diumenge, 21 de novembre de 2010

EL BAIX CAMP EN AUTOCARAVANA, Novembre de 2010

Introducció

Per a nosaltres, aquest any ha estat l’any de Tarragona, per un motiu o un altre hem visitat les terres tarragonines al gener, al maig, fa escassament un mes i ara. I el que està clar és que encara té molt a oferir, com la seva bella comarca del Baix Camp.

De fet, l’excusa d’aquesta escapada en autocaravana era anar a caçar bolets. I per no visitar els destins habituals (el Berguedà?, Montseny?...) vam optar per un destí boletaire desconegut per nosaltres: la comarca del Baix Camp, i en particular el seu raconet septentrional que remunta fins les Muntanyes de Prades.

Però no tot va ser caçar bolets, com llegireu també vam fregar el Priorat, ens vam submergir en una fira medieval i vam acabar , una altra vegada, pujats sobre els primers turons de la serra de Pradell, per a visitar un bell castell.


A continuació us relataré les nostra escapada en autocaravana, seré breu com mai, afegiré quatre fotos i al final faré una enumeració dels llocs d’estacionament, pernocta i possibles àrees d’autocaravanes.
Espero que el relat us sigui de profit.



Els bolets de la Serra de la Mussara Hem deixar al darrera el poble de Vilaplana i carretera T-704 amunt enfilem cap a la Serra de la Mussara (alt. 1055 m.). Superem el conreus i tant aviat trobem les primeres zones boscoses, estacionem a peu de carretera. La família desenfunda els estris de caça: cistell, bastons, navalles, ... ; i comença la recerca.


Un servidor, que es mira el tema boletaire amb prevenció (la prevenció de l’ignorant), es queda a l’autocaravana i voltants: passejades, fotos, panxing, etc.
Tornada la família l’autocaravana pugem al capdamunt de la serra. Dinar, breu becaina i nova cacera. Aquesta vegada jo m’acosto a peu al centre emissor de la Mussara. Tot el Baix Camp es troba als meus peus, magnífiques vistes en un dia gris.
Acabada la cacera es fa recompte de les peces a l’autocaravana i amb l’ajuda de la guia identifiquem els dubtosos. La collita no es per llançar coets però vaja, en tenim per alguna guarnició.



Reprenem la ruta per la carretera que recorre l’altiplà de les Muntanyes de Prades i que de tant en tant ens ofereix magnífiques vistes sobre els espadats triàsics de roca blanca i vermella, fins arribar a

Prades, la vermella.

perquè contagiada per la roca vermella del paisatge, Prades ha acabat convertida en la vila vermella. Muralles, cases i carrers de pedra vermella, sota un cel gris fosc amenaçant ...menys a la plaça, on llueix el sol. Sembla que els núvols no s’atreveixen a enfosquir la plaça porticada, la seva església i la seva famosa font esfèrica de pedra... vermella, naturalment. Comprem unes castanyes torrades i passegem pel poble. Decidim retornar a la plana del Baix Camp, però fent una petita volta que ens durà per la veïna comarca del Priorat al

Pantà de Siurana, Cornudella de Montsant ( Comarca del Priorat).

.....amb la idea de pernoctar a peu del pantà de Siurana. Tranquil•litat absoluta, paisatge encisador i el sol que s’amaga, tenyint els voltants d’un color groc ataronjat, com la tardor. Breu passeig pels voltants de l’embassament i tornada a l’autocaravana.






La Selva del Camp medieval.
Avui dedicarem el matí a la Selva del Camp, on al seu barri antic , el de la vila closa, celebren una fira medieval. Carrers engalanats, parades i turistes barrejats amb personatges medievals.
I de tant en tant, algun racó et recorda que això de medieval no està tant allunyat en el temps: torres i merlets, , cases centenàries, etc.
Passejada tranquil•la i algunes compres ( pa artesà, formatges, vins...) i quan tota la comarca sembla que s’aboca a la Selva del Camp, nosaltres marxem al proper destí:

El Castell d’Escornalbou, Riudecanyes. on estacionem l’autocaravana al pàrquing de terres situat al seu peu. Dinem i per passar l’estona fins la visita guiada pugem al mirador qui hi ha a prop del pàrquing, noves panoràmiques sobre la costa i serres veïnes.
La
visita guiada al castell és curteta i al llarg dels 40 min. de durada t’expliquen la llarga història del lloc, des de que era un monestir medieval fins la darrera etapa residencial, convertida en un castell-residència d’un ric diplomàtic català. Bonics salons, luxoses cambres, saló menjador amb música i boniques vistes dels voltants.
I aquí acabà la nostra escapada en autocaravana pel Baix Camp. Sota una lleu pluja iniciem el camí cap a casa.

Llocs per autocaravanes
Ara us anoto els llocs que hem utilitzat des del punt de vista de la logística autocaravanista: - La Selva del Camp: estacionament i pernocta al carrer Joan XIII. Barri residencial en construcció, a poques passes del centre històric. Tranquil. - Prades: estacionament al pàrquing de terra habilitat al nord del poble, a peu de la carretera T-700, pocs abans del Parc de Bombers i la benzinera. Semblava també un lloc idoni per pernoctar.
- Cornudella de Montsant: estacionament i pernocta al pàrquing situat a peu de l’embassament de Siurana. Per accedir-hi agafeu el desviament situat al nord de Cornudella. Asfaltat i enllumenat. Tranquil. - Castell d’Escornalbou: estacionament al pàrquing de terra situat a peu del castell. Boniques panoràmiques dels voltants. I sobre àrees d’autocaravanes, encara que nosaltres no les ens necessitat, si t’interessa alguna de propera pots seleccionar la que millor et vagi aquí.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 21 de novembre de 2010.