Inici de regulació de pernocta al Parc Natural del Delta de l’Ebre

Aquest mes de juliol, durant el nostre periple per les terres de l’Ebre ens vam trobar aquesta notícia a la premsa local relativa  a la pernoctació d'autocaravanes en el Delta de l’Ebre.

Sembla  ser que l’administració vol evitar que les autocaravanes pernoctin en el Delta de l’Ebre, o més concretament en les seves platges, com les de Migjorn, la Marquesa, els  Eucaliptus i el Trabucador, més que res perquè dites platges “ formen part del Parc Natural, i tant  la normativa  de l’espai natural com la llei de  costes prohibeixen explícitament la pernoctació en aquests espais a l’aire lliure , entre les 21:00 i les 09:00”, segons apunta el Diari Ebre de Tarragona, del dos de juliol.

D’entrada es dedicaran a informar i recordar aquestes prohibicions, i es recomanaran pernoctar en càmpings de la zona i en les àrees d’autocaravanes de l’Encanyissada i dels Muntells. I més endavant procediran a sancionar. En cap nota de premsa he trobat la data d’inici de la veda d’autocaravanes.

Ah! Aquesta acció  s’ha acordat, pel que diu la premsa, per una comissió de treball en la qual estan representats els ajuntaments  de l’Ampolla, Amposta, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja i la Ràpita, els Departaments d’Agricultura i  d’Interior, la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, el Servei Provincial de Costes de Tarragona, i naturalment l’Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Delta de l’Ebre. Veig que no ha calgut comptar amb l’opinió dels afectats: les associacions autocaravanistes del país, com la Secció d’Autocaravanes de l’UCC o el Camper Lleure Club.

Personalment penso que està bé que es reguli qualsevol espai natural per tal de protegir-lo; encara que no puc evitar pensar:

- que com passa sovint es confon estacionar i pernoctar amb acampar
-que l’administració legisladora confon regular amb prohibir.
- que igualment es desaprofital’oportunitat de negoci de satisfer una necessitat d’un col•lectiu turístic gens menyspreable amb l’oferta d’un servei específic   com fan a altres llocs d’Europa:  zones d’estacionament amb aforament i permanència controlada, espais destinats en ports pesquers o esportius. Amb pagament o sense.
- i que s’assumeix a priori que els càmpings són el consumible natural dels autocaravanistes. I no és cert. És tant absurd com assumir que l’hotel és el consumible natural d’un campista ( sigui tendista, caravanista, bungalouista, etc)  i prohibir el seu accés a un càmping. Cada oferta turística cobreix unes necessitats, i els càmpings no sempre satisfan les necessitats dels autocaravanistes.

I sobre tot que en aquestes iniciatives comptin amb el parer de les associacions autocaravanistes: tot el que signifiqui conèixer l’opinió del “regulat” redundarà en benefici de tots, territori inclòs. 

La notícia en qüestió: aquí.

Marce.
elmonperlafinestra@gmail.com
Cornellà de Llobregat.