dilluns, 1 de novembre de 2010

EL NORD DE PORTUGAL EN AUTOCARAVANA, Agost 2010 (Part 1/3).


Introducció

A finals de primavera ens trobàvem que per a les vacances d’estiu disposàvem de menys de dues setmanes, així que el destí previst de visitar Bèlgica començava a difuminar-se i necessitàvem, amb certa urgència, escollir un nou destí.


I aquest el vam trobar relativament a prop, a l’altra banda de la península, a Portugal; també, al disposar de pocs dies, ens havíem de centrar en una part ben concreta, amb atractius turístics sense necessitat de grans desplaçaments i , de ser possible, evitant-hi les altes temperatures.
Amb aquestes premisses la decisió va ser quasi immediata: visitaríem el nord de Portugal , en concret l’estreta franja delimitada per l’Atlàntic, el riu Douro i la frontera gallega; per a què us feu una idea és una àrea similar a la de la província de Lleida.


En aquesta zona de Portugal la qualitat dels destins turístics estava garantida: havia estat el bressol històric del país i atresora autèntiques joies culturals, algunes d’elles catalogades per la Unesco. Per altra banda està farcida de parcs naturals, presenta una molt bona gastronomia..., es pot demanar més? doncs sí: temperatures més suaus, perquè per aquestes contrades, a l’estiu, es poden assolir molt altes temperatures; encara que el remei el trobàrem ràpid, com podreu comprovar.

A continuació us narraré el nostre viatge en autocaravana pel Nord de Portugal. Per no avorrir més del compte, i que cadascú s’aturi on vulgui, la dividiré en tres parts:

- Part 1: aquesta que estàs llegint, una mena d’introducció i sobre generalitats del país,
- Part 2: una breu descripció dels llocs visitats;
- Part 3: un recull dels llocs de logística autocaravanista i quatre dades més.

Espero que aquesta narració sigui útil a qualsevol altre autocaravanista que desitgi visitar aquest bell país.


El país

De Portugal tenia poques i llunyanes referències de quan vaig treballar pel centre del país fa quasi dos dècades. I ha canviat molt, i a millor, començant per la seves vies ràpides o la xarxa principal de carreteres, molt correcta i útil per als nostres desplaçaments, i amb moltes obres en marxa per a la seva millora.
Trobareu que l’idioma és molt entenedor. M’han sorprès les elevades coincidències de vocabulari i fonètiques entre català i portuguès, de tal manera que entendre cartells, audiovisuals o explicacions d’un guia ho trobareu molt fàcil; sorpresa que també tenien els portuguesos quan sentien les nostres converses en català. En conclusió, ens va resultar molt fàcil llançar-nos a parlar quatre paraules, construir unes frases simples en portuguès, o parlar una mena de “cataguès” força entenedor; i notareu que el vostre interlocutor us agrairà l’esforç, per molt que destrosseu l’idioma; algú també ens va reconèixer que estava una mica cansat pel fet que sempre, els turistes, els interpel•lessin en castellà.
En quant a la climatologia, és un país de calor. En part ho sabíem i de fet la zona més d’interior és coneguda com a terra quente, la terra calenta, i encara que estiguis en un paisatge de mitja o alta muntanya, envoltat per boscos, pots estar gaudint de temperatures fregant els 40ºC. Sortosament, sempre hem tingut una praia o platja a pocs quilòmetres, on poder refrescar-nos; I això si, les nits suaus o fresquetes, sempre per sota dels 25ºC. De totes maneres, aquestes altes temperatures ens van forçar a descartar algunes excursions que teníem previstes pels parcs naturals que n’hi han. I un trist aspecte relacionat amb la calor: els nombrosos incendis forestals que hem vist, n’hi havien dies que vam veure fins a 4 o 5 incendis, una llàstima.
Parlem d’economia: el nivell de vida si fa o no fa és com el català, tal vegada sensiblement inferior a la vista de les tarifes aplicades en els llocs turístics visitats. Als restaurants sí que és nota una mica més la diferència, a favor nostre, i així per 50-60 € hem pogut dinar quatre persones amb vins de D.O. i plats típics de la regió ( excel•lents les carns, i per no parlar del bacalhau). Un consell: els plats són generosos, de tal manera que alguna vegada aconsellàvem descartar els primers plats; o que demanessis mitja ració (meia dose, literalment: mitja dosis). I el cafè: boníssim, amb la quantitat justa, concentrat i ben carregat.
Acabo anotant que el gasoil és sensiblement més car, de l’ordre de 5-10 cèntims per litre respecte el que paguem per Catalunya.


Pel que fa a l’infraestructura autocaravanista, per a la meva sorpresa, vaig descobrir en la web
campigcarportugal que podria disposar d’una molt bona xarxa d’àrees de serveis així com llocs de pernocta recomanats per altres autocaravanistes.

I ara sí, passo a explicar-vos el nostre viatge en autocaravana per Portugal. Aquí podràs llegir els destins visitats; i si només t’interessen el tema d’àrees d’autocaravanes, llocs de pernocta, etc. pots saltar fins aquí.

Marceliano Cardoso Romeromarcecrn@yahoo.es Cornellà de Llobregat, novembre de 2010