músics i cantants. Deu n’hi do la marxa de la Jazz Band, dirigida per un gesticulant Joan Chamorro. Molt recomanable per a grans i petits. El públic entregadíssim i amb les mans adolorides de tant aplaudir.
Amb un planter tan jove com aquest, la Mostra Jazz de Tortosa té un futur més que garantit. Llarga vida al jazz!!!
Sopar frugal a mitjanit, i tornem cap l’autocaravana.
2.2. DIA 2. Tortosa – Els Muntells
Terres de l’Ebre, terres de cultura (Amposta).
Amb la tranquil•litat, per no dir la mandra, que donen les vacances ens apropem a la veïna Amposta amb la idea de visitar el Museu de les Terres de l'Ebre. Moderna instal•lació que ofereix al visitant una petita mostra de la riquesa històrica de les Terres de l’Ebre, i dic petita no per curta si no perquè, a mesura que passeges per l’exposició, intueixes que només estan mostrant una reduïda mostra de tot el patrimoni històric i cultural trobat en aquestes terres, des de les primeres petjades de l’home, fins fa poques dècades. Visita amena , interessant i plena de contingut.
Tant de patrimoni cultural no ha d’estranyar, de fet és d’allò més normal, no cal ser un llumenera per veure que l’Ebre ha estat una gran via de penetració i difusió de cultura, de coneixement, d’intercanvis i , no l’oblidem, d’alguna invasió violenta. Bé, una reflexió d’aquesta envergadura ben mereix un període de descans. Proper destí:
Platja del Trabucador, (Sant Carles de la Ràpita).Em sembla que sobren les paraules, o millor dir les paraules seran les habituals: platja infinita i solitària, aigües càlides com les de la Badia dels Alfacs, gegantina infusió d’aigua tèbia on comparteixen xipollejos banyistes i ocells.
A final de la tarda, marxem cap a la propera àrea d’autocaravanes municipal dels Muntells. Pernocta.
2.3. DIA 3. Els Muntells – Ulldecona.
L’Encanyissada, Poble Nou del Delta (Amposta).
Fem unes compres als Muntells i marxem cap a l'Encanyissada. Aquest mati toca bici: farem el circuit de 12 km al voltant de l'Encanyissada. També podeu fer la ruta de les llacunes complerta, la dels 26 km, si sou més atlètics o disposeu de millors bicis... com no és el nostre cas, ni el de la Montse ni el meu, per atlètics ni per bicis, fem la curteta. Camins planers, miradors i molta fauna: de l’aquàtica, de l’aèria i de la terrestre. 
Per fer la ruta de l’Encanyissada hem estacionat l’autocaravana en el pàrquing d’autocaravanes, senyalitzat, que existeix al costat del Restaurant la Casa de Fusta, el qual també disposa d’àrea d’autocaravanes de pagament.
Acabat el cicloturisme, comprovem que ja han tancat el Centre de Interpretació de la Casa de Fusta. Bé, ja la visitarem un altra dia; per ara ens haurem de conformar amb banyar-nos a la platja, ara toca la...
Platja dels Eucaliptus (Els Muntells).No puc evitar repetir-me: platja infinita i solitària, aigües càlides, etcètera, etcètera, etcètera..., si de cas aquesta platja encara és més solitària que la d’ahir, la del Trabucador; fins al punt que va passar una bona estona abans d’adonar-nos que estem en un sector nudista, o al menys els nostres veïns estan en pilota, és clar que estan tan lluny ( 100 metres? ) que ben bé podríem anar vestits d’astronauta o de pubilla catalana, que passarien desapercebuts.
A final de la tarda decidim marxar cap a l’interior, pensant en buscar una mica de frescor i aproximar-nos al destins de demà, així que marxem a Ulldecona, en concret a l’Ermita de la Pietat, on pernoctarem. Pàrquing asfaltat, amb alguna taula de pícnic. Vistes magnífiques sobre la Vall d’Ulldecona: bonic hort situat entre les Serres del Godall i Montsià, tallat de punta a punta per l’autopista.
2.4.DIA 4. Ulldecona –Platja dels Eucaliptus
A primera hora ens presentem en l’oficina de turisme d’Ulldecona, situada en l’estació de tren del poble. La idea és aprofitar el pack complert que s’ofereix als visitants que volen acostar-se a la Cultura del poble d’Ulldecona, i compte: estem parlant de Cultura , amb majúscules, i si no em creieu, aquí ho teniu:
Oliveres mil•lenàries.
En la partida de l’Arión trobem, i es diu ràpid, la major concentració coneguda d’oliveres mil•lenàries del món. Estem parlant de més de 400 éssers vius, alguns dels quals assoleixen els 2.000 anys d’edat, vull dir de quan el romans les vam plantar per aquí, a peu de la seva antiga Via Augusta. La visita, amb guia, transcorre entre aquestes oliveres, de bancada en bancada; i acaba amb un petit tast del fruit d’aquestes plantes: el seu oli...mil•lenari, per suposat; molt bo i sabor contundent. 
El Castell d’Ulldecona.
La visita continua en el Castell. Emblema d’Ulldecona i senya d’identitat d’Ulldecona, ben visible des de molts llocs de la Vall d’Ulldecona. La visita, sempre amb l’ajuda d’un guia, ens acosta a les actuals restes on trobem estructures àrabs, muralles medievals i , des de dalt de la torre de l’homenatge, unes fantàstiques vistes dels contorns, fins Peníscola, al País Valencià.
Les Pintures Rupestres de l’Abric de l’Ermita de la Pietat.I la tercera parada i excel•lent colofó del nostre periple el fem, una vegada dinats, a l’Ermita de la Pietat. Des del Centre d’Interpretació comencem una petita excursió pel peus del penya-segat fins arribar a l’aflorament més conegut d’aquest abric, i que l’ha valgut ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco ...poca broma.
Amb l’ajuda del guia contemplem, a pocs centímetres dels nostres nassos, com era la vida dels nostres avantpassats de fa fins 9000 anys en les pintures dels abrics: són escenes de caça, la imatge d’un bruixot, cérvols i altres animals corrent, dones vestides amb llargues faldilles, caçadors que empaiten els animals i d’altres, amb arcs i llances, apostats en espera de l’arribada de les peces, etc. 
Per visitar les oliveres i el castell, hem estacionat al costat de l’oficina de turisme/estació de tren, carrers amples i amb prou espai per estacionar. Consultat a l’oficina de turisme ens garantiren que els accessos als tres destins són fàcils per al nostre vehicle, encara que al veure que només eren tres persones ens oferiren la possibilitat d’anar en el cotxe del guia que ens acompanyarà a les oliveres i el castell. Per visitar les pintures rupestres vam anar amb l’autocaravana a l’Ermita de la Pietat, allà on pernoctàrem la nit anterior.Acabada la visita, decidim retirar-nos a una platja per poder pair tanta cultura i calor com hem rebut durant el dia d’avui. Proper destí: Platja dels Eucaliptus (Els Muntells), m’estalvio explicacions per no ser repetitiu. Bany refrescant i dolça pernocta.
2.5.DIA 5. Platja dels Eucaliptus - Deltebre
Ha estat una nit fantàstica: ha bufat una sua brisa de garbí que entrava per les claraboies i ens acaronava, mentre dormien bressolats pels rumor de les onades. Matí esplendorós, sense cap núvol, la mar plana com un mirall, només trencat per l’estela d’un vaixell pesquer que torna, suposo, a Sant Carles de la Ràpita desprès d’una nit de feina. Passem per l’àrea d’autocaravanes dels Muntells, noves compres domèstiques i marxem cap el proper destí... 
La Casa de Fusta, Poble Nou del Delta (Amposta).Bé, avui és el darrer dia i no volem marxar del Delta sense visitar el Centre d’Interpretació situat en la Casa de Fusta, a l’Encanyissada. Bonica instal•lació per conèixer la història del Delta, la seva fauna i les seves gents, tot dins d’una casa desmuntable, instal•lada a començaments del s.XX com a refugi de caça.
Platja de Riumar (Deltebre).Acabada la visita, decidim canviar de riba i acabem el matí a la Platja de Riumar. Aquí la platja ha estat domesticada i la pressió humana es fa més evident: una ample passeig permet estacionar l’autocaravana allà on vulgueu, s’han col•locat dutxes pels banyistes i unes passarel•les de fustes t’acosten a l’aigua mentre serpentegen entre les dunes.
La nostra intenció és gaudir d’una estona de frescor mentre fem temps per fer la darrera parada del nostre viatge: ens acostarem a un altre dels al•licients del Delta, la seva gastronomia.
I ara si, comencem la nostra tornada, cap al nord. Fins la propera, Delta !!!...que no serà gaire tard.
3. ON ESTACIONÀREM, PERNOCTÀREM I BUIDÀREM.
Bé ara faig una breu enumeració dels llocs, per ordre cronològic:
Castell de Sant Jordi( l’Ametlla de Mar): estacionament al pàrquing del Castell, a cavall de dues cales, la del Forn i la del Vidre. Platges amb dutxa.
Tortosa: estacionament i pernocta en l’àrea d’autocaravana de Tortosa, encara que l’àrea ja no tenia dispensador de tiquets i els serveis oferts eren escassos, només disposàvem de la reixa per buidar les grises. No sé que ha passat. Nota: durant el dia vam aparcar a l’ombra del Pont del Mil•lenari; de nit ens hi vam allunyar: el trànsit, al seu pas pels junts del pont, provoca un soroll de percussió molt peculiar i emprenyador.Platja del Trabucador ( Sant Carles de la Ràpita): estacionament en el estret cordó de sorra que separa el mar de la badia o port dels Alfacs.
Els Muntells: pernocta i àrea d’autocaravanes municipal. A l’extrem oriental del poble, al costat de les escoles. Passen a cobrar: 3€ pels serveis, 6€ si a més pernoctes. Amb lavabos, safareigs i zona de pícnic.
L’Encanyissada (Poble Nou del Delta): estacionament en el pàrquing específic per a autocaravanes. També disposa d’àrea de serveis d’autocaravanes: 3€ , a pagar en el restaurant.Amposta: estacionament en el barri proper al Museu de les Terres de l’Ebre, de carrers amples.
Platja dels Eucaliptus (Els Muntells): estacionament i pernocta, a peu de platja.
Ulldecona: estacionament al costat de l’estació de tren, barri de carrers amples
Ermita de la Pietat (Ulldecona): estacionament i pernocta en el pàrquing asfaltat de l’ermita. S’accedeix per la pista asfaltada que parteix de la carretera T-331, entre Ulldecona i Tortosa. Lloc tranquil i amb bones vistes. A l’ermita servei de bar i restaurant i unes magnífiques vistes sobre la Vall d’Ulldecona. Platja de Riumar (Deltebre) : estacionament en el passeig de la urbanització Riumar, a peu de dunes i de platja. Dutxes.
Marceliano Cardoso Romero
elmonperlafinestra@gmail.com
Agost de 2013, Cornellà de Llobregat.
Podreu trobar les nostres noves escapades, viatges i alguna cosa més a www.autocaravana.cat
Us hi esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada